Psicologia cognitiva i humanista (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història i Epistemologia de la Psicologia
Profesor N.N.
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 10. Psicologia cognitiva i humanisme La psicologia humanista també s’anomena la tercera força (les dos primeres eren el psicoanàlisi i el conductisme). L’humanisme té a veure amb el potencial humà, posar a l’home per davant...
La psicologia cognitiva s’impulsa per l’avanç tecnològic, adopta un model informàtic per estudiar la ment humana.
Definició i orígens del cognitivisme La psicologia cognitiva és la ciència objectiva de la ment considerada com un sistema de coneixement. La ment és un sistema que processa informació, fa uns processos mentals complexes. Com que ha de ser objectiva es centrarà molt en observar conductes, però estudien què passa entre l’estímul i la resposta. La psicologia cognitiva és atenció, aprenentatge, llenguatge, memòria, emocions... El que passa entre els estímuls i les respostes i els conseqüències. Utilitza i transforma informació continguda en símbols o representacions mentals.
El problema és que introspectivament això no es pot veure, de manera que el cognitivisme a partir de la conducta estudiaran el funcionament mental.
Va començar a interessar-se pels processos bàsics (llenguatge, pensament, memòria), però actualment domina també en la psicologia evolutiva, social, neuropsicologia, psicologia animal o clínica. Va de la mà de la revolució tecnològica, dels avanços en psicologia animal... En la segona guerra mundial es va demanar quins militars eren més adequats per lluitar i es va demanar determinar quins tenien més capacitat de concentració, d’atenció... i així van sorgir models de com podem avaluar això. Si nosaltres volem construir robots intel·ligents, en la seva construcció entendrem com funciona la nostra ment, és una manera de conèixer-la.
Decau el conductisme.
- Representació mental (Wundt).
Anàlisis introspectiu del pensament (Estruct.).
Motivació inconscient (Freud).
Neoconductisme (Hull y Tolman).
Gestalt.
Cibernètica, matemàtiques, fisiologia, neurologia.
Desenv. de la intel·ligència artificial.
Evolució El moment exacte en el que neix el cognitivisme és en el simposi de 1956. Els autors comencen a parlar de l’ésser humà en termes de capacitats mentals.
- - Newell i Simon: programa d’ordinador que simulava el raonament humà en la demostració de teoremes matemàtics.
Noam Chomsky: la gramàtica transformacional.
G. Miller: el màgic número 7 +/- 2: els límits de la nostra capacitat per a processar informació. Miller parlava de la capacitat intencional (les persones poden atendre només 7 estímuls alhora i dependent de la persona 5 o 9).
J. Bruner: persones formulen conceptes generant hipòtesis i seguint estratègies per a comprovaractivitat mental impensable pels conductistes.
Miller i Bruner funden el Centre d’Estudis Cognitius a Harvard: espai d’intercanvi de idees entre diferents disciplines (condicions econòmiques, de temps i llibertat abundants). Neisser: “Bateig” del terme cognitiu i síntesi d’allò aconseguit fins al moment (mantenint a la vegada actitud crítica vers el símil ment-ordinador).
Primeres revistes.
Models cognitivistes Processament de la informació Metàfora de l’ordinador: la ment humana és un símil de l’ordinador. L’ordinador rep estímuls i manifesta una conducta i la ment humana igual però dóna una resposta verbal, motora...
La cibernètica és un pas més: les màquines tenen un objectiu a seguir i no els has d’anar controlant. Ex: aires acondicionats. Solucionen el problema del “propòsit”: creen mecanismes artificials capaços de regular la pròpia conducta. Capacitat de retroalimentació (obtenir informació de l’ambient i pròpies accions desviant així el curs d’acció si és necessari per a assolir objectiu). Hi ha conductes propositives. Article de A.
Newell, J.C. Shaw i H. Simon (1958): Tant la ment humana com els programes informàtics són, en general, aparells que resolen problemes. Ambdós reben un input (entrada d’informació), processen aquest input, tenen una memòria y produeixen un output (sortida de dades).
La psicologia cognitiva intenta ser objectiva i observar la conducta per entendre la ment. Ex: posem per cas que volem investigar com accedim a les paraules. Tenim un magatzem de paraules molt gran, que en algun moment recuperem per parlar i que no sabem com s’organitzen. Un experiment és calcular quant tarda una persona en dir dues paraules. Casa i crit; casa és una paraula apresa abans i és més freqüent, la veiem moltes vegades escrita. També és una paraula concreta, es refereix a un objecte mentre que crit és més abstracte, és menys freqüent, l’hem après més tard... de manera que hi ha una sèrie de variables que influeixen en com accedim al lèxic. No és útil la introspecció, sinó l’observació “des de fora”, per inferències a partir de la conducta observable. La psicologia cognitiva realitza aquests experiments per veure com s’organitza a la informació en la ment.
Intel·ligència artificial Branca especial de la ciència informàtica que investiga els límits dels poders mentals dels humans que es poden capturar mitjançant màquines. Si tinc interès per fer màquines intel·ligents hauré d’entendre com funciona la ment per construir-les. Test de Touring: joc de la imitació. Un interrogador fent preguntes a un/a persona/ordinador (fora de la vista de l’interrogador). Preguntes i respostes mecanografiades. A la persona se li demanava que fos sincera i que intentés convèncer a l’interrogador que era la veritable persona. L’ordinador programat per respondre com un humà. Si desprès d’una sèrie de test l’interrogador és incapaç d’identificar sempre a l’humà = l’ordinador pensa.
Es deriven dues postures: - IA dèbil: la màquina ens permet conèixer millor con funciona la ment però en cap moment podrà evolucionar igual que la ment humana.
- IA forta: en el moment en que aconseguim desxifrar la ment humana del tot podrem muntar un cervell artificial com el nostre.
John Searle Imaginem que tenim una habitació amb una caixa amb una sèrie de símbols de llenguatge xinès. També tenim un llibre al costat on ens posen la normativa de com funcionen els símbols, com els podem combinar per fer frases i paraules amb significat. També hi ha un vidre que pots veure des de fora i a fora i hi ha xinesos. A partir de les normes del llibre fas paraules o frases i els xinesos de fora t’entendran perfectament, però tu en realitat no estàs entenent res. Generes contingut amb significat a partir d’una sèrie de regles però no estàs entenent res.
Un ordinador fa això, construeix a partir d’un programa una informació determinada que per nosaltres té sentit però per l’ordinador no en té cap, no sap què vol dir el que està fent. Amb això vol dir que l’ordinador mai tindrà el significat, tindrà la sintaxi però mai sabrà que vol dir. L’ordinador no té consciència i nosaltres sí.
Els ordinadors digitals solament manipulen símbols formals segons regles símbols no és per si mateix suficient per garantir la cognició, la percepció, l’enteniment, el pensament, etc.
Crítiques rebudes al processament de la informació i intel·ligència artificial - Problema de la generalitat: útil per a comprensió llenguatge, reconeixement visual de patrons,...
Paradoxa computacional: sembla ser que els humans no som tan “lògics”...El contingut afecta al nostre ús de les regles L’ordinador utilitza símbols ben definits, estables, discrets. Les persones podem manejar símbols que no ho són.
Oblida context històric, social i motivacions intrínseques.
El nou connexionisme Model que difereix dels models cognitius tradicionals (Processament informació, basat en representacions simbòliques). Proposa un tipus diferent de representació així com mecanismes de processament.
- P.I: símbols i regles de combinació d’informació nova = combinació nova en el patró d’activació-desactivació. Representació en esquemes “distribuïts”: possibilitat de que la representació es produeixi de forma gradual, establint-se poc a poc.
Els models simbòlics es basen en regles de combinació sense donar importància al “significat del símbol”.
Els models connexionistes proposen el processament de la informació basat en la “propagació de l’activació”. Les unitats o nodes que formen la xarxa estan interconnectats i envien senyals excitadores o inhibidores.
Xarxa d’activació interactiva de McClelland i Rumelhart (1986): xarxa que permet explicar com realitzem el reconeixement de lletres i paraules a partir de l’input visual. Hi ha unitats encarregades de detectar la presència del tret visual “línia corba”. Si la unitat s’activa, envia senyal: - Excitadora a altres unitats que participen en la representació de grafies com O, C, D, U,...
Inhibidora a unitats que participen de grafies que no tenen la característica: H, M, T,...
AVANTATGES DELS MODELS CONNEXIONISTES - Flexibilitat per a representar diferents tipus d’informació .
Capacitat d’adaptar-se a situacions on la informació no està ben especificada.
Connexió entre l’explicació psicològica i els models neurològics.
Psicologia humanista Antecendents Romanticisme (Rousseau): l’home és bo per naturalesa. Existencialisme (Nietsche): l’home guia la pròpia vida, el seu significat.
No som matèria biològica que es modifica per la cultura sinó que som persones que decidim el significat i la direcció de la nostra vida.
Fenomenologia: Edmund Husserl (adopta idees de Brentano): - Intencionalitat com a pont entre la ment i el món físic.
Descobrir l’essència de la consciència (fenomenologia pura, dirigida cap a l’interior).
Psicologia existencial: Martin Heidegger (deixeble de Husserl): Dasein (ser en algun lloc).
- Naturalesa de l’existència humana.
Existència és un procés dinàmic.
Existència és efímera: Podem viure una vida autèntica (creixement personal, escollir pròpia existència) o negar la mort i viure de forma inautèntica.
Llibertat implica culpa i ansietat: escollir i equivocar-se,...no podem culpar a Déu, ni als gens, ni a l’ambient...
Però reconeix que hi ha “llançament”: condicions en les que podem exercitar més o menys la llibertat:homes/dones; vivim a Àfrica/Suècia,...
- Ludwig Binswagner - Psicoanalista que integra fenomenologia i psicologia existencial.
Clínica: entendre com persona veu el significat del món (weltanschauung o disseny del món) i la vida, trobar sentit encara que aquesta sigui negativa (a causa de “llançament”).
Rollo May (1909-1994) - El dilema humà: home com a objecte (mètode tradicional) i subjecte.
Ansietat: etern conflicte entre ansietat i culpabilitat.
o o Normal: apareix davant de la llibertat d’escollir, ens fa créixer.
Neuròtica: Resultat de la por a la llibertat. S’actua en funció de les normes socials, religioses,...
George Kelly (1905-1967) - Transtorn psicològic = problema en la percepció.
Teràpia rol-fixe: fer representar (durant 2 setmanes) un rol contrari a com ens veiem a nosaltres mateixos.
Psicòlegs amb aspectes comuns: - Èmfasi en la dignitat i la capacitat de l’ésser humà per a desenvolupar el seu potencial.
Contraris a la importància donada a l’objectivitat de les dades, prioritzant el significat d’aquestes per a les persones.
Contraris al mecanicisme, i partidaris de les qualitats que ens fan humans: elecció, creativitat, la valoració i auto-realització.
No assumeixen el determinisme: causa de conducta és la nostra realitat subjectiva (ni estímuls, ni gens,...). Llibertat d’escollir pròpia existència.
No es pretén predir ni explicar la conducta.
Psicologia humanista És la primera corrent que s’intenta allunyar del mètode científic. No l’interessa equiparar a l’humà amb la ciència, l’ésser humà és més ric que la resta d’objectes físics. Se’ns escapen masses coses i el mètode científic no és adequat per estudiar l’ésser humà. Una de les coses més importants és que no creuen en el determinisme, creuen en el lliure albir. Independentment de l’herència, de l’ambient... la persona té capacitat de decisió, dóna molt de pes a la responsabilitat personal . Tot i les dificultats, experiències dures, mala educació... sempre hi ha un espai per decidir i remuntar.
Estudia l’ésser humà sencer sense dividir-lo, no tenen por d’estudiar-lo de manera complerta. La ciència redueix l’ésser humà a aspectes més superficials. Si en algun moment l’ésser humà s’ha d’estudiar de manera científica, s’ha de crear una ciència específica per l’home. El mètode més apropiat per estudiar als homes és l’estudi de l’experiència subjectiva.
A nivell terapèutic treballen sobre la persona concreta, no tracten a tothom igual.
No accepten l’animal per estudiar l’home ja que l’humà és molt complex.
Es centre més en la realització personal que no pas en la patologia.
Focalitzen en viure una vida autèntica.
En lloc de buscar el plaer i evitar el dolor (hedonisme), els homes busquen el sentit a la vida.
Crítiques - No accepten conductisme, psicoanàlisi, psicologia científica (només aporten informació parcial).
Retorn a la psicologia pre-científica (filosofia?).
Termes vagues, no verificables.
Visió de l’home molt favorable: representa un tipus d’il·lusió que no es basa en els fets acumulats per una psicologia més objectiva.
Aportacions - Intent d’estudi dels atributs humans més elevats.
Estudi (comprensió) de la persona en la seva totalitat.
Maslow Maslow crea una piràmide de necessitats en la que consten 5 aspectes que anem aconseguint durant la nostra vida. Els de sota (fisiologia i seguretat) són els dos nivells més primitius que tenen a veure amb la supervivència, de manera que tothom els necessita per sobreviure. La seguretat té a veure amb tenir sostre on dormir, algun ingrés econòmic... L’afiliació, reconeixement i autorealització són les pròpiament humanes. L’afiliació té a veure amb les relacions interpersonals i és una part dels nostres objectius vitals.
Per poder ascendir en cada grau s’ha de tenir cobert el de sota. El reconeixement té a veure amb tenir una sensació de confiança, sentir que estic fent una cosa que m’omple... Si ho tens tot cobert, tenim la ment més oberta, no cal estar pendent de cobrir cap necessitat, sóc més generós, no tinc prejudicis... sóc més lliure mentalment, només m’he de preocupar de gaudir de la vida, ser generós... (autorealització).
L’autorealització és dèbil, delicada... fàcilment vencible per l’hàbit, la pressió cultural i les actituds errònies i és fàcil que ens oblidem d’ella perquè no és necessària per viure. Realització del potencial de l’individu, tenir completes totes les necessitats de la jerarquia.
Maslow posa èmfasi en el potencial humà d’arribar a l’autorealització. Només podem “pujar” en la piràmide sempre que satisfem necessitats bàsiques. Complex de Jonah: por al coneixement d’un mateix (existeixen pocs humans realment autorealitzats).
Psicologia transpersonal (quarta força) : centrada en aspectes místics/espirituals (va més enllà de l’experiència personal). Relació amb psicologia/filosofia/religió no occidental. P .ex meditació = contacte amb els estats més alts de consciència.
Rogers Estava molt centrat en la necessitat que tenim de viure plenament. Això té a veure amb el nivell d’autorealització de Maslow. La societat ens està modelant tota l’estona perquè fem el que se suposa que hem de fer i el que rogers diu és que no ens hem de deixar portar per aquestes pressions i hem de descobrir el que volem fer. Hem de prendre decisions personals i no externes.
A nivell terapèutic deia que tractava clients i no pacients perquè deia que no tractava malalts i perquè el pacient no tenia implicació. Parlar de clients implica que la persona ha de ser responsable del que li passa, ha d’acceptar els seus errors i fer canvis per resoldre-ho.
Teràpia centrada en la persona: quan tractem a les persones hem d’intentar promoure aquests aspectes, ser autèntics, oferir una atenció positiva i incondicional i adoptar una actitud de comprensió empàtica. Això va a favor de l’autorealització o escollir una vida autèntica (procés de valor organísmic). Persona motivada pels seus sentiments vertaders i viu una vida autèntica. La persona ha d’utilitzar aquesta tendència de realització per viure una vida plena i assolir el seu potencial complet.
...

Comprar Previsualizar