2.4 γ-Proteobacteris I (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Microbiologia II
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 09/10/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Microbiologia II Silvia Expósito TEMA 2.4 γ-PROTEOBACTERIS I CLASSE γ-PROTEOBACTERIA: Hi ha un grup d’aerobis que inclou diferents famílies i un grup d’anaerobis facultatius que inclou 4 famílies.
FAMILIA Francisellaceae: GÈNERE Francisella: Són bacils molt petits, gramnegatius, aerobis, pleomòrfics. Perquè creixin al laboratori cal afegir cisteïna als medis de cultiu, però se’ls fa créixer en ous embrionats.
Patogen primari de diferents animals amb pèl, és una zoonosi típica on l’home s’infecta per diferents vies: mossegada de l’animal, vectors, contacte directe amb les pells o per ingesta de carn contaminada.
- F. tularensis: Causa la tularèmia. Algunes soques són molt infeccioses, amb unes 10 cèl·lules ja és suficient per la infecció. La malaltia pot presentar diferents manifestacions en funció de la via de contagi: o Infecció local: s’adquireix manipulant les pells, es fan lesions a la pell que acaben formant una llaga com un xancre acompanyada de inflamació dels ganglis limfàtics de la zona i febre; les lesions també es poden produir a la conjuntiva ocular.
Solen durar unes 2 setmanes i a vegades cal tractament perquè es pot produir una septicèmia.
o Ingesta de carn o per vectors: es produeix una malaltia semblant a les febres tifoïdals on hi ha abscessos a les plaques de Peyer i nòduls limfàtics mesentèrics.
Molt més greu, molta febre i difícil de tractar, el percentatge de mortalitat pot arribar al 30%.
Pel tractament s’administra eritromicina, també cal controlar els vectors i protecció per persones que manipulin pell o altres parts de l’animal per evitar el contagi directe. Hi ha vacuna relativament eficaç que es recomana per les persones que treballen amb el MO.
FAMILIA Legionellaceae: GÈNERE Legionella: Constituït per bacteris que viuen al medi aquàtic normalment, responsables d’una malaltia greu en l’home = legionel·losi, de creació relativament recent, es presenta com una pneumònia atípica que és difícil de diagnosticar correctament.
Bacils gramnegatius, exigents en quant a medis de cultiu on s’han d’afegir sals de ferro i cisteïna. La classificació de les espècies es fa en funció del perfil d’àcids grassos saturats i insaturats dels seus embolcalls, es pot fer en ells la prova de la ureasa i catalasa.
La capa de mureïna és extremadament fina i el lípid A del lipopolisacàrid no té activitat endotòxica.
Microbiologia II Silvia Expósito Al medi els trobem en aigua dolça o associats a algues o protozous. Quan produeixen infeccions humanes sempre es troben als macròfags on el bacteri és capaç de replicarse, però l’home és un hoste accidental i adquireix el MO a través dels aerosols que hi ha a les torres de refrigeració, aspersors, dutxes... no s’adquireix per la ingesta d’aigua.
- L. pneumophila serogrup 1: Molt poc virulent, infeccions típiques en persones grans amb un sistema immune feble, immunocompromesos o gent que pateixi una malaltia greu.
La legionel·losi es pot presentar com una pneumònia atípica que no es pot diferenciar d’altres bacteris, produeix febre alta, miàlgies, mal de cap... i tos no productiva, del sistema respiratori es pot escampar a òrgans interns provocant la mort de la persona (60%) si no hi ha tractament. S’administra eritromicina. L’altra manifestació que pot donar és la febre de Pontiac, semblant a la grip, és més benigne, malaltia febril típica que dura 45 dies i normalment sense complicacions.
Són malalties típiques que es produeixen cada any degut a torres de refrigeració d’indústries.
FAMILIA Coxiellaceae: GÈNERE Coxiella: Paràsits intracel·lulars obligats, tenen una certa independència de les cèl·lules perquè poden produir unes formes més petites resistents a altes temperatures i a la dessecació que els permet viure fora de les cèl·lules.
- C. burnetti: Causant de la febre Q, afecta a diferents animals (vaques, cabres, ovelles i marsupials) entre els que es transmet per paparres. L’home el pot adquirir per ingesta d’algun producte dels animals, per inhalació de pols contaminat amb femtes de l’animal o per contacte directe.
En humans pot ser inclús asimptomàtica, sinó apareix com una malaltia febril amb símptomes semblants a la grip, no sol tenir complicacions. En un 4% pot produir pneumònia.
FAMILIA Pseudomonadaceae: GÈNERE Pseudomonas: (!!!!) Grup de MO molt ampli, normalment són de vida lliure i alguns estan associats a vegetals o animals, la majoria com a membres de la seva biota normal. Poden metabolitzar una gran quantitat de compostos de C diferents, els oxiden aeròbicament però també poden utilitzar nitrats com acceptor final, sintetitzen productes que la majoria de bacteris no poden (àcids grassos, hidrocarburs, aromàtics...) generalment gràcies a que presenten plasmidis degradatius. El que no poden metabolitzar són compostos d’un únic àtom de C o algun producte determinat (tefló).
Microbiologia II Silvia Expósito Solen ser oxidasa i catalasa + excepte alguna espècie, tenen un flagel polar molt típic i quan creixen en medi sòlid també poden sintetitzar flagels laterals. Creixen bé al laboratori i metabolitzen els compostos de C per la via d’Entner-Doudoroff, no per glucòlisi.
Alguns d’ells són patògens oportunistes importants.
Es va utilitzar la seqüència del RNAr 16S per classificar aquest gènere i es va dividir en cinc grups de Palleroni, actualment aquest gènere correspon només al grup I, les altres espècies estan classificades en altres grups.
El grup I també s’anomena grup fluorescent perquè es troben dues espècies que amb una llum determinada produeixen fluorescència (P. aeruginosa, P. fluorescens), també hi trobem patògens vegetals (P. syringae) que són oxidasa -; i trobem alguns no fluorescents (P. strutzeri i P. mendocina).
En general no són exigents en quant a medis de cultiu i es poden aïllar d’aigües de distribució o inclús de medis amb desinfectants. També es caracteritzen per la producció de pigments que donen fluorescència a determinades longituds d’ona = piocianina, pioverdina i piorubina. Es sintetitzen els pigments fonamentalment quan el bacteri creix en medis deficients en ferro degut a que aquests pigments poden actuar com a sideròfors (captar ferro), també hi ha proteïnes que es situen a la membrana externa i fan la mateixa funció.
Moltes soques també porten plasmidis de resistència antibacterians com antibiòtics, metalls pesants... La degradació dels diferents compostos que els bacteris utilitzen és possible perquè contenen diversos plasmidis degradatius.
Es troben lliures al medi, com a patògens vegetals i com a patògens animals on són oportunistes.
- P. aeruginosa: És un dels bacteris oportunistes més important. La capacitat patogènica depèn de la capacitat d’evasió de la fagocitosi i altres mecanismes de defensa del nostre SI i de la capacitat de síntesi de diferents productes extracel·lulars i de toxines que possibiliten la colonització.
Produeix una elastasa que trenca col·lagen, IgG i IgA, components del complement i fibronectina. També sintetitza una proteasa que juntament amb la elastasa destrueix la còrnia i altres estructures que continguin elastina i fibrina. Produeix una citotoxina (semblant a leucocinina) que produeix porus als leucòcits i també pot actuar sobre altres tipus cel·lulars; també sintetitza hemolisines, fosfolipases, lecitinases i una toxina A que actua de manera semblant a la toxina diftèrica inhibint el factor d’elongació 2 aturant la síntesi de la proteïna i també té activitat necròtica sobre les cèl·lules del voltant.
Infeccions més freqüents que causa: - Endocarditis: afectant fonamentalment a les vàlvules cardíaques, es produeixen sobretot en drogoaddictes intravenosos on entra a la sang per xeringues contaminades; també es dóna en persones que porten una pròtesi coronària.
Microbiologia II - - - Silvia Expósito Respiratòries: especialment en persones que ja tenen una malaltia de base al tracte respiratori inferior, són greus sobretot en malalts de fibrosi quística on és quasi impossible tractar la infecció i el pacient mor.
Urinàries: d’origen nosocomial generalment en persones sondades o que han patit una intervenció quirúrgica. Un 10% poden acabar patint una sèpsia.
Bacterièmies: en immunocompromesos o amb cremades extenses per tot el cos.
D’oïda: adquirides en piscines, quan el sistema de cloració no és correcte.
Oculars: associades a persones que utilitzen lents de contacte reutilitzables que generalment es guarden a líquids desinfectants contaminats amb matèria orgànica, es produeixen ferides a l’ull que acaben produint ceguesa.
En ossos i articulacions Intestinals En pell i teixits tous En molts casos són difícils de tractar perquè el bacteri té unes porines a la superfície amb una estructura especial que evita l’entrada d’antibiòtics, i si entren tenen unes bombes de flux que expulsen el contingut a l’exterior. Les quinolones i alguns aminoglicòsids tot i així funcionen en el tractament.
- P. fluorescens: Patogen oportunista que causa infeccions no tan greus com l’anterior.
- P. stutzeri: Gran varietat de soques, es pot aïllar al medi però també en mostres clíniques.
FAMLIA Moraxellaceae: GÈNERE Moraxella: Grup de MO que es troben formant part de biota normal de la mucosa del tracte respiratori superior en l’home i altres animals. Son cocs o bacils gramnegatius, aerobis, oxidasa i catalasa +.
- M. catarrhalis: És un coc gramnegatiu poc exigent, creix en medis nutritius i és DNAsa +. Es troba a la biota normal del sistema respiratori superior en nens (50%) i pot causar pneumònies, otitis i conjuntivitis.
GÈNERE Acinetobacter: Habiten al sòl i aigües, són bacils gramnegatius i cocs quan es troben en fase estacionària, són oxidasa -.
- A. calcoaceticus i A baumannii: Tots dos causen infeccions oportunistes nosocomials de tipus septicèmies, meningitis, endocarditis i infeccions urinàries. Les més greus són les de la segona espècie perquè és resistent a molts antibiòtics i molt difícil d’eliminar quan colonitza un hàbitat.
...

Comprar Previsualizar