Tema 13 tercera part (tercer trimestre) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Introducció Interacció entre el Dret i l’Economia: - Moltes branques del Dret utilitzen conceptes i instruments econòmics: dret civil, penal, de danys, econòmic internacional, tributari, fiscal, mercantil, de la competència, etc. - Els fenòmens socials, econòmics i polítics en última instància estan regulats pel Dret. Ø TEMA 11. El Paper de l’Estat en les Economies Modernes OBJECTIUS (del tema). § Conèixer quins són els mecanismes d’actuació del Sector Públic en l’activitat en l’activitat econòmica. § Recordar com funciona un mercat competitiu i perquè produeix assignacions eficients (eficiència: que l’excedent sigui el màxim). § Per què el mercat no produeix assignacions eficients en els casos on hi ha fallides de mercat? § Què pot fer el SP per a generar assignacions eficients en aquests casos? 1. Objectius i Instruments d’intervenció La intervenció del SP (Sector Públic) en l’economia. OBJECTIUS: i.
Creació del marc legal que permet l’existència de mercats (seguretat jurídica) ii.
Solucionar fallades de mercat iii.
Millorar l’equitat (socialment s’acorda uns criteris que ponderin com es distribuiran els discursos en funció de mèrits, esforç. És en funció d’oportunitats i no d’igualtats.) de la distribució de recursos que genera el mercat iv.
Altres objectius: estabilitat i creixement INSTRUMENTS (que té l’Estat): § Regulacions (per ex. Normes que restringeixen les conductes, com ara les de contaminació, llei antitabac) § Finançar i/o produir béns i serveis públicament (per ex. Sanitat, atur) Finançament i producció pública: definicions Þ Finançament: un bé o un servei està finançat públicament quan els fons utilitzats per la seva adquisició o producció provenen dels ingressos de l’Administració (impostos, taxes, cotitzacions, etc.) Ex. Medicaments pels jubilats. Þ Producció: un bé o servei està produït públicament quan els inputs utilitzats (K i L) són propietat de l’Administració. Ex. Educació a la UPF. i.
Creació del marc legal que permet l’existència de mercats (seguretat jurídica) Els agents que actuen als mercats han d’estar protegits per drets de propietat reconeguts. L’existència de contractes permet mercats, intercanvis geogràficament extensos. En societats grans, només l’Estat pot establir aquestes regles de joc i responsabilitzar-se del seu compliment (Dret Mercantil i Dret Civil). ii.
Solucionar fallades de mercat (mercats que no són eficients) El SP intervé per a corregir la ineficiència d’algunes de les assignacions que produeix el mercat. Casos en els quals es produeixen aquestes fallades de mercat: o Béns Públics (à Tema 12) El seu consum té unes característiques peculiars (no rivalitat i no exclusió) que impedeixen que la seva provisió es pugui realitzar mitjançant el mercat. Casos importants: Defensa, Policia, Justícia, determinades infraestructures (ex. Enllumenat). Intervenció Pública: el més habitual és que aquests bens siguin finançats i produïts pel SP (tot i que a vegades existeix producció privada...) o Efectes externs (o externalitats) (à Tema 11) Beneficis o costos, associats a la producció o al consum, que tenen efectes sobre tercers (ex. La contaminació, consum de tabac, etc.) Intervencions públiques: regulació o impostos/subvencions. o Informació asimètrica (à Tema 16) No totes les parts tenen informació complerta i veraç sobre les característiques del producte o servei. Les dues parts que han de prendre una decisió no tenen la mateixa informació i condueixen a diformitats del mercat. Intervenció pública: regulacions (normes de qualitat, de seguretat, exercici professional, etc.) o Mercats no competitius (à Tema 12) Monopolis naturals (à Tema 12) - Existeixen raons tècniques que justifiquen una elevada concentració (poques empreses). - Ex: Energia, Telecomunicacions, Aigua, etc. - Intervenció: empreses públiques (abans), regulació d’empreses privades (actualitat). o Ex: preu màxim electricitat o gas (TUR) Oligopolis (à Tema 14) - Les empreses estableixen acords per a limitar la competència - No hi ha causes naturals que justifiquin la seva existència - Intervenció: lleis de defensa de la competència à COMPROMISOS CREÏBLES La credibilitat dels compromisos/amenaces és important. En un conflicte una de les parts pot reforçar la seva posició tallant algunes de les seves opcions amb l’objectiu de fer més creïbles les seves amenaces. - Un dels exemples més famosos d’aquesta tàctica és quan Hernán Cortés va fer cremar i enfonsar les naus, fent així impossible la retirada. à HERNÁN CORTÉS: CREMAR LES NAUS 1. Jocs dinàmics amb informació completa però imperfecta a. Perfecció en subjocs àCARACTERÍSTIQUES Les característiques claus d’un joc dinàmics amb informació completa però imperfecta són: 1. Les decisions es prenen de manera successiva 2. Totes les decisions de prendre les decisions de la següent etapa 3. Possible simultaneïtat de decisions a cada etapa 4. Els guanys dels jugadors per a cada combinació possible de jugades són informació de “domini públic” (coneguts pels jugadors) à FORMA NORMAL vs. FORMA EXTENSIVA à CONJUNT D’INFORMACIÓ Per a representar aquest tipus d’ignorància sobre les jugades anteriors (o simultànies) a un joc dinàmic amb informació imperfecta, introduirem la noció de conjunt d’informació. - Definició: un conjunt d’informació és una col·lecció de nodes de decisió que satisfà: o Pertanyen al mateix jugador o Tenen les mateixes accions disponibles o Quan en el transcurs del joc s’arriba a un node del conjunt d’informació, el jugador al que li correspon decidir no sap a quin node dins del conjunt d’informació s’ha (o no s’ha) arribat. No pot distingir entre ells. Degut a que el jugador no pot distingir entre els nodes que pertanyen al mateix conjunt d’informació, totes les accions escollides als nodes que pertanyen al mateix conjunt d’informació han de coincidir. Hem de generalitzar la definició d’estratègia: - Una estratègia és l’especificació d’una acció per a cada conjunt d’informació (en lloc de node). Als jocs amb informació perfecta, cada conjunt d’informació està format per un únic node de decisió. En canvi, si tenim algun conjunt d’informació que conté més d’un node direm que tenim informació imperfecta. à FORMA EXTENSIVA AMB INFO IMPERFECTA A un joc en Forma Extensiva indicarem que una col·lecció de nodes de decisió constitueix un conjunt d’informació amb una línia discontínua. A l’exemple del Dilema del Presoner: à SUBJOCS Un Joc és un conjunt de nodes connectats mitjançant enllaços o branques. Un Subjoc és un subconjunt d’aquests nodes i branques que: 1. Comença amb un conjunt d’informació que conté un únic node de decisió 2. Conté tots els successors d’aquest node, i només aquests 3. Si conté un node d’un conjunt d’informació, llavors també conté tots els altres nodes d’aquest conjunt d’informació Nota: el joc sencer es considera en sí mateix un subjoc. Exemples de Subjocs à EQUILIBRI DE NASH PERFECTE EN SUBJOCS Arribats a aquest punt, haurem d’estendre el concepte d’equilibri per inducció cap a enrere als jocs amb informació imperfecta per tal d’eliminar les amenaces no creïbles. En lloc de “elegir òptimament a cada node de decisió”, ara haurem de “elegir òptimament a cada conjunt d’informació”, com abans, anticipant que cada jugador jugarà també òptimament. Formalment, un conjunt d’estratègies és un equilibri de Nash perfecte en subjocs (ENPS) si, i només si, inclou un equilibri de Nash a cada un dels subjocs del joc. Així, les amenaces seran creïbles si, i només si, formen part del ENPS. Nota: en el cas d’un joc en forma extensiva amb informació perfecta, el ENPS coincideix amb l’equilibri per inducció cap a enrere. Suposem un joc senzill en dues etapes amb informació completa però imperfecta: Resolem un joc d’aquest tipus utilitzant un enfocament semblant al de la inducció cap a enrere: El resultat perfecte en subjocs ignora les amenaces no creïbles. Recorda la “recepta”: ...

Comprar Previsualizar