6.5. Ròsides: 6.5.01. Rosaceae (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 03/05/2016 (Actualizado: 04/09/2016)
Descargas 55
Subido por

Vista previa del texto

BOTÀNICA - RÒSIDES Família Rosaceae ☞Breca 1.FAMÍLIA ROSACEAE 1.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Etimologia: Rosa = planta de roser (llatí) • Distribució: cosmopolita, molt present a les regions temperades i subtropicals de l’hemisferi nord. Viuen en ambients molt diversos • Taxonomia: la divisió, basada en el tipus de fruits, en el nombre de carpels i primordis seminals i en la posició de l’ovari, distingeix 3 subfamílies: • Rosoideae: • Receptacle floral convex/còncau • Molts carpels lliures amb 1 sol primordi seminal • Fruit indehiscent, col·lectiu o complex en poliaqueni, pluridrupa o cinoròdon • Gineceu pluricerpel·lar apocàrpic • Prunoideae: • 1 sol carpel amb 1 sol primordi seminal a l’interior • Fruit en drupa (1 sol gènere) • Gineceu unicarpel·lar Maloideae: • • Arbres/arbustos amb 2-5 carpels soldats al receptacle • El fruit s’anomena pom (exclusiu d’aquest grup) • Gineceu pluricarpel·lar falsament sincàrpic (tallant una poma es comprova que no) Característiques morfològiques: • Plantes herbàcies, lianoides, arbustives i arbràcies • generalment espinoses (espines caulinars o agullons epidèrmics) • Reproducció vegetativa freqüent i, en alguns casos, apomíxia (formació del fruit sense fecundació) • Fulles alternades, compostes (nº imparell de folíols), trifoliolades o simples • Marge dentat/serrat • 2 estípules soldades al pecíol amb glàndules (no sempre) Flors solitàries o en inflorescències simples (cimoses/ • racemoses), de mida gran i vistoses • Hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes (té molts plans de simetria) • Receptacle floral molt desenvolupat, de formes diverses (pla, convex o còncau) • Corol·la dialipètala variable i calze de 5 sèpals verds, imbricats i soldats en un tub lobulat • Androceu de nombrosos estams, gineceu d’1-molts carpels generalment lliures • Posició de l’ovari variable, que sol ser súper (però també pot ser ínfer i semi-ínfer) i conté 1-molts primordis seminals • Aromàtiques i amb nectaris (no sempre) Pol·linització entomòfila • Fruit divers: secs/carnosos, dehiscents/indehiscents i • simples/col·lectius • Trobem polifol·licles, poms, pluridrupes, poliaquenis, cinoròdons, drupes i càpsules (rar) • A vegades el receptacle és carnós i en forma part • Disseminació per endozoocòria, anemocòria o epizoocòria, que poden fer variar la forma del fruit Fitoquímica: presenten flavonoides, proantocianidines, • àcid el·làgic, àcid ursòlic i saponines però no alcaloides • Les llavors són riques en glucòsids (àcid cianhídric) 1.2.SUBFAMÍLIA ROSOIDEAE 1.2.1.FILIPENDULA ULMARIA o Reina dels prats • Distribució: present a tota Europa (excepte el litoral Mediterrani) a l’oest Asiàtic i a Nord-Amèrica • Descripció morfològica: • Planta herbàcia perenne de fulles amb 2-9 parells de folíols • Flors de color blanc-groc i reunides en inflorescències en corimbe • Gineceu pluricel·lular apocàrpic i ovari súper • Fruit en poliaqueni retorçat “summitat” • Usos: • Indústria farmacèutica: • Summitats florides (part superior florida de la planta): contenen heteròsids com l’espiròsid d’acció diürètica i el salicilat de metil d’acció semblant a la clàssica Aspirina (prové d’Aspiraea) • Usat en afeccions gripals i refredats que cursen amb febre. L’Aspirina té propietats de: • Antiinflamatori: els derivats salicilats inhibeixen la síntesi de prostaglandines • Analgèsic: calma el dolor • Antipirètic: actuen sobre el centre termoregulador de l’hipotàlem produint vasodilatació perifèrica augmentant la sudoració amb pèrdua de calor • Antiagregant plaquetari 1.2.2.FRAGARIA VESCA o Maduixera • Distribució: en zones temperades de l’hemisferi nord dins de boscos o llocs ombrívols • És conreada pels seus fruits però ha estat quasi totalment substituïda pel maduixot o fraga (Fragaria x ananassa) • Descripció morfològica: • Planta herbàcia estolonífera (reproducció vegetativa asexual) • Fulles trifoliades • Fruit en poliaqueni amb tàlem carnós anomenat eteri Usos: • • Rica en tanins: propietats astringents, antidiarreiques i hemostàtiques • Fulles molt riques en sals potàssiques amb propietats diürètiques • El fruit té antocians amb propietat de vitamínic P (fragilitat capil·lar) • Aromatitzant • Usos: • Contenen tanins: propietats astringents, cicatritzants, antidiarreiques i antiinflamatòries • Vitamínic i aromatitzant en preparats farmacèutics 1.2.5.ROSA CANINA, Rosa silvestre o Gavarrera • Descripció morfològica: • Fruit complex en poliaqueni anomenat cinoròdon Usos: • • El cinoròdon conté potents astringents • Oli de rosa mosqueta • Els seus tanins tenen propietats antifúngiques i antibacterianes calicle 1.2.SUBFAMÍLIA PRUNOIDEAE 1.2.3.RUBUS ULMIFOLIUS o Esbarzer • Hàbitat: bardisses (frontera entre camp i bosc) • Descripció morfològica: • Fulla composta • Tija amb agullons • Fruit en pluridrupa • Ús alimentari: • Es mengen les negres (les vermelles són immadures i tenen massa tanins) 1.2.4.RUBUS IDAEUS o Gerdera (Frambuesa) • Distribució: eurasiàtica • Descripció morfològica: • Oportunista amb molta capacitat de reproducció i d’una gran resistència (no és bona competidora) • Arbustos amb agullons, però molt polimòrfica per les seves hibridacions • Fulles compostes i densament tomentoses al revers • Tiges postrades • Fruit en pluridrupa, vermell i pilós (amb pèls) 1.2.1.ARBRES FRUITERS • Presseguer: Prunus persica • Albercoquer: Prunus armeniaca • Prunera: Prunus domestica • Cirerer: Prunus avium • Aranyoner: Prunus spinosa 1.2.2.PRUNUS DULCIS o Ametller • Altres noms científics: Amygdalus communis L., Prunus amygdalus Batsh,, Amygdalus dulcis Mill • Distribució: Orient Mitjà que van portar els grecs i els romans a tota la Mediterrània • Floreixen a l’hivern, més aviat al final • Característiques morfològiques: • Arbres menuts de fulles caduques • Fruit en drupa carnós exteriorment i amb un únic pinyol molt dur. Drupa ovoide, lleugerament aplanada i tomentosa que té un mesocarp carnós però eixut (sec) • Llavors amb molts greixos i d’on s’extreu l’oli d’ametlles • Usos: • Oli d’ametlles: propietats emol·lients (excipients), indicat en dermatitis, psoriasis, cremades i ferides • Varietats: • Dulcis: emol·lient, laxant i antiinflamatori • Amara (ametlles amargues): conté l’heteròsid cianogenètic (amigdalina) que allibera àcid cianhídric molt tòxic • A dosis baixes s’usa com a expectorant, espasmolític i antitussigen 1.2.3.PYGEUM AFRICANUM, Prunera africana o pigeum • Distribució: natiu de l’Àfrica equatorial central i sud • Característiques morfològiques: • Arbret no massa alt de creixement lent • Fulles coriàcies, oblongues • Flors blanques amb peduncle vermell reunides en raïm • Fruit en drupa globosa • Usos: • Escorça: polvoritzada s’usa des de 1969 per alleujar la nictúria en ancians (aixecar-se de nit a fer pipi) • Permet alleugerir els símptomes funcionals de l’adenoma prostàtic 1.3.SUBFAMÍLIA MALOIDEAE 1.3.1.ARBRES FRUITERS • Pomera: Malus domestica • Perera: Pyrus communis • Codonyer: Cydonia oblonga • Nesprera: Eryobotria japonica Contenen pectines 1.3.2.CRATAEGUS MONOGYNA o Arç blanc • Distribució: àmplia distribució per l’hemisferi boreal.
Hàbitat en les bardisses • Característiques morfològiques: • Arbust punxós que forma part de moltes bardisses del nostre país • Fulles retallades en 3-5 lòbuls simples • Flors blanques reunides en corimbe • Fruit petit en pom de color vermellós “summitat” • Usos: • Inflorescències: contenen flavonoides • Cardiotònic, hipotensor i lleugerament diürètic: ús en el tractament de la hipertensió arterial i en les arítmies cardíaques • Relaxant muscular i antiespasmòdic • Sedant suau per tractar l’insomni, en casos d’ansietat i nerviosisme que provoquen símptomes com espasmes i tensió muscular ...

Tags: