3. Dret i estat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Profesor E.T.
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura teoria del dret, de primer de dret a la UAB amb la professora Emma Teodoro, de l'any 2016

Vista previa del texto

Teoria del dret 1º Dret UAB TEMA 3: DRET I ESTAT 3.1: RELACIÓ ENTRE DRET I PODER Hi ha una connexió estreta entre el dret i el poder. Cap concepció del dret ha negat de forma radical la vinculació entre dret i poder.
- Jusnaturalistes: El dret es caracteritza per la justícia i no per la coacció. És necessari recórrer a mitjans coactius per arribar a la finalitat del dret, és a dir, per arribar a la justícia.
- Positivistes: El dret es caracteritza principalment pel seu element coactiu.
Concepte de poder El concepte de poder és un concepte que posseeix un nucli de significat discutible, i planteja problemes de significació.
- Max Weber (1864-1920): poder és la probabilitat d’imposar la pròpia voluntat en una relació social determinada. Aquesta definició fa referència al poder social, és a dir, al poder que uns individus exerceixen sobre altres.
Poder social La definició de poder social la trobem anteriorment en la cita de Max Weber. Els elements del poder són: - Individus - Objecte - Comportament/interessos - Mitjà o recursos Les relacions de poder són asimètriques, tot i que hi ha excepcions.
Tipologia de poder: econòmic, ideològic i polític 1 Teoria del dret 1º Dret UAB Dret i força La relació més evident entre dret i poder és la que s’estableix mitjançant la força física, per tant, amb l’estat que és l’òrgan que ostenta l’ús legítim de la violència.
- Relació interna / externa del dret i la força:  S’estableix una relació interna entre el dret i la força quan l’ús de la força física és legitimada pel dret.
 S’estableix una relació externa entre el dret i la força quan el dret és un mitjà per executar legítimament la força física.
En un estat de dret els poders públics han d’exercir l’ús de la força d’acord amb el contingut prescrit a les normes que compleixen uns requisits determinats.
3.2: L’ESTAT DE DRET La fonamentació filosòfica de l’Estat - El sobirà com a única autoritat per limitar la guerra de tots contra tots.
- El pacte social com a intercanvi entre seguretat dels subjectes i poder absolut i poder absolut del sobirà.
- Thomas Hobbes (1651)  Max Weber (1922): L’Estat com a monopoli de l’ús legítim de la força.
- L’Estat i la seva burocràcia com a nova autoritat racional i legal.
Origen i característiques L’Estat és una forma d’organitzar-nos políticament. L’Estat de dret sorgeix a l’Edat Moderna, i és a partir d’aquell moment que ja no es pot deslligar l’Estat del dret.
Característiques que ens permeten dir que un Estat és de dret - Imperi, supremacia de la llei, en tant que expressió de la voluntat general, i el contingut d’aquesta han de ser els drets i llibertats que han de tenir els individus de l’estat de dret.
- Poder limitat pel dret - L’Estat centralitza el poder relatiu a la creació de les normes - Divisió de poders - Principi de legalitat 2 Teoria del dret 1º Dret UAB Evolució històrica de l’estat de dret Tots comparteixen les característiques anteriors però tenen trets característics diferents.
Estat liberal de dret Sorgeix a partir de la Revolució francesa, com a reacció de l’Estat absolutista. La seva finalitat és garantir als individus un espai de llibertat per a que es puguin desenvolupar i no hi hagi ingerències per part de l’Estat. No és obligació de l’Estat garantir la felicitat.
- Imperi de la llei (és l’expressió de la voluntat general). El sufragi estava limitat als interessos de la burgesia, per tant no representava la voluntat general.
- Garantia de drets: l’Estat ha de buscar garantir a la ciutadania seguretat política, un espai on es puguin desenvolupar lliurement. L’Estat té obligació de garantir-ne la certesa. Llibertat i seguretat jurídica.
- Separació de poders: el poder executiu que executa les lleis, el poder legislatiu que crea les lleis i el poder judicial que controla el compliment d’aquestes. Aquests poders s’interrelacionen, es limiten i es controlen.
Estat social de dret Insinuat després de la Primera Guerra mundial, tot i que no es consolida fins després de la Segona Guerra mundial. És un intent de corregir els errors, els mercats i la distribució de la riquesa, intervenint en l’economia per aconseguir la justícia social.
Defensen valors com la igualtat i la justícia. La seva finalitat és la justícia social. Ha de propiciar l’educació i les condicions econòmiques en les que els individus es puguin desenvolupar lliurement com a individus. Es fa amb una organització política, que si fa falta pot intervenir en l’economia o en el punt de vista social.
El dret, a més, promourà conductes que ajudin en la justícia social, és a dir, diverses fórmules que permetin repartir millor la riquesa.
Funcions: - Remodelació social: els individus, històricament, ens estàvem organitzant, sorgeixen sindicats, partits polítics o grans grups empresarials.
- Intervenció en l’economia o en el punt de vista social, si fa falta.
- Estat assistencial: per arribar a la justícia, l’Estat també pot posar sufragi universal, promoure llocs de treball, educació, polítiques, que permetin proveir els individus de cultura.
3 Teoria del dret 1º Dret UAB Estat constitucional Nova forma d’entendre o estructurar el poder de l’Estat, en el context històric dels anys 70.
Agafa l’element de la Constitució i la col·loca com a norma suprema de l’ordenament jurídic. Les altres lleis estan supeditades a les de la Constitució. Tot el dret està aplicat al contingut d’aquesta, i el contingut de la Constitució és el recull de requisits i valors que regiran la nostra convivència. No és possible aplicar cap norma que no estigui fins del marc de la Constitució.
La Constitució dota de coherència i unitat el sistema polític-jurídic. Conté principis i drets que condicionen la validesa de les normes inferiors. Estructura la convivència social i política.
3.3. CRISI DELS MODELS JURÍDICS Segona meitat del segle XX En aquesta situació, a Europa, els models jurídics de l’Estat de dret liberal entren en crisi, ja que no poden descriure correctament mitjançant els conceptes de “norma” i “ordenament”, “validesa” o “eficàcia” el procés de regulació i de presa de decisions que afecta a milions d’individus que ja no estan organitzats en classes, sindicats, empreses i altres grups de fàcil identificació col·lectiva.
Els poders es multipliquen, les fronteres entre els grups esmentats anteriorment es difuminen i es tornen difuses. Unitats que semblaven sòlidament assentades com la família nuclear sembla que es transformen de forma inusitada, i apareixen diferents models de família.
Doble crisi del positivisme - Crisi dels models positivistes a partir de la segona guerra mundial.
- Crisi contemporània dels crítics socials del positivisme jurídic (dret i societat) 3.4: PERSPECTIVA DOMINANT (1990-2000) - Societat de la informació - Fenòmens econòmics transnacionals: emergència d’actors supranacionals i transnacionals.
- Transformacions de la globalització econòmica, política i cultural.
- L&S significa ara l’estudi dels fenòmens de transformació del dret en funció del canvi global de les societats humanes.
4 Teoria del dret 1º Dret UAB D.M. Trubeck, Y. Dézalay, R. Buchanan, J.R. Davis (1994) a) Canvi en els models de producció: reubicació de la producció industrial i d’altres activitats econòmiques en diverses parts del món.
b) Vinculació dels mercats financers: la lliure circulació de capitals en mercats oberts possibilita un flux d’inversió a través de les fronteres.
c) Importància creixent de les empreses multinacionals: augment del poder de negociació amb treballadors i Estats, a causa de la possibilitat de produir en qualsevol part del món (deslocalització).
d) Importància creixen del comerç i creixement de blocs regionals comercials.
e) Ajustament estructural i privatització: reducció de la implantació directa dels Estats en l’economia.
f) Hegemonia de conceptes neo-liberals en les relacions econòmiques.
g) Impuls global cap a la democratització, la protecció dels drets humans i renovat interès per la “Rule of Law”.
Derecho = “campos jurídicos” “El conjunto de Instituciones y práctica a través de los cuales el derecho es producido, interpretado e incorporado en el proceso de decisiones jurídicas. Así el campo incluye a los profesionales del derecho, a los jueces y a los propios académicos del derecho”- Trubeck, Dézalay, 1994 3.5: DRET I TECNOLOGIA (2000 – actualitat) - Renovat interès per la ciència i la tecnologia.
- Pluralisme jurídic: - o Rebuig de la versió normativa – positivista del dret.
o No centrar el dret en la capacitat de producció normativa de l’Estat.
Trobar “dret” en les dinàmiques de comportament de diferents grups socials en contextos específics.
5 Teoria del dret 1º Dret UAB CONCLUSIONS - No només ha variat la perspectiva sobre el dret: hi ha hagut un profund canvi de societat, a causa de la transformació tecnològica que han significat les ciències cognitives i de la informació.
- Analitzar el dret, significa així, analitzar sistemes complexos de regulació en entorns dinàmics.
- S’analitza el dret no com un sistema d’informació normatiu o sistema social. El dret és analitzat com un sistema de coneixement i disseny social.
6 ...

Tags: