Tema 5 parasitologia (Farmàcia UB) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2017
Páginas 15
Fecha de subida 07/11/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5: Protozous PROTOZOUS Protozous = organismes eucariotes unicel·lulars que poden tenir diversos formes de reproducció.
Grandària Hi han que són macroscòpics (com els intestinals) i d’altres que són microscòpics .  Els paràsits són microscòpics : 2-4 micròmetres (intracel·lulars) fins a 150 micròmetres.
En la seva major part entre 5-25 micròmetres.
Forma Molt variable, deep de la cobra cellular. Alguns amb una gran plasticitat pel que poden anar variant de forma. D'altres amb una forma definida (esfèrics,ovals,piriformes) debut a una consistència externa esquelètica.
Aspecte Durant el seu cicle vital, en forma i grandària, bé per què presenta diferents estadis evolutius o bé per que es troba una mateixa forma en costes diferents.
1.
Caracterestiques principals Organismes unicel·lulars amb una gran diversitat i complexitat d’estructures que els componen. Cadascuna de les parts de la cèl·lula (orgànuls) acompleix una funció necessària per la seva vida, tal i com ho fan els diversos teixits i sistemes de l’ésser pluricel·lular.
Presenten estructures similars a qualsevol cèl·lula eucariota: membrana, citoplasma, mitocondris, nucli,.. però amb formacions citoplasmàtiques particulars.
2.
Orgànuls de les cèl·lules dels protozous - Membrana plasmàtica: Aquesta coberta externa els dóna una forma més característica.
Dóna protecció al citoplasma 1 Tema 5: Protozous Presenta una flexibilitat que permet: el pas de nutrients (a través del procés de fagocitosi o pinocitosi), la locomoció del protozou (a través del moviment pseudopòdic).
Aquesta membrana és trilaminar i està forma per una bicapa lipídica i 1 capa proteica.
- Pel·lícula És més resistent i permet conservar la forma del protozou.
Presenta microtúbuls subpel·liculars que coadyuven resistència.
- La matriu citoplasmàtica A. Endoplasma (zona interna) Conté el nucli i la majoria dels orgànuls Té un aspecte más o menys gránulos És opaca i densa.
B. Ectoplasma (zona externa) Fluida Aspecte hilar més o menys refrigent Presenta microtúbuls subpel·liculars => importants per desplaçament del protozou ja que són la base d'inserció d'orgànuls de moviment com els cilis i els flagels.
- Nucli Ben diferenciat, usualment únic, a excepció de les formes de divisó, encara que en alguns protozous hi han 2 (Exemple: Giardia intestinalis) A. Nucli vesiculós:  2 Tema 5: Protozous Presenta una membrana ben definida Conté un grànul central = endosoma format per cromatina (ADN) i també se'l coneix com a cariosoma.
Pot contenir també material cromatínic per sota de la membrana nuclear = grànuls cromatínics Intervé en processos de reproducció El presenten tots els protozous * En d'altres protozous, els ciliats, tenen dos tipus nuclears en l'endosoma.
B. Nucli compacte: Presenta una membrana menys definida Conté material cromatínic distribuit de forma regular en petits grànuls per tot el nucli.
Solen ser més grans que els vesiculosos Intervé en processos metabólicos Exemple: Balantidium coli 3.
Orgànuls de sosteniment: mantenir una certa forma a) Pel·lícula i microtúbuls subpel·liculars b) Axostil: • Formació de reforç que forma un eix longitudinal en el seu cos.
• Constituit per microtúbuls juxtaposats que s’enrotllen helicoidalment al llarg d’un eix virtual.
• Pot sobresortir o no de la cèl·lula.
c) Costa • Formació de reforç que s’esten longitudianlment al llarg de la regi marginal del cos, recorreguda per una membrana ondulant • Presencia d’estriació transversal.
• Exemple: Trichomonas
 3.
Orgànuls relacionats amb la nutrició Són estructures que els poden ajudar per la nutrició) La nutrició pot tenir lloc a través de la membrana (molecules senzilles) i/o a través de formacions temporals o permanents.
- Pseudopodis o pseudopodes Formacions extemporànies per projecció d’ectoplasma i flux d’endoplasma 3 Tema 5: Protozous Diversos tipus: a) Lobopodis: amples, digitiformes b) Fil·lopodis: filiformes i formats exclusivament per ectoplasma c) Actinopodis: aspecte agusat en el seu àpex - Citostoma Formacions permanents que funcionen com una boca Associats a : • Fibril·les perictostomàtiques que els mantenen oberts • Cilis - Micròpil Formacions permanents per pèrdua de la capa interna de la pel·lícula. A través d’aquesta estructura, poden captar partícules petites.
4.
Orgànuls relacionas amb l'excreció - Citoprocte Anus cel·lular (invaginació) Cobertura permanent en l’extrem posterior, oposat al citoplasma Eliminació dels residus dels vacúols digestius.
5.
Orgànuls de funció cinètica El desplaçament dels protozous està associat a la presència d’orgànuls temporals i permanents.
- Pseudopodis o pseudòpodes - Flagels • Formacions permanents que confereixen una velocitat més rapida que els pseudopodis • Projeccions ectoplasmàtiques filamentoses, llargues i fines.
• Nombre variable de flagels en un protozous, solen ser poc nombrosos.
• Locomoció: funcionen com a propulsora de moviment o empunten la resta d'organismes Algunes sp patógenos poden arribar a presentar fins a 8 flagels com a maxim • • Tipus de flagels: lliures, intracitostomàtics, recurrente, membrana ondulant) 4 Tema 5: Protozous Constituits per: ◦ ◦ ◦ ◦ Beina: formada per la membrana plasmàtica, lliure en el seu extrem.
Axonema: complexe fibril·lar axial que neix d’un orgànul basal, blefaroplast. Format per 9 grups de 3 microtubuls que envolten a 2 centrals.
Blefaroplast: orgànul basal format per 9 grups de 3 microtúbuls (similar a un centríol) Cos parabasal: present en alguns protozous i proporciona energia.
Exemple: Leishamania presenta un flagel en forma promastigot - Cilis • Formacions permanents semblants als flagels, amb axonema i beina • Més curts i més nombrosos • A la base de cada cili hi ha 1 blefaroplast • Permiten un moviment sincronitzat i ràpid - Microtúbuls subpel·liculars • Fibril·les que es troben per sota de la membrana citoplasmàtica (pel·licula) • Permeten un moviment lliscant 6.
Biologia general - Hàbitat Són capaços de colonitzar els hàbits més diversos en els sistemes organics dels seus hostes.
Extracel·lulars: entre aquests hàbits, un dels més  frequents és l’intestinal (amebes, flagel·lats,..) seguit del sistema circulatori (tripanososmes) Intracel·lulars: és molt típic entre els protozous i és obligat per aquells que poseeixen el complex apical. Presenta estructures i mecanismes de penetració com A. Complexa apical d'un protozou apicomplexa: modifica l'estructura de la M.P. de la cèl·lula hoste.
B. Filament polar d'un protozou microsporídic: perfora la M.P. de la cèl·lula hoste.
5 Tema 5: Protozous - Nutrició Holozoica o heteròtrofa: ingestió de materia orgànica en estat sòlid, organismes sencers (pseudopodis, citostoma,citopigi, micròpil, vacuoles digestives,...) S'alimenten de les molécules senzilles que passen a través de la membrana plasmàtica (difusió) o d'elements més complexos (microorganismes, molécules més complexes) per processos de transport actiu, fagocitosis o amb orgànuls permanents.
- Respiració Aeròbia: en presencia d'O2 Anaeròbia: en absència d'O2 (paràsits en hàbitat intestinal) - Reproducció A. Reproducció asexual: • Divisió binària: és el procés més simple. El nucli es divideix en 2 mitjançant un proces mitòtic. La divisió nuclear s’acompanya de la dels orgànuls cinètics, si estan presents, i d’altres orgànuls citoplasmàtics, mentre que altres orgànuls es formen de nou en les cèl ·lules resultants.
• Divisió múltiple: variant de la divisió binària en la que les divisions nuclears i la resta d’orgànuls essencials es divideixen quasi simultàniament abans que tingui lloc la separació citoplasmàtica. Es formen rosetes d’individus resultants.
A partir d’una cèl·lula haploide es formen múltiples cèl·lules haploides (mitosi) = esquizogònia. En aquest procés, els nuclis i les cèl ·lules filles es disposen per sota la M.P.
Trofozoït (n) --------Merezoïts (n) Si aquesta divisió es dóna en una cèl·lula diploide (zigot) es formen cèl·lules haploides (meiosi)= esporogònia Zigot (2n) ------------Esporozoïts (n) 6 Tema 5: Protozous B. Reproduccio sexual: Dóna origen a un zigot després de la fusió total o parcial dels gàmetes. Esta associat al procés de meiosi.
Conjugació: procés complexa de reprodució en el que no hi ha una fusión dels conjugants ni de llurs nuclis sinó que sofreixen complexes divisions dels seus macronuclis, formant-se nous macronuclis. Té lloc noms l'intercanvi I la unió de nuclis i s'acompanya de divisions binàries.
Cicle de reproducció alternant o matagenètica: hi ha alternança de reproducció sexual i asexual.
Metagènesis: - Alternança de la reproducció asexual (esquizogònia) -> reproducció sexual (gamogònia)-> reproducció asexual (esporogònia) 7 Tema 5: Protozous Phylum Microspora FAMÍLIA Entamoebidae 1) Gènere Endolimax 2) Gènere Iodamoeba 3) Gènere Entamoeba - Inclou tres sp paràsites del bugel de l'home: E. Histolytica, E. Hartmani i E. Coli) E. Histolytica És el que pot donar bloc a una greu parasitosi humana.
Es presenta en l'home sota tres formes: en una forma minuta , tissular o magna i en una forma cística.
Totes tenen un nuclei beu presenta un cariosoma puntiforme.
Moviment: ràpid i unidirecccional Presenten un ectoplasma ben definit ja que es veu difrenciat de l'endoplasma.
Tenen grànuls cromatínics dins del nucli Presenten uns cossos cromodials.
Els trofozoits no tenen tanta importancia com els cists.
• Forma minuta: - Forma trofozoica intestinal - MIda: 8-14 micròmetres - Aspecte = digitiforme • Forma tissular o magna - Forma trofozoica capaç d'enviar la mucosa intestinal i és la responsable de l'afecció causada del paràsit.
- Mida: 10-30 micròmetres • Cists - Són esfèrics que tentent una membrana que els confereix resistència i són més petits - Mida: 10-30 micròmetres - Poden ser uninucleras o binuclears (quan són immadurs) i tetranuclears (quan són madurs) 8 Tema 5: Protozous - E. Dispar vs E. Histolytica És difícil distingir entre ambdues espècies.
E. Dispar = Entoameba no patògena E. Histolytica = Entoameba patògena Aquestes dues sp són morfològicament indistingibles a menys que s'observan eritròcits fagocitats en • No existeixen diferències a nivell morfològic, a excepció de les formes amb hematies fagocitats que es troben en presencia d' E. histolytica • • • • • Diferències bioquímiques (isoenzims-cultiu) i genètiques (PCR-no comercialitzada) • Diferenciació immunològica i bioquímica entre E. dispar i E. histolytica (anticossos, monoclonals, isoenzims, ADN) - Distribució de l’Entoameba histolytica: • • • • • • • Es troba en llocs tropicals i subtropicals a nivell intestinal No és autoctona 10% de la població mundial pot tenir aquest paràsit inetsinal Pot ser greu.
En paisos temperats: 1-4% de casos.
Alguna vegada pot produir brots esporàdics en paisos temperats: Portador sà d'àrea endèmica o amb viatges a area endèmica Avaries en la conducció d’aigua potable En paisos càlids i humits: fins a un 50% de casos.
- Mecanismes de transmissió • Via oro-fecal: ◦ directament: persona-persona (mà) ◦ indirectament: aliments, aigua ◦ També poden ser trasnmessos pels vectors mecànics = mosques - Factors implicats en la transmissió: ◦ ◦ ◦ Contaminació fecal del sòl Dèficit de sanejament ambiental Escassa higiene persona Només afecta a les persones per tant es considera coma paràsit de cicle directe ( monoxè) Els cists de l’Entoameba Histolytica = formes de resistència i disseminació Medi tropical està a males condicions d’higiene fecal.
9 Tema 5: Protozous - Contaminació-Profilaxi Contaminació Profilaxi (mesures) Defecació promiscua i dejeccions dels portadors utilizades com a adob Educació sanitària: no abonar amb femtes humanes.
Sanejament ambiental: instal·lacions sanitàries (latrines) perquè les aigues no contaminin la terra (ex. hortalisses ) Contaminació de l’aigua de beguda Tractament de l’aigua (cloració superior a l’habitual) Sistemes de filtració (depurar l’aigua)  Beure aigua embotejada a l'hora d'anar de viatge a zones tropicals.
Contaminació d’aliments Protecció dels aliments (per evitar que els vectors mecànics contaminin els aliments) Rentat dels aliments Cocció dels aliments Mosques vectors mecànics Protecció dels aliments Manipuladors d’aliments (portador sà) Detecció i tractament No fa falta un control als aliments perquè aquest paràsit només afecta a les persones per això es tracta d’una antroponosi.
Controlar els portadors sans = font de contaminació més important, per tant, cal fer campanyes i també fer-los controls.
- Cicle biologic: cicle tissular o invasiu (només els trofozoits) 1.
Després de la ingestió oral (en aliments o en l'aigua) dels cists madurs , aquests es desencisten en arribar a l’intestí gros i originen 4 amèbules a l'intestí prim i després n'originen 8 a l'intetsí gros.
2.
Algunes es multipliquen com formes minutes luminals, encistant-se durant el seu trànsit intestinal, i aquests cists són eliminats amb els excrements (diarrea), mantenint-se viables en el medi extern com formes infestants o metacícliques.  3.
Altres trofozoits adquireixen capacitat histolítica i envaeixen la mucosa intestinal on es multipliquen com a formes magna que seran destruides si arriben al medi extern, però poden passar als vasos sanguinis (poden produir la trencada d'eritròcits o no).
4.
També poden envair el fetge, pulmons, cervell… i això s’anomena una invasió extraintestinal => Causes: subst. histolitiques, virulències del paràsit, estat nutricional i/o estrès de l’hoste i els canvis en la flora intestinal.
[És una infecciosa passiva perquè l’hoste no fa res] 10 Tema 5: Protozous - Malaties parasitàries • Amebosi, disenteria amebiana i amebosi extraintestinal.
- Simptomatologia • Amebosi intestinal: quadres lleus fins a disenteria amebiana • Amebosi extraintestinal o invasiva: hepàtica, pulmonar, cerebral, cutània,...
11 Tema 5: Protozous FAMÍLIA Acanthamoebidae 1) Gènere Acanthamoeba Acanthamoeba spp.
a) Forma trofozoica: (forma vegetativa) • • • • • • • Formes vegetatives que es desplacen però són poc mòbils Mida: 25-40 micròmetres Presenten unes membranes gruixudes que els confereixen resistència Tenen un citoplasma granulós Tenen molts pseudopòdes d’aspecte acircular = acantòpodes Presenten un nucli vuliminós proveit d’un gran cariosoma i de grànuls cromatínics Destaca la presència d’un vacúol pulsatiu  b) Forma cística: (forma infectant) • • • • 12 Mida: 15-30 micròmetres Característics pel seu aspecte polièdric Presenten una capa externa (cel·lulòsica) i una altra capa interna.
Presenta en els vèrtexs de les seves cares uns porus = ostíols, cada un d’ells proveit d’una tapadora o opercle, a través d’un dels quals tindrà lloc l’emergència del trofozoit de l’ameba durant el procés de desenquistament.
Tema 5: Protozous - Cicle biològic Les amebes (protozou) es divideixen per divisió binària de tipus metamitòtic. Quan es queden sense nutrients i quan l’hàbit aquòs on habitin es desseca, l’ameba emergeix del cist i reprèn la seva vida activa i multiplicació. Tant la forma trofozoica com la cística poden passar l’ameba als seus hostes - Hàbitat [T = trofozoit , C = cists] • Aigües dolces i salobres (T) (piscines, aigües termals, llacs, llacunes) i fang (C) del seu fons • Aigües embotellades • Líquid de rentat de lentilles (l. toves) => poden produir una contaminació a través de les lentilles • Conduccions aire condicionat (C) Poden estar casi a tot arreu , per tant, el contagi serà diferent depèn de la seva ubicació i donarà lloc a una simptomatologia o a una altra.
- Formes infectants Trofozoïts i cists - Vies d’entrada Nasal (inhalació), mucoses, pell lesionada - Població de risc És un paràsit oportunista perquè afecta a: • Les persones immunodeprimides (VIH+, transplantaments,...) => malalties: SNC, meningoencefalitis (meningoencefalitis amebiana granulomatosa (MAG) (crònica) • Les persones immunocompetents (amb defenses baixes) => malalties: Conjuntivitis i queratitis (lentilles) (80% dels malalts) Altres: otitis, sinusitis, pneumònies, gastritis (aigua embotellada), úlceres cutànies...
13 Tema 5: Protozous FAMÍLIA Vahlkamfiidae 1) Gènere Naegleria Naegleria fowleri A) Trofozoit ameboide • • • • Aspecte: triangular Mida:  10-30 micròmetres Es caracteritza per la prescència d’un ample lobopodi i d’un vacúol pulsatiu Presenta un endosoma (nucleol) sense cromatina en el nucli B) Trofozoit flagel·lat • • • • • Aspecte: piriforme Mida: 8-15 micròmetres Té dos flagels  És molt més petit que el trofozoit ameboide Presenta un vacúol pulsatiu C) Cists • • • Aspecte: esfèric Mida: 7-10 micròmetres Tenen un únic nucli central i presenta porus simples - Cicle biològic A altes temperatures (37ºC) els trofozoits ameboides es transformen en trofozoits flagel·lats.
El paràsit es divideix per divisó binària en forma de trofozoit amebiode.
Es poden desenvolupar a temperatures fins a 45ºC, és per això que dón termòfiles.
- Hàbitat Habiten en aigües dolces o salobres (T) (piscines, aigües termals, llacs, llacunes) i fang (C, Ta) del seu fons - Formes infectants Trofozoïts flagel·lats 14 Tema 5: Protozous - Vies d’entrada Sempre infecta per les vies nasals.
- Població risc No és un paràsit oportunista perquè afecta a persones sanes. També afecta a persones joves i a esportistes.
Períodes estivals on les temperature són altes (llacs, llacunes,...) o tot l’any (piscines climatitzades, aigües estancades que reben aigües caldejades per exemple de centrals nuclears).
- Malalties SNC, meningoencefalitis (meningoencefalitis amebiana primària (MAP) (aguda → mort ràpida, 4-5 dies). En un dia, la persona s’infecta i presenta les simptomatologies i després es mor.
15 ...

Comprar Previsualizar