BLOC 1-02 - 03. Educació sanitària (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Salut Pública
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 24/03/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

SALUT PÚBLICA Jon_Snow 17/3/16 2-3. EDUCACIÓ SANITÀRIA QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ SANITÀRIA. EVOLUCIÓ ∆ Una intervenció social dirigida a modificar conscient i de forma duradora el comportament en relació als problemes de salut.
∆ Un procés de comunicació interpersonal dirigit a facilitar la informació necessària per un examen crític dels problemes de salut i a responsabilitzar als individus i grups socials respecte al comportament que té un efecte directe o indirecte sobre la salut física, psíquica i social dels individus i la comunitat.
∆ Procés educatiu que tendeix a responsabilitzar als ciutadans, individualment i en grup, en la defensa de la salut pròpia i dels altres.
OBJECTIUS Volem capacitar a les persones sobre la seva salut. Com ho fem? • Informant àxerrada • Estimulant à a la població en general, individualment o en grup.
• Persuadint à es pot utilitzar o no, la persuasió és una manipulació i a vegades provoca l’efecte contrari al • esperat. S’ha d’intentar fer sense aconseguir aquest efecte contrari Fomentant el judici independent à coneixement de cada individu i actuar en funció d’aquest.
EDUCACIÓ SANITÀRIA: PROCÉS MULTIDIMENSIONAL L’educació sanitària té 3 vessants diferents: 1 SALUT PÚBLICA Jon_Snow PROCÉS DE COMUNICACIÓ.
Té com a protagonistes: - Educador: farmacèutic, infermer, metge, nutricionista... els mestres també ensenyen educació sanitària.
- Missatge: com fer arribar el missatge, adaptar-lo al receptor al que va dirigit. Hem d’intentar que sigui curt i precís.
- Receptor: pot ser un individu, tota la població en casos de campanyes publicitàries, una classe,… PROCÉS D’INTERVENCIÓ SOCIAL.
Existeixen molts estudis, però cap estudia tot el que ens influeix de forma conjunta.
Hi ha modes, determinats de menjar productes, o prendre segons quines drogues. A més també influeixen les costums i creences de cada persona.
Grups de pressió à fer el que fan els que ens envolten.
L’actitud i la valoració que tenim influeix.
PROCÉS EDUCATIU ∆ Ensenyança (depèn de a qui parlem farem servir diferents metodologies) à és millor en grups de fins a deu persones i cara a cara. S’han de buscar tots els recursos possibles per a que les persones recordin allò que han aprés.
∆ Aprenentatge (serà diferent segons el tipus de persona, a més actuaran altres factors, com el contacte previ amb l’educador) à sempre s’ha de tenir en compte el nivell de coneixement de les persones a les quals ens dirigim.
2 SALUT PÚBLICA Jon_Snow CAMPS D’APRENENTATGE Hem de tenir en compte, tots aquests dominis (interrelacionats entre ells). Hem de poder educar les actituds, valors i opinions, per canviar les conductes, habilitats i hàbits.
Actitud no és conducta ni comportament. L’actitud no és més que un procés de milisegons en la ment que fan que t’interessis per un tema o no.
MODELS SANITÀRIS S’explicaran 4 models, però n’hi han més.
∆ Model informatiu motivacional à Te en compte l’absència de malaltia, és individualista i higienista. Pq sigui procés educatiu hauria d’haver ensenyança i aprenentatge, desprès avaluar, però aquí no es fa. La comunicació hauria de ser bidireccional, la unidireccional és menys efectiva.
El professional prescriu unes normes i el rol de la comunitat serà obeir.
∆ Model participatiu à es té en compte la comunitat. L’individu ha d’incorporar el que aprèn a la seva vida diària. A més ha der ser autònom i solidari respecte la comunitat (com per exemple amb les vacunacions).
Un exemple d’aprenentatge contextual seria coneixer el medi on vius per poder prevenir-hi malalties.
3 SALUT PÚBLICA Jon_Snow ∆ Model persuasiu ecològic à Comportament adequat envers els factors de risc, de manera que aquestes persones amb nous hàbits seran els que ensenyin a la resta.
Conduccionisme criticats en i aquest persuasió model.
són Si el professional veu que no s’aprèn res haurà d’intervenir, l’encarregat de és a que dir, hi és hagi aprenentatge.
∆ Model polític econòmic compromès à Es te en compte bàsicament el sistema econòmic del pais en qüestió i es pensa que si el pais és desenvolupat serà més facil que el nivell de salut sigui més alt, i per tant no caldrà fer gaires programes de salut.
Es quantifica que passa en la societat i es realitza epidemiologia social.
∆ La OMS té un model pragmàtic on es recull el millor de cada model i ho aplica.
ETAPES D’UN PROGRAMA D’EDUCACIÓ SANITÀRIA.
1. Diagnòstic: conèixer que és allò que necessita la comunitat.
a. Primera aproximació al problema: veure el problema o riscos a solucionar.
b. Implicació de la comunitat: en grups de persones, busquem a nivell comunitari. Es imprescindible ja que si la comunitat no participa, no tenim a qui educar.
c. Creació d’un grup de treball d. Identificació de fonts de informació e. Anàlisi de recursos: des de recursos sanitaris, com farmàcies, hospitals, CAPs f. Anàlisi dels problemes: condicionants (on i amb qui) i conseqüències (que passarà després de l’educació) 4 SALUT PÚBLICA Jon_Snow g. Anàlisi de l’entorn social, cultural…: s’ha de tenir en compte que la població no és homogènia en coneixements.
2. Programació i avaluació: a. Formulació d’objectius: poden ser generals o específics (aquests són els que s’han de complir). En general es vol augmentar la salut i vida dels ciutadans. Un objectiu per exemple pot ser reduir un 5% la mortalitat en càncer.
b. Sectors de intervenció: treballem en malalties cròniques, infeccioses...
c. Metodologia educativa.
d. Integració amb altres activitats: saber si hi ha altres grups que ja estiguin treballant en això) e. Cronograma.
f. Implementació: conèixer amb quins elements contem.
g. Monitorització i seguiment h. Avaluació à que ha de ser de tres tipus. Tipus d’avaluació de programes i activitats d’educació per a la salut i.
Avaluació de les necessitat, avaluació de context o anàlisi de la situació. Els seus objectius són: 1. Coneixements, actituds, conductes de la població diana.
2. Necessitats percebudes (molt important, va de la mà amb el mètode d’avaluació utilitzat, normalment el quantitatiu).
3. Programes en funcionament.
ii.
Avaluació del procés, també pot dir-se avaluació formativa. Els seus objectius són: 1. Funcionament del programa 2. Resposta dels educadors i dels participants 3. Competència professional iii.
Avaluació dels efectes (resultats i impacte), el seu sinònim és avaluació formativa. Els seus objectius són: 1. Canvis en coneixements, actituds, creences i conductes dels participants.
2. Canvis en l’estat de salut, morbilitat, mortalitat.
5 SALUT PÚBLICA Jon_Snow INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ EN EDUCACIÓ SANITÀRIA RECURSOS PER A L’APRENENTATGE 6 ...