Versalles (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art Barroc
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Urbanisme de jardins o de paisatge: Vaux-le-Vicompte El gran infortuni de Nicolas Fouquet Influències del que serà Versalles André le Nôtre (1613 - 1700) les seves principals intervencions són: Château de Vaux-le-Vicomte, Château de Versalles i el Château de Chantily. Donarà les pautes del tipus de jardí que es desenvoluparà al llarg del últim terç del segle XVII i el que serà tot el segle XVIII.
André le Nôtre, Jardins de Vaux-le-Vicomte, 1657 - 61 (Maincy) Nicoas Fouquet, vicomte de Vaux 1661 serà l'any de la presa de poder de Lluis XIV. Serà quan sigui rei que Fouquet serà ministre de finances i es muntarà un gran palau, agafa un gran arquitecte del moment i monta aquest magnífic palau amb aquests grans jardins. Farà 3 dies de fesa i convida al rei, es tanta la grandiositat que el rei veu que vol saber d'on han sortit tants diners per fer quest palau. Al sospitar empresonarà a Fouquet.
Diem que es la prefiguració de Versalles per la naturalesa racional, domesticada i salvatge. Veiem els jardins totalment racionalitzats, on hi han els parterre d'aigua a cada banda, hi ha una simetria a cada banda. També veiem aquesta perspectiva que sembla que no es tanqui, ho veiem en la mateixa ciutat de París i en el Palau de Versalles. Aquest punt i final sempre posen una figura que és Hèrcules. També és important els parterre que simulen brodats. El bosc que hi havia ha desaparegut per crear una nova naturalesa totalment racional, la naturalesa domesticada es la que es fa uns camins per poder passejar i la natura salvatge és la que trobem al voltant del palau.
Hi havia un gran canal abans d'entrar al palau que faria referència aquesta gran festa barroca que culminarà amb Versalles.
Louis le Vau (1612 - 1670) La seva obra més important va ser Château de Vaux-le-Vicomte Si veiem a planta d'aquest palau té una obertura d’influències francesa però no gaire oberta, si entrem dintre hi ha un vestíbul i la gran sala que donarà als jardins a través de 3 portes. En els jardins trobem una gran terrassa. Aquesta gran sala té 3 nivells. Una altre característica és la no correspondència dels espais exteriors amb els interiors, des de fora veiem una gran monumentalitat que no correspon a la llanterna que veiem a la part exterior. Fa dues sales en el palau iguals una per el rei i una per ell, això serà un fet que molesti al rei. Per tant, és un palau també simètric amb les habitacions a un costat i a un altre.
La diferències entre château, palau i hotel.
Château: palau pero fora de la ciutat.
Palau: aquell que està dintre de la ciutat Hotel: palauets petits que també estan dintre de la ciutat Tot ell està emboltat d'un fossar, tornem a veure aquest caràcter defensiu a tot el palau. Veiem també aquestes columnes faixades que tenen una relació bastant amb el Palau del Té de Màntua, una solució manierista que la veiem aquí també. La gran sala: té 3 nivells que ens pot recordar al Palau Moja de Barcelona que també té aquests 3 nivells. Per donar-li un aspecte exterior al interior es pinta la coberta com si estigues a cel obert.
Charles Le Brun (1619 - 1690) Podríem dir que va ser el dictador d'art francès en la primera etapa de Lluís XIV. Posarà en imatges les idees de Colbert i es del rei. Va ser director de la fabrica de manufactures més important de França i de l'Acadèmia d'Art Francesa. Va intervenir en pintura, dissenys i en programa ideològic.
Versailles El caprici d'un rei. Perquè Lluis XIV es va tenir que amagar d'una revolta en contra de la monarquia per part de la noblesa francesa. I li va causar un trauma de que o es sentia segur en la seva ciutat.
Volia crear el Versailles on hi havia un palauet de caça (1623). Serà l'any 1661 quan es va construir el palau i el parc.
Bernini, Louis XIV, Versailles, 1665 Busca el moviment amb el que és el bust, sembla com si el vent se li emportes la capa i el cap li gira cap a un cos i la capa cap a un altre. Contraposa aquests dos moviments per aconseguir trencar la frontalitat del bust i donar més dinamisme.
El que primer es construirà serà el palau, després la capella de Mansart i les dues ales que donaran aquesta amplitud i horitzontalitat fetes també per Mansart. Tornem a veure: natura racionalitzada, domesticada i salvatge. Concepte barroc de la perspectiva al infinit. El mateix rei per tota la seva cort crea 3 itineraris i els explica. Els punts principals: Cour d'honneur: on es concentra tota la importància abans de sortir als jardins.
Pati de marbre Château Banys d'Apo·lo Tardor: serien les representacions de les estacions.
Estiu Hivern Primavera Columnata Latona Apo·lo Gran canal Grand Trianon Temple de l'Amor Petit Trianon Hameau de la Reine: estances de la reina al final del recorregut.
Entre el pati i la galeria dels miralls trobem la càmera del rei. A mà dreta hi ha el vestíbul i la capella reial, exteriorment destaca la seva alçada.
Interior planta de la capella, Jules Hardouin Mansart i Charles Le Brun, 1689 - 1710.
Sembla que té influències de les esglesies de pelegrinacio del gòtic. La decoració és de Le Brun.
Louis Le Vau i Mansart, façana del jardi.
La part superior seria mes baixa coronat tots els eixos verticals per figures, al cos central torbem que es molt més ample i amb grans finestrals, per últim el cos de a baix es molt més massís. Té una idea molt hortizontalt reforçat per les dues ales a banda i banda.
Dintre trobem el Saló de la Guerra, Chares Le Brun i Mansart,1678-86 L'escultura del relleu de Lluis XIV a cavall (1678) va ser feta per Antoine Coysevox. On sota hi ha l'enemic dominat per la figura del rei, aquest saló de la guerra ens mostra el rei com vencedor de la guerra.
A l'altre costat hi ha el Saló de la Pau, Mansart i Le Brun,1678-86 En aquest cas serà pintura on veiem la imatge del rei amb la Pau, Minerva que fa la guerra per aconseguir la pau, la prosperitat...
Galeria dels miralls Jardins de Versailles Font de Latona, 1670-89 Mare d'Apol·lo que va demanar a uns pastors que li donguessin aigua però es van negar i li va dir a Apol·lo. Ell els va convertir en granotes. Aquesta font ve a ser una relació amb la revolució d'anar en contra de la monarquia que li va causar tant de trauma a ell. Veiem com hi ha una metamorfosis dels homes convertint-se en granotes.
Eix central amb la font d'Apo·lo, Jean Baptiste Tuby, 1668-70 Representa la sortida del sol amb els 4 cavalls. Normalment va l'Aurora primer abans que ell, i després un seguit d'escultures femenines. Aquí nomes el veiem a ell amb el darrere al gran canal.
Són escultures de plom i daurades.
El bany d'Apol·lo, François Girardon, 1666 Actualment hi ha una reconstrucció molt propera al palau, ja no esta en el seu lloc original. La figura d'Apol·lo serà constant en relació a la monarquia, i en relació a Lluís XIV (conegut també com rei Sol).
Escultures de les estacions Bacus o la tardor Ceres o l'estiu, 1694 Flora o la primeravera, 1672 Saturn o l'hivern, Girardon, 1672 Columnata, Mansart, 1685 És una columnata que per si sola ja té el sentit decoratiu perquè no aguanta res. En el mig hi ha una escultura que imita al rapta de Proserpina, es om una espècie d'espai al aire lliure.
Grand trianon, Mansard, 1687-88 Destinat a Madame de Maintenon. Primer edifici europeu en decoració xinesa. Veiem que hi ha aquest espai buit de dobles columnes que donen a aquest petit jardí que nomes és racionalitzat.
Petit Trianon, Ange-Jacques Gabriel, 1762-67 Regal de Lluis XVI a Maria Antonieta.
Richard Mique, Temple de l'amor, 1775 Recorda als tholos romans. Aquestes imatges de l'amor estaran en tots els jardins del segle XVIII.
Hameau de la Reine, Richard Mique, 1783 Divertimento per Maria Antonieta.
...