Tema 1 i Tema 2 (2009)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Introducció dret ambiental
Año del apunte 2009
Páginas 6
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 2

Vista previa del texto

Dret ambiental 1r Ciències Ambientals Introducció al Dret Tema 1: El concepte del dret.
1.
2.
3.
4.
Per què existeix el dret.
Per què és important avui.
Diferents significats de la paraula “dret”.
Diverses concepcions de dret a. Iusnaturalisme.
b. Iuspositivisme.
c. Realisme jurídic.
Concepte de dret: El dret no és objectiu ni universal, té moltes connotacions. El seu significat ve condicionat per altres factors externs: econòmics, socials, polítics... Cada societat té els seus propis dret o no en té.
1. Per què existeix.
Æ Perquè els grups socials s’autoorganitzin. El dret és una forma d’organització així com la moral...
Æ El dret s’imposa coactivament (a la força). Comporta una reacció a imposar un càstig si no es compleix aquest dret.
Æ Les sancions jurídiques estan institucionalitzades (escrites). Les sancions són diferents depenent del dret no complert.
Æ Hi ha institucions que s’encarreguen d’aplicar-ho: policia, jutjats...
El dret és una forma bàsica de la convivència. Cada vegada avarca a més temes de la vida social (fumar a classe). L’origen del nostre dret prové de l’Imperi Romà (organitzat) en el qual la gent sabia què podia fer i què no.
A l’edat mitjana hi havia un gran descontrol en el dret (molt embigo) Æ Hi havia els costums locals Æ Lleis monàrquiques.
Æ Estatuts ÆEl dret Romà va perviure al llarg de l’edat mitjana.
No va ser fins a Napoleó que s’aplica la igualtat davant la llei. Estableix un codi on es codifica el dret en matèries: propietat, contractes... Va abolir tots els drets que existien anteriorment i va aplicar el seu codi. També ho va intentar aplicar a l’Europa continental.
Després de la caiguda de Napoleó, cada país promulga el seu propi codi. Majoritàriament es van basar en una modernització del dret romà respecte al dret privat (civil i mercantil) i els drets de la família van ser influïts per l’església catòlica.
A Amèrica llatina s’estableix el sistema llatí o el sistema continental Europeu.
A Anglaterra apareix el Common Law que també prové del romà. Està basat principalment dels tribunals i busquen precedents jurídics.
2. Per què és important el dret avui? Æ Cada vegada s’aplica més en temes socials.
a. Ubiqüitat del dret b. Dret i progrés Æ A més dret més progrés? Æ les societats desenvolupades acostumen a tenir més drets 1 Dret ambiental 1r Ciències Ambientals ÆProgrésÆ és la millors de la societat del benestar. És qüestionable perquè el progrés no té perquè millorar el benestar.
ÆMés dret, més justícia? Æ no per tenir més drets les societats són més justes.
c. El no-dret Æ la convivència sense dret és possible Æ la bíblia i autors clàssics fan referències a societats sense drets on les persones vivien felices.
Æ Els Marxistes i Anarquistes. Pels primers, el dret és un instrument de domini per controlar els treballadors. Els segons reclamen una societat sense estat i sense dret, no volen l’explotació sinó la col·laboració.
d. Societat sense dret Æ exemple de la societat esquimal.
3. Diferents significats de la paraula “dret”.
a. Dret objectiu: normes vigent d’un país, en un moment històric determinat, dictades per l’autoritat corresponent i amb força obligatòria.
Exemple: “El dret espanyol no inclou la pena de mort”.
b. Dret subjectiu: Facultat o atribució que el dret objectiu reconeix a cada persona.
Ex: “Els treballadors tenen dret a vaga”.
c. Ciència del dret: Estudi de la realitat jurídica. Ex: “pots estudiar dret en aquesta facultat”.
d. Dret com a ideal de justícia. Ex: “no hi ha dret en rebre un tracte tan dolent”.
4. Les concepcions del dret.
4.1. Iusnaturalisme o naturalisme jurídic Són un conjunt de normes i principis que es deriven de la naturalesa humana i per tant són comuns en qualsevol època o lloc. Æ objectivisme axiològic.
Æ El dret natural es basa en: • En el pensament i el caràcter religiósÆ Iusnaturalisme teològic.
• Iusnaturalisme Racionalista. La raó humana pot conèixer els principis del dret natural perquè són evidents. Hi ha certs drets que ningú ens pot treure perquè deriven de la mateixa naturalesa humana.
Æ El dret positiu només és dret si concorda amb el dret natural. El legislador ha de vetllar per garantir aquests drets. Si el legislador incompleix els drets dels ciutadans, aleshores apareix el dret de rebel·lió. En aquest cas el dret és únicament vàlid si és just.
4.2. Iuspositivisme o positivisme jurídic. Æ només és dret el que està promulgat en una societat i per escrit. El dret natural no existeix.
• El dret és positiu: ordenaments vigents (visió social i històrica).
• La validesa del dret no depèn de si és just o no ho és.
Després de la segona guerra mundial es van dur a terme els jusdícis de Nuremberg. En aquest cas es va aplicar el dret natural ja que segons el positivisme jurídic, els nazis no havien comès cap mena de delicte. Seguidament es van crear els drets humans i molts països els van incloure a les seves constitucions, de manera que aquest dret natural que en els judicis anteriors s’havia aplicat, va passar a convertir-se en dret positiu.
4.3. Iusrealisme o positivisme jurídic.
Æ destaquen el dret espontani que sorgeix directament de les societats Æ prové dels britànics.
2 Dret ambiental 1r Ciències Ambientals 4.4. Iusrealisme en el sentit estricte radical: Als EEUU. Són escèptics a les normes jurídiques. Les normes només es poden orientar, però no determinen la decisió jurídica.
4.5. Realisme moderat: Alf Ross, danès. El dret consisteix en normes jurídiques. Les sentències judicials ens ajuden a veure quin és el dret vigent Tema 2: 1. El dret com a ordre normatiu 2. Usos socials 3. Moral 3.1. Tipus de moral 3.2. Diferències entre moral i dret 3.3. Connexions entre dret i moral 1. El dret com a ordre normatiu Concepte: Conjunt de normes que fan referència al comportament humà i que indiquen què s’ha de fer.
• • Expressió del que s’ha de fer Pressuposa llibertat als destinataris Æ sinó no hi hauria normes.
• Pot ser infringida i encara és vàlida Ex: si és A, s’ha d’aplicar B.
Normes jurídiques Prescriptives Diferències • Lleis naturals, històriques, sociològiques..
Expressió de la realitat Æ tal com passen • Principi de causalitat ÆRelació entre fenòmens de causa-efecte i per tant es pot predir com passarà en el futur.
Descriptives • Es refereixen a l’ésser • Validesa: és vàlida si es compleix Ex: AÆB 2. Usos socials: Definició: conjunt de pràctiques i regles de comportament generalment reconegudes en una societat.
3 Dret ambiental 1r Ciències Ambientals Usos socials no normatius (hàbits o costums socials).
No es consideren ni vinculants ni obligatoris Æ en cas d’incompliment no hi ha sanció Usos socials normatius Regles de tracte social Tipus: Normes de caràcter moral S’utilitza un llenguatge normatiu (has de, hauries de...). El grup pressiona perquè es compleixi. En cas d’incompliment el grup reacciona negativament i s’aplica una sanció difusa que no se sap quina serà.
• • • • Exterioritat: regula la conducte externa Els usos socials, igual que el dret són heterònomsÆ normes que provenen d’altres persones, ens venen donades.
UnilateralsÆ No faculten una altre persona per exigir el compliment de l’ús.
IncoercibleÆ No es pot coexionar. No es pot imposar per la força.
3. Moral 3.1 Tipus de moral La moralÆ prescripcions de conducte que regulen el comportament humà lliure d’acord amb valors • InterioritatÆ motius pels quals un es comporta d’una determinada manera • Autonomia moralÆ les pròpies normes morals Æ a partir d’uns principis i valors que un creu • Unilateral Æ no atribueix un dret als altres a exigir-nos un comportament Æ No fas alguna cosa per obtenir-ne una altra a canvi. No ha de ser interessat.
• IncoercibleÆ no es pot imposar a la força ¾ Moral de consciència individual La persona crea el seu concepte de bé en la seva consciència, del que es deriven exigències morals i es tradueixen en les seves normes de comportament.
La persona mateixa jutja i es sanciona mitjançant el remordiment.
¾ Moral dels sistemes religiosos i filosòfics Doctrines de caràcter moral, compartides per un nombre de persones que es sotmeten voluntàriament i són jutjades per les seves consciències.
¾ Moral social Normes de caràcter moral, considerades per un grup social, efectives en una certa societat, en un cert moment històric.
4 Dret ambiental 1r Ciències Ambientals 3.2 Diferències entre moral i dret.
• Diferents perspectives: ÆDret Æperspectiva social: aspira a que la gent sigui bona ciutadana.
ÆMoral Æperspectiva personal: aspira a que la gent sigui bona persona.
• Exterioritat del dret – Interioritat de la moral Æaspecte intern.
Æ Kant assenyalava que la moral era l’aspecte intern (la boa voluntat). En canvi el dret es basa en que la postura externa sigui correcte i no té en compte la intenció.
Æés una definició quasi correcte. No ho és al cent per cent perquè el dret (dret penal) diferencia entre els delictes dolosos (sense intenció)i els culposos (intencionadament).
• La tipicitat del dret ÆEs conductes que descriu el dret són típiques. El dret no considera a la persona globalment sinó que considera a la persona com es troba en una determinada situació jurídica.
• Dret i coacció ÆÉs característic del dret imposar determinades sancions fins i tot amb la força física (dret civil).
• Dret imposa deures i dóna drets Æ Imperatiu i a la vegada atributiu.
• Responsabilitat objectiva Æquan es produeix un dany i aquell que l’ha produït no ho ha fet intencionadament. Ex: empresa que té una fuga. Encara que ho hagi fet sense voler ha de tenir unes sancions.
• Immunitat al canvi deliberat.
3.3 Connexions entre dret i moral (I) A. Legalització de la moral: imposició d’uns determinats valors morals mitjançant el dret.
Æ El dret ha de reflectir uns valors essencials d’una mora compartida d’una determinada manera. Ex: la monogàmia i el matrimoni homosexual.
Æ El dret ha de marcar unes pautes generals de comportament, però sense imposar cap criteri moral a les persones.
Æ Límits morals no traspassables per decisions de la majoria.
Æ Principi de llibertat personal de l’Estat de Dret.
B. Moralització del dret: ÆLiberalisme Æ sobretot Kant: es considerava que l’ordre quàntic de l’estat no tenia la funció de termes virtuals (dir com ens hem de comportar, en el cas que ho faci és paternalista) sinó que està per impedir que uns altres ens impedeixin desenvolupar la nostra conducte com veiem convenient. L’estat liberal és un estat de mínims.
Avui en dia: després de les constitucions europees i les conquestes sindicals, els poders públics s’han compromès a ajudar a gent en qüestions morals.
Æestat del benestar ÆEstat que es compromet per a la felicitat dels ciutadans ÆEstat que evoluciona cap a la moralització del dret. Incorpora a les seves normes trets que abans eren únicament de la moral.
El primer que es va aplicar va ser el deure de socórrer el que està en perill. Es va introduir el delicte d’omissió a aquesta ajuda. Més tard es va incorporar la responsabilitat pel risc. Les 5 Dret ambiental 1r Ciències Ambientals polítiques socials i els principis rectors de la política i economia social també van ser incorporades.
Æ Es destaca més la funció promocional (promou certs valors que es consideren d’interès social) del dret que no pas la funció repressora.
Æ Acció positiva o discriminació inversa: Consisteix en donar un tracte preferent a grups socials que ho necessiten més i que històricament han patit discriminació.
D’aquesta manera se’ls dóna preferència en la distribució de certs recursos o en l’accés a determinats bens. Així es vol millorar la seva qualitat de vida i compensarles pel passat. Ex: Casos de violència de gènere.
C. L’obediència del dret: Per què són obligatòries les normes? Iusnaturalisme clàssic: El Dret és obligatori si és just, si es correspon amb el dret natural.
S’hauria de considerar fins a quin punt s’ha de creure en la justícia i fins a quin punt s’ha de pensar en el bé comú. Però abans de pensar si una llei és justa o no s’ha de pensar que en el oment de desobeir-la crees un desequilibri en la societat.
Iusnaturalisme modern: El fonament de l’obediència es la consciència moral. Cadascú ha de pensar si ha de desobeir un dret. Si creu que el dret és injust el pot desobeir, però la moral sempre obliga a complir el dret.
Positivisme radical: El Dret és obligatori pel deure moral d’obeir sempre les normes jurídiques. El ciutadà és submís al legislador.
Positivisme moderat: El Dret és obligatori perquè és el resultat de la voluntat del poble, i per tant, hi ha un deure moral d’obeir, d’acord al consens Dret -Poder. El dret s’ha de complir sempre i quan sigui democràtic i a més a més realitzi valors i garanteixi els drets fonamentals. Les lleis són el mecanisme idoni per aconseguir el benestar.
D. Objecció a la consciència: Negar-se a complir el que estableix una norma jurídica perquè aquesta norma s’oposa a les conviccions morals o religioses d’aquesta persona. No vol derogar la norma, simplement no vol que se li apliqui a ell mateix.
E. Desobediència civil: La inobservança d’una o vàries normes del sistema (o programes de govern...) que hom considera injustes amb la finalitat de modificar-les. Es qüestiona una o vàries normes del sistema però accepten l’ordenament jurídic en el seu conjunt. Acció no violenta.
6 ...