5. Valoració i atencio inmediata del nounat (abans, al neixement i desprès) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 4º curso
Asignatura Infermeria de la Infància i de la Adolescència
Profesor L.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 26/10/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Valoració i atenció immediata del nounat ABANS DEL NAIXEMENT • • • • Adequar l’ambient tèrmic (22-25º C). Si la temperatura corporal del nounat disminueix, augmenta el consum energètic y pot provocar hipoglucèmies e hipòxia, per això per a que no disminueixi es fa contacte pell amb pell amb la mare.
Disposar d’una font de calor addicional. Làmpada de llum infraroja a 60 cm del nounat.
Tenir preparat tot el material necessari i en optimes condicions de funcionament.
Mantenir l’ambient en condicions d'asèpsia.
AL NAIXEMENT • • • • • • Facilitar l'adaptació cardiorespiratòria i establiment d’una respiració continua.
Facilitar el manteniment de la temperatura corporal.
Evitar les agressions (manipulacions excessives i brusques, sorolls, il·luminacions exagerades).
o Infeccions: ▪ El nounat es més làbil a la infecció que l’adult.
▪ Es fonamental la màxima asèpsia en tots els materials utilitzats i especialment per part del personal a la seva cura.
▪ El rentat de mans es una necessitat absoluta per evitar la transmissió de infeccions.
▪ S’ha de realitzar un rentat rigorós de mans i avantbraç abans d’entrar a una unitat de neonatologia i abans i desprès de tocar o manipular un nadó.
Proporcionar l’alimentació adequada.
Detectar anomalies.
Facilitar el vincle afectiu pares/fill.
Evitar el refredament: Neix mullat en un ambient més fred que l’intrauterí. L’evaporació del LA que recobreix al seu cos causa pèrdua de calor. S’ha de assecar immediatament i col·locar-lo en un ambient temperat. “Contacte pell amb pell”. S’ha de evitar les corrents d’aire.
Contacte pell amb pell: Duració uns 50 – 110’.
• Manteniment de la temperatura corporal del nounat.
• Millora la interacció mare/fill.
• Facilita l'establiment del vincle afectiu mare/fill.
• Facilita la lactància materna.
• Redueix l’ansietat de la mare.
Protocol de contacte pell amb pell: • El nounat despullat es col·loca sobre el pit o abdomen de la mare.
• Assecat del nounat sobre la mare amb tovalloles o talles pre-escalfades.
• Col·locació d’una gorreta.
• Valoració del test d'Apgar al minut i els 5 minuts.
• Pinçament del cordó umbilical.
• Identificació del nounat sense separar-lo de la mare • Donar suport a l’inici LM.
• La resta d’exploracions i maniobres preventives es poden posposar.
Posició adequada: decúbit supí No col·locar al nounat en posició de Trendelemburg ja que el pes del contingut abdominal pressiona el diafragma, dificulta l’expansió pulmonar i dificulta el retorn venós cerebral.
Pinçament del cordó umbilical Aquest cordó te una vena i dues arteries.
1. Pinçament de manera precoç, en el primer minut després del naixement.
2. Pinçament tardà a partir dels 2 minuts del naixement o quan el cordó deixi de bategar.
• No augmenta el risc de hemorràgia postpart.
• Millora els dipòsits de Fe en el nounat.
• Hi ha més risc de policitèmia (augmenta l’hematòcrit, es a dir, la proporció de glòbuls vermells per volum sanguini) i icterícia.
• Si el nounat te bilirubina (groc) és que s’ha tardar més en pinçar el cordó y ha de destruir més glòbuls vermells.
Recomanacions del cordó umbilical: • S’ha de tallar en condicions d’asèpsia i pinçat amb seguretat.
• La cura posterior també amb asèpsia: rentat de mans, col·locació d’una gasa neta i seca, canvi freqüent i canvi de bolquer en cas de deposició o micció.
• Pel seu rentat només cal la utilització d’aigua i sabó i assecar posteriorment; l’aplicació de solucions antisèptiques pot retardar la seva caiguda i no aporta cap benefici.
• No es recomana la utilització de solucions antisèptiques, a no se que hi hagin condicions de baixa higiene on es trobi el nounat.
• En cas d’aplicar un antisèptic es recomana utilitzar la clorhexidina al 4%, mai iodats.
Facilitar l’adaptació cardiorespiratòria: aspiració de mucositats • Vies respiratòries lliures de secrecions.
• Si el nounat te una bona puntuació del test d’Apgar no precisa de ninguna maniobra de reanimació ni d’aspiracions de secrecions.
• Si es precisa aspirar secrecions perquè la via aèria ocupada, es netejarà la boca amb una gasa i si no és suficient l'aspiració es limitarà a l’orofaringe sense passar la sonda.
• L’aspiració de mucositats s’ha de realitzar amb cura, ja que te riscos.
• No aspirar si el plor és rigorós, ni no plora si.
• La atrèsia de Coanes és la anomalia congènita nasal més comú. Quan és bilateral, es presenta amb dificultat respiratòria des del naixement. S’ha de sondar per comprovar la permeabilitat.
• Primer s’aspira la faringe per la boca i després pels orificis nasals.
• Sempre s’ha de introduir la sonda sense aspirar i retirar aspirant (pressió negativa màxima de 10 a 15 cm de H2O). La durada del procediment no ha de superar els 15-20 segons.
• Realitzar amb molta cura, ja que pot provocar una reacció vagal amb apnea i bradicàrdia, així com lesionar la mucosa orofaringea.
Test Apgar: valoració de l’estat general del nounat.
7 – 10 OK 4 – 6 ESPERAR 0 – 3 AMBÚ + MASSATGE CARDIAC Y ESPERAR 5’ Pretén valorar la adaptació del nounat a la vida extrauterina • Es realitza al minut i als 5 minuts de vida.
• El resultat s’utilitza com guia d’actuació al minut de vida per adequar la reanimació.
• A partir del 5 minuts indica l’efectivitat de la reanimació.
• Si persisteixen valors baixos durant més de 20 minuts, es indicatiu de mal pronòstic neurològic.
• Si precisa reanimació profunda, avisar neonatòleg.
Identificació del nounat • S’han d’extremar les precaucions en la identificació del nounat.
• Objectius: o Assegurar la relació de pertinença mútua entre la mare i el nounat.
o Permetre poder realitzar aquesta verificació a qualsevol moment fins l’alta hospitalària.
• La identificació s’ha de fer de forma precoç i en presència de la mare.
• Mare i nadó han de sortir de la sala de parts correctament identificat.
• Col·locació polsera canell de la mare.
• Col·locació polsera turmell nadó.
• Banda pinça de cordó.
• Presa de les empremtes plantars.
DESPRÉS DEL NAIXEMENT Examen físic: • Exploració bàsica per descartar: o Lesions o Malformacions congènites • Comprovar permeabilitat anus. Primera toma de Tº por tracte rectal que és més fiable o amb sonda.
• Registrar primera micció o emissió de meconi.
• Pèrdua de benestar fetal si líquid amniòtic es fosc, si es verd hi ha infecció.
• Dins de les primeres 12 hores s’ha de realitzar un examen físic complert i neurològic per part del pediatra.
Profilaxis ocular: L’oftalmia neonatal és una conjuntivitis amb secreció durant les 2 setmanes de vida (més habitual 2 i 5 dia del naixement). Es produeix per contagi matern (Neisseria gonorrhoeae i Chlamydia trachomatis). Recomanacions: • El diagnòstic i tractament de les infeccions maternes es la millor forma de prevenció de la infecció neonatal.
• L’administració de pomades o col·liris antibiòtics de forma habitual a tot els nounat es eficaç per prevenir l’oftalmia neonatal, sense cap risc pel nounat i amb un cost molt baix.
• Es recomana l’administració al més precoç possible de col·liri o pomada antibiòtica al nounat.
• Es recomanable que aquestes pomades o col·liris s’utilitzin en format d’unidosi.
• Un cop administrat no s’ha de retirar amb solucions salines de neteja.
Profilaxis hemorràgies Malaltia hemorràgica del nounat per dèficit de vitamina K. Escassos dipòsits i a la vida mitja curta de la vitamina K. Risc de desenvolupar un quadre hemorràgic per dèficit de vitamina K, si no la administrem pot desencadenar CAD (malaltia arteries coronaries). Nounats alimentats exclusivament amb lactància materna. Recomanacions: • S’ha de oferir als pares informació sobre la necessitat d’administrar vitamina K de forma profilàctica per prevenir el desenvolupament d’aquest malaltia.
• L’administració de vitamina K després del naixement es la forma de prevenció més eficaç i segura en el nounat sa.
• L’administració més eficaç i rentable es la IM 1 mg en els nounats sans a terme independentment del pes i en dosi única.
• Si els pares no accepten l’administració IM de la vitamina K se'ls ha d’informar de la possibilitat d’administrar-la per via oral de forma prolongada i en dosis múltiples.
• S’ha de vigilar el compliment sobre tot en els nounats alimentats exclusivament amb lactància materna.
• Les llets de fórmula estan fortificades amb vitamina K.
o Pauta oral: 2mg vit K al naixement i als nounats amb alletament matern, 1 mg oral a la setmana fins a la 12ª setmana.
Control de pes: Pes mitjà: 3300g.
Menys de 2500g baix pes, més de 4000g alt pes.
Inici precoç lactància materna 1. Ajudar a las mares a iniciar la LM durant la mitja hora següent al part.
2. Mostrar a les mares com s’ha de donar de mamar al nadó y com mantenir la lactància inclús si han de separar-se dels seus fills.
3. No donar més que la llet materna, sense cap altre aliment ni beguda, a no ser que estiguin amb medicaments indicats.
4. Facilitar la cohabitació de les mares amb els fills durant les 24 hores del dia.
5. Fomentar la lactància materna a demanda.
6. No donar als nens alimentats de pit xumets ni tetines.
Establiment del vincle: important per evitar la depressió postpart.
PERIODES DE REACTIVITAT En les primeres hores de vida es produeixen nombrosos canvis en tots els òrgans i sistemes, llavors l’objectiu és la subsistència i adaptació del nounat a la vida extrauterina.
1. Primer període de reactivitat (agitat). Inici precoç de la lactància materna.
a. Durada: +/- 30 minuts.
b. Mostra una extrema activitat.
c. Ulls oberts.
d. Reflexa de succió enèrgic.
e. Plor vigorós.
f. Labilitat freqüència cardíaca. Taquicàrdia 140-200 b/m.
g. Taquipnea (80 respiracions/m).
h. Respiració irregular (+/- aleteig nasal).
i. Oscil·lacions Tª corporal.
2. Interval de repòs.
a. Disminueix la resposta i l’activitat.
b. No resposta a estímuls.
c. Durada: 1- 4 hores.
d. Disminució i estabilització FC.
e. Estabilització FR.
f. Absència de dificultat respiratòria.
g. No eliminació mucositats.
h. Inici del peristaltisme intestinal.
i. Període de son.
3. Segon període de reactivitat (reacciona a estímuls i dolor).
a. Durada: 2 – 5 hores b. Manifestacions del primer període menys marcades: i. Taquicàrdia.
ii. Canvis de color.
iii. Respostes a estímuls externs.
iv. Emissió de meconi.
v. Secrecions.
vi. Vòmits.
Valorar si la transició a la vida extrauterina s’ha efectuat de forma correcta.
L’inici de la lactància materna.
L’establiment del vincle pares/fill.
...

Tags:
Comprar Previsualizar