Colonitzacions no hispanes (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Història d'Amèrica
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Colonitzacions no hispanes Orígens de la colonització Durant la 2/2 del segle XV es viu un període de creixement a Europa gràcies al restabliment de la pau després de més d’un segle de conflictes constants. La població es va començar a recuperar, mentre que es reconstruïa el món rural, fent que els camps fossin capaços d’alimentar a una població que anava en augment. Alhora les ciutats i la producció també van viure un creixement, mentre que l’ordre social i jurídic es mantenia igual. És important esmentar el creixement comercial que tot això va provocar.
En aquest context l’Imperi Espanyol i Portugal s’havien estès per unes zones fèrtils i riques en abundor de minerals amb els quals sufragaven el cost de les seves ambicions de poder a Europa. Alhora la rivalitat entre potències com Anglaterra i la Monarquia Hispànica en els terrenys polítics, religiosos i econòmics eren una realitat Els primers contactes anglesos amb Amèrica van ser motivats per la cerca d’un pas més directe entre Anglaterra i Àsia, i per la pesca. El peix era un dels productes més apreciats a l’Europa del segle XVI i XVII, però amb el temps la pesca del Bàltic havia anat fracassant, portant a la necessitat d’obrir noves rutes cap a l’Atlàntic.
Enric VII envia a Giovanni Caboto a explorar el mar del Nord, és a dir, les costes est de l’América del Nord. Aquest tenia el dret de navegar, governar i treure benefici de les terres que trobés, sempre i quan ho fes sota sobirania reial anglesa. Aquesta decisió de la Corona estava motivada per la necessitat de trobar una ruta més directa amb Àsia, ja que d’allà provenien els productes orientals i espècies.
Els viatges fets posteriorment no van aconseguir els objectius marcats, fent que la Corona no tingués interès en colonitzar-les, sols van servir per reivindicar el dret sobre aquelles terres. Així la relació amb aquell nou territori va quedar en mans dels pescadors. En aquestes pesqueries no només es processava el peix, sinó que es produïen intercanvis amb els natius. Aquest comerç de peix i pells va portar al desenvolupament d’una activitat econòmica que va propiciar la creació d’empreses que s’hi dedicaven i posteriorment a convertir els campaments temporals en definitius.
Tot hi això l’objectiu va continuar essent trobar la ruta cap a Orient.
Durant el regnat d’Isabel I (1558-1603) Anglaterra va viure un període de crisi, social, econòmica i religiosa. El mercat estava saturat i el 1551 va caure en bancarrota, arrossegant el comerç i provocant un caos financer. En aquest escenari els comerciants han de buscar nous mercats. Alhora les terres conreables estaven esgotades, i la producció no era suficient per a poder mantenir dignament a tota la població, la qual havia augmentat durant les dècades anteriors.
El fet que Isabel I fos protestant va trencar les relacions amb la Monarquia Hispànica, la qual va passar a ser enemiga, per tant es va produir, a treves de corsaris i pirates, una ofensiva d’ultramar contra ella. Aquests van crear contacte directa amb el Nou Món, i l’experiència suficient per iniciar una colonització. En aquest moment es recupera la idea de trobar un pas directe per arribar a Àsia. Però és fins el moment que apareixen grups de persones que s’interessen en el procés de colonització que comença a tirar endavant.
Aquests grups estaven formats sobretot per dissidents religiosos o polítics, comerciants i fills segons de famílies benestants terratinents, familiaritzats amb el mar, que no tenien possibilitat d’heretar i que buscaven mantenir el nivell de vida.
Paral·lelament durant el regnat d’Isabel I es van viure tensions socials propiciades pels diferents cultes religiosos. El culte oficial i predominant era el protestant, això provoca que els seus dissidents es vegin reprimits, i en alguns casos acaben marxant. El principal destí serà Amèrica. S’ha de tenir en compte que res escapava del control de l’Església oficial, l’anglicana.
La idea d’iniciar al colonització permanent va aparèixer en el discurs de Sir Humphery Gilbert el 1565, en ell es proposava convertir les pesqueries de Nova Anglaterra en colònies permanents.
El 1578 la reina Isabel I dóna una Carta a Gilbert que l’autoritza de crear una colònia permanent en un termini de 6 anys, ell en tindria el domini absolut, reservant a la Corono només 1/5 dels metalls que s’hi torbessin. Els dos viatges que es van fer van se un fracàs, ja que no hi havia una planificació financera correcta.
Els motius que van impulsar a al colonització van ser: cristianitzar els natius americans, buscar llocs per on atacar l’Imperi Hispànic, proporcionar un lloc per abordar al sobrepoblació i proporcionar productes exòtics i tèxtils.
Quan Gilbert mor es traspassa la Carta al seu germanastre Walter Reight. Amb ell, el 1585, es funda la primera colònia anglesa, Virginia. Es funda l’assentament de Roanoke (Carolina del Nord), però el 1587, quan el seu líder va tornar d’un viatge a Anglaterra, l’establiment havia desaparegut.
Davant de les dificultats de finançament de la colònia, el 1589 Reight tresspassa el control de l’empresa de Virginia a un grup d’homes de negocis de Londres. A partir d’aquest moment el finançament de la colonització es basarà en les societat per accions, les Companyies. Eren societats privades per accionistes dedicades a ser rentables. Per tant la Corona es va mantenir en un segon terme.
La colonització tenia dos protagonistes: els adventures, accionistes de les Companyies que finançaven les exploracions, buscaven productes de ràpida comercialització. La responsabilitat de l’accionista dins la Companyia era il·limitada, es buscava aconseguir negoci i beneficis, per tant quan no era així s’abandonava, sense tenir en compte els colons.
Per altra banda hi havia els planters, eren els propis colons, els quals buscaven un lloc on viure i la seva inversió era la seva pròpia persona i família. En molts casos es van viure episodis de contradicció amb els adventures. Aquests estaven obligats a mantenir els colons i a proporciona’ls-hi els recursos bàsics per a la supervivència, però en molts casos això no va ser així.
Un cop allà es van trobar amb la problemàtica de la mà d’obra, es va resoldre de diferents maneres: amb al figura del indentured servant, una persona que era porat com a colon per la Companyia o per un altre colon, tenia que treballar per l’amo entre 4 i 6 anys, després passava a ser lliure, i per tant esdevenia colon. Una altre solució va ser enviar presos a les colònies. Però finalment el 1619 arriben els primeres esclaus negres a les plantacions, sistema que amb els anys es va anar imposant.
Inicialment moltes de les colònies van viure el fracàs, la misèria i quasi la desaparició a causa de que quan no eren rendibles els accionistes abandonaven , deixant els colons a la seva sort.
Les colònies Quan els anglesos arriben a les costes americanes troben grups humans que s’organitzen a través de tribus i cacics, els quals tenien una relació perfecta amb el seu entorn. Es basaven en activitats de subsistència com la pesca, la caça i la recol·lecció, a la zona Sud-Oest trobem una mínima agricultura. Per a ells la terra era un bé col·lectiu.
Al arribar els colons es va produir un xoc cultural que en molts casos els van portar al fracàs.
El 1606 Anglaterra decideix reactivar els intents de colonització americana, però aquest cop les Companyies tenien el suport de la Corona. El mateix any Jacob I funda la Companyia de Virginia, se l’autoritzava d’explorar i crear colònies a la costa est d’Amèrica del Nord. Aquesta companyia estava compartida entre accionistes de Plymouth i Londres, els quals eren els sectors econòmics més potents del moment, aquests dos grups havien de traslladar colons i crear colònies que fossin rentables. La Companyia estava sota control del Consell, que es trobava a Anglaterra, aquest nombrava la governació de les colònies, però deixava pels colons el govern local.
A l’abril de 1607 es funda Jamestown, des d’un primer moment la colònia estava destinada al fracàs, ja que a Virginia no hi havia metalls. John Smith va fer canviar el curs de l’assentament deixant de banda els metalls i buscant noves terres fèrtils cap a l’interior, el seu objectiu era l’autoabastiment i obtenir productes agrícoles per exportar a Anglaterra. Tot i les complicacions va aconseguir salvar la colònia. El 1609 la Companyia es converteix en una societat per accions pública, fet que encara dóna més força a la colonització. Aquest mateix any es va nombrar a Lord Delaware com a governador de Virginia, durant el seu mandat la colònia va viure un moment de prosperitat. Ell i els seus successors volien fer de Virginia una colònia agrícola rentable i augmentar els seus assentaments.
El 1612 la Corona permet a la Companyia de Virginia nomenar al Governador i el Consell de Virginia. La legislació de la colònia es va recopilar a les Lawes Divine, Morall and Martial o Lleis de Dale. Aquesta legislació es va regular el funcionament de la colònia.
Amb aquest nou rumb la colònia va aconseguir ser autosuficient i produir excedents. Tot i això la rentabilitat, pels accionistes, continuava essent nul·la. El 1619 una nova Carta permet als colons elegir els primer govern colonial, la Cambra estava creada per el Governador, el seu Consell, representants de nuclis urbans, la burgesia i els propietaris.
En ella s’anul·len les Lleis de Dale i es crea un tribunal que es basa en la llei anglesa1.
Amb el temps les desigualtats, marcades per la propietat de al terra, es van anar reflectint, també, a Amèrica. Alhora els emigrants van continuar arribat, provocant una diversificació de l’economia, tot i que la base eren les plantacions de tabac, comerç del qual es va regular a través del tabacco contract. Les plantacions funcionaven amb mà 1 Common law d’obra contractada, i els seus propietaris van ser la base de la creixent oligarquia colonial.
Aquesta situació va canviar quan el 1622 es van intentar ocupar terres dels indis, els qual van ser expulsats de les seves terres, aquests van atacar les poblacions del riu James, la resposta dels europeus va ser violenta. El 1624 la Corona anul·la la Carta de la Companyia, i per tant Virginia esdevé una colònia reial.
A partir els anys 60 va començar a instaurar-se la idea d’esclavitud, van començar a arribar la primera mà d’obra negre, així un esclau era vist com un bé moble més.
Durant el segle XVII la colonització no sols era duta a terme pels adventures, sinó també per grups religiosos que buscaven una terra on dur a terme el seu ideal de vida. Un d’aquests grups van ser els Peregrins, els quals no acceptaven la jerarquització de l’Església, ja que deien que la relació amb Déu havia de ser directa. Eren agricultors i artesanats. Amb Isabel I van emigrar cap a Amsterdam, allà hi havia una tolerància religiosa, però l’ambient liberal feia trontollar els eu estil de vida. Per evitar que això influís en els seus descendents van decidir buscar un nou lloc on fundar la seva Església, aquest nou territori era Amèrica.
El 1619 la Companyia els hi cedeix terres del Nord i la Corona es compromet a no perseguir-los. El 1620 arriben a Amèrica i funden New Plymouth. Van dividir les terres entre les diferents famílies, on cada propietari construïa el seu habitatge, els solters es repartien entre les diferents famílies i els camps eren comunitaris. L’explotació col·lectiva va fracassar, i el 1624 el governador Bradford permet que les terres siguin de règim familiar. Amb el temps van aconseguir el seu objectiu, fundar una Església purificada. La caiguda de la Companyia va significar el desenvolupament econòmic i comercial de al colònia, provocant un creixement de població. Així el 1657 Plymouth ja és un conjunt d’onze poblacions.
Tot hi això començaven a aparèixer les primeres complicacions, la rectitud s’havia començat a desfer i el control de les comunitats era cada cop més inestable, però el més important era la falta de medis jurídics pel desenvolupament de la colònia. Es va establir un govern format per homes lliures que es reunien anualment per elegir el governador i els seus consellers.
El 1691 la Companyia de la Badia de Massachusetts va reivindicar el territori de Plymouth, justificant que era part de les terres donades per la Carta reial, i per aquesta raó passaven a formar part de la colònia de Massachussets. Davant d’aquesta demanda, els descendents dels primers Peregrins no s’hi van oposar, i per tant van passar a formar part de la nova colònia.
Els Puritans, igual que els Peregrins, criticaven la jerarquització eclesiàstica anglicana.
Aquests es veien capaços de reformar l’Església i al món. La creació de la colònia de Plymouth els hi havia donat l’esperança de que Amèrica era el lloc on dur a terme el seu ideal.
Quan el 1625 Carles I puja el tro els Puritans viuen un moment de persecució, que sumada a la inestabilitat econòmica i social, es decideixen a emigrar. El 1628 compren accions al Council of New England i es fan amb una concessió de terres. Un any després aconsegueixen la Carta reial i Funden la Companyia de la Badia de Massachusetts, se’ls permetia colonitzar, explotar i comerciar en el territori i administrar i governar-lo.
Davant d’aquest èxit molts puritans preparats i amb possibilitats econòmiques van començar a plantejar-se l’emigració cap a la colònia, i així escapar de la persecució. Entre aquests hi havia mercaders, avocats, terratinents i petits funcionaris. Aquesta gent estava acostumada a dirigir i triomfar, per tant l’aspecte governamental i administratiu no va ser un problema, van fer de New England un lloc on posar en practica el seus ideals, per després implantar-los a Anglaterra. Aquest projecte queda reflectit en l’Acord de Cambridge. La Companyia va esdevenir el govern civil de al colònia.
La colònia que treballava de capital era l’originaria, Salem, es va convertir en el punt de distribució d’emigrants cap a altres nuclis de la colònia, principalment Charlestown i Boston.
L’economia va ser la clau de l’èxit de la colònia, ja que molt aviat van ser capaços de l’autosuficiència, i així no dependre de la metròpoli. Tenien una agricultura mixta dedicada al subministrament a les ciutats. Massachusetts es va convertir en una colònia industrial i comercial. Aquest èxit va portar a una cohesió social, també gracies a una oligarquia teocràtica que imposava un model de vida, on es mantenien les conviccions i no s’acceptaven discrepàncies.
El 1636 un grup d’immigrants es van separar de Massachusetts i van fundar Connecticut.
Amb l’arribada, a Massachusetts, de cada cop més immigrants es comença a crear una societat multicultural, però la intolerància de la colònia provoca que apareixin discrepàncies i crítiques, cap a la religió i els líders. Un dels primers va ser Roger Williams, el qual va ser expulsat de la colònia i va fundar la ciutat de Providence. En aquesta nova ciutat hi havia llibertat religiosa i se separava els assumptes civils dels religiosos.
Aquesta llibertat individual i la falta d’un ordre que no vingués de deu va portar a la creació de diferents ciutats, al voltant de Massachusetts. Aquestes van adonar-se que necessitaven d’una concessió reial per a ser estables, per tant es van unir creant Rhode Island, que va aconseguir esdevenir un lloc tolerant i de desenvolupament. El 1663 esdevé una colònia.
Al Nord de Massachusetts es va produir un guió igual que a Rhode Island, quan, a partir de 1638, es van anar creant ciutats que dissidents, fundant el territori de New Hampshire, però el 1641 Massachusetts va reclamar aquelles terres, que van ser annexionades fins el 1670. Aquell any la Corona fa de New Hampshire una colònia reial.
Dos Puritants extremistes, que estaven preocupats per la relaxació religiosa de Massachusetts, funden el 1638 New Heaven, allà volien crear una autèntica comunitat bíblica. Aquest nou territori no tenia Carta reial ni títol de propietat, per aquest motiu la pressió per part de Connecticut fa que se l’annexioni, amb el permís de Carles II, el 1662.
En el cas de Meryland torna a jugar un paper principal la religió, però ara la catòlica.
Aquests estaven perseguits a Anglaterra, que era protestant. El 1632 Lord Baltimore obté una Carta reial on se l’hi concedeixen terres i el dret a governar-les. Se li permetia legislar, nomenar càrrecs públics, concedir títols, governar, fer la guerra i firmar la pau, tot això en nom de la Corona, amb la condició que els colons tinguessin els mateixos drets que a Anglaterra. Així el 1632 es funda Meryland, al Nord-Est de Virginia. Havia de ser la terra de referència pels catòlics europeus que han d’emigrar. La seva principal característica era al tolerància religiosa, decretada oficialment el 1649 i pionera a Nord Amèrica. El poder polític estava en mans de les elits econòmiques, és a dir, Lord Baltimore i els seus propers. Amb el temps es va formar la figura del Governador, el Consell, els quals eren de majoria catòlica; i l’Assemblea, de predomini protestant, que lluitava per aconseguir privilegis.
La població va créixer molt ràpidament, ja que va ser un gran imant per europeus i per colons de Virginia. Tenia molta importància el comerç del tabac.
La guerra civil anglesa i la república de Cromwell permet a les colònies desenvolupar-se amb plena autonomia. Això provoca que es creï la Confederació de la Nova Anglaterra a les colònies del Nord, sentit de nacionalitat.
Amb la restauració dels Steward durant els anys 60 del segle XVII es va viure un creixement dels assentaments colonials. Amb Carles II les colònies passen a quedar en un segon terme dins les preocupacions angleses. A partir de 1660 amb Carles II s’obra una nova etapa de colonitzacions a l’estil Maryland (concessions de la corona a particulars).
Així es crea Carolina, amb un govern de caràcter aristocràtic, societat estratificada i esclavitud negra. El 1663 Carles II dóna a 8 propietaris una Carta reial per a fundar Carolina. En ella planteja una economia imperial dependent de la metròpoli, on la propietat hi té un paper rellevant, una concessió feudal. Se’ls va donar un ampli territori entre Virginia i florida. S’hi va establir una llibertat religiosa. La seva economia es basava en plantacions de sucre i cotó al Sud, i Tabac al nord. També era molt important el comerç d’ultramar. Aquest context va provocar un ràpid creixement de la població, i per tant una gran varietat. Carolina també va ser una de les colònies pioneres en incloure esclaus negres a les seves plantacions, fins al punt que a principis del segle XVIII la població negre superava a la blanca.
Amb els anys les tensions entre colons i propietaris (elit terratinent) van anar en augment. Finalment el 1710 es separen el Nord, amb colons provinents de Virginia dedicats a les plantacions de tabac; i el sud, dedicada primordialment al cotó, arròs i sucre.
Durant aquest període es va viure un segon conflicte entre anglesos i holandesos, que es va veure plasmat a Amèrica quan els anglesos es fan amb el control de New Amsterdam i New Jersey.
Nova York es crea el 1664, quan Carles II atorga al seu germà duc de York la governació de la nova zona ocupada, ja que abans era dels Holandesos, però la perden a la segona guerra anglo-holandesa. Va passar de dir-se Nova Amsterdam a Nova York. Inicialment va tenir la societat molt dividida entre els proanglesos i els proholandesos, ja que va significar un canvi en molts sentits, per exemple les dones van perdre drets. Amb el temps va anar agafant la dinàmica de la resta de colònies, amb tolerància religiosa.
A partir de 1660 es produeix un creixement democràtic a les colònies i baixa la taxa de mortalitat. Entre 1620 i 1770 es duplica l’àrea colonitzada. Només 5 ciutats superaven els 15.000 habitants (Boston, New York, Philadelphia i Charelstown). Era terra de llibertat, individualisme i democràcia. Èxit gràcies a la terra, la facilitat per a ser propietari, prosperar, la llibertat religiosa i el govern representatiu. Societat igualitària i de gran mobilitat. Facilitat per la iniciativa privada i pel creixement econòmic permet l’aparició d’una elit econòmica. A les plantacions hi havia població negra esclava, que podia arribar a ser el 20%. Les principals plantacions són les de tabac, arròs, sucre i cotó.
Al nord era una elit mercantil i facilita per la producció artesanal. Al sud era de propietaris de plantacions.
L’expansió cap a l’interior crea una societat fronterera agrària amb permanent conflicte amb els indis. Aquests es queixen de falta d’ajuda per part del governador = independència i noves colònies. Els principals conflictes van ser al Nord contra els algonquins i els mowauk.
Quan el duc de York es va convertir en Jacob II va entregar al part sud de Nova York a dos nobles anglesos, que van fundar New Jersey el 1665. Un es va quedar la part Occidental (cuaquers) i l’altre la Oriental, per tant tenim dos territoris, que finalment el 1701 s’uneixen.
El 1681 Carles II concedeix a William Penn el dret sobre un territori, per així acabar amb el deute que tenia amb el seu pare. En aquestes terres es crea la colònia de Pennsylvania, governada pel propi Penn i on s’hi vivia amb una tolerància religiosa. És important ja que va ser pionera en la divisió del territori en “condados”. Es fa fundar Philadelphia com a capital, liderada per un govern cuaquer oligàrquic.
El 1682 la Corona permet a William Penn crear la regió de Delaware per tenir accés directe a l’oceà. Aquest nou territori que estaria administrada per Pennsylvania fins que el 1776 s’independitza.
El 1730 es van fer exploracions cap al Sud de Carolina, en terres verges, allà es va veure una oportunitat de crear una colònia, i finalment el 1732 el rei Jordi II funda Georgia. El rei va tenir molt d’interès en el seu poblament, enviant europeus, sobretot anglesos, alemanys i suecs, i els hi dóna terres. La principal activitat econòmica eren les plantacions de cotó, sucre i tabac, d’aquesta manera hi té una gran importància el comerç d’esclaus negres.
Comparativa colonitzacions Bibliografia • • • Hernández Alonso, J. J.: Los estados Unidos de América: Historia i Cultura,Salamanca 1996.
Pérez Cantó, Mª P. i García Giráldez, T.: De colonias a república. Los orígenes de los Estados Unidos de América, Madrid, 1995.
Simmons, R. C.: The American colònies: from settlement to independence, Harlow, 1981.
...