TEMA 7. EL NOU CINEMA BRASILER (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Història del Cinema II
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 26/07/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

Prof: Xavier Pérez / Alan Salvadó

Vista previa del texto

TEMA 7. EL NOU CINEMA BRASILER A Brasil no va existir un cinema clàssic com a tal. Umberto Mauro va realitzar melodrames de la burgeisa. El cinema hauria estat molt pobre, per la qual cosa la imatge que es té a l’exterior sobre Brasil està basada en tòpics i en la imatge del país en el cinema brasiler és gairebé inexistent.
Als anys 50 hi ha dos fenòmens:El primer, la pel·lícula Carnaval Atlàntida, i el segon O cangaceiro.
- CARNAVAL ATLÀNTIDA Entra dins el gènere de la chanchada, un gènere còmic amb poques ambicions on l’ombra i la música tenen gran rellevància. La chanchada eren musical que satiritzaven els musicals de Hollywood, però tot i així es va crear una espècie d’star System brasiler. És un cinema assumidament pobre, ridícul i inferior.
Va néixer la productora Vera Cruz, que volia aconseguir a Brasil un cinema amb projecció internacional i de qualitat, però aquest projecte no va tenir èxit. El cinema de Vera Cruz va ser un cinema que va oblidar la problemàtica de la societat brasilera.
- O CANGACEIRO Parla d’un gènere de la literatura brasilera anomenada cangaçao. Aquesta pel·lícula no va tenir èxit a Brasil, ja que el cangaçao és típic d’una zona del nord i la pel·lícula es va localitzar al sud, amb un paisatge massa diferent. A més, la productora va decidir fer-la com un western, imitant els codis americans. A fora de Brasil el film sí que va tenir una mica més d’èxit, però la productora Vera Cruz no va donar massa de si.
A Brasil, mentre imperaven els dos tipus anteriors de cinema, també hi haurà lloc pel cinema europeu. Hi haurà un moviment de cineclubs, crítics de cinema etc. Els jovent que tenien ambició cinematogràfica es fixaven en el cinema americà i europeu, sobretot en el neorealisme italià (petites històries del poble rodades en exteriors). Rebutjaven la chanchada i el cine a de Vera Cruz i s’apostarà per la realitat quotidiana del poble brasiler, del poble pobre.
Aquest moviment sànomenarà REALISME CARIOCA.
- RÍO 40 GRAUS Feta per Nelson Pereira dos Santos va ser la peça clau per incitar els joves cineastes a fer cinema. Aquest nou moviment de cinema jove s’anomena CINEMA NOVO i sorgeix a finals dels anys 50, una època de desenvolupament social a Brasil, quan s’estava constuint la ciutat utòpica de Brasilia. És una època també de desenvolupament cultural, amb l’èxit Bossanova. El cinema novo és un cinema que neix amb molta força i unitat, però del qual ràpidament en sorgeixen poètiques estètiques molt diferents. La idea principal del cinema novo és parlar de poble anant més enllà del realisme carioca.
- CINC VEGADES FABELA (1962) És una pel·lícula amb cinc històries de cinc directors que parlen de les fabeles. A partir dels 60 és més fàcil distingir les característiques del cinema novo amb la triligeo del “sertao” (desert) formada per tres pel·lícules de directors diferents.
- o Ruy Guerra, LES FUSILES, (1963) o Nelson Pereira, VICLAS SECAS, (1963) o RIOS Y DIABLO EN LA TIERRA DEL SOL, Gauber Rocha (1964) VIDAS SECAS (1963) És extraodinariament lenta, sobretot al principi amb una temporalitat radicalitzada. El cinema novo agfa la idea del treball fa el tractament de la imatge, el so i el temps. La fotografia està inspirada per Cartier Bresson, amb una llum molt agressiva i contrastada anomenada “Luz estourada”, molt comú en aquest cinema. És una llum que marca la pel·lícula i els personatges.
El cinema novo també volia partir dels elements culturals de Brasil, i aquesta com altres pel·lícules, est racta d’una adaptació d’una novel·la.
GLAUBER ROCHA És un cineasta per excel·lència del cinema novo, començant des de molt jove. Era molt conegut internacionalment.
- BARBENTO (1960) i DIOS Y DIABLO EN LA TIERRA DEL SOL (1962) Primera i segona pel·lícula respectivament. Es tracta d’un setao on novament apareix el tema de la fam i la llum estaurada. Ens trobem a l’inici del film una cançó de cordel, que narra en off el que els passa als personatges i de et, ins que la cançó no “dona permís” als personatges per a fer una acció no la am. Es converteix la cançó en el motor narratiu. Totes les pel·lícules de ROcha van a la recerca d’un líder qe pugui dirigir Brasil i portar-lo a un futur millor. EN aquest film, els dos protagonistes, que són al·legories del poble brasiler, s’enrlen primer en una secta religiosa i després segueixen un líder violent, encegats pel futur promès. És un cinema amb una relació ambivalent amb la religió de vegades s’hi apropa i altres vegades s’en distancia i la rebutja.
- TIERRA EN TRANCE (1967) És la història d’un poeta compromés que vol que el poble parli, en definitiva, un intel·lectual que vol incitar al poble però entra en crisi al no rebre el que volia. És una pel·lícula amb fortes contradiccions ideològiques que reflexaven el pensament dels cineastes de l’època. A més era una època de cop d’Estat i dictadura de Brasil, i, per tant, tot ha d’estar tractat amb una naturalesa al·legòrica que permet que s’expandeixi més enllà del Brasil. A finals dels 60, el moviment del cinema novo va desapareixent i els directors s’en van per diferents camins.
...