Tema 7 Derecho de Sucesiones (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho de Sucesiones
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. LES SUBSTITUCIONS VULGARS, PUPIL·LARS I EXEMPLARS.
Qüestions a tenir en compte.
Sempre ha de morir un progenitor perquè el testament desplegui els seus efectes. Si el fill mor primer que els progenitors, NO hi ha substitució pupil·lar; intestada.
CAS 1. Mor el pare i el fill no. Resultat: Només s’aplica les disposicions relatives als propis bens del progenitor, ja que els béns del pupil no es poden prendre fins que aquest mori.
CAS 2. Mor el pare i el fill després (tenint en compte que la mare també ha fet una substitució pupilar i aquesta es viva). Resultat: El mateix que abans i quan el fill mori desplegaran efectes les disposicions del testament del pare relatiu eals béns propis del pupil.
CAS 3. Moren els dos progenitors i el fill després. Resultat: el mateix que els anteriors respecte els béns propis de cadascu dels progenitors, i pel que fa als bens propis del pupil, s’aplica la ultima voluntat de l’últim progenitor mor. (425-6.2) INTRODUCCIÓ Aquestes institucions parteixen del caràcter personalíssim del testament. Ara bé, les denominades substitucions pupil·lars i exemplars són una matisació a aquest caràcter personalíssim, ja que són unes institucions que tenen l’origen el dret romà i van sorgir amb la finalitat d’evitar que, al no poder atorgar testament els menors i els incapacitats, haguessin de morir intestats. De manera que utilitzant aquestes institucions el causant no només testa per a ell, sinó que també testa per als seus fills impúbers (pupil·lar) o per als seus fills o descendents incapacitats, (exemplar). Per tant, el causant o substituent pot testar per una altra persona que no és ell, el substituït, sense altres límits que els senyalats per la llei.
La substitució consisteix en designar, respecte a la herència del substituent, un hereu en defecte d’un altre (substitució vulgar) o després d’un altre (substitució fideïcomissària). En aquest cas, la substitució s’ha d’entendre a la possibilitat de substituir al menor o incapaç a l’hora de fer testament, ja que suposen un testament fet per una tercera persona, i NO la designació d’un substitut al menor o incapaç per al cas en què aquest no arribi a heretar.
SUBSTITUCIÓ PUPIL·LAR (Art.425-5 a 425-9) 1 És la facultat que tenen els titulars de la potestat parental de testar per als seus fills per a la eventualitat que el fill mori abans de complir la edat per a poder testar (14 anys). Els progenitors podran ordenar la successió del seu fill procedents de la herència del substituent (el progenitor), com els que hagi pogut adquirir el substitut. No obstant, la regulació que es fa sembla que en ocasions pressuposi que la substitució es refereix només als béns del substituent.
Requisits  Nomes la poden ordenar els progenitors que estan exercint la potestat parental, en el moment de testar i NO en el moment que s’hagi obert la successió. Si són ells, vol dir que CAP altre parent no pot acudir a la substitució pupil·lar. (Art.425-5). Si els dos progenitors exerceixen la potestat parental, els dos podran ordenar la substitució pupil·lar. Ara bé, donat que ha d’establir-la el pare i la mare quan fan el seu testament per a destinar els seus propis béns, alhora testen per al fill. Per tant, en el cas que els dos la vulguin ordenar, com que no n’hi ha de mancomunat, en cas que les previsions no coincideixin, l’art.425-6.2 preveu que respecte als seus propis béns del progenitor subsisteixen, però respecte als del fill substituït val només la ordenada de l’últim que mor.
 Els progenitors han d’ordenar la substitució pupil·lar en el seu propi testament, és a dir en el testament que atorguin per la herència pròpia.
La substitució pupil·lar pot ordenar-se de manera expressa o tàcita. L’art.425-8 estableix que tret que el testador ordeni una altra cosa, la substitució vulgar expressa si el instituït és impúber, compren la pupil·lar tàcita, amb unes limitacions: a. No opera si el testador ha disposat el contrari b. Abasta únicament els béns deixats pel testador al impúber, i no a tota la herència del testador.
c. Tret que el testador digui una altra cosa, si el testador institueix a 2 germans (un púber i l’altre impúber), i els substitueix recíprocament, no s’entén establerta la substitució pupil·lar tàcita.
 El substituït ha de ser impúber, menor de 14 anys, admetent- se que es pugui fer ja la substitució pupil·lar fins i tot quan encara no està concebut.
El beneficiari En funció dels béns sobre els que recau la substitució pupil·lar, aquesta té un règim diferent. Per ser beneficiari de la substitució depèn de la procedència dels béns: 2 o Si es tracta de béns procedents del progenitor substituent (testador), aquest pot donar el destí que estimi convenient. Es tracta pròpiament d’una substitució, doncs sobre els béns que el pare atribueix al fill en el testament preveu que el fill no ha de tenir 14 anys. En aquest cas, el progenitor pot donar aquests bens el destí que vulgui. (Ex. Llego al meu fill l’empresa familiar, per al cas que mori sense tenir 14 anys que sigui per la meva dona). (No és un fideïcomís, doncs aquí és un enlloc de l’altre, en el fideicomis un ja és hereu).
o Quan són béns que provenen de l’altre progenitor i aquest NO ha ordenat substitució pupil·lar, aleshores s’introdueix un principi de troncalitat, de manera que els béns s’han d’atribuir a algun dels germans de l’impúber i si no n’hi ha a parents dins del 4rt grau, de la branca de la que procedeixen els béns. Si el progenitor no estableix el que diu la llei, aleshores el 425-7.2 diu que son cridats com a substituts pupil·lars els germans o parents fins nal 4rt grau, seguint l’ordre de la successió intestada. No és intestada, sinó que es una crida seguint l’ordre de la intestada.
o Pel que fa a la resta de béns del pupil, funciona la troncalitat i s’han de deixar a parents dins del 4rt grau i si no n’hi ha qui ordena la successió és lliure per donar-li el destí que vulgui.
Ineficàcia o extinció - En el moment que l’impúber compleix els 14 anys, encara que no testi. Ara bé, si s’ha declarat judicialment la incapacitat del menor, la substitució pupil·lar no perd - eficàcia, ja que segueix sense poder testar.
Si l’impúber premor a l’ordenant, doncs el testament de l’ordenant no tindrà - efectes.
Si premor el substitut al menor o al testador. (art.425-13.1) SUBSTITUCIÓ EXEMPLAR. (art.425-10 a 425-14) És a exemple de la pupil·lar pel supòsit de fills o descendents incapacitats. Per tant, es permet a determinats ascendents testar per un descendent incapacitat.
Requisits.
 Que el substituït no hagi atorgat testament abans de ser incapacitat. Per a poder ordenar la substitució exemplar, serà precís que la situació d’incapacitat persisteixi 3 de manera no interrompuda des dels 14 anys, de manera que mai hagi tingut la possibilitat de fer testament.
 Qui ordena la substitució ha de ser un ascendent de l’incapacitat, incapacitat que ha de ser legitimari de l’ascendent que ordena la substitució. (substituent) (art.425-10.1). Poden ordenar-la el pare i la mare del legitimari. Si és l’avi o un altre ascendent qui vol ordenar-la, es requereix que falti l’ascendent intermèdia.
Per a què la substitució sigui vàlida, l’ascendent ha de deixar al substituït la legítima que li correspongui.
 Si diversos ascendents han ordenat la substitució exemplar, els béns procedents de cada una de les herències dels ascendents que hagin ordenat  la substitució, corresponen al substitut exemplar respectivament.
De la resta dels béns, si totes les disposicions són compatibles, valdran. Del contrari, preval la substitució disposada per l’ascendent mort del grau més pròxim i si són del mateix grau succeeixen en la mateixa herència tots els substituts exemplars designats, en les quotes que resultin aplicar als ascendents les normes de la intestada.
Ex: Si ordenen la substitució 3 avis (dos de la línia paterna i 1 de la materna), la herència del incapaç es distribuirà respecte als béns propis, la meitat d’acord a l’ordena’t per l’avi matern i les 2/4 parts restants segons el disposat per cada avi patern.
 Ordenar-la en el mateix testament del substituent en el què es decideix sobre la herència pròpia.
El beneficiari.
 Si l’incapaç ha tingut alguna persona física o jurídica que hagi exercit la tutela de l’incapaç o hagi assumit deures de púber i prestació d’aliments, i els hagi complert fins a la seva mort (art.425-12.2); el substituent POT instituir-los com a substituts, o bé fer-los les atribucions singulars que estimi oportunes.
 Si aquestes persones no existeixen o el testador no vol fer-los-hi cap atribució, aleshores el substituent ha de nomenar com a substitut:  Els descendents del incapaç, o el cònjuge o la parella estable;  Si no hi ha cap d’aquests parents en consanguinitat de l’incapaç, s’ordenarà  a favor de parents del incapaç dins del 4rt grau Si tampoc, el substituent pot ordenar la substitució a favor de la persona que ell s’estimi més.
Causes d’ineficàcia: 4 - Que cessi l’incapacitat encara que no testi.
Premoriència de l’incapacitat al ascendent.
La premoriència del substitut al testador o incapaç.
5 ...