Comunicació oral i docència (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 1º curso
Asignatura Català i Castellà per a usos acadèmics i professionals
Profesor G.S.P.
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 26/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

- Comunicació docent
- Comunicació oral en grup
- Característiques del canal oral
- Discurs oral formal
- Expressió escrita
- Comunicació no verbal
- Estils de comunicació i relacions interpersonals

Vista previa del texto

COMUNICACIÓ ORAL I DOCÈNCIA LES 3 CLAUS DE LA COMUNICACIÓ - Planificar la comunicació - Establir relacions de confiança - Fer accessible el missatge * L’emissor és responsable de l’eficàcia del seu missatge.
L’ELECCIÓ DEL CANAL Millor oral Presa de decisions en grup, reunions, propostes i fases inicials dels treballs. Situacions delicades (queixes, acomiadaments...) Millor escrit Convocatòries, guions de treball, transmissió de dades, calendaris d’activitats, instruccions, normatives...
IMPLICACIONS DE LA COMUNICACIÓ DOCENT És molt important que un professor no faci errors lingüístics i es desenvolupi verbalment bé.
- Imatge de la persona que parla (emissor) - Imatge del receptor (el que està escoltant el missatge) - Valors implícits (valors d’igualtat, senyoreta = senyora petita i homenet??) - Model pedagògic - Relacions i interaccions a l’aula - Relacions de cooperació REQUISITS DE LA COMUNICACIÓ DOCENT - Tracte respectuós i confiança en les capacitats dels destinataris.
- Discurs comprensible (estructurat) - Llenguatge accessible - Implicació - Empatia - Naturalitat i benestar - Tenir un llenguatge apropiat: to positiu, amable i respectuós. Evitar frases negatives, no deixar en mal lloc el receptor, animar, felicitar.
RECURSOS D’EFICÀCIA EN LA COMUNICACIÓ DOCENT - Analitzar la situació comunicativa - Tenir present el destinatari (no li explicarem de la mateixa manera una cosa a un infant que a un adult. Tipus de llenguatge i la informació serà diferent) - Donar prioritat a l’objectiu - Seleccionar i estructurar el contingut (sempre més breu que llarg) - Usar un llenguatge accessible (planer, fer servir paraules que l’altre pugui entendre) - Aplicar recursos d’eco (estalviar paraules, si una cosa ja l’hem dit no cal posar-la) - Verificar, si és possible, la comprensió (per la imatge, la cara que fa el receptor) Missatges VERBALS - Comunicació RELACIONAL  Poden ser no verbals (postures, moviments, expressió facial i gestos). Interaccions amb i dels participants. Fórmules de cortesia.
- Discurs FUNCIONAL Estructura del contingut i ús del llenguatge (el discurs està ben estructurat si el llenguatge és clar i accessible) Recursos que faciliten la COMPRENSIÓ - Llenguatge = Precís i planer, no cal que sigui sofisticat. Frases curtes i clares.
- Il·lustracions = Mapes, fotos... en funció al missatge com a suport.
- Recursos expressius = Metàfores, exemples... ajuden a captar l’atenció.
- Exemples = Sobretot en explicacions didàctiques i ambigües ajuden a entendre millor els conceptes.
- Divisions i ordre = Lletres en negreta, apartats, títols... tipografia i disseny del text.
LA COMUNICACIÓ ORAL EN GRUP planificació, creativitat, resolució de conflictes, comprensió de l’error, respecte, flexibilitat, assertivitat (opinar respectant l’altre i procurant no ofendre’l).
4 HABILITATS COMUNICATIVES Hi ha diversitat de mitjans i codis per interactuar amb la gent.
CARACTERÍSTIQUES DEL CANAL ORAL (espontani) ORAL Suport auditiu (una conversa), arriba informació a poc a poc, hi ha espontaneïtat perquè no tot està previst, comunicació immediata i efímera. Hi ha interacció i per tant negociació(el text pot ser modificat). Fa servir codis no verbals (to de veu, expressió de la cara, gesticulació, forma de vestir). És molt important l’entorn, és MENYS FORMAL.
Factors implicats en la COMUNICACIÓ ORAL - Signes NO verbals - Ús de la llengua - Discurs - Veu i pronúncia - Relació Definició de bona COMUNICACIÓ ORAL - Claredat - To de veu - Coherència - Gesticulació - Fluïdesa - Vestit entenedor - Expressió de la cara - Ordenat - Llenguatge accessible i EL DISCURS ORAL FORMAL (planejat) A part d’aquests, també cal tenir en compte la COMUNICACIÓ NO VERBAL PRINCIPIS DE COMUNICACIÓ EFICAÇ (oral formal) - Adequació a la situació - Pragmatisme (paraula=acció) - Economia - Eficàcia (resultats) - Comprensibilitat - Responsabilitat de l’emissor CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE (oral formal) -El llenguatge més apropiat és un estil CLAR i DIRECTE. Escollir paraules senzilles, utilitzar oracions curtes i ordenades. No abusar de: oracions passives i impersonals, incisos, ambigüitats, doble negació.
- Una altra característica és que s’espera que hi hagi un ordre en el discurs. Té trets que l’aproximen a l’expressió escrita i d’altres que l’allunyen.
- Quan s’assoleix l’objectiu plantejat podem dir que ha sigut un bon discurs.
- Recursos per atrapar l’atenció: Exemples, comparacions, metàfores, narració, anècdota personal, il·lustració, analogia.
3 TIPUS DE DISCURS ORAL FORMAL (Expositiu – Argumentatiu – Conversacional) Discurs EXPOSITIU Transmet informació i és molt freqüent en l’activitat didàctica. Els que estan ben començats i acabats són els que més es recorden.
La seva estructura bàsica és: INTRODUCCIÓ = Recerca i selecció per generar idees. Exposa la necessitat i té funció d’anunciar.
DESENVOLUPAMENT = Ha de tenir ordre i divisions (parts). Com exemples, dades, il·lustracions.
CONCLUSIÓ = Destacar idees i connectar-les amb alguna proposta. Punt de vista més personal (síntesi i valoració).
** Tècniques per generar idees = pluja d’idees, l’estrella (preguntes/ perquè, quan, com, qui, què, on i per a què), mapa d’idees (un tema al centre i tot relacionat al voltant), Esquemes LÒGICS (s’han de tenir en compte a la textualització) Busquen raons lògiques per fer entendre i ordenar les idees.
- Temporal (etapes) - Cronològic (respectar el que va passar abans i el que va passar després) - Analític (dividir el tema en diferents aspectes i ordenar-los). Variants: Inductiu: Si comencem amb aspectes concrets i anem a una idea general.
Deductiu: Si comencem per una idea general i anem a aspectes concrets.
- Dialèctic (ordre lògic) - Resolució de problemes (presentar un problema i les possibles solucions) Discurs ARGUMENTATIU El més important no és transmetre informació sinó expressar UNA IDEA. Empatia per part dels oients, hi ha la necessitat de constatar el problema. Després es donen arguments: d’autoritat (ho ha dit un expert), universalitat (molta gent vol això), exemples ( situacions que demostren idees). I per últim la solució, en què volem implicar els oients a la causa.
Aquest discurs ÉS convincent...
- Claredat amb què exposem el nostre punt de vista.
- Capacitat d’expressar que comprenem la situació dels oients (empatia).
- Autoritat i força dels arguments.
- Progressió lògica els arguments.
- Credibilitat que inspira la nostra persona i el discurs.
Discurs CONVERSACIONAL Que no és monogestionat. Dins d’aquest hi poden haver discursos expositius i argumentatius. Implica diàleg on les persones intercanvien els papers constantment emissor i receptor (converses de grup, debats, reunions, entrevistes... etc.) EXPRESSIÓ ESCRITA CARACTERÍSTIQUES DEL CANAL ESCRIT RECURSOS D’EFICÀCIA EN LA COMUNICACIÓ ESCRITA - Analitzar bé la situació comunicativa.
- Tenir sempre present el destinatari.
- Donar prioritat a l’objectiu.
- Seleccionar i estructurar el contingut.
- Usar un llenguatge accessible.
- Aplicar recursos d’economia.
- Revisar (forma i contingut).
- Verificar, si és possible, la comprensió.
ESCRIT Suport visual (una carta), arriba tota la informació alhora, el text està elaborat, preocupació per la presentació, no hi ha interacció per tant tendeix a no modificar-se. Té en compte la tipografia. El text ha d’estar cohesionat i adequat al context. És més FORMAL ** Quan més formal és la comunic. ORAL més s’assembla a l’ESCRITA. La comunic. NO VERBAL té molts codis que influeixen a la comunicació ORAL.
PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA (FLOWER I HAYES) Als anys 50 va sorgir una hipòtesi que feia referència al model d’expressió escrita. Això va sorgir observant els resultats d’unes proves dels mateixos alumnes. Gràcies a aquesta observació, es va definir el perfil del bon escriptor.
Aquest model partia de: 1er - Situació de comunicació (la necessitat de comunicar-se respecte un tema i uns destinataris).
2on - Seguidament feia plans per generar uns objectius i organitzar-se.
3er – Finalment revisa el text, rellegint-lo i refent-lo.
D’altra banda: - Pes de coneixements previs abans d’escriure el text.
- Pràctica prèvia.
Finalment: - Torna a fer un control del procés per replantejar-se i fer-se preguntes sobre les decisions que s’han pres.
FASES DEL PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA (Planificació – Textualització – Revisió) És un procés cíclic de 3 fases (una etapa porta a l’altre). Al ser cíclic ens permet tornar a començar. Dins d’aquest procés hi ha diferents accions: Planificació – 3 accions: · Analitzar la situació comunicativa Objectiu del text Paper de l’emissor To que utilitzarem Qui són els receptors Quan, on i com s’interpretarà el missatge? · Activitats per generar idees i recollir dades Tècniques per generar idees (pluja d’idees, estrella de preguntes, mapa d’idees (mirant textos escrits del mateix tema), escriptura automàtica, etc.
Comparar i contrastar idees de textos.
· Seleccionar i ordenar per delimitar idees.
Textualització Passos de la textualització (organitzar el contingut, desenvolupar el tema, utilitzar el registre adequat (llenguatge accessible), recórrer a elements de llegibilitat gràfica.
Començo a escriure idees sense relació, després les connectaré amb l’ajuda dels marcadors (serveixen per definir l’estructura del text i indicar el fil conductor).
Modalitzar, trobar el to adequat per la situació Revelar, parlar del propòsit al principi del text Marcar visualment la prosa, tipografia i disseny(negreta, fotos) Concentrar-se en aspectes parcials Refer, pensar, i estar disposat a canviar el text · Redactar esborranys (text provisional) Revisió – Avaluem si hem aconseguit el propòsit i si hi ha algun problema. Modifiquem i corregim el que calgui tants cops com calgui.
2 accions (aspecte visual del text) · Revisió (tornar a llegir i refer) · Versió final ** S’ha d’entendre l’elaboració del text com un procés. No només redactem, sinó que triant aspectes també construïm.
PROPIETATS DELS TEXTOS ESCRITS - Adequació - Coherència - Cohesió - Correcció - Llegibilitat lingüística (qualitat que fa que un text escrit sigui accessible i fàcil de llegir per tal de facilitar la seva comprensió. L’estil planer és ideal. ) - Llegibilitat gràfica (mesura de la lletra, la distribució del text, il·lustracions, etc.) COMUNICACIÓ NO VERBAL Per exemple s’han de tenir en compte a l’hora de parlar en públic(exposició a la classe) 1a premissa La comunicació NO VERBAL sempre és present i la interpretem encara que sigui de manera inconscient. Comuniquem amb tot el cos.
2a premissa Hem de fixar-nos-hi i tenir-ho en compte.
Classificació dels elements CINÈSICS - Emblemes = Signes convencionals. Són internacionals però no universals, ja que segons la cultura canvien. NO són aconsellables a les exposicions orals.
- Adaptadors = Gestos inconscients per una tensió del cos. Es fan servir generalment per culpa de nervis o neguit. Tenen un risc molt alt de DISTREURE l’atenció dels receptors. Hem d’aprendre a controlar-los i no mostrar-los. Tenen tendència a convertir-se en un gest repetitiu.
- Reguladors i Il·lustradors = Gestos que tenen funció comunicadora, que són aconsellables però no vol dir que siguin conscients. Reguladors / no són freqüents però hi solen ser per intervenir. Regulen el torn de paraula i són aconsellables (aixecar la mà). Il·lustradors / + q aconsellables són necessaris.
Són gestos que acompanyen el discurs. Una postura rígida no comunica.
GESTOS, POSTURES I MOVIMENTS (S’HAN DE TENIR EN COMPTE EN EL DISCURS ORAL FORMAL TAMBÉ) ESTILS DE COMUNICACIÓ I RELACIONS INTERPERSONALS: L’ASSERTIVITAT Definició És un tipus de conducta que permet actuar d’acord amb els interessos propis, tot respectant les altres persones, sense deixar-se manipular i sense manipular als demés. Cal tenir una sèrie d’habilitats per a respondre correctament i conviccions que ens facin sentir bé a nosaltres. Sempre l’hem d’utilitzar com a eina de comunicació.
10 consells per a una entrevista amb famílies: Saludar – Crear ambient còmode – To mitjà, que demostri que l’està escoltant – Claredat del discurs – Comunicació no verbal, mirar, acompanyar, somriure – Comiat És una manera d’entendre la vida i segueix uns principis lògics: - Respectar-se a un mateix - Respectar als altres - Ser directe - Ser honest - Tenir control emocional - Saber dir no - Saber escoltar - Saber demanar ajuda - Ser positiu - Manejar el llenguatge no verbal Per millorar la nostra assertivitat cal: - Valorar-nos suficientment i tenir un bon concepte de nosaltres mateixos (bona autoestima).
- Demanar disculpes només quan sigui necessari, no sempre.
- No ignorar als altres.
- No dominar ni tancar portes al diàleg.
- Admetre els nostres errors.
MODELS PREDOMINANTS EN LA RELACIÓ INTERPERSONAL Passiu - Assertiu o hàbil socialment – Agressiu 3 ESTILS DE COMUNICACIÓ *(La mateixa persona pot adoptar diferents comportaments depenent del context) Passiva No expressa ni les seves necessitats, ni els desitjos, ni les opinions, ni tampoc no sap defensar els seus drets. No es tenen conflictes, però suposa inseguretat, insatisfacció i baixa autoestima. El seu to de veu és baix, no mira als ulls i el seu cos està tens. Considera que així no molesta als altres i necessita l’aprovació de tothom.
Assertiva S’expressen els sentiments (tant negatius com positius), les necessitats els drets i alhora es respecten els drets de les altres persones. Parla amb fluïdesa, tranquil·litat i seguretat. Sap acceptar errors i dir no.
Relativitza, no creu que sigui dèbil per expressar com es sent. Té bona autoestima, no es sent ni inferior ni superior.
Aplicacions: Saber dir no = Sense necessitats d’explicacions ni excuses / Demanar un favor = demostrant interès i, alhora, respecte per la decisió de l’altre / Respondre a les crítiques = escoltar, investigar, acceptar (o relativitzar) i millorar.
Agressiva Implica la defensa dels drets personals i l’expressió de sentiments, pensaments i opinions de manera que sovint viola els drets de l’altra persona. To de veu alt, parla constantment, utilitza insults o amenaces, postura que envaeix l’espai.
Pensa que només importa ell. Autoestima baixa, soledat, ràbia constant, culpa.
...

Tags:
Comprar Previsualizar