bienes públicos y urbanismo (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Bienes Públicos y Urbanismo
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

urbanismo

Vista previa del texto

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES: INTRODUCCIÓ Dra. Montserrat Casanellas Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Procediments i sistema tributari.- Dra. Montserrat Casanellas IMPOST SOBRTE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES INTRODUCCIÓ FONTS NORMATIVES El bloc normatiu que regula l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques està constituït per les següents disposicions: • Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les Lleis de l’Impost sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni (en endavant, LIRPF).
• Reial Decret 439/2007, de 30 de març, pel que s’aprova el Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i es modifica el reglament de plans i fons de pensions (en endavant, RIRPF).
Aquesta normativa ha estat objecte d’una recent modificació operada mitjançant la Llei 26/2014, de 27 de novembre així com pel Reial Decret Llei 9/2015, de 10 de juliol, de mesures urgents per reduir la càrrega tributària suportada pels contribuents de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i altres mesures de caràcter econòmic.
NATURALESA I ÀMBIT D’APLICACIÓ L’art. 1 de la LIRPF defineix la naturalesa de l’impost. D’acord amb aquest article, ens trobem davant un impost caracteritzat pels següents elements: a) Es tracta d’un impost directe, en quant, des de la vessant econòmica, es tracta d’un tribut que grava una manifestació directa de riquesa, com és l’obtenció de renda. Així mateix, des de la perspectiva jurídica, es tracta d’un impost que ha de ser satisfet per aquell que obté la renda sotmesa a gravamen, sense que existeixi la possibilitat que el subjecte passiu repercuteixi la quota tributària sobre un tercer aliè al cercle d’obligats tributaris.
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Procediments i sistema tributari.- Dra. Montserrat Casanellas b) És un impost personal, ja que el seu fet imposable està pensat en relació directa a una persona – qui obté la renda sotmesa a gravamen en un determinat període impositiu-.
c) És un impost subjectiu, ja que la quota tributària resultant del tribut és quantificada atenent a les circumstàncies personals (edat, discapacitat, situació laboral) i familiars (nombre de fills i condició d’aquests, ascendents i condició d’aquests) del subjecte passiu.
d) Es tracta d’un impost periòdic. El fet imposable de l’IRPF grava, com veurem, l’obtenció de renda per persones físiques un fet que es produeix de forma regular i te una continuïtat en el temps. A fi i efecte de poder quantificar el tribut, el legislador fracciona el període de temps que es te en compte per quantificar el tribut – el període impositiu, i assigna una quota tributària a cadascun d’aquests períodes. En aquest context, el període impositiu de l’IRPF coincideix, amb caràcter general, amb l’any natural i, per tant, la quantificació del tribut es realitza tenint en compte les rendes percebudes pel subjecte passiu des del dia 1 de gener fins al 31 de desembre de cada any.
e) És un impost dual, ja que l’estructura de quantificació de l’impost es realitza atenent a la naturalesa de les rendes percebudes pel subjecte passiu, distingint dos grans blocs de rendes: les que integren l’anomenada base imposable general i les que correspon integrar a la base imposable especial.
f) És un impost progressiu, ja que la quantia a pagar pel subjecte passiu incrementa a mesura que ho fan les seves rendes. Aquesta progressivitat és molt clara en el cas del gravamen aplicable a la base imposable general, tot i que en les darreres reformes de l’impost també és una característica que resulta predicable del gravamen a aplicar a la base imposable de l’estalvi.
g) Finalment, l’IRPF és un impost cedit, de manera que el 50% dels ingressos obtinguts mitjançant la recaptació de la quota de l’IRPF es cedeix a les Comunitats Autònomes, atenent a la residència habitual dels contribuents.
A fi i efecte de determinar a quina Comunitat Autònoma correspon la recaptació s’utilitzen els anomenats “punts de connexió”. En concret, s’entén que el punt de connexió aplicable a l’IRPF és la residència habitual del subjecte passiu, de manera que la recaptació correspon a la CCAA on el subjecte passiu té la seva residència habitual. Amb caràcter general, s’entén que la residència habitual del contribuent es troba en aquella CCAA on estigui el major nombre de dies durant el període impositiu, creant-se una presumpció de residència en aquella CCAA on el contribuent tingui la seva residència habitual.
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Procediments i sistema tributari.- Dra. Montserrat Casanellas És evident que aquesta configuració pot crear certes dificultats, per la qual cosa s’estableixen criteris subsidiaris per determinar la residència, com ara, el lloc on s’obté la major part de la base imposable o el lloc on el contribuent hagi tingut la darrera residència declarada a efectes de l’IRPF.
Cal tenir en compte, també, que la configuració de l’IRPF com a tribut cedit va acompanyada del reconeixement de competències normatives a les CCAA per regular certs aspectes del tribut.
Entre d’altres, les Comunitats Autònomes poden legislar sobre la quantia del mínim personal i familiar aplicable per al càlcul del gravamen autonòmic (incrementant-lo o disminuint-lo en un 10%),l’escala autonòmica o introduir noves deduccions per circumstàncies personals i familiars o per inversions no empresarial i per aplicació de renda.
L’ús d’aquesta competència normativa ha determinat l’existència de nombroses i importants diferències en la quantificació del tribut segons la Comunitat Autònoma de què es tracti. Així, per exemple, a la Comunitat Autònoma de Catalunya existeixen cinc deduccions pròpies mentre que a la Comunitat Valenciana n’hi ha tretze.
Respecte a l’àmbit espacial d’aplicació, l’IRPF és un impost que s’aplica a tot el territori espanyol (art. 4 LIRPF), sens perjudici de les particularitats derivades dels règims tributaris forals de concert i conveni aplicables al País Basc i Navarra, així com les especialitats previstes pels territoris de Ceuta, Melilla i Canàries.
Finalment, cal tenir en compte la previsió continguda a l’art. 5 de la LIRPF en el sentit que les previsions establertes a la LIRPF s’han d’aplicar sens perjudici del que preveuen els Convenis i Tractats Internacionals que formen part de l’ordenament intern. Aquesta previsió és de cabdal importància en l’àmbit de l’IRPF per tal d’evitar o matisar els supòsits de doble imposició.
Exemple: Imaginem que una persona física resident a Espanya és titular d’un immoble a França que ha tingut llogat durant tot l’any.
Pel fet de ser resident a Espanya haurà de tributar a l’IRPF espanyol per la seva renda mundial, és a dir, per la totalitat de rendes obtingudes sigui quin sigui el lloc de la seva obtenció. A l’hora, podria ser que les rendes obtingudes a França hagin hagut de tributar, també, allà en impost similar a l’Impost sobre la Renda de No residents. Aquesta circumstància determinaria una doble imposició en quant una mateixa renda hauria estat sotmesa a tributació dues vegades.
Per donar resposta a aquestes situacions, en els Convenis de Doble Imposició acostumen a existir clàusules en les que es distribueix la potestat tributària, de Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Procediments i sistema tributari.- Dra. Montserrat Casanellas manera que, atenent a la naturalesa de la renda o a la naturalesa del bé que la genera, es determina quin és l’Estat competent per sotmetre-la a gravamen.
Així, seguint l’exemple, el Conveni per evitar la doble imposició entre Espanya i França estableix que les rendes immobiliàries seran sotmeses a tributació per l’Estat on radiqui el bé immoble del qual procedeixen i, per tant, en l’exemple, a França. D’aquesta manera, a Espanya aquestes rendes quedaran exceptuades de gravamen.
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Procediments i sistema tributari.- Dra. Montserrat Casanellas ACTIVITATS D’AUTOAVALUACIÓ A fi i efecte de comprovar que s’han entès els conceptes bàsics d’aquesta guia d’estudi, a continuació es plantegen diverses qüestions sobre les que cal reflexionar: a) Quins són els trets definitoris de l’IRPF? b) Quins són els elements que ens permeten caracteritzar l’IRPF com un element subjectiu?.
c) Per què l’IRPF és un impost periòdic?.
d) Als mitjans de comunicació és habitual sentir dir que “A Madrid es paga menys IRPF que a Catalunya”. És tècnicament correcta aquesta afirmació?. És possible que existeixin diferències en la configuració de l’IRPF entre una Comunitat Autònoma i un altre que determinin una diferent tributació?.
e) Quina és la funció bàsica dels Convenis de Doble imposició signats entre els Estats?. Quina incidència tenen en l’àmbit de l’IRPF?. Per poder respondre aquesta qüestió, pot resultar molt útil buscar el text d’algun dels convenis de doble imposició signats per Espanya a fi i efecte de veure el contingut concret dels mateixos.
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Procediments i sistema tributari.- Dra. Montserrat Casanellas f) ...

Comprar Previsualizar