Tema 1. L'activitat educativa en la societat actual (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Pedagogía
Profesor P.J.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 08/04/2015
Descargas 92
Subido por

Vista previa del texto

PEDAGOGIA Tema 1: L’activitat educativa en la societat actual Sobre l’educació L’educació l’hem d’entendre com un procés, perquè és dinàmic i mai s’atura. L’educació acaba quan morim.
És irrepetible i imprevisible i està sotmès al context, i això ens permet explicar moltes de les situacions en les que ens trobem diàriament. Quin interès té això per la criminologia? Per exemple, les persones que viuen en un context en el qual es troben en situacions de risc, sense recursos i on la cultura és una cultura en la que preval la competitivitat, no tindran el mateix pensament que les persones que viuen en un context solidari, en el qual les persones s’ajuden, es recolzen...
És un procés actiu, un conjunt d’accions mitjançant el qual es pretén el perfeccionament de l’individu com a persona i la seva participació activa en la societat en la que viu i es desenvolupa. El terme de perfecció està sotmès al context i a la cultura i a les creences en el que ens situem. No aprenem si no ens activem. No podem pensar un procés educatiu sense l’acció, i l’acció vol dir participar, i participar implica involucrar-se i prendre decisions i adquirir responsabilitats envers la presa de decisions. Els processos educatius sorgeixen per donar resposta a la revolució industrial.
En definitiva, l’educació ens serveix per a:  Preparar-se per a la vida, aprenent determinades habilitats que ens puguin permetre funcionar en aquest marc cultural en el que nosaltres ens trobem.
 Preparar-se per a prendre decisions. Cadascú de nosaltres al llarg de la nostra vida hem tingut que prendre decisions i cada decisió implica un conflicte cognitiu, i prenem les decisions d’acord amb el context social i el respecte.
 Preparar-se per assumir el rol de ciutadà. El nostre sistema educatiu implanta una sèrie de coneixements que els ciutadans han d’adquirir per al bon funcionament de la societat. Ser ciutadà també implicar participar en la presa de decisions col·lectives i adquirir compromís vers els altres. Implica que mitjançant aquest compromís ens incorporem en un procés en el qual participem per la millora.
 Capacitar-se per al propi aprenentatge. L’educació ens ha de fer conscients de la capacitat que tenim per poder incorporar aprenentatge per nosaltres mateixos. Ens fa conscients de la nostra capacitat per a Aprendre a Aprendre.
 Assessorar sobre les opcions educatives. Això forma part de la presa de decisions que tots fem al llarg de la nostra vida, encara que en aquest cas, algú ens ajuda a prendre-les.
PEDAGOGIA Tema 1: L’activitat educativa en la societat actual Visió de l’educació i la cultura Nosaltres ens podem trobar en situacions molt diferents. Per una banda, ens podem trobar en un context monotètic, que significa creença única. Què és el que passa quan nosaltres pensem que estem en una societat amb una creença única? Que no té en compte les demés creences i que imposa les seves (Ex: catolicisme, partits polítics). En aquest context serà molt difícil incorporar aprenentatges que els pugui permetre veure que hi ha d’altres, i que aquests altres tenen el dret de tenir un pensament diferent.
El reconeixement de que l’altre pugui existir, també és important, i això ens portaria a un context més multicultural. En la mesura que cadascú pugui reconèixer l’existència de l’altre, es canvia al context multicultural, ja que perquè el reconeixement ens permetrà precisament arribar a un cert consens d’existir.
El context multicultural s’oposa al context monotètic, i aquests dos, alhora, s’oposen al context pluricultural.
El pluriculturalisme les la realitat. L’existència de grups culturals diferenciats. I quin és el problema? Dins del seu àmbit és monocultural, però la realitat és pluricultural. El pluriculturalisme fa referència al no reconeixement de l’altre, existint l’altre. Ex: A Catalunya, hi diversos partits, uns defens l’independentisme, uns estan en contra, i d’altres diuen que depèn. En el cas que entre aquests partits es posin d’acord en certa manera, o acceptin l’existència de l’altre, ens trobaríem en un context multicultural, però en canvi si l’existència de l’altre es nega, ens trobaríem en un context pluricultural.
Lo ideal seria un plantejament intercultural, que no només implica el reconeixement de l’altre, sinó que també la participació juntament amb l’altre, amb respecte. Seria l’ideal, però alhora el plantejament més difícil d’arribar.
Desenvolupament de l’atenció educativa Quan es plantegen els sistemes educatius, el que hi havia hagut sempre era una educació per uns pocs, per als més privilegiats, sota el paraigües de que serien els líder socials. Estaven predeterminats. D’aquesta manera s’augmentaven les desigualtats.
L’educació és compensatòria en la mesura en que incideix en la reducció de les desigualtats socials.
L’educació ha provocat i segueix provocant moltes desigualtats. Hi ha més persones en la presó que provenen de famílies pobres i moltes vegades analfabetes, que persones que provenen de famílies riques.
Mitjançant les revolucions que hi ha hagut, des de la revolució industrial fins a la revolució del microxip (revolució de la comunicació) ens ha permès compensar molts problemes que hi havien abans, com és el cas de l’educació per a tothom (òptim per a uns pocs). Aquest procés de compensació ha de incidir fonamentalment en aquestes fites que planteja l’educació: formar ciutadans, ciutadans que a més a més PEDAGOGIA Tema 1: L’activitat educativa en la societat actual puguin prendre decisions, que puguin aprendre a aprendre, i que a més a més mantinguin un plantejament de coresponsabilitat en el funcionament social.
Avui en dia, el que es pretén, des d’un plantejament educatiu, és donar un òptim d’educació per a cadascú, i això significa que es pugui arribar a processos d’individualització, no només a plantejar les necessitats que tenen els grups, sinó també les que té cada individu.
Característiques que influeixen a l’educació  Diversitat d’idees. Aquesta característica és important, ja que ens situem en un món en el que hi ha una gran varietat d’idees, i és important respectar aquesta diversitat i els grups diferenciats.
 Diversitat de població i cultura. Tenir un món cultural divers produeixen que el món s’enriqueixi, i això es produeix per: o Tensions socials o Lluites de poder Des d’aquest plantejament, el que s’intenta és arribar a un procés que promogui l’equitat, de tal manera que es puguin satisfer les necessitats de cadascú en un marc d’igualtat. L’aprenentatge es donarà al llarg de la vida, i això significa que podem canviar contínuament la nostra conducta, perquè cada vegada aprenem coses noves. Fins i tot les persones que tenen molt ben assentada la seva conducta, també poden canviar. El nostre no és determinisme, sinó més aviat intervenció per modificar cap a la millora.
L’educació sempre serà un procés dinàmic, el nostre procés ha de ser un procés humanitzador, és a dir, estem treballant amb persones humanes, no amb màquines, i les persones tenen les seves característiques diferencials, i perfeccionem l’individu en un ambient cultural específic. No es tracta de prescindir del propi subjecte per dir-li que el ha de fer o el que ha de ser. L’educació ha de ser un procés útil per a millorar la qualitat de vida (satisfer necessitats econòmiques, necessitat d’estima, necessitats de pertànyer al món, salut, tenir capacitat d’autodeterminació...).
L’educació també té una finalitat d’adoctrinament. Al llarg de la nostra vida hem estat sotmesos a processos educatius i sempre ens han què hem de fer i com ho hem de fer, per tant, els processos educatius són processos manipulatius, però en el bon sentit. Nosaltres no prenem les decisions de del primer moment, ens diuen el que hem d’aprendre i el context hem diu com he d’aprendre... tot està condicionat. Nosaltres som productes de la nostra educació. Per això, l’educació en males mans és molt perillosa, perquè té aquest procés de manipulació i adoctrinament.
PEDAGOGIA La bretxa social Tema 1: L’activitat educativa en la societat actual Un dels problemes que té la globalització és el referent als processos d’exclusió, que són persones que es troben en una situació de vulnerabilitat social, és a dir, que no són les persones que estan abocades a l’exclusió, sinó que és la situació i el context els que aboca a les persones a l’exclusió. La persona és dependent del context i aquest exclou a les persones. Davant els efectes de la globalització es pot donar el que s’anomena la bretxa social, és a dir, anem conformant contextos que són habilitadors, però aquests contextos alhora poden ser deshabilitadors. Per exemple, imaginem-nos que nosaltres encara no som criminòlegs i que hem d’anar a un judici, com ens sentiríem? Sabem que no dominem el context del jutjat en aquest moment, i per això ens sentirem estranys i no sabrem què fer. Aquest context es denomina deshabilitador, perquè no és un context que faciliti l’adaptació. Els que no tinguin una preparació prèvia difícilment s’adaptaran a aquest context.
Un context deshabilitador és aquell context que no ens permet adaptar-nos immediatament. És un context que només facilita l’adaptació d’aquells que estan preparats per aquell context, i que limita les oportunitats, té una visió estàtica, és homogeni, estratègies úniques, monotètic... i són aquests tipus de contextos que produeixen desigualtats. I per un altre banda, el context habilitador seria aquell que si que ens facilita l’adaptació, que ens donen oportunitats, flexibilitat, diversitat, varietat d’estratègies, multiculturalitat... un context institucional, seria un context deshabilitador, ja que exigeix que les persones s’adaptin a unes normes. En canvi, una orientació sociològica el que permet és adaptar el context a la situació dels individus, per tant és habilitador.
Hi ha una sèrie de teories que ens permeten explicar en la situació en la qual ens trobem:  Les teories organicistes (CFO -> Conducta en Funció de l’Organisme).
 Les teories ambientalistes (CFA -> Conducta en Funció de l’Ambient). Aquesta és la teoria fonamental que ens permeten entendre l’existència de contextos habilitadors o deshabilitadors. El conductisme pertany a aquesta teoria.
 Les teories interaccionistes (CFxA). Es produeix un procés de relació entre el jo, l’organisme i el context en el que jo visc, però clar, tenint present tots els precedents del desenvolupament humà, ja que si no es tenen en compte aquests precedents no ens podem situar. I perquè és important aquest aspecte? Perquè molt sovint estem conformant contextos que no tenen present el com els subjectes arriben, sinó que només té present l’estatus quo en un moment donat, i en la mesura en que els contextos siguin deshabilitadors influiran en la producció de desigualtats que es manifestaran més tard en diversos fenòmens.
PEDAGOGIA Tema 1: L’activitat educativa en la societat actual Aquesta teoria es transforma en una relació de conducta, organisme, ambient, que es defineix des dels processos d’autoregulació. Ens permet establir els processos d’autoregulació, és a dir, com el propi individu pot incidir en una modificació del propi context per millorar el sistema.
Els quatre pilars de l’educació Aquests pilars parteixen de les teories interaccionistes, ja que insistim en el subjecte que s’anirà adaptant als contextos. Els quatre pilars són: aprendre a ser, aprendre a fer, aprendre a aprendre i aprendre a conviure junts.
1- APRENDRE A SER. Tot procés educatiu ha de facilitar el desenvolupament cognitiu, físic i afectiu de l’individu. Així com també ha de facilitar l’autodeterminació (capacitat de prendre les seves pròpies decisions), i això ho fa desenvolupant un pensament crític i autònom de l’individu, i això s’aconsegueix contrastant coneixements, i per tant, s’ha de disposar d’aquests coneixements (de les teories) per poder contrastar-los. I fonamentalment per a que al final puguem prendre decisions per nosaltres mateixos. En base a que prenem decisions normalment? A experiències. Les experiències són sempre d’aprenentatge, és a dir, aprenentatges previs. Però si haguéssim disposat d’experiències distintes, segurament les decisions també haurien estat distintes. No hi ha un context per tothom, només hi ha la possibilitat d’un context flexible.
2- APRENDRE A FER. Es basa en l’adquisició de competències. Aquí es posa l’èmfasi amb lo psicomotor, però sense oblidar que hi ha coneixements i que a més hi ha actituds. Una competència és un entramat (és a dir, que tot depèn de tot) d’elements formats per coneixements, ja que si jo no conec una cosa, no puc treballar amb ella, capacitats (cognitives, físiques, afectives, físico-sensorials), habilitats, aptituds, actituds, valors, estratègies i normes que ens permeten encarar amb èxit una determinada activitat.
Però què és el que passa? Nosaltres podem tenir coneixements, però podem no ser competents si no tenim unes habilitats, capacitats, actituds (predisposició cap un objecte). Per tant, l’educació ens ensenya tot això per tal de poder fer front a un nombre elevat de situacions de forma eficient.
3- APRENDRE A CONVIURE JUNTS. Fonamentalment vol dir conèixer a l’altre i treballar objectius comuns.
4- APRENDRE A APRENDRE. Quan nosaltres pensem en aprendre a aprendre, parlem d’incorporar processos d’autonomia. Cadascú de nosaltres és autònom per aprendre les nostres pròpies decisions.
L’aprendre a aprendre es situa dins el marc de l’autodidactisme. Hi ha un procés que és el de aprendre a des-aprendre. L’aprendre a aprendre ha d’estar sotmès al context d’adaptació, i en aquest procés d’adaptació és possible que haguem de des-aprendre altres aprenentatges perquè interfereixen en allò que volem aprendre.
...