Tema 15. Nematoda (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 20/12/2014
Descargas 24
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes.

Vista previa del texto

ZOOLOGIA Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 15. PHYLUM NEMATODA.
 Sinapomorfies Ecdisozous  tenen una cutícula de tres capes que forma un esquelet extern que cobreix tot el cos. Li suporta avantatges, però també inconvenients, ja que li impedeix créixer. Llavors quan creixen han de fer una muda de l’esquelet  Ècdisi.
 - La muda es du a terme per hormones entre les quals hi destaquen els Ecdisona.
- Hi ha absència de cilis a causa de la presencia de la cutícula.
GENERALITATS: - Els nematodes es coneixen com a cucs rodons.
- De mida diversa  100 micres als 6 metres.
- Es un grup força divers i molt poc estudiat  + de 28000 sps. estudiades, però s’estimen molts més.
- Formes de vida lliure i paràsits.
- Greus repercussions sanitàries i econòmiques.
- Animals que poden viure en molts ambients diferents.
- Són triblàstics blastocelomats en estat pseudocelomàtics.
- La cavitat general del cos és un blastocel que persisteix en l’adult  pedomorfosi. Actualment es creu que deriven de veritables celomats.
- Cos vermiforme, de secció circular i insegmentats.
- Amb simetria bilateral.
- Tenen cap, però no gaire ben marcat amb un cervell anterior  cefalització.
- Posseeixen una cua postnatal.
- L’anus no es troba en posició terminal si no al costat.
 Paret corporal: - Cos recobert per la cutícula de col·lagen i queratina. Que és una capa acel·lular formada per tres capes d’origen epidèrmic.
- El canvi de la cutícula li ha donat 4 estadis larvaris (juvenils).
- La cutícula dona la protecció en edoparàsits i formes terrestres.
- Per sota de la cutícula hi ha l’epidermis que es el que crea la cuticula. Pot ser celular o be sincítica.
 Presenta una mena d’expansions, evaginacions forma els cordons dorsal, lateral i ventral.
a) Nervis  dins dels cordons dorsals i ventrals.
b) Canals excretors  dins dels laterals.
- Per sota de la epidermis hi ha la musculatura corporal. Que es una capa força gruixuda i esta separada en 4 quadrants marcats per la presencia dels 4 condons epidèrmics.
 Les cèl·lules musculars són les que tenen uns braços que van a buscar les neurones (al contrari que la resta dels animals)  No hi ha musculatura circular, només hi ha musculatura longitudinal. Limita els canvis de forma de diàmetre del cos del animal.
 La presencia de cutícula fa perdre la presencia de cilis, per tant no es poden moure ni realitzar el moviment de peristaltisme. Per tant el seu moviment es dona per una contraccions interna de la musculatura longitudinal, on la cutícula amb el pseudoceloma actuen com a antagònics, i llavors es crea un moviment ondulatori.
- És un moviment molt eficaç, en el sol, o altres amb una certa densitat.
Si estan en un medi líquid, llavors ja no es tan eficient.
- El blastocema es troba ple de líquid i conté la resta dels òrgans. Té el tub digestiu i el reproductor dintre de la cavitat. En realitat de celoma lliure hi ha poc.
 Té un digestiu complert amb boca i anus. La boca es troba normalment en la part més anterior i està recoberta per cutícules. En la part posterior apareix l’anus, però en la posició terminal. En els mascles desemboca conjuntament amb el reproductor (porus cloacal) i en les femelles en diferent posició.
- La boca en la part més anterior, presenta una sèrie d’estructures associades al voltant que presenta una gran variabilitat perquè va associada al tipus d’alimentació. Poden trobar llavis, espines, dents, etc. A més té l’estomodeu que es aquella punxa que vam veure com a dent primordial.
- Al voltant de la boca hi ha estructures en posició radial. Llavis (màxim de 6 llavis) al voltant dels llavis hi ha una sèrie d’estructures funcionals, anomenades papi-les. Papi-les labials internes, externes i de papiles cefales. També apareixen al voltant òrgans sensorials que son els amfilis.
- Sota de la boca hi ha un esòfag musculós anomenat faringe. I presenta una morfologia força variable.
 Té una gran importància taxonòmica.
 En ella apareix una regió més muscular i altres més encongides. En algunes fins i tot apareixen formes glandulars.
 La majoria tenen llum triradial.
- Per darrere de la faringe hi ha l’intentói que desemboca en l’anus.
 Circulació i intercanvis de gasos: - No tenen estructures especialitzades  L’intercanvi gasos a traves de la musculació i la circulació a traves del líquid del sarcoceloma.
 Excreció: - Tenen estructures exclusives per a la excreció. En mascles i femelles són diferents.
- Dintre del filum hi ha hagut una evolució de les estructures on les renetes (cèl·lules glandulars, que s’han anat perdent) s’allarguen i formen els cordons laterals que son els canals excretors.
- Desenvoca en un porus migventral.
 Sistema nerviós: - Presenta un cert grau de cefalització a causa del gangli cerebroide.
- També té ganglis associats i un anell periesogàgic.
- Les cadenes nervioses van pels cordons longitudinals_ -  Ventral  principal  motora i sensorial.
 Dorsal  motora.
 Laterals  sensorials.
Hi ha un seguit de comissures que uneixen els diferents cadenes longitudinals. Estan en contacte amb part de la musculatura i fibres motores, amb els òrgans sensorials:  Òrgans sensorials: - Mecanoreceptors  els més abundants.
 Papil·les  Setes  tenen funció mecànica - - Quimioreceptors:  Amfidis  formen una mena de bossa que connecta l’exterior a traves d’un porus.
 Fasmidis  cantó oposat. No es troba en tots els grups i és un dels valors taxonòmics.
Fotoreceptors:  Ocels anteriors  formes de vida lliure.
 Reproducció: - Acostumen a tenir sexes separats (Dioics) i presenten morfologies diferents. Hi ha dimorfisme sexual (la femella acostuma a ser més gran).
- Femelles:  1 parell d’ovaris.
 1 parell d’oviductes  desembolquen per un gonòpor = Vulva independent de l’anus.
 1 parell d’úters.
 Orifici  vagina que forma una mena d’engruixament que s’anomena vulva.
- Mascles:  1 o 2 testicles tubulars.
 Espermiducte.
 Vesícula seminal  s’uneix al digestiu que desemboca al porus cloacal.
 Porta l’espícula.
- Còpula:  Els mascles s’enrotllen al voltant del gonòpor de la femella i li fica la espícula i allibera l’esperma fecundació interna.
- Desenvolupament Directe (juvenil):  Endotrocia matricida  Mena oviviperisme, els ous dintre de la femella que es trenquen dins i per sortir acaben matant a la mare.
 Cicle bàsic  4 estadis larvaris = 4 mudes.
 Es parla de larva Deuer.
 Acostuma a donar-se en el medi extern deixant anar un zigot embolcallat.
 Estratègies vitals: - Hi ha moltes espècies de vida lliure (molt útils per al estudi) també hi ha moltes especies paràsites.
- Moltes d’aquestes tenen danys molt perjudicials perquè transmeten virus, bacteris, etc.
- Es coneixen des de fa molt temps, perquè molts afecten a humans o a espècies domèstiques.
- No només afecta al digestiu, si no que també al respiratori.
1. Cicle monoxè  cicle en un sol individu.
2. Cicle oxiür  cicle en un sol individu.
3. Cicle heteroxè  afecta a més d’un individu.
 Classificació: - Classe Adenophorea (=Aphasmida) - Classe Secernentea (= Phasmida)  Sense fasmidis   Excretor simple  Excretor més complex  Sense túbuls col·lectors  Amb túbuls col·lectors  Majoritàriament de vida lliure  Majoritàriament paràsits  Els de vida lliure, terrestres Amb fasmidis ...