Tema 6. Virologia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 2º curso
Asignatura Microbiologia i Parasitologia dels Aliments
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 21/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA CURS 2016-17 2n CURS SORAYA OUCHICHA TAHOUNI Tema 6: Virologia Els virus són entitats submicroscòpiques, sense entitat cel·lular, han de ser paràsits intracel·lulars estrictes.
Diferències entre bacteris i virus Bacteris Virus Si/no Si Si (estructura definitiva) No Divisió binària Si No DNA+RNA Si No (DNA o RNA) Si (2 tipus) No Si No (antivirals sí) Parasitisme intracel·lular Organització Metabolisme productor ATP Sensibilitat a antibiòtics No tots els virus són més petits que els bacteris, existeixen uns virus anomenats Granulovirus que poden ser de la mateixa o una mica més grans que els bacteris més petits anomenats: Micoplasmes i riquètsies Cicle multiplicatiu dels virus Els virus, com hem vist a la taula anterior són paràsits intracel·lulars estrictes, no poden viure sense una cèl·lula a la què infectar.
Depenent de la cèl·lula hostatgera tenim tres tipus de Virus: - Bacterians ( Fags, bacteriòfags) - Vegetals - Animals 2 fases: - Extracel·lular (parasiten cèl·lula) - Intracel·lular ( es multiplquen, lisi) MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA Página 1 NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA CURS 2016-17 2n CURS SORAYA OUCHICHA TAHOUNI Morfologia dels Virus Les partícules víriques estan formades essencialment de dos components que formen la nucleocàpsida : proteïnes i àcid nucleic.
VIRUS format per: Capsòmer ( Unitat proteica constituent de la càpsida), Càpsida ( el total de Capsòmers units), Material genètic format per àcids nucleics.
VIRIÓ: partícula vírica Segons si estan envoltats amb una membrana o no seran: virus nus i virus amb envolta Segons el tipus de càpsides en podem diferenciar: - Virus amb càpsides helicoïdals: Capsòmers es disposen helicoïdalment formant filament cilíndric, la molècula d’àcid nucleic està en contacte directe amb els capsòmers. És una estructura que es pot trobar en molts virus vegetals sense envolta, bastants virus animals amb envolta i bastants bacteriòfags.
- Virus amb càpsides icosaèdriques: Té una forma gairebé esfèrica, la relació superfície-volum és molt baixa. Tenen molt poques proteïnes diferents.
Alguns virus d’aquest tipus tenen estructures una mica més complexes, tenen uns components anomenats Espícules que estan implicades en la interacció amb receptors cel·lulars Ex: Adenovirus - Virus amb estructura complexa: Combinen les dues anteriors. Aquesta estructura és molt típica en bacteriòfags.
Virus amb envolta Molts virus presenten una envolta membranosa amb proteïnes virals que sobresurten.
Fosfolípids (que procedeixen d eles membranes de les cèl·lules que han infectat anteriorment)+ Proteïnes virals (seran molt importants en la infecció de les cèl·lules següents).
Tipus de genomes vírics Ss: cadena monocatenària Ds: cadena bicatenària En la imatge podem veure ds RNA (és una qualitat de cadena de RNA que en cèl·lules procariotes ni eucariotes podem veure).
El ds DNA i ss RNA són els més freqüents en virus.
Mai tindran RNA i DNA junts però hi haurà alguns virus que podran passar de RNA a DNA i de DNA a RNA Ex. Retrovirus i Hepadnavirus MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA Página 2 NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA CURS 2016-17 2n CURS SORAYA OUCHICHA TAHOUNI Son propietats essencials a fi de definir les famílies de virus, juntament amb l’estructura de la càpsida i la presència de l’envolta.
Mida i morfologia d’alguns tipus de virus Cal dir que serà necessari observar-los mitjançant microscopis electrònic ja que la seva mida va de aproximadament 10 nm a 200-300 nm (màxim).
Cicles dels virus per a la seva reproducció.
Cicle Lític dels Bacteriòfags 1. El virus reconeix el receptor del bacteri, s’hi uneix (ADSORCIÓ) 2. injecta el seu DNA (PENETRACIÓ) 3. per mecanismes genètics el virus podrà controlar la replicació genètica, i es començarà a produir còpies de genoma víric amb les seves càpsides corresponents. (SÍNTESI D’ACID NUCLEIC I PROTEÏNES) 4. Hi haurà una assemblatge de cada àcid nucleic amb el seu corresponent capsòmer.(EMPAQUETAMENT DE VIRIONS) 5. La quantitat de virions farà que la cèl·lula lisi (LISI BACTERIANA) El material genètic dels virus consta de tres tipus de gens, agrupats per funcions en el genoma del virus: - Matiners: requerides per replicar el àcid nucleic víric (són els primers en actuar) Mitjans Tardans: Proteïnes de coberta (són els últims en actuar) Cicle lisogènic HI ha una alternativa a crear la lisi de la cèl·lula MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA Página 3 NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA CURS 2016-17 2n CURS SORAYA OUCHICHA TAHOUNI Lisogènia: procés en el que un virus infecta al bacteri i integra el seu genoma en el genoma bacterià i passa a replicar-lo com a part d’aquest Cicle lisogènic: cicle que implica l’establiment de l’estat lisogènic per part del virus. Es pot revertir a cicle lític Fag atenuat: Tipus de fag que pot fer el cicle lisogènic com alternativa al lític. No tots els fags són atenuats Bacteri lisogènic: bacteri en el que s’ha integrat el genoma del fag Inducció: pas de cicle lisogènic a cicle lític.
1. El virus reconeix el receptor del bacteri, s’hi uneix 2. injecta el seu DNA 3. El genoma víric s’integra al genoma bacterià 4. El bacteri fa divisió, i en qualsevol moment el genoma víric es pot activar desprenentse del genoma bacterià i fer el pas d’inducció, quan el fa, comença el cicle lític.
Replicació vírica Aquesta es pot expressar en una corba d’etapa Virus Animals Es classifiquen en famílies segons els criteris generals per a la classificació de virus: - Tipus d’àcid nucleic ( ADN ARN) i nombre de cadenes (ds, ss) Morfologia de la càpsida (Helicoïdal, icosaèdrica) Presència o no d’envolta membranosa MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA Página 4 NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA CURS 2016-17 2n CURS SORAYA OUCHICHA TAHOUNI Els genomes vírics: tenen una composició i un estructura més variada que en els organismes cel·lulars  GRAN VARIETAT MORFOLÒGICA I GENÈTICA Estadis del cicle multiplicatiu d’un virus animal.
1. Adsorció: El virus reconeix una proteïna de la cèl·lula i s’uneix 2. Penetració i descapsidació: el virus entra per endocitosi i s’allibera l’àcid nucleic dins la cèl·lula 3. Replicació de l’àcid nucleic: Es sintetitza el material genètic víric  replicació 4. Síntesi de proteïnes: se sintetitzen les proteïnes víriques que formaran la càpsida 5. Assemblatge de les nucleocàpsides: s’uneixen les càpsides amb la seva càpsida corresponent 6. Alliberament: Es poden alliberar de dues formes: • Causant la lisi de la cèl·lula ( virus sense envolta).
• Sortint per exocitosis ( virus amb envolta) Rang d’hoste: conjunt d’hostes vulnerables a ser infectats.
Estadis del cicle multiplicatiu d’un virus animal En les infeccions per virus d’animals també són aplicables els conceptes de: - Fase d’eclipsi: Són més llargs que en els bacteriòfags Fase de latència: són més llargs que en els fags Mida d’explosió: és més gran que en els bacteriòfags Virions (animal) són produïts defectuosament, és a dir, sense capacitat d’infectar Formació de clapes de lisi per virus sobre cultius confluents de cèl·lules (UFC) UFC: unitats formadores de cèl·lules Hi ha una tècnica sense la utilització d’animals Cultiu confluent: colònies unes al cantó de altres.  S’injectarà el virus, hi ha una sèrie de divisions i se podrà mesurar el numero de partícules víriques Placa o clapes forat que ha causat el virus per la lisi d’un bacteri.
Els virus animals que més ens interessa que causen infeccions transmeses per aliments son: el Norovirus (sRNA) i el Virus de la Hepatitis A (sRNA) Infeccions víriques mitjançant aliments 1. ALIMENTS EN GENERAL 2. MARISC (musclos, ostres…) MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA Página 5 NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA CURS 2016-17 2n CURS SORAYA OUCHICHA TAHOUNI El virus, a diferència dels bacteris, no creix en aliments però els utilitza com a via de transport i són difícils de detectar per mètodes microbiològics convencionals.
Estratègies de prevenció de les infeccions víriques per aliments Hi ha d’haver: - Un bon maneig dels aliments al llarg del seu processament Prevenció de la contaminació fecal d’aigües en llocs de cultiu de marisc Escalfament de l’aliment ( a temperatures superiors 80ºC Aigua potable en totes les àrees de processament del aliment Els virus son resistents al pH de l’estómac i són encara més resistents a les radiacions a diferència dels bacteris.
Principals virus causants d’infeccions transmeses per aliments NOROVIRUS VIRUS HEP. A TIPUS DE VIRUS Calicivirus, esfèric 30nm diam.
ROTAVIRUS Picornavirus, esfèric 27nm Fins a 76.5nm SÍMPTOMES Nàusea, vòmits, diarrea Ictèria, anorèxia, malestar Diarrea severa, vòmits, febre i deshidratació DURADA 24-48h De setmanes a mesos De 3 a 8 dies PERÍODE INCUBACIÓ 24-48h, o 10h 15-50 dies, de mitjana 1 mes 2 dies ALLIBERACIÓ VIRUS AMB EXCREMENTS Simultània amb els símptomes continua unes poques setmanes després de la malaltia Des de 10-14 dies abans que apareguin els símptomes - IMMUNITAT No Duradora MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA Página 6 NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA CURS 2016-17 2n CURS SORAYA OUCHICHA TAHOUNI CASOS TRANSMESOS VIA ALIMENTS/ANY 50 milions ( Gastroenteritis vírica aguda en nens grans i adults.
2000. Hepatitis infecciosa Gastroenteritis aguda en lactants i nens menors de 2 anys. ** ORIGEN Aigües i marisc contaminat Aliments i aigües contaminades Transmissió fecalbucal, sobretot per aigües, no aliments.
** Pràcticament el 100% dels nens majors a 4 anys són portadors d’anticossos. Hi ha un milió de morts anual en lactants per retrovirus en el Tercer Món MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA Página 7 ...

Comprar Previsualizar