Bloc 2. Tema 1: Comportament col·lectiu i moviments socials (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia dels Grups
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 27
Subido por

Descripción

psicologia dels grups

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 1: COMPORTAMENT COL·LECTIU I MOVIMENTS SOCIALS 1. QUÈ ÉS EL COMPORTAMENT COL·LECTIU? QUÈ SÓN ELS MOVIMENTS SOCIALS? El comportament col·lectiu és una resposta espontània a algo que ha de ser criticat o respòs. És una acció col·lectiva que pot començar o acabar en el moment o perdurar en el temps i tenir continuïtat. Si té continuïtat, l’acció passa a constituir part d’un col·lectiu que té una identitat. Passem d’una acció espontània a accions coordinades que formaran part del moviment. El moviment social doncs, a diferencia de comportament col·lectiu té més identitat, més continuïtat i uns objectius i accions més coordinades.
Exemple que no és ni comportament col·lectiu ni moviment social: partit polític  es un tipus d’organització on hi ha una jerarquia i estatus que s’han de complir. També hi ha una memòria d’on ve el partit. El compromís és molt més fort, requereix molta més fidelitat que el compromís d’una acció espontània o un moviment social. En els moviments socials no hi ha una jerarquia, sinó que hi ha una major participació de caràcter horitzontal.
Actualment té un major atractiu un moviment social que un partit polític. Per que? Per la cultura del nostre temps, la qual posa l’èmfasi en la societat individualitzada, la qual es caracteritza perquè s’atribueix a l’individu autonomia personal per prendre decisions. És l’individu el que decideix què fa, quan ho fa i quin compromís vol posar e n pràctica i quan vol trencar amb ell. Els moviments socials permeten aquesta expressió de la individualitat. En canvi, els partits polítics més tradicionals, l’autoritat està en contra d’aquesta individualització.
 Moviments socials Un moviment social pot definir-se com una col·lectivitat que actua amb certa continuïtat per promoure o resistir un canvi en la societat de la que forma part.  en aquesta definició trobem tres elements distintius del moviment social:    És una col·lectivitat: un grup relativament desorganitzat en el que existeix interacció entre els membres (ex: feminisme), en gran part informal, i sentit d’unitat, que possibilita una acció comú o col·lectiva, no institucional. Normalment, els moviments socials provoquen accions que no estan reco lzades per institucions del poder.
Actua amb continuïtat: no limita la seva activitat a un episodi concret, sinó que desenvolupa una història. Això implica cert grau d’organització, estratègia, compromís, etc, a la vegada que possibilita una continuïtat de la identitat grupal, encara que canviïn els components del moviment, i permet el desenvolupament d’unes creences i valors compartits, de una ideologia.
Té com objectiu el canvi social, o bé la resistència a ell. No serveix a interessos exclusivament personals, encara que en el cas que el moviment social tingui un caràcter religiós de auto-transformació, existeix un objectiu més ampli de transformació de la societat. El canvi pot ser en el grup o en la societat, però també en l’ordre mundial. Cal tenir en compte, que la lluita per un objectiu implica un caràcter deliberat i propòsit en l’acció del moviment social que marca la diferencia entre aquesta i altres forces o factors culturals de tipo impersonal que també generen canvi social.
Proposta de Alain Touraine (1978): Sintetitza les seves idees precisant que tot moviment es constitueix en base a tres principis: 1. Principi d’identitat: es refereix als que s’autodefineixen com participants en un moviment. (Qui som?) 2. Principi d’oposició: especifica qui és el principal adversari contra el que lluita el moviment. (Qui és l’adversari?) 3. Principi de totalitat: es refereix a la visió del món o objectiu que tracten d’imposar. (Quin és l’objectiu?) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Esquema general de les grans mutacions des de 1975/1985 Els moviments socials són actors immersos en el canvi.
Bajoit proposa que hi ha hagut una mutació des del 1975 fins ara. El nucli es troba en la mutació cultural, la qual és una mutació de la nostra subjectivitat, de la nostre forma de pensar, les nostres creences bàsiques i els nostres valors. Ell creu que els camps que estan canviant són aquests que es troben al voltant, com: - El caràcter tecnològic: xarxes socials, virtualitat, etc. Ens ha canviat les grans coordenades de la vida: espai i temps. L’espai s’ha comprimit, la distància s’ha fet més estreta. Ara canvia la manera que tenim de percebre els espais (molt més fàcil viatjar més lluny).
El temps també ha canviat (cartes vs. Whatsapp) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez - - - - - Mutació del mode de socialització: passem del model de socialització disciplinal, on la família, l’escola i el treball era el que ens marcava, al model reflexiu. Encara rebem pressions socials i ens adaptem a les expectatives del demés.
Mutació del contracte social: en els anys 50-60 a Europa hi havia un contracte. La societat i les classes socials marcaven un acord. Les classes dirigents renunciaven a certs privilegis i així afavorien una millor interacció i cohesió i les classes baixes renunciaven a reivindicar-se. La societat s’organitzava a partir de renuncies i projectes de cohesió social. Als anys 90 aquest contracte es trenca i és per això que ara hi ha més desigualtat s ocial.
Mutació de l’ordre internacional: hi ha dos claus. Per una banda, la caiguda del mur de Berlin és un exemple.
Abans hi havia dos blocs o models, al caure el mur, només queda un bloc i una gran hegemonia. Per altre banda, a finals dels anys 90, es tracta la invasió d’Irak, que expressa que probablement va ser una de les ultimes decisions que hi havia un sol líder mundial (EEUU) que liderava políticament internacionalment. Hi havia la discussió que no podia ser que un sol país decidís internacionalment i es defensaven les decisions multilaterals (per diferents països). En aquest moment, ens trobem en determinats conflictes on veiem que s’ha distribuït el poder a l’hora de prendre decisions, ja que no hi ha un centre de presa de decisions, i les perifèries també hi participen.
Mutació de l’ordre polític intern: canvis en la política interna de cada país. Hem de canviar les formes de fer política, al 15M no estan en contra la política, sinó en contra de la forma de fer-la, les formes de pensar, les formes de participar, etc.
Mutació del model econòmic Accions col·lectives que es mobilitzen en casos de diferents conflictes:  Conflictes que tenen a veure amb el contracte social A qui afecta el canvi de contracte social?  sobretot sanitat pública universal, educació.
 Conflictes per la integració i contra la exclusió social  quan una societat exclou una part de la societat, la immensa majoria perceben que ells mai estaran en aquesta situació. En els últims anys, ha canviat aquesta concepció, perquè ja no es veu tan llunyà i tenim por que ens pugui passar a nosaltres. Los menos defensen que volen tenir un paper en la societat. Els joves pateixen una ruptura del model lineal de vida; exemple: quan acabi la carrera no sé si podré dedicar-me al que he estudiat.
 Els sins també són col·lectius que es mobilitzen  Els estranys (los otros) tenen la necessitat d’integrar-se. Ex: valla de Melilla. La manera que tenim d’integrar els immigrants diu molt sobre la societat d’acollida i la qualitat política, emocional i psicològica. Diu molt sobre les pors que tenim i la manera que tenim d’afrontar fets com la integració d’immigrants.
 Els diferents són tots aquells considerats diferents com els homosexuals també lluiten per poder-se integrar.
 Els marginals i perillosos també lluiten per viure amb total normalitat tot i ser diferents. Ex: hooligans Què és realment una societat integrada? Hi ha algun límit a la integració? Cal posar límits? Sabem que la normalitat d’avui en dia és una construcció que hem fet. Hi ha una disputa sobre el que consideren que les coses no es poden canviar perquè són naturals. Han canviat moltes concepcions de diferents conceptes en la història com la dona. Així com canvien els conceptes, també han canviat les persones i reivindiquen que hi ha coses naturals que cal que siguin canviades.
 Conflicte al voltant de la cultura política: la gent vol que hi hagi més connexió entre el món de la política i el de la societat. Volen major participació directa i una democràcia més pragmàtica.
 Conflictes al voltant de la producció simbòlica i cultural o Qui som?  hi ha conflictes sobre la identitat de la comunitat nacional o Com hem de conviure?  conflictes sobre els límits del pluralisme cultural ...