TEMA 1. QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA SOCIAL. PERSPECTIVES TEÒRIQUES (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social PSICOLOGIA SOCIAL TEMA 1: QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA SOCIAL? PERSPECTIVES TEÒRIQUES QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA SOCIAL? Hi ha diferenciació clara entre una part biològica que configura la personalitat, y després una part social? Quines de les dues coses te més pes? Des de la psicologia es pot establir això? La psicologia social es una disciplina científica que estudia com els fenòmens psicològics estan determinats i conformats per processos socials i culturals. A partir del moment que diuen que volen ser científics i comencen a utilitzar el mètode positivista, la psicologia es limita molt, perquè només poden treballar amb el comportament humà (variables controlades), ha de ser tot observable, els comportaments i els estímuls, tot allò que no veiem, no existeix per exemple: les emocions.
Si volguéssim situar la psicologia envers les altres disciplines tindríem la psicologia no social ( part molt individualista), després de la segona guerra mundial va aparèixer la psicologia social.
Hi ha tres punts importants que determinen la historia de la disciplina - - La definició que es fa del social com del psicològic. Hi ha tres grans parts pel que fa a la psicologia. Hi ha tota una part de la psicologia que considera que ho social y ho psicològic son dues coses que van per separat, però tendeixen a donar-li molt més pes a la part psicològica. Ara bé, hi ha una altra part de la psicològica que es la psicologia social, aquesta no te gens clar que existeixi aquesta separació, ja que es basen en la idea de que l’ésser humà es tot un conjunt.
La conceptualització de la relació entre ambdós.
La proposta metodològica A partir d’aquests tres elements, tenim dues grans línies la social psicològica i la social sociològica, però cap als anys 70 apareix la construccionista (dona la idea de la inseparabilitat).
SEPARACIÓ ENTRE EL QUE ES SOCIAL I EL QUE ES PSICOLOGIC El psicòlegs han estat molt de temps posant tan per cent en els dos elements. Hi ha experiències sobre nadons que quan naixen son separats y han tingut diferents educacions i llavors es tracta de veure la similitud que tenen entre ells, si hi ha diferencies. També hi ha experiències de un nen que es va perdre en la selva i el van criar animals.
En el moment de separar els dos components es impossible. Llavors els que mantenen aquesta part de la realitat psicològica, pensen que aquesta es la bàsica. El nostre context ens ha ensenyat que aquesta separació es real. La part psicològica es la primera (matèria bàsica) i la social nodreix la psicològica amb continguts concrets i donant-li formes particulars Depenent de la branca social en la qual estiguem veurem les coses d’una manera o d’una altra FUSIÓ ENTRE EL QUE E S SOCIAL I EL QUE ES PSICOLOGIC María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social Un psicòleg es va plantejar la idea de separar aquests dos elements. Aquí entra un element important que ens ajuda a entendre aquesta metàfora del teixit i es el llenguatge. De qui es el pensament? Nostre, individual i propi, però això es veritat? El pensament té una part social, ja que la teva idea potser l’ha pensat una altra persona.
El llenguatge es una qualitat que tenim a dins i a fora. El llenguatge l’hem d’aprendre per tant existeix a fora, té unes regles gramaticals, però també existeix a dins, ja que podem parlar, el tenim incorporat, amb aquest llenguatge som capaços de pensar, de reconstruir un passat, de construir una idea, etc. Per tant el llenguatge es molt important, ja que ens dona moltes possibilitats simbòliques. Es important perquè es mitjançant el coneixement simbòlic el que ens ajuda a interpretar la realitat. Cadascú te diferents percepcions, ja que cadascú te unes relacions diferents amb el mon.
La psicologia construccionista ens parla de discurs que es una practica social ( el que fem, com actuem en determinades situacions). Això no es ni mes ni menys la primera vivència del marqués (lectura). Nosaltres tenim costums, però no son normals, si no que son construccions socials. No hi ha res que sigui natural, ho únicament normal es la necessitat de dormir, menjar, beure, etc. però de que ens alimentem, quantes hores dormim, quin líquid bevem, això es cultural.
GRANS ORIENTACIONS TEORIQUES DE LA PSICO LOGIA SOCIAL Psicologia social sociològica Interaccionisme simbòlic: George Mead. Inici S. XX. Com les persones ens relacionem entre nosaltres i amb el mon. A més els interessa també el fet dels significats i el caràcter actiu de la persona. L’interaccionisme ens diu que es molt important els significats que té el mon, vol dir que hi ha uns significats però es molt important la interacció social, jo els vaig aprenent, tenim un paper actiu, podem negociar aquests significats. La construcció del coneixement es col·lectiva, aportem coneixements i també els rebem (negociació). Per tant, sempre es important saber quins son el significats però també quina es la interacció social. El que nosaltres fem canviarà el que els altres fan amb nosaltres. Es important el caràcter actiu, tothom esta fent una cosa, no som recipients vius.
psicologia social psicologica Socioconductisme: John Broadus Watson 1913. Es la corrent de la qual es dissenyen tots els programes de intervenció a les presons. Aquí ens explica com s’enfoca a partir de la psicologia social. El Socioconductisme apareix en el moment en el que es decideix que hem de ser una ciència, per tant es una ciència positivista. El seu objectiu es predir i controlar la conducta. Aquest a perspectiva es molt important en l’àmbit de la criminologia. El que fan es estudiar la conducta observable mitjançant elements que es puguin observar.
L’orientació conductista recull un conjunt divers de teories que tenen en comú l’estudi de la conducta observable de les persones i d’explicar-la mitjançant fenòmens observables.
Psicoànalisi: Freud 1921. Freud va desenvolupar importants anàlisis psicolsocials sobre els grups socials, les relacions interpersonals i el lideratge. Els seus seguidors van fer importants aportacions sobre la formació l’autoritarisme com a tret de personalitat. En la vida d’un individu, l’altre exerceix el paper d’un model, d’un objecte d’un social o un adversari (Freud, 1921). La psicoanàlisi no s’estudia a la carrera de psicologia. Freud parla des de una perspectiva social, el que ell diu es que la relació entre el terapeuta i la persona que demana fer la teràpia, el terapeuta s’ha de psicoanalitzar a ell mateix perquè pot influir en el seu treball.
María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social Sociocognitivisme: lo cognitiu fa referencia al pensament, la consciencia, memòria, percepció. Que fa que una persona decideixi fer una conducta o una altra? Que passa a nivell intern? Allò es el que es considera cognitiu.
Alguns psicòlegs comencen a pensar que passa amb això, i aquí apareix el sociocognitivisme. Es comença a pensar que hi ha uns processos inferencials que caracteritzen el pensament humà, i en el camp de la psicologia social, analitza l’impacte que tenen els factors socials en els mecanismes i en els resultats de l’activitat intel·lectiva. Al principi d’aquesta perspectiva es cva començar a estudiar tot allò que te a veure amb la percepció. S’ha convertit en la principal orientació de la psicologia social convencional. La teoria de la Gestalt (teoria de la forma) i la dificultat d’analitzar les relacions interpersonals sense la intervenció dels aspectes cognitius (les intencions, interpretació de significats, representació de l’altre, etc) donen lloc a aquesta orientació. Llavors arribem a la conclusió de que no veiem el mon tal i com és si no que ho veiem segons les nostres percepcions. Com que entre el estímul i la conducta passen coses hem de tenir clar que quan ens estem relacionant amb altres persones i amb l’entorn ho fem tal i com nosaltres ho estem percebem. És important també quan pensem en el record, i molt important si el record té conseqüències fortes com per exemple una roda de reconeixement. Mai podrem saber com les coses son.
psicologia social construccionista Socioconstruccionisme: Gergen (finals anys 60). Aquesta perspectiva es posterior, apareix cap als anys 60 i apareix com una critica de tot el que hem vist fins ara. Té un enfocament alternatiu i crític que dona lloc a una nova forma d’entendre la disciplina. Aquí el que diem es que el que ens interessa es com les persones expliquen el que ha passat. Proposa dilucidar els processos mitjançant els quals les persones descriuen, expliquen i donen compte del mon en que veiuen. Els termes en els quals es compren el mon son artefactes socials que resulten dels intercanvis, històricament situats, entre les persones. El socioconstruccionista ens dius que la realitat és el que nosaltres fem i el que nosaltres expliquem i diem del que passa. Ens diu que no existeix res més enllà del llenguatge, del que nosaltres fem i construïm. No hi ha realitat que no sigui construïda per l’esser humà. Per exemple: hi ha una taula rara (la de classe), però nosaltres en la nostra cultura podem entendre que això es una taula, si aquesta taula ens la portem a una tribu que mai han vist una taula, li donaran un us totalment diferent al que nosaltres li donem. No es el mateix les quatre parets de la meva casa, que les quatre parets d’una presó. Per tant el socioconstruccionista ens diu que res no existeix sense que nosaltres la construïm.
Reprèn les premisses de l’interaccionisme simbòlic però aquesta orientació accentua encara més el paper del llenguatge. Segons el socioconstruccionisme el nostre consum produeixen realitats que modifiquen els costums. La realitat social es construeix literalment mitjançant les practiques socials que desenvolupen les persones en la vida quotidiana. La realitat social construïda per aquestes practiques en elles mateixes definit el marc de possibilitat. Els nostre costums produeixen coses i aquestes coses modifiquen els costums. Les coses naturals son menjar i dormir. Com dormir, on dormim, amb qui dormim, tot això es social.
...