Tema 10: Interaccions entre microorganismes i animals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 2º curso
Asignatura Ecologia Microbiana
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Ecologia Microbiana TEMA 10 Ariadna Lòpez Coll TEMA 10: INTERACCIONS ENTRE MICROORGANISMES I ANIMALS Contribució dels microorganismes a la nutrició animal Els microorganismes contribueixen a la nutrició animal de diverses maneres.
➔ Depredació de microorganismes per animals Hi ha certs invertebrats s'alimenen de presses més petites. Quan realitzen la depredació de les presses més petites, els animals no solen gastar energies ja que si la gastessin,gastarien més de la que obtindrien després de processar-la. Per tant, presenten per tenir diferents estratègies: – Raspat/grazing o filtració: En el cas dels animals, no van a la captura d'organismes individuals, sinò que intenten menjar-se el major nombre de organismes a l'hora; ingereixen d'una manera indiscriminada. El que fan és mitjançant els seus órgans, raspen i ingereixen la superficie de biofilms de microorganismes (com la ràdula, com els cargols) de diferents superfícies aquàtiques submergides.
Alguns altres s'alimenten dels microorganismes associats a boles fecals o pellets, ja que consisteixen una font molt important d'aliment per molts animals. Hi ha molts animals que quan s'alimenten, no digereixen perfectament tot el material i hi ha part (fibres o celulosics) que no són digerits, els quals s'extreuen en forma de pellets. Aquests poden ser colonitzats per els microorganismes que es troben en l'ambient, els quals ho solubilitzen tranformant-los en biomassa microbiana, amb alta quantitat de proteïnes. Aquests microorganismes ho transformen en proteïnes i aquestes són ingerides pels animals, els quals suposen una gran font d'energia.
Trobem un seguit d'animals que digereixen el seu propi pellet fecal, com és el cas dels conills, els quals es menjen les seves boles fecals un cop han estat convertides per part dels microorganismes, ja que aquests presentaràn una quantitat de carboni molt més alta, un augment en la quantitat de nitroni i una gran font de proteínes i vitamines que no obtenen d'altres maneres.
Hi han organismes com cargols i altres invertebrats marins i d'aigüa dolça que consumeixen microorganismes que creixen sobre partícules detrítiques (particules orgàniques), raspant les superfícies. Un altre cas, una éspecie de cargol (Euchondrus desertorum), que és capaç i que té una espècie d'estructura que li permet raspar líquens que creixen a l'interior de roques; poden perfectament erosionar la roca, i en un any poden raspar la superfície d'una tona de roques.
Per altre banda, podem trobar un seguit d'animals que deixen un rastre mucós que desprès pot ser colonitzat per bacteris i fongs, de manera que si tornen a passar per aquell rastre, el poden recuperar a més d'obtenir biomassa microbiana.
Les Daphnies s'alimentes d'altres microorganismes, concretament d'una alga anomenada Shpaerocystis schoreteri, però la gran part d'aquestes no moren en el seu intestí al ser ingerides, sino que agafen el P que tenen a l'intestí i l'utilitzen per tal d'incrementar la seva taxa de creixement i la taxa de fixació del carboni. Finalment, surten de Daphnia tal qual. És a dir, la ingestió de l'alga promou el creixmeent de la pròpia alga. No sempre la ingestió condueix a la mort, sinò que podem veure que a vegades augmenta la taxa de creixement.
Ecologia Microbiana TEMA 10 Ariadna Lòpez Coll Una altre estratègia que poden utilitzar els invertebrrats és una ingestió filtradora. Hi ha animals invertebrats que, en estat sèssil o suspensió, poden filtrar (brànquies, tentacles) diferents plantes planctòniques microbianes en suspensió, mitjançant diferents estructures filtradores. Amb aquestes estructures, sense gaire activitat, mouen l'aigua del voltant per poder filtrar tot el que hi ha, com tentacles, cilis brànquies... Trobem animals filtradors com esponges, bivalves, percebes, cucs, branquiòpodes, dàfnies, copercodes, crill... En general, són petits invertebrats que realitzen una estratègia filtradora.
➔ Cultiu de microorganismes per animals per a l'obtenció d'aliments o pel seu processament Hi ha animals que cultiven els microorganismes per desprès menjar-se'ls. El que fan exactament és mantenir cultius axènics de microorganismes per poder obtenir després d'ells proteïnes. Sobretot es produeix en formigues, com les Atta o altres, poden cultivar fongs i s'alimenten d'ells perquè són un aport important de proteines i matèria vegetal(nomès algunes espècies específiques) i ho fan amb un cultiu axènic d'aquest fong. Les formigues Atta transporten material vegetal, cultiven els fongs per obtenir cel·lulosa per degradar el material vegetal. A canvi, els fongs tenen refui, protecció contra depredors (les formigues pot ser produeixen alguna substància que els protegeix). Les formigues agafen el material vegetal, el barrejen al niu amb saliva i el possen a macerar amb femtes i després inoculen un micel, per tal de proporcionar aliment pels fongs en un ambient adequat. Un cop ha crescut, se'l mengen i adquireixen la cel·lulasa (per elles mateixes no poden degradar la cel·lulosa) i proteïnes.
Quan desapareix l'activitat de la formiga, els fongs tendeixen a desaparèixer ja que competeixen amb altres fongs que els superen. Cada gènere de formigues manté una sola espècie de fong en els seus horts, que s'anomenen jardins de fongs de formigues.
També tenim escarbats barrinadors de fusta que fan crèixer a les seves galeries que creen a l'interior dels arbres diversos fongs. Cada spècie d'escarbat té el seu fong. Aqui veiem el cap de l'escarbat on hi ha bosses anomenades micetangis on tenen espores dels fongs (només un dels dos sexes). Quan fan les galeries, gracies a aquests micetangis van inoculant les espores. Les espores alliberades pels escarbats a partir dels micetangis es produeixen quan es troba en fusta , és a dir, que s'alliberen aquestes espores juntament amb material nutritiu per a la germinació de les espores. Els escarbats depenen totalment dels fongs. L'escarbat ajuda a mantenir les condicions de temperatura i humitat correctes pel fong i produeix alguna substància per a mantenir el fong i que no creixi un altre. Mantenen els túnels nets. Els escarbats s'alimenten dels fongs durant algunes époques de la vida, per exemple, a la fase larva nomès s'alimenten d'aixó, a la fase de pupa es molt important la producció d'ergoesterol i l'aportació de proteínes. Quan els escarbats abandonen les galeries, noves espècies de fong competeixen amb el fong i acaba desapareixent. Es considera una relació beneficiosa per les dues parts, però cal tenir en compte el que és bo per la comunitat.
Els tèrmits cultiven comunitats bacterianes a l'intestí, i a més, algunes cultiven poblacions externes de fongs que els ajuden a viure sobre de la fusta. Els fongs ajuden a que els tèrmits puguin degradar la cel·lulosa aportant cel·lulasa, degraden externament la fusta i llavors els tèrmits s'alimenten de la fusta parcialment degradada. Un aspecte molt caracterísit de tots aquests mutualistes es que es produeixen canvis de morfologia quan els dos socis estan associats, com per exemple que el miceli fúngic no cultivat és molt diferent al que està associat amb diferents insectes.
Per últim, tambè trobem uns crustacis que viu i s'alimenta de la fusta i fa forats, que en lloc de tenir fongs, té bacteris associats. Aquests fongs associats seran els encarregats de diferir la cel·lulosa que provè de la fusta, ja que proporcionen l'enzim cel·lulasa. En el power podem observar les brànquies amb bacterios interiors. Sembla que aquests bacteris tambè podrien fixar N, ja que la fusta és un material pobre en N i els bacteris.
Ecologia Microbiana TEMA 10 Ariadna Lòpez Coll ➔ Simbionts intestinals mutualistes i comensals La majoria d'animals homeoterms tenen al intestí comunitats microbianes que els ajuden a digerir els nutrients per diferents processos, com la fermentació. A cada part del sistema digestiu podem trobar diferents microorganismes que depenen molt de la dieta, però altres són fixes, els quals depenen del pH existent. Un gram de femta té entre 1010 – 1011 microorganismes, on hi ha fins a més de 400 espècies diferents.
L'estómac és un ambient àcid (pH=2) però s'ha vist per tècniques de cultiu i moleculars, s'han determinat les espècies que s'integren les diferents parts de l'aparell digestiu. A l'estomac, tenim proteobacteris, Helicobacter pilori provoca úlceres estomacals. El pH va augmentant a mesura que passa pel tracte digestiu (el pH es va fent més neutre), i la quantitat d'oxigen va disminuint. El l'intesti prim hi ha anaerobis facultatius que consumeixen oxigen.
Taula 28.2: funcions dels microorganismes intestinals. Una de les funcions principals és la síntesis de vitamines (b12, K tiamina o rioflavina). Una altre funció a part de digerir el menjar, intervenir en el metabolisme dels asteorids →els àcids biliars de la vesicula han d'activar-se i això ho fan els microorganismes, i un cop activats poden passar a la sang. A part, els microorgganismes de l'intesí, tenen un metabolisme anaeròbic, i fermentatius preferentment. Degut a la fermentació, hi ha producció de gas i de substàncies pudorífies (metà, CO2). 1/3 de la població, té arqueus metanògens. 1/3 de la femta són microorganismes, per tant, els microorganismes han d'anar-se'n regenerant a l'intestí per mantenir la concentració.
No només els homeoterms tenen comunitats microbianes interesants. Els tèrmits són capaços de cultivar fongs i protozous, però tambè tenen comunitats microbianes a l'intestí que fermenten la cel·lulosa (anaeròbicament) produïnt Co2, H2 i acetat. Part d0aquest CO2 i H2 es converteix en metà per acció d'alguns arqueus presents. Nosaltres no tenim protozoous, si tenim són patògens. En canvi, els tèrmits si que tenen protozous de forma natural que controlen les poblacions de bacteries. En els tèrmits també podem trobar arqueus a l'intestí.
Alguns d'aquests bacteris dels tèrmits, fixen N atmosfèric, gràcies a Enterobacter agglomerans.
Els polls en general, els insectes xucladors de sang, són mutualistes amb poblacions microbianes.
Aquestes poblacions que tenen en els seus intestins els ajuden a produir vitamines i factors de creixement i els hi serveixen com a font d'aliment en les primeres fases, per tant, són essencials per la seva supevivència.
Tenim aus que tambè mantenen a l'intestí bacteris de forma mutualista i fongs amb enzims cel·lulosics.
Tambè tenim ocells que s'alimenten de cera d'abelles, que és un compost molt complex que necessita de la degradació de bacteris Microccocus cerolyticus i Candida albicans, els quals transformen la cera en substàncies els animals poden absorbir.
Tambè tenim peixos i invertebrats aquàtics que tambè tenen poblacions microbianes en el seu aparell digestiu que els hi ajuden a la digestió. Alguns tenen bacteris que tenen quitinases (vibrió) que degraden la quitina, i altres cel·lulosa.
● Remugants i rumen Es tracta d'una de les associacions per excel·lència que des de el punt de vista econòmic són molt importants, ja que molts animals són importants per la nostra dieta. El rumen és una gran cambra de fermentació anaeròbica, el qual s'encarrega de la digestió de la cel·lulosa o altres polisacàrids vegetals gràcies a microorganismes complexes que presenta al seu interior. Té una mida molt gran i forma part Ecologia Microbiana TEMA 10 Ariadna Lòpez Coll de l'aparell digestiu. La seva temperatura és constant a 39 graus, amb un pH constant entre 5,5 i 7, i sobretot ambient anòxic. L'aparell digestiu també consta d'altres parts, peró desprès del rumen ja hi trobem un veritable estómac, comunicat amb l'intestí.
El material vegetal ingerit passa per l'esòfag i arriba al reticle, on desprès arriba al rumen, on es comença a barrejar amb una saliva rica amb bicarbonat i es comença a batre de forma rotatòria entre 9 i 12 hores (moviments peristàltics), de manera que es esmicolen boletes perquè s'agreguin els microorganismes per degradar-les. Els microorganismes seràn els encarregats de degradar la cel·lulosa o el polisacàrid que hi hagi, mitjançant fermentació. Aquestes boletes amb microorganismes (parcialment digerides, bolus alimentici) passen un altre cop al reticle, a l'esòfag i a la boca, i així els remugants el tornen a mastegar. Seguidament, torna a passar pel reticle, i eventualment passarà per un altre compartiment anomenat omas i tot seguit passarà al abomas, on realment és àcid (estòmac real).
Tot seguit, s'en va cap a l'intestí. En aquest segon cop, és quan realment digereixen la biomassa dels microorganismes, de manera que aquests representen una aportació de proteïnes. Els remugant aprofiten, per tant, molt més el material que ingereixen, ja que obtindràn proteïnes derivades de la digestió d'aquests microorganismes. Quan arriben a l'estòmac àcid, quan el material digerit arriba al abomasum, els bacteris són degradats i reciclats →principial font d'aminoàcids per l'animal (els reaprofitem).
Al rumen té lloc la degradació de la glucosa en sucres que seran fermentats per diferents microorganismes, per tant, on es té lloc a la digestió del material vegetal (els polímers són degradats fins a sucres que seràn fermentats). Alguns microorgansmes són fermentadors secundaris (fermenten el producte d'altres fermentacions) en general es produeixen àcids grassos volàtils (acetat, butirat), que són àcids que l'animal absorbeix i utilitza com a energia. També hi ha producció de gasos.
Trobem simbionts intestinals mutualistes i comensals entre 10 10 i 1011 bacteris/g. En quan als tipus de microorganismes que hi podem trobar, podem observar que podem trobar una gran varietat, ja que poden intervenir molts microorganismes que s'aprofiten d'altres. Si s'encarreguen de digerir la cel·lulosa, hi haurà microorganismes com Fibrobacter. Ruminobacter i Sulferomones degraden el midó, i si la dieta és a base de pectines, podrem trobar microorganismes com Lactrospira. Per tant, podem veure com depenent de la dieta, els microorganismes comensals de l'intestí són variats, i inclús podriem trobar algún que altre arqueu.
En el rumen també hi ha una part de protistes ciliats, els quals conformen una part de la microbiota característica (106/mL). La seva funció principal és formar àcids grassos volàtils, com els bacteris, i tambè controlen de les poblacions bacterianes ja que s'alimenten d'ells. Tambè trobem fongs anaeròbics, ja que el rumen és anaeròbic, els quals tambè fan funcions similars (funció important en el procés digestiu). Podem veure algunes formes d'aquests fongs amb els seus esporangis amb els seus filaments.
Altres d'herbívors, els quals no són remugants, però tenen òrgans especialitzats per la degradació de la cel·lulosa →cavalls i conills, els quals tenen un intestí cec que es troba entre l'intestí prim i gruixut (òrgan característic), on es produeix la fermentació de la cel·lulosa (degut a la presència de comunitats degradadores de cel·lulosa), però aquests són menys efectius ja que no tenen l'estòmac àcid. Les balenes no són remugants, però tenen estòmacs multicompartimentats per tal de degradar la quitina (del que estan constituits els crustacis, ja que sel's mengen), amb una fermentació similar a la del rumen.
Associacions mutualistes d'invertebrats amb microorganismes fotosintètics Els invertebrats poden presentar cloròfites, dinoflagel·lats pirròfits i cianobacteries, com a relació Ecologia Microbiana TEMA 10 Ariadna Lòpez Coll endosimbiòtica i mutualista. S'anomenen zooclorel·les, zooxantel·les i cianel·les (respectivament).
Sobretot són sedentaris, ja que aquestes algues són algues endozoiques.
Tenim una imatge d'un corall associat amb una alga Symbiodinium, on les algues arriben a unes concentracions molt importants en la superficie del coral, pot constituir una part molt important de la biomassa de l'animal. Aquests tipus d'interaccions són molt importants, com en el cicle del carboni, fosfor...Realment és una relació molt mutualista, ja que es produeix un intercanvi nutricional molt important.
Tenim un cas on trobem un cuc i una alga verda (Platymonas roscoffensis), on la relació de mutualisme és tant estreta que el cuc acaba perdent la boca i la faringe (sobretot quan són adults) per tal de dependre exclusivament a aquesta alga . El simbiont proporciona compostos orgànics i oxigen i l'hoste proporciona nutrients, CO2, protecció, ambient constant i llum. El cuc s'ha de situar en llocs on arribi la llum per fer la fotosintesi. Aquesta interacció mutualista ha estat extensament estudiada.
En quan a determinades espècies de libèlules (concretament la ninfa) són característiques perquè a l'hivern, quan els llacs es troben congelats, existeixen associacions entre aquestes i algues (Euglena), les quals es situen a la part posterior de la libelula. No tenen accès als nutrients i gràcies a aquests si que poden sobreviure, ja que s'aprofiten l'una de l'altre, i quan no és necessària la seva associació, es separen.
Associacions mutualistes d'invertebrats amb microorganismes quimiolitòtrofs Moltes associacions tambè es troben en fonts hidrotermals submarines, entre invertebrats i quimilitòtrofs. Les dorsals oceàniques, degut al maga, presenten fisures per on es filtra l'aigua del mar i surt a molta pressió →c. Existeixen dos tipus de fonts hidrotermals: trobem les fonts hidrotermals temperades (6-23ºC), les quals es troben a temperatures més normals, i les xemeneies negres, les quals poden arribar als 300 graus, i s'anomenen així perque els materials surten d'aquest color. Per tant, tenim que depenent del tipus de material en que s'ha barrejat, els fluis tindran una composició. En aquestes últimes, és on es desenvolupen comunitats de cucs gegants o cloïsses fins a 2 metres, els quals es desenvolupen a les fosques →Comunitats microbianes molt especials i molt estudiades.
Si ens centrem en la base de la xarxa tròfica i ens fixem en qui són realment els productors primaris, podriem observar que són els quimiolitòtrofs. Aquests microorganismes poden fixar el CO2, però obtenen l'energia dels materials que surten d'aquestes fonts hidrotermals marines. Poden estar de forma lliure o associats a aquests invertebrats. Aquests cucs de les fonts hidrotermals es troben associats en el seu interior amb aquests bacteris. En el cas del cuc, no presenta ni boca ni intestí ni anus, sinò que nomès presenten un òrgan espongós o teixit intern, el trofolosoma, que es troba ple de bacteris quimiolitòtrofs per exemple del sofre. Un exemple de bacteris oxidadors del sofre seria de Thiobacillus, Beggiatoa, Thiotrix. Aquests cucs tenen un plomall de color vermell,i tambè tenen una espècie d'hemoglobina que capta el oxigen i el àcid sulfhídric, que és font d'electrons i font d'energia per aquests bacteris. Realitzen una respiració aeróbica, on l'oxigen és l'acceptor terminal de l'electrons a l'hora de formar el ATP. Aqui no hi ha fotosintesis. La hemoglobina aporta l'oxigen i el sulfhídric (en el cas dels oxidadors de sofre). A la sang dels cucs, trobem CO2, el converteixen en matèria orgànica que és la que utilitza el cuc. Podem trobar proteobacteris, gamma, alfa, epsilon, tambè trobem arqueus però en menor proporció.
En quan al llistat de donadors d'electrons que poden haver a les fonts termals, podem observar que trobem oxidadors del sofre (dins dels cucs), nitrificants, sulfat reductors, metanògens.... Alguns d'ells es troben en forma de vida lliure tambè.
Ecologia Microbiana TEMA 10 Ariadna Lòpez Coll A part dels cucs, tambè trobem musclos i cloïsses; especialment a les seves brànquies és on podem trobar aquests bacteris quimiolitòtrofs, els quals fixen el CO2.
En altres tipus de sistemes, s'ha vist que organismes marins tambè presentne a les seves brànquies associacions simbiòtiques amb metanòtrofs. No nomès en les fonts hidrotermals marines, ja que tambè s'han trobat en amenacions d'hidrocarburs. Alguns mitílids semblen tenir tant quimiolitòtrofs oxidadors de H2S com endosimbionts metanòtrofs, els quals consumeixen metà i generen H2.
Depredació d'animals per fongs En quan a la depredació d'animals per fongs, trobem certs fongs que són depredadors de nemàtodes.
Trobem determinats fongs que sintetitzen sistemes de captura, com per exemple Archtrobotys conoides; és un fong que té llaços o anells adhesius en les seves hifes, de manera que el nematode quan passa es queda enganxat. Amb les hifes penetra dins del nematode i el degrada en nutrients que després utilitza.
Sembla ser que en un altre fong, Dachtyella drechslerii, només en nematòdes produiex les estructures adhesives protuberants. Altres com Arthrobotrys dactyloides, podem observar com formen diferents anells formats per 3 cèl·lules, que faran una oclusió (constricció), de manera que el nematode passa, es queda enganxat i no es pot escabar. Estudis revelen que nomès les sintetixen quan senten a les presses aprop.
També tenim basidiomicets, que també sembla que produeixen toxines que paralitzen al nemàtode, com per exemple Pleurotus ostreatus . Un altre tipus de fong, Hohenbuehelia, tambè captura mitjançant protuberancies oclusives adhesives.
Hi han altres, com per exemple Haptoglosa, la qual sintetitza una zòospora que acaba madurant en un cist, que posteriorment donarà lloc a una cèl·lula amb forma de bitlle. Aquest fong capta a diferents els rotífers (protistes), els quals quan toquen la punta d'aquestes cèl·lules, s'emet un projectil que penetra a l'interior de rotifer. Un cop dintre, creix i acaba matant a aquest, perquè sembla ser que és infecciós → on es forma un tal·lus que s'alimenta del rotifer. Podem veure un rutifer on ha entrat un esporidi infecciós i aquest acabarà morint, es com una espècie de missil que quan es toca, es dispara.
Associacions entre fongs i insectes còccids Tambè tenim interaccions entre insectes còccids i els fongs. Tradicionalment s'anomenen cochinillas, els quals s'alimenten de plantes de forma paràsita. Quan es troben a la superfície de la planta, trobem un fong que els rodeja i s'alimenta d'alguns insectes. Aquests emeten uns tubs que s'anomene haustoris, que penetren a l'interior de la cèl·lula vegetal i s'alimenta de les plantes. Hi ha una determinada espècie de fong que comença a rodejar a les cochinilles i s'alimenta d'elles, però no sempre se les menja ja que a vegades produexixen com una espècie de protecció de cara a les plantes, ja que provoca la separació d'aquests. Sembla ser que aquests fongs, en els ous, els hi determina el sexe. Relació beneficiosa per tots dos, ja que un és protegit i l'altre obtè aliment; es tracta d'una mena d'associació perquè el fong s'alimenta dels còccids i aquests,s'alimenten de les hifes del fong.
Altres relacions simbiòtiques Una de les relacions que ja vam descriure va ser el cas de Vibrio fischeri i el pop Euprymna scolopes, on el microorganisme provoca bioluminescència per quorum sensing, ja que quan s'asoleix a una densitat elevada, es produeix la expressió del operò LUX per la bioluminescencia. Aquesta bioluminescència es produeix a la part ventral del seu cap, en l'òrgan lumínic.
Ecologia Microbiana TEMA 10 Ariadna Lòpez Coll Les sépies són animals nocturns, els quals durant el dia, es troben a la sorra i a la nit no, ja que els depredadors no les ataquen gràcies a la llum. Aquestes, quan neixen no porten el bacteri, sinò que l'obtenen de l'ambient; és possible obtenir els dos per separat, produir la relació i veure com es produeix i controlar aquesta interacció. Es pot controlar que quan neix no en té i com es produeix la entrada del bacteri. El bacteri penetra concretament a l'interior de l'orgàn lumínic que es troba al cap, però es troba entrant i sortint de la sepieta. Es reprodueix i és on acaba produint llum. S'alimenta de nutrients que li proporciona la sepia, per tant, creix més rapidament que de forma lliure.
Aquesta interacció tant específica, aquesta entrada, té diverses etapes, ja que aquest organ té com diferents parts, com una espècie de obertura. Quan el bacteri entra, entra i surt cada dia, ja que durant el dia la sepia es troba mig enterrada i a la nit és quan es produeix bioluminescencia, ja que és nocturn.
A la nit nomès és Vibrio fisheri qui s'integra allà, independentment de tots aquells que poden entrar, per tant, podem veure que hi ha com una espècie de relació especial. S'ha vist es que (imatges de hemàtocits de la sepia, que són com macròfags), mitjançant el contacte d'aquestes amb cèl·lules que poden produir bioluminescencia, i s'ha pogut veure que aquests fagociten a aquells que no són Vibrio fisheri, cosa que amb ells no, per tant, hi ha una espècie de relació o reconeixement per part dels dos.
Com comença la interacció? La cripta (espècie de cambra que es troben just desprès de l'entrada) és on es desenvoluparan i creixeran els bacteris. Primer de tot, els bacteris es troben en l'ambient i degut a la interacció del peptidoglicà amb la sepia, l'orgàn lumínic comencça a secretar com una espècie de mucositat, la qual provoca que nomès s'adhereixen els bacteris gram negatius, però al final, els únics que creixen són els Vibrio, els quals entren. Llavors, tenim una primera fase permisiva, on poden unir-se bacteris de diferents tipus, però al final nomès entren els Vibrio, és a dir, va augmentant la especificitat.
Hi ha una secreció de mucus, que produeix la entrada pel porus del Vibrio. Vibrio quan es troba a l'interior de la sépia, perdel seu flagel, osigui que fa un canvi morfològic, ja que principalment és un nadador lliure amb un flagel molt desenvolupat. En canvi, les sèpies presenten uns apendixs o tentacles en l'aparell lumínic, on s'interacciona amb Vibrio. Aquests apendixs desapareixen al llarg del temps, es retreuen, ja que no els necessita un cop ha estat colonitzat per els bacteris. Mentre els bacteris no hi són, no hi ha cap canvi morfològic.
Hi ha un element molt important en aquest procès, el qual és l'óxid nítric; aquest es produeix a l'hora de l'associació en el porus. La sepieta és la que produeix aquest óxic, el qual es tòxic per tots els bacteris però no per Vibrio, per tant, és produit per la sepia, és selectiu i per tant, pot entrar dintre de la sepia ja que es tracta d'un bacteri tolerant a aquest àcid.
La sepieta de dia està enterrada, a la nit la sepia surt i s'alimenta de crustacis, i és en la nit quan el Vibrio li proporciona bioluminescencia, i quan s'acaba la nit, surt del òrgan lumínic per disseminar-se per poder infectar a altres sepietes, en concetracions molt altes que si estigues en vida lliure. Per tant podem veure que quan s'acosta la nit, té la densitat de bacteris més elevada i conforme es va fent de dia, aquests surten del seu interior i tornaran a entrar a la nit. No es tracta d'un procés estàtic, hi ha constant moviment.
...