4. Mecanismes de decisió (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura ECONOMIA DEL SECTOR PÚBLICO
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 38
Subido por

Vista previa del texto

4. MECANISMES DE DECISIÓ 1. MECANISMES PÚBLICS DE DECISIÓ: Estat és un agent que també pren decisions que afectaran l'assignació de recursos.
També pren decisions sobre l'assignació dels seus propis recursos Les decisions col·lectives tenen una naturalesa i segueixen mecanismes de funcionament diferents dels de les decisions privades.
Les decisions de producció de béns públics o d'assignació de recursos públics -> basar-se en es preferències dels membres de la comunitat política representada per l'Estat -> eleccions, per poder fer explícites les preferències col·lectives sobre: • Influència Estat sobre producció i consum • Assignació pressupost públic • Nivell de desigualtat acceptat i política general de les intervencions no pressupostàries Sistemes de votació: 1) Democràcies directes: tots membres col·lectivitat voten cada decisió pública.
2) Democràcies indirectes o representatives: membres col·lectivitat escullen grup representants que seran els qui votaran decisions públiques.
Eficiència en els mecanismes de decisió: • Proporció de votants -> determinarà costos, eficiència i decisió.
• Polítiques de votació -> temes es poden votar.
• Determinació dels resultats -> sistema de votació usat i quina ha de ser la majoria suficient per l'aprovació de les decisions.
Els mecanismes de decisió que suposen la participació de tots els membres -> més eficiència de la decisió, però major cost de transacció: Mecanismes de decisió pública, costos d'eficiència i de transacció COST EFICIÈNCIA (de menys a més) PROPORCIÓ VOTANTS COST DE TRANSACCIÓ (de més a menys) UNANIMITAT APROXIMADAMENT UNANIMITAT MAJORIA QUALIFICADA (2/3) MAJORIA SIMPLE (meitat + 1) DICTADOR BENEVOLENT NATURALESA (poder extrem) SI la regla de decisió és diferent ala unanimitat -> tenir en compte impactes sobre la redistribució que es pot generar.
La idea és que amb unanimitat la decisió suposarà una millora paretiana.
Per tant, quan no hi ha unanimitat -> analitzar elements distributius de la decisió.
2. LA TEORIA DEL VOTANT MEDIÀ (HOTELLING, 1929): Un cop se saben els motius que fan de la decisió per majoria simple o qualificada un sistema de votació desitjable, els partits polítics situen les seves plataformes electorals.
Teoria que parteix dels treballs de Harold Hotelling -> explica per què partits tendeixen a convergir a llarg termini al voltant del centre de l'espectre ideològic: 1) Partits només els interessa guanyar eleccions.
2) Només hi ha 2 partits i 1 dimensió política.
3) Correlació perfecta entre renda i ideologia.
4) Votants es reparteixen seguint una distribució normal i voten el partit ideològicament més pròxim.
• ETAPA 1: Com que el partit de dreta se situa més al centre, aconsegueix més d'un 50% dels vots. El partit d'esquerra s'adona de la situació i en una segona etapa guanyarà posicions.
• ETAPA 2: Si el partit de dret es manté en la posició ideològica inicial, perdrà les eleccions. Per evitarho intentarà assolir de nou un % de vots superior.
• ETAPA 3: Els partits, a llarg termini, tendeixen a convergir en el centre ideològic, que és el que representat pel VOTANT MEDIÀ-> en democràcies assentades, els partits polítics tendeixen a acostar les seves plataformes electorals a l'entorn del votant medià i, per tant, convergir ideològicament per guanyar eleccions.
• ETAPA 3 + n: En la realitat questa mobilitat ideològica té límits. Hi ha: -Efecte indiferència -> quan plataformes electorals dels diferents partits són semblants.
ES perdrà eficiència en el sistema electoral.
-Efecte alienació -> abstenció dels ciutadans situats en els extrems ideològics, ja que el posicionament del seu partit preferit se situarà molt lluny de les seves preferències i deixaran de tenir incentius per anar a votar.
Com es fa servir la teoria del votant medià per decidir quina quantitat de bé públic s'ha de produir?: -> EXEMPLE: Distribució de preferències dels votants sobre quantitat bé públic Nº VOTANT PREFERÈNCIA SOBRE BÉ PÚBLIC 1 2 3 4 5 300 400 500 600 700 Tal com ens indica: votant medià té unes preferències de bé públic valorades en 500.
La meitat dels votants (menys ell) prefereixen més bé públic.
L'altre meitat (menys ell) prefereixen menys bé públic.
Per tant, els partits tendiran a oferir en les seves plataformes electorals la promesa d'una quantitat de bé públic = a la preferència del votant nº 3 per aconseguir la majoria de vots.
3. EL PROBLEMA DE L'AGREGACIÓ DE PREFERÈNCIES I EL TEOREMA DE LA IMPOSSIBILITAT D'ARROW: Existeixen diversos problemes a l'hora d'agregar les preferències d'una col·lectivitat: • Difícil construir funcions socials de benestar.
• Preferències individus depenen de la seva renda i del sistema impositiu.
• Preferències són difícils de comparar.
Arrow planteja si existeix cap sistema d'elecció perfecte. Perquè sigués un sistema ideal s'hauria de complir: 1) Transitivitat 2) Democràcia 3) Independència de decisions irrellevants 4) Domini no restringit Arrow considera que aquest sistema ideal no existeix -> TEOREMA DE LA IMPOSSIBILITAT D'ARROW -> un govern democràtic no pot ser coherent i racional com si fos una única persona que ordenés òptimament les prioritats (coalicions).
A més, els individus poden votar estratègicament (col·lusió).
4. ANÀLISI COST-BENEFICI COM A MECANISME DE DECISIÓ: Distribució de recursos sovint s'articula a partir d'un programa d'accions per part de l'Estat -> polítiques públiques, que influiran en el comportament dels diferents agents tot afavorint la distribució final desitjada per la col·lectivitat.
La política pública necessita avaluar projectes alternatius. Un dels instruments més usats per avaluar -> anàlisi cost-benefici.
Anàlisi cost-benefici: *Anàlisi cost-benefici -> instrument per mesurar impacte socioeconòmic dels projectes públics i que serveix per decidir la seva conveniència davant alternatives. Els seus objectius: • Maximitzar rendibilitat recursos/projectes públics.
• Valorar projectes de manera diferent de com ho fa el mercat.
L'anàlisi cost-benefici ens serveix com un instrument d'avaluació exante (abans que projecte hagi estat aplicat).
Després s'han d'usar altres instruments (expost) per comprovar la rendibilitat real del projecte.
Anàlisi financera -vs- anàlisi cost-benefici: *Anàlisi financera -> compara els ingressos (I) i els costos (C) derivats del projecte durant la seva vida útil (T). La decisió sobre si s'ha d'executar el projecte o quin ha de ser el projecte escollit entre les diferents alternatives es pren d'acord amb el benefici que reporta el projecte al propietari dels rendiments -> VAN (Valor Actual Net): (I-C)T = BENEFICIS PRIVATS = VAN *Anàlisi cost-benefici -> compara els beneficis (B^s) i els costos socials (C^s), durant tota la vida útil del projecte (T): (B^s-C^s)T = BENEFICIS SOCIALS NETS = VAN^s Diferències anàlisi financera / anàlisi cost-benefici ANÀLISI FINANCERA ANÀLISI COST-BENEFICI Només considera els ingressos i els costos Considera tots els ingressos i els costos socials privats -> els propis del propietari dels derivats dela mesura.
rendiments.
Beneficis socials són els augments del benestar de la col·lectivitat i, els costos, els decrements en aquest benestar.
S'inclouen beneficis consumidors i directes/indirectes d'altres grups socials diferents dels del propietri dels rendiments.
Beneficis han d'incloure disponibilitat a pagar dels consumidors.
Un benefici social és una millora en el benestar.
El cost social és un sacrifici en termes d'utilització d'un recurs o la disminució del benestar.
-> EXEMPLE: Exemple d'anàlisi cost-benefici PROJECTE BENEFICIS COSTOS VAN BENEFICIS/COSTOS A 300 200 100 1,5 B 960 1200 -240 0,8 C 1250 1000 250 1,25 Projectes A i C -> VAN +.
Projecte B -> no desitjable socialment.
Necessari escollir un projecte rendible: si analitzem els VAN, veiem que el projecte C presenta un valor superior al VAN del projecte A.
Tanmateix, si analitzem la ràtio beneficis-costos: orde de preferència s'inverteix.
(SI ELS PROJECTES TENEN UNA DURADA DIFERENTS, EL VAN DEIXA DE SERVIR!) -> EXEMPLE 2: Exemple II d'anàlisi cost-benefici PROJECTE VIDA ÚTIL (T) INVERSIÓ COSTOS BENEFICIS VAN A 50 1550 150 360 532 B 25 500 250 360 498 Suposant que la taxa de descompte = 10% (dos projectes) -> VAN A és superior al VAN B.
A gaudeix del doble de la vida útil del B -> permet amortitzar la inversió feta en més anys i gaudir d'un marge d'explotació més ampli durant més temps.
Opcions per comparar projectes: 1) Considerar projecte de menor durada tantes vegades com sigui necessari per = la durada del projecte de major vida útil.
-> Considera 2 vegades el projecte B: una ara i l'altra d'aquí 25 any per tal de tenir una vida útil de 50 anys.
Si calculem el VAN (2B) -> nou VAN és superior al valor aportat del projecte A: VAN (2B) = 498,47 + (498,47/1+i)^25) = 544,48 2) Calcular el Benefici Actual Net Equivalent (BAE) -> calcular el benefici anual mitjà (Y) i multiplicar-lo per un factor d'anualització (S) corresponent a la vida útil i a la taxa del descompte: VAN = S (Y) Y= VAN/T S= (1-(1-i)^-T)/i) VAN (A)= 53,6688 <VAN (B) = 54,915 VAN B > VAN A ...