16. Terapèutica de la Diabetis Mellitus tipus 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

Jon_snow 16. TERAPÈUTICA DE LA DIABETIS MELLITUS TIPUS 1 CLASSIFICACIÓ DE LES DIABETIS Podem tenir un dèficit de secreció d’insulina o dessensibilització de les nostres cèl·lules, de totes maneres hi haurà hiperglucèmia.
Si hi ha complicacions agudes tindrem una simptomatologia marcada i a més cetoacidosi. En canvi les complicacions cròniques, van desde complicacions renals, neuropaties, retinopaties o aterosclerosi.
Generalment la de tipus 1 és de tipus immune, el pàncrees no pot secretar, mentre que les de tipus 2 les nostres cell tenen resistència a la insulina. També hi ha diabetis gestacional, o algunes induïdes per defectes genètics o per fàrmacs.
L’objectiu del tractament serà controlar la glucèmia, que ho farem amb 3 pilars: 1. Dieta.
2. Exercici aeròbics.
3. Tractament farmacològic (DM1: insulina, que és un polipèptid format per dues cadenes).
81 Jon_snow TERAPÈUTICA Quan administrem insulina, hem d’intentar simular el patró fisiològic de secreció d’insulina, quan anem a fer els àpats, el nostre organisme fa un augment de secreció d’insulina per tal de controlar la glucèmia després dels àpats.
Classifiquem les insulines en funció del seu inici d’acció i de la seva durada d’acció i si són anàlegs o no.
Les insulines d’acció ultra-curta són anàlegs, la insulina regular, simularia la nostra pròpia insulina, es fan servir per la hiperglucèmia postprandial.
Les d’acció intermèdia, les d’acció lenta (són anàlegs), i la insulina degludec acció ultra-llarga, es fan servir pel manteniment de la insulinèmia basal.
A mesura que anem cap a insulines d’acció més lenta/llarga el perfil s’aplana.
82 Jon_snow INSULINES D’ACCIÓ ULTRA-CURTA I CURTA Hi ha canvis d’aminoàcids, que modifiquen el perfil farmacocinètic. La diferència radica en que quan administrem la insulina regular, es formen hexàmers que s’han de separar per poder-se absorbir, en canvi, en els anàlegs, no es formen.
En la insulina regular, l’inici d’acció està als 30 min i la màxima acció és entre 2-4 hores amb una durada de fins a 8h. Es pot administrar per via IV en cas d’urgència, o com es normal, per via SC.
Les de vida ultra curta inicien als 15 min amb màxima acció entre 0,5 i 1,5 hores amb durada fins a 4h. S’administra (com totes les altres) per via SC.
INSULINES D’ACCIÓ INTERMÈDIA.
Allarguem el temps d’absorció, controlen la glucèmia basal.
• Insulina NPH àCombinació d’insulina i protamina. Té un inici acció més lent 1.5h, màxim d’acció 4-12h i una durada de 16-24h.
• Insulina NPàMescla de protamina més insulina-lispro, molt similar a NPH.
83 Jon_snow INSULINES DE LLARGA DURADA A la insulina detemir, no només canvien un AA sinó que afegim àcids grasos de manera que afavorim la formació d’hexàmers i l’unió a albúmina, aconseguim una forma Depot, de manera que controlem molt bé els nivells d’insulina, amb una durada de màxim 24h.
INSULINES D’ACCIÓ ULTRA LLARGA.
Degludec, unida a un àcid gras de 16C. Té una formació de multihexàmers, que fan que els nivells siguin sostinguts durant més temps. Té una semivida d’eliminació de 25h i una durada màxima d’acció de 40h. Hi ha una administració diària possibilitant la flexibilització de l’interval entre injeccions fins a les 40h.
INSULINES BIFÀSIQUES Mescles de dos tipus d’insulina en proporcions fixes, una ràpida amb una intermitja/llarga.
Tindrem un inici d’acció ràpid amb una durada d’acció llarga.
INSULINOTERÀPIA L’objectiu del tractament és reduir l’hemoglobina glicosilada a menys del 7% (és un indicador a llarg termini), en canvi, si ho determinem amb la glucosa en sang, tindrem mesures puntuals. De totes maneres, aquest objectiu es pot flexibilitzar, tenint en compte factors intrínsecs del propi pacient. Hi ha 2 tipus de pautes: 1. INTENSIVES à són les recomanades, ja que permeten controlar molt millor la glucèmia: a. Infusió SC contínua, amb bombes de insulina (o un bolus de tant en tant).
84 Jon_snow Generalment s’usen les insulines d’acció curta, de forma que si administrem de forma continuada ja tenim el control de nivells plasmàtics.
b. Injecció múltiple, pautes intensives, combinar basades una o en dues injeccions al dia.
2. CONVENCIONALà el control que s’aconsegueix es poc continu. Més senzilla, menys número d’injeccions, es fan servir les insulines bifàsiques. Com a avantatge té major comoditat però com inconvenient tenim menor control de la glucèmia.
EFECTES ADVERSOS DE LA INSULINOTERÀPIA.
∆ Hipoglucèmia per excés absolut o relatiu: o Prevenció: educació del pcient o Tractament: glucosa (oral-IV) o glucagó IM ∆ Reaccions al·lèrgiques, poc freqüents, no utilitzem insulines d’origen animal.
∆ Reaccions lipodistròfiques, ho evitem si anem rotant els punts d’injecció ∆ Edema insulínic al inici del tractament.
85 Jon_snow INTERACCIONS Hi ha fàrmacs que podran augmentar o disminuir els requeriments d’insulina: ∆ AUGMENTARAN els requeriments: o Anticonceptius orals o Tiazides o Levotiroxina (T4) o Glucocorticoides o Hormona creixement ∆ DISMINUIRAN els requeriments: o ß-blocadors o IECA o Salicilats 86 ...

Comprar Previsualizar