T8.4.1 Asparagals. Orchidiaceae (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: Angiospermes | 67 Ordre Asparagals Característiques      Tèpals generalment no maculats (sense taques), excepte en alguna família com les Orchidiaceae Nectaris generalment septals en les parets de l’ovari, és a dir, localitzats en els septes o punts de separació dels ovaris. Altres vegades els nectaris es localitzen en els tèpals.
Anteres generalment introrses, s’obren cap a la part interior de la flor Ovari súper o ínfer Llavors sovint amb una capa negra de fitomelanina. Hi ha algunes excepcions amb llavors sense fitomelanina com les orquídies.
Caràcters morfològics definitoris: els caràcters estan etiquetats amb lletres i agrupats en columnes.
a) Color negre: presència de fitomelanina.
g) Color negre: amb nectaris septals a l’ovari d) Color blanc: anteres introrses j) Color blanc: ovari ínfer Les Orchidiaceae són el grups més basal de la filogènia d’aquest ordre Família ORCHIDACEAE Presenta caràcters bastant diferents de la resta de famílies de l’ordre   700-800 gèneres, unes 20.000 espècies Abundants en zones tropicals, on les trobem més diversificades La majoria d’orquídies de zones tropicals són plantes epífites. Sovint presenten arrels engruixides de color verd, fotosintètiques, recobertes per una coberta anomenada velamen radicum. Aquesta està formada per cèl·lules mortes que acumulen aigua, actuant doncs com a reserva d’aigua en èpoques més seques.
Les orquídies de zones temperades acostumen a tenir les fulles basals en forma de roseta i presenten òrgans de reserva. Moltes espècies són geòfits (renoven la part aèria cada any).
68 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s En Ophris, la part aèria es renova a partir dels tubercles. Durant la floració un dels dos tubercles es presenta poc turgent i correspon al que proporciona les reserves per la formació de la planta. El tubercle turgent és el que acumula reserves noves a partir de la fotosíntesi de la planta i servirà per donar energia per l’any següent.
Altres òrgans de reserva poden ser els rizomes (Epipactis). Algunes espècies poden presentar ambdós òrgans (en primer lloc presenten rizomes i, al cap d’uns anys, lligat amb la floració, tubercles).
Algunes espècies són micotròfiques (no fotosintètiques): formen simbiosis amb fongs    Rhizontella gardneri: viu sota terra, les seves llavors són dispersades per marsupials Neottia nidus-avis: rizoma ramificat amb aspecte de niu Limodorum abortivum: pot autofecundar-se.
Fulles     Simples, marge generalment enter Nervis paral·lels o a vegades anstomosats (amb nervis secundaris que connecten els nervis principals entre si, com en el cas de Goodyera) Esparses o dístiques, normalment en roseta basal De vegades reduïdes a esquames (com en el cas de les orquídies micotròfiques, ja que no fan la fotosíntesi) Flors    Una única tija de suport per les flors Flors hermafrodites, soltaries o agrupades en espigues o raïms Les flors són bracteades i sovint resupinades (giren 180 graus sobre si mateixes al llarg de la maduració de la flor. Aquesta torsió es pot apreciar en el peduncle o ovari) Tema 8: Angiospermes | 69 Periant    Simetria zigomorfa 3 sèpals (en un verticil extern, semblants entre si) + 3 pètals intercalats amb els sèpals. 1 dels pètals pot ser molt transformat i rep el nom de label, el qual té la funció principal d’atraure els pol·linitzadors. El label pot presentar màcules o tenir una textura de vellut.
En alguns gèneres com Orchis, el label es pot prolongar cap a la part posterior formant un esperó. En aquest esperó és on s’acumula el nèctar. En general són lepidòpters els pol·linitzadors que presenten estructures especialitzades per caprat el nèctar dels esperons.
Androceu   En general 1 sol estam, soldat al gineceu (tot el conjunt = columna o ginostem) format per una antera i 2 sacs pol·línics.
El pol·len s’agrupa en pol·linis. El retinacle del pol·lini és enganxós i s’adhereix als pol·linitzadors.
Gineceu Ovari ínfer, 3-carpelar, sincàrpic, unilocular, placentació parietal, amb 3 estigmes: 1 estèril (rostel) i 2 receptius. El rostel separa la part masculina de la femenina, actua com a barrera física per evitar l’autofecundació.
Pol·linització    Entomòfiles Nectaris periàntics (esperó o label) o al ginostem o als septes de l’ovari.
Mecanisme de pol·linització molt especialitzat. L’especialització ve determinada més per les feromones que per la morfologia del label.
70 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s En el cas de Ophrys el label imita a diferents espècies d’himenòpters i desprèn unes feromones semblats a les de les femelles. D’aquesta manera no ofereixen cap recompensa pels mascles sinó que els enganyen.
Depenent de la posició que adquireixen els pol·linitzadors sobre els labels fa que els pol·linis se’ls enganxi al cap o a l’abdomen.
Altres pol·linitzadors: - Papallones nocturnes: Gymnadenia i Platanthera Papallones diürnes: Dactylorhiza El cas més espectacular: en una orquídia de Madagascar L’orquidia Angraecum sesquipedale té un esperó de 30-40cm de llarg. Darwin ja preveia que algun insecte hauria de tenir la trompa prou llarga per captar el nèctar. Finalment s’ha trobat una espècie de papallona amb l’espirotrompa prou llarga com per poder pol·linitzar aquesta planta.
Hibridació Ophrys bobmyliflora x Ophrys lutea Els híbrids es reconeixen per presentar caràcters morfològics entremitjos entre els dos individus parentals Fruit   Càpsula dehiscent per la zona d’unió dels carpels: septicida Conté nombroses llavors diminutes que es dispersen generalment per l’aire.
La llavor consta només d’una testa de cèl·lules mortes i un embrió molt poc diferenciat, format per 8-200 cèl·lules. No presenta endosperma i la seva dispersió és per anemocòria.
Com a conseqüència de l‘absència de teixit de reserva, les orquídies necessiten establir relacions simbiòtiques amb fongs per la germinació. Els fongs (basidiomicets: en general Rhizoctonia, també Armillaria, Marasmius...) degraden la coberta i, en contacte amb l’embrió, estimulen la seva germinació. S’estableix llavors una relació simbiòtica que durarà tota la vida de la planta. Els fongs formen aglomeracions d’hifes en les cèl·lules corticals de l’arrel.
Tema 8: Angiospermes | 71 DIVERSITAT Cypripedium calceolus (Sabateta de la Mare de Déu) Es troba molt rarament per la zona del Prepirineu.
Presenta el label en forma de sac.
Barlia robertiana: una de les més grosses i vistoses que tenim a Catalunya.
Ophrys (abelleres “abejeras”)  El label imita la forma dels himenòpters    Ophris sphegodes Ophris apifera. Si no rep visites dels pol·linitzadors els pol·linis en corben, acaben posant-se en contacte amb la superfície estigmàtica i d’aquesta manera es pot autofecundar.
Ophris bertolonii Hi ha molts investigadors treballant amb orquídies, fet que fa intensificar el nombre d’espècies del grup. Depenent dels autors i el criteri seguit trobem un nombre molt variable d’espècies. Hi ha autors, per exemple, que consideren Ophrys fusca com una espècie amb variabilitat del label i altre consideren que són espècies diferents.
Altres orquídies de la Península Ibèrica      Orchis mascula Cephalantera longifolia Cephalantera damasonium Serapias vomeraca Serapias parviflora 72 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Orquídies tropicals     Phalaenopsis Paphiopedilum Oncidium Vanilla planifolia ...