Tema 1 (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 2º curso
Asignatura ECONOMIA DEL SECTOR PÚBLICO
Profesor F.R.
Año del apunte 2013
Páginas 14
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 1 ECONOMIA, POBLACIÓ I POLÍTICA (1000-2000) EUROPA Any % Creixement del PIB per càpita acumulatiu dels països i anys 1000 - 1500 0,12 1500 - 1820 0,14 1820 - 1870 0,98 1870 - 1913 1,33 1913 – 1945 9,7 1945 – 1975 4,1 1975 – 2010 1,87 PERÍODE 1000 – 1500 Va ser un período on el creixement del PIB percàpita va ser lent i lleuger. Durant aquesta época la taxa de mortialitat és altísima a més, Europa no és uniforme ja que hi ha diversos nuclis on hi ha un important creixement, com a les Drassanes (gran empresa del s. XIII) PERÍODE 1500 – 1820 En aquest período, el creixement és una mica superior sobretot comparat amb els països on el creixement és zero o hi ha un retrocés.
A partir d’aquest período en endevant es produeix a Europa un fenómen global anomenat EL MIRACLE EUROPEU (Eric Jones).
El Miracle Europeu es produeix en el momento en que Europa es veía com un racó del món amb molts pocs habitants amb una agricultura pobre i depenent de les situacions meteorológiques mentre que a la resta del món hi havien àrees més poblades i més riques gràcies a l’agricultura hifrpaulica (china), collites dàrrós, ciencia, tecnología.. Però segons Eric Jones es produeix un miracle inesperat que provocarà un creixement lent però forta que permetrà la sortida d’Europa. Els motius del miracle són: - Les dificultats per l’alimentació, l’abscéncia de regadiu, l’agricultura hidráulica..
porten a Europa la necessitat d’establir un comerç internacional, la navegació, coneixements, información, mapes, comptabilitat.. En el cas de Barcelona i Catalunya es compra blat a Sicília i ven teixit de llana que ve d’Aragó.
- A Europa, per raons diverses, només hi ha un imperi Germà on hi ha ciutats-estats amb repúbliques. Al contrari, a Espanya no hi havia un gran imperi, si no que hi ha una gran competencia política entre estats, regnes, etc. Aquest fe tés important perqè aquesta diversitat provoca innovació en tots els terrenys.
- A Europa es crea un mercat intern (forma lenta i desigual), l’aparició del mercat local amb la possibilitat de creixement.
- A China i Índia hi ha un gran desenvolupament tecnològic i empíric, i al mateix temps un gran creixement abstracte (matemàtiques), però no es produeix una revolució científica ni tecnológica per tant, tampoc económica ja que el que provoca això és la connexió entre el pensament abstracte i els progresos técnics. En aquests països no hi ha degut a la falta d’un régim de llibertat de pensament que si que hi ha a Europa.
- A Europsa hi ha centres urbans dinàmics, creatius, competitius, etc amb bancs i institucions provades i publiques per recular l’activitat dels privats (reculació bancària).
Exemple: 1401 Taula de canvi (Primer Banc Central d’Europa.
1 - L’excistència d’una lenta transició demográfica a Europa que passa del clan familiar, poligamia, etc a la familia de tamanys reduït, monogamia, etc. L’individualisme creix i, per tant, ho fa la competencia que permet l’augment de l’eficiència del sistema econòmic i evita un gran creixement de la población que fa que el PIB es redueixi considerablement. Apareix Malthus.
PERÍODE 1820 – 1870 És un período superior a la Revolució industrial en quant a creixement, als que alguns autors anomenen Primera globalització. El pes de l’economia internacional no torna a recuperar-se fins finals del s.XX, que era inferior a 1914.
És un período en que comença a haver-hi comerç internacional gràcies al transport i les migracions (europeus que marxen a Amèrica, Àfrica..) creant les “Altres Europes” (EEUU, Uruguay, Argentina, Chile, Sudàfrica, Austràlia i Nova Zelanda) com a resultat de la Primera Globalització on les condicions econòmiques són semblants a les europees (ex: taxes d’alfabetització), per tant, la revolució liberal és molt potent en els països anomenatd “Altres Europes” que s’acaba traduïnt en una nova fase industrial (petroli) que provoca un confort i creixement europeu.
A més, en aquest període es creen districtes industrials (combinació privada i pública); aixó que hi ha altres tipus d’actuacions que posen l’acent en les colònies industrials i districtes industrials.
El pes del comerç internacional del PIB mundial d’abans de 1913 no es recupera en termes relatius fins abans dels anys 70 del s. XX.
PERÍODE 1913 – 1945 Hi ha un creixement sorprenentment baix toti que es produeixen evolucions tecnològiques (electricitat térmica i eléctrica, inicis de la industria automóbil, mitjans de comunicació..).
Durant aquest período hi ha la crisi del 1929 encara que no hi ha un petit interludi (feliços anys 20), amb un lent creixement econòmic.
Tot i el liberalisme i l’Estat del Benestar no es pot evitar la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929 d’on surten dos models de Sector Públic anomenats: - Model autoritari: L’estat ho controla tot: educación, salari, etc. i el sector públic no respecta els plan individuals.
- Planificació Central Soviètica: Aparició d’un nou empresari com l’Estat.
En aquest momento hi ha tres opcions (liberalisme, model autoritari i planificació soviética) que mig fracasen i fan que el ritme del creixement sigui moderat tot i el canvi tecnològic.
Finalment, apareix una quarta opció en països molt petits anomenada Pactisme Socialdemòcrata (dins d’un règim democràtic les patronals i sindicats pacten col·laboració de manera que no hi hagi situacions de sobreexplotació i volència). Aquesta opció apareix en països com Suïssa, Dinamarca, Noruega..
PERÍODE 1945 – 1975 Durant aquest período el PIB creix de manera conjunta, fet que resulta sorprenent, inesperat e inexplicable: - Segona Guerra Mundial: Després d’aquesta es porta a terme una reconstrucció, però que és falsa ja que després de la Gran Guerra no hi va haber creixement.
2 - A partir del 1945 torna a haver un canvi teconlògic important (televisió, automatització, cibernética..) tot i que no el suficient ja que anteriorment també havia passat i no va haver creixement.
- Fins aquell momento Europa havia viscut de les colònies i del Tercer Món, però a partir de 1945 comencen les independències (neocolonialisme) amb negociacions.
Aqesta explotació de les colònies no explica el creixement.
- Els baixos salaris, ja que el pes de les patronals és fort i els treballados están obligats a aceptar-ho. Explicació insuficient i falsa perquè en períodes anteriors en els països feixistes els salaris enstan fixats per l’Estat i en els altres països hi ha conflectivitat.
Michael Kaleski diu que la plena ocupació en un règim democràtic és difícil degut a l’enfortiment de les negociacions, l’augment dels salaris i la reducció dels beneficis que afecten tant a l’empresa com a l’economia en conjunt. Per tant, hi haurà interés en generar una ocupació no plana.
- Pla Marshall: Els EEUU ajuden a l’economia Europea amb análisis i suministres. Tot això afavoreix a Europa i té molt èxit, tot i que aquestes ajudes sempres tenen una eficacia limitada.
A partir 1945 hi ha un fort creixement que es basarà en un tipus d’obligació económica, noves polítiques econòmiques que surten de la crítica dels tres models, que porta a la definició d’un nou model.
Els anys 1944-1945 es creen dos grans institucions: -FMI: És l’intent de crear un banc central pel conjunt del sistema planetari. La idea és que totes les monedes admetin una unitat monetària central. S’adopta el dólar com a moneda mundial; les altres monedes tindran un tipus de canvi fix que el FMI estableix.
Per tant, s’estableix una convertibilitat (sistema monetàri unificat) on les pressions especulatives de les monedes tendeixen a desaparèixer i s’estableix el preu de les monedes.
Aquest dura fins el s.XX quan el dólar deixa de ser una moneda mundial com a conseqüència de procesos intens (Guerra del Vietnam..) - Banc Mundial (BIRF): És un banc de format on es financen projectes i idees a llarg plaç. Aquest diu que s’han de fer més inginyeries a Esanya però no edificant-les a Madrid.
A partir del 1945 hi ha un creixement en volum i intensitat del Sector Públic. En termes quantitatius l’any 1973 a França és el 78%, a Alemanya42% el Sector Públic dins del PIB. A partir del 1970 s’intenta que lels xifres disminueixen, perpo no ho fa per decisions de governs Europeus. Per tant, hi ha un creixement del pes relatiu del Sector Públic.
- Organització Internacional Treball (OIT): Agència dedicada al treball. Fa estadística de conflictes de cada any, nombre de hores pérdudes i nombre de treballadors implicats; agafant aquestes series i tots els països es descobreix que fins l’any 1945 la conflictivita tés elevada (segons els països) però a partir d’aquest any la conflectivitat els anys 70.
Es crea els Consells econòmics i socials, unes institucions on s’elaboren acrods i on s’intenta pactar per la vía de la negociació i arribar a acords que evitin els conflictes.
Hi ha una nova políticaeconòmica que es basa en les tres opcions. Això és fruit d’una teoría económica: HIGHT THEORY (1925-1936), la idea és que les forces econòmiques tendien a 3 equilibrar-se a través dels mecanismes d’ajust del mercat, per tant, l’objectiu era aliminar els elements que distorsionen el mercat: laissez-faire.
Enfront d’aquesta idea apareixen uns economistas (John Mayer..) que diuen que les situacions d’equilibri és poden produïr, però és una cosa excepcional.
Keynes escriu un llibre “Teoria General” on diu que l’economia és parcial on sol es donen casos d’equilibri, i ell vol estudiar-lo tots els casos econòmics. Per tant, el nou model no és basarà en la crítica de les tres polítiques sinó que es basarà també en una teoría económica nova.
En l’any 1945 hi ha la presnència de totes les forces polítiques amn la dirección dels governs central, que per primera vegada són presents en la vida política del país. Formulen diversos objectius: -Plena ocupació dels recursos (treball), és a dir, la disminució de l’atur.
- Creixement - Redistribució - Equilibri interior (Controlar la inflació) -Equilibri de la balança de pagaments (creació d’unes normes pel comerç internacional) Es volen assolir tots alhora. El primer novel d’economia li donen a un economista francés amb la idea de fer compatibles tots els onjectius.
Aquest períodes de tan llarg auge de l’economia Europea, no s’acaba als anys 70, tot i que no segueix creixent de la mateixa manera.
PERÍODE 1975-2005 Va baixar el creixement degut a la Crisi del Petroli, però no impedeix que la producción i consum creixi, fet que fa que el PIB augmenti el 1’87.
La segona crisi dels anys 70 és del Sistema Monetàri i Financer, és a dir, el dólar comença a fluatuar molt i es trova amb la necessitat de financer la Guerra del Vietnam i l’ocupació. Tot això és molt car i el dólar està dominat.
Al mateix temps les altres moendes tenen un calor superior, per tant, aquesta rigidesa és una situación que es centra en marges de fluctuacions de les diverses monedes, de flexibilitat, i perdúa de paper director del BC i el FMI passa a un segon pla.
La tercera crisi dels anys 70 és una crisi fiscal de l’Estaat (James O’Connor). Hi ha tres sector: - Sector competitius: Sector de petites i mitjanes empreses, que incluiría, coses del primari, secundari i terciari. Està format en localitzacions diverses, els preus formulen en els mercats, la demanda de treball és molt elástica, els salaris tendeixen a moure’s lentament.
- Sector monopoli: Inclou les grans empreses. Els preus tendeixen a anar pujant per una situación de control d’empreses del mercat.
- Sector Públic: Inlcou unitats de producció molt diferent. Els preus están fixats per l’administració. Hi ha empreses molt variades (Wolsvaguen, Renault, Seat, hospitals..).
Una noba part dels seu finançament és fiscal.
La crisi fiscal es produeix quan la relació entre aquests sector, el tercer té dificultat per la seva feina perquè té una financiació i apareix un GAP. El paper del Sector Públic es pot veure des de diferents interpretacions: - Interpretació liberal: El Sector Públic ofega les oportunitats de creixement dels altres sectors.
4 - Interpretació reformista: El Sector Competitus és aió perquè té darrere el Sector Públic.
- Interpretació ……………..: El Sector Monopoli té aquesta potencia perquè el Sector Públic està al seu servei.
Els altres sectors li demanen al Sector Públic més presencia i serveis, perpo aquest no pot ferho perquè no están disposat a pagar més per la via fiscal. Per tant, el Sector Públic es queda atrapat entre les demandes més ofertes dels altres sectors o augmentar les seves contribucions per la via fiscal.
La crisi de concens on la relativa tranquilitat laboral desapareix.
Finalment, es produeix una crisi aducativa ja que fins aquell momento la universitat havia estat un lloc per les èlits dels països però a partir de llavors hi ha més estudiants i hi ha moltes dificultats per entrar a un bon lloc: a més, deixa de ser un lloc on solament van les èlits.
Per tant, tot i que durant aquest període no hi ha el gran creixement anterior, hi ha un creixement important.
5 ÀSIA Any 1000 – 1500 1500 – 1820 1820 – 1870 1870 – 1913 1913 – 1945 1945 – 1975 1975 - 2005 % Creixement del PIB per càpita acumulat dels països i anys 0,04 0,01 -0,09 0,52 0,68 3,87 3,21 Fins al s. XIX hi ha un lentísim creixement.
Quan Europa i Amèrica del Nord hi ha una revolució causa un impacte negatiu a Àsia aa que hi ha un creixement negatiu. Això és degut a la maquinària, metal·lurgia.. que no poden competir amb les Europees.
En el períodes següent (1870 – 1913) és produeix una petita recuperació i; de la mateixa manera que el primer impacte Europeu és negatiu; el segon, corresponent amb la Primera Globalització és lleuguerament positiu.
En el 1913 – 1945, un período dolent per Europa, per Àsia és un período on hi ha un cert creixement.
Al 1945 – 1975és produeix un creixement espectacular d’Àsia; i en el período següent 1975 – 2005 contínua el creixement. Explicacions del 3,21: - Els quatre dragons (Hong-Kong / Singapur / Taiwan / Corea del Sur) - Els carácter, tensió religiosa, suposada dedicació al trebal..
- Inversió estrangera, multinacionals..
- Baixos salaris - Recurs laboral: Escolarització masiva de la población. Aquesta escolarització és una política pública - Capital físic: Apareix un sector públic que fa grans inversions i que estructura, orienta i modifica les grans xarxxes del país.
- Hi ha una combinació entre l’Estat central, un federalisme i una autonomía masiva dels estats.
- Teoria institucionalista: Tenen un gran pes i recull la teoría de l’equilibri general, la teoría keynesiana i la institucionalista que intenta produir variables tot i que està poc formalitzada.
EMPRESA L’empresa és una unitat económica de producción que realitza negocis independents amb un finançament també independent i destinats als ingresos originats per les seves produccions per cobrir les seves despeses i, a més, pot tenir beneficis.
La pràctica lliure de negocis és la característica básica d’una empresa i això és la que la destingeix d’altres unitats econòmiques com aquelles dirigides per l’estat o unitats administratives.
Les empreses poden ser: - Industrials - Explotacions agràries - Empreses constructores 6 - Empreses de transport i comunicacions - Empreses comercials - Empreses bancàries Classificació de les empreses segons la propietat - Empreses de propietat estatal: Empreses publiques que intenten fer coincidir les necessitats de l’estat amb la demanda de producción i que lliuren a l’estat els seus beneficis i paguen els seus impostos.
- Empreses de régim col·lectiu: Paguen impostos segons una taxa fixada independentment dels seus beneficis. Els beneficis després d’impostos són administratius i destinats segons la desició de l’empresa productora.
- Empreses mixtes: Es combinen empreses publiques i col·lectives o bé, empreses xineses amb empreses d’añtres llocs.
A més, també trovar empreses independents amb capital estranger com taambé formes de propietat individual d’indústries i comerços. Tot i que no constitueixen empreses, la propietat individual és una forma més d’activitat a la Xina i un suport necessari a l’economia socialista sota titurietat pública.
És per això que el govern encoratja a la población treballadora formes de propietat privada sota el lideratge de la propietat pública.
ÀFRICA Any 1000 - 1500 1500 - 1820 1820 - 1870 1870 - 1913 1913 - 1950 1950 - 1975 1975 - 2000 2000 - 2009 % Creixement del PIB per càpita acumulats per anys i països - 0,01 0 0,35 0,57 0,91 2,02 0,32 5,1 Hi ha un llarguísim creixement paral·lel a la revolució industrial i un creixement encara més alt a l’època de la Primera Globalització. Durant tota la primera part del s.xX aquest continua sense cap retrocés.
El gran auge que hi ha a Europa durant el s. XX és important degut a l’impacte global que té; de la mateixa manera, el retrocés que hi ha entre 1950 i 2000 també afecta a l’Àfrica en un gran nivell.
Del 2000 al 2009 hi ha un creixement explicat per: - Relativa disminució dels conflictes armats - Augment de la diversificació (menys superespecialització) - Augment de les xarxes d’infraestructures i de les elèctriques - Empreses Xineses (1600 empreses) inverteixen en l’Àfrica - Immigració rebuda abans del 2000 (britànics, indús..) 7 RÚSSIA (URSS) Any 1000 - 1500 1500 - 1820 1820 - 1870 1870 - 1913 1913 - 1945 1945 - 1973 1973 - 2003 % Creixement del PIB per càpita acumulats per anys i països 0,04 0,10 0,63 1,06 1,76 3,35 -0,8 A partir de l’any 1000 hi ha un lleuger creixement del PIB fins la Revolució Industrial que té un salt important (1820-1870).
Durant l’època d’abans de la I Guerra Mundial encara hi ha un salt més fort en el PIB. En aquest període (1913 – 1945) hi ha un creixement més gran que a Europa: el sistema de la planificació central té uns efectes positius.
En el següent período (1945 – 1973) són els anys d’auge econòmic del país amb la planificació central, tot i que cap a l’any 1960 té més flexibilitat. A més, es comença a tenir la idea de beneficis empresarials.
En l’últim període el creixement és negatiu, que coincideix amb el desmantellament de la URS propiciat pels resultats de l’economia; el sistema econòmic instaurat a partir dels any 80-90 ni ha tingut grans resultats ja que es produeix una important caiguda económica.
En aquest período apareix un nou tipus d’empresa (empresa criminal) que es caracteritza per l’ús de la violencia com a mitjà de competencia i com a garantía de l’execució dels contractes.
Aquesta característica dreiva del carácter ilegal (no regulat) del mercat en el qual l’empresa actúa; però l’ús de la violencia no és suficient per descriure-la perquè en els mercats legals també hi ha formes de violencia menys ferotges.
Una altra característica de l’empresa criminal que també és present en els mercats legals és la correció dels aparells públics que intervenen de forma positiva o negativa en la seva activitat.
La diferencia és que aquests comportament en una empresa legal significa uns riscs; mentre que la empresa criminal corre un risc més gran del que ja és implícit si fa ús de la violencia; però redueix el risc implícit de l’activitat si corromp els aparells repressius.
L’empresa criminal no pot, en general, actuar a la llum del dia i ha de disimular a les entitats.
Aquesta exigencia será directament proporcional a l’esforç de l’estat en el mercat legal. El condicionant de la disimulació fa que l’empresa criminal opti per tenir dimensions reduïdes: és difícil que asumeixi una configuración vertical per tant, hi ha una sèrie d’empreses.
Aquesta industria té una altra intensitat del treball: cada operació queda dividida i, per tant, la segmentació en un nombre important d’operacions té un cost elevat. El resultat és que els preus il·legals són molt més elevats que els que hi havia en condicions normals.
8 AMÈRICA LLATINA Any 1000 - 1500 1500 - 1820 1820 - 1870 1870 - 1913 1913 - 1945 1945 - 1973 1973 - 2003 % Creixement del PIB per càpita acumulats per anys i països 0,01 0,16 -0,04 1,86 1,41 2,60 0,83 Dins d’Amèrica Llatina es poden diferenciar dos tipus d’àrees: - Uruguay, Argentina i Chile: Formes part de les Europes d’Ultramar - Resta de països: Tenen grans fronteres amb països de la primera àrea.
Tot i les grans diferències del PIB en les diferents àrees, aquest es pot analitzar en un sol continent.
L’any 1500 Amèrica Llatina tenia 7,5 milions d’habitants però la población urbana sol es trobava a Mèxic i Perú; la resta eren recolectors. El creixement d’aquest segon períodes és degut a una gran caiguda de la població.
L’any 1600 la población estaba formada per 8,5 milions d’habitants; en aquest tercer períodes hi ha un retrocés en el PIB com a conseqüència dels procesos d’independència dels països llatins.
Per contrari, en el següent período (que coincideix amb la Pirmera Globalització) hi ha una gran millora dels resultats (el millor resultat del món en aquell moment) gràcies a les polítiques econòmiques que van adoptar els nous països independitzats.
Entre els any 1913-1945 el PIB disminueix tot i que ho fa en menor mida que a la resta d’Europa ja que Amèrica Llatina no reb l’impacte directe de les Guerres Mundials.
En el sisè período hi ha un important creixement que es manté en continuïtat.
Finalment, en l’últim període no hi ha una caiguda important però si un retrocés relatiu.
En aquest continent es diferencies dues línies polítiques tot i que cap de les dues té èxit: - Burgesia agraria: Té com a objectiu l’exportació a Europa i a Amèrica del Nord dels seus productes (llana, cacao, ferro..). És una política de lliurecanvisme, partidaria de les globalitzacions amb temptación de finançar els cops militars que es va produïnt. És a dir, resolen els conflictes per la via miliar.
- Burgesia industrialista: Són partidaris de la industria nacional i naixent i que, per tant, cal protegir-la de la industria Europea i Nord-Americana. Aqeusta política dóna lloc a l’urbanització, l’escolarització, xarxes locals de transport..
9 EEUU I CANADÀ Milions d’habitants 2,2 1,7/1,2 40/97 322 Any 1000 - 1500 1500 - 1820 1820 - 1870 1870 - 1913 1913 - 1945 1945 - 1973 1973 - 2003 % Creixement PIB per càpita acumulat per anys i països 0 0,36 1,34 1,86 1,41 2,45 1,86 Del primer al segon període la población cau degut a les malalties; però a partir del s.XVIII hi ha una recuperació d’aquesta per l’emigració europea cap a Amèrica. Els immigrants europeus ho fan de manera voluntària, en canvi, els africans ho fan de manera forçada.
En següent período coincideix amb la Revolució Industrial i, per tant, hi ha un increment del PIB.
En el 1890 es firma Sherman Act, la primera llei antimonopoli que es crea i que permet que l’estat obtingui la necessària competencia en molts sectors.
En 1913-1945 és un período en el que succeeix la Crisi del 29, la caiguda de l’economia amb el período de Roosvelt, el New Deal.. Per tant, té un creixement important tenint en compte els sucesos.
Durant el període 1945 a 1973 hi ha un llarg auge de l’economia mundial gràcies a l’economia europea.
EEUU s’independitza i adopta una nova moneda (dólar), que que durant 1792-1852 s’estableix un sistema monetari amb dues monedes: dólar i spanish dólar.
El Spanish Dólar és una moneda hispánica de plata, el nom inicial del qual era “Peso” o “Real de 8” creada per Ferran II i Isabel I. Aquesta moneda va adquirint prestigi i al s. XVIII és la primera moneda que fa les funcions de moneda global. És la moneda de prestigi del comerç interior i EEUU l’adopta com a propia.
A partir de 1857 sol es queda una moneda com a oficial, el dólar.
LES ÀREES DEL MÓN - Europa A: És central, industrial i urbana. Coincideix amb l’actual UE sense les noves incorporacions.
És una Europa que combina el proteccionisme exterior i el lliurecanvisme interior; en la política demográfica i plobacional multicultural té; i, a més, tenen mobilitat i formació. Emigren a Amèrica.
- Europa B: És l’Europa de la periféria central (Portugal, Irlanda, Grècia..). És rural amb una población menys densa i pocs habitants on la tecnología i la taxa d’alfabetització és baixa.
La situación política és confosa. Emigren a l’Àfrica o Amèrica els homes que portaran la tecnología i les idees econòmiques i polítiques de l’Europa A.
- Tercera Europa: Es forma molt ràpidament per EEUU, Uruguay, Chile; Sudàfrica, Austràlia i nova Zelanda.
Aquesta Europa es basa en la política liberal generada en l’Europa A.
- Agricultura hidràuliques asiàtiques 10 - Àsia central: Es correspon amb l’extensió geográfica del Islam. És una àrea seminova que basa l’economia en el nomadisme.
Dons d’aquesta àeria hi ha una minoría no islámica que són jueus, grecs, agiptes.. que tenen una funció histórica d’organitzar aspectes de l’economia com la petit produció que fan de pont entre l’Europa A i l’Europa B. També poden ser objecte de rebuig ja que hi ha una part d’habitants de l’Europa A i l’Europa Bvan emigrar al Nord-Àfrica.
-Àrea de les economies de la plantació: Està formada pel Carib, el Centre d’Àfrica, Sud Àfrica i Nord Australia.
És un invent europeu del s. XVIII en que hi ha un aprofitament de mà d’obra i al mateix temps produeix els productes més necessàris, útils i atractius de l’Europa A i B. Sovint hi ha operacions de transport, trasllat i producción a llarga distànsica.
Cal dir que les barreres de l’Europa A i B cada cop són més pobres.
ELS SIS CAPITALISMES Correspona a sis tipus d’empreses diferents dins del mateix espai: - Capitalismes clàssic: El formes les pymes que treballen al mercat. Aquest tipus d’empresa i sistema econòmic és un invent modern.
- Company towns: Es barregen diverses influències de les Royal Company. És una de les propostes que fa l’Esglèsia católica - Herpencia es barreja amb les influències - Pobles on l’esglèsia està al costat de l’escola.
- Competència imperfecte: Empreses que competeixen per un sector del mercat utilitzant la publicitat.. Els oferents tenen un gran pes.
- Districtes industrials: És molt eficient i el compren les pymes dins d’un espai geogràfic proper amb l’ajut de l’Administració. És una combinació de públic i privat. Des del punt de vist de la propietat, no només hi ha publiques i privades si no que també hi ha col·lectives.
- Post confusió: Capitalisme familiar (extensa jerarquía). Aquest tipus de capitalisme familiar ha evolucionat, no ha quedat fixat amb unes fórmules antigues.
- Indecent: Basat en l’economia sumergida que surt de les dificultat de fer flexible l’Administració. Genera un tipus de guanys extraordinaris que demanen una protecció especial, una valoraciño de l’opinió pública amb l’objectiu de generar.No segueix les regles del mercat, si no que està conectat a la violència física.
SECTORS ECONÒMICS - Tèxtil/Confecció: Apareixen petites empreses que comencen a dissenyar, publicar y dirigir una activitat productiva però que no están produïnt res. Les noves fabriques están al Marroc, a la Xina..
Aquestes són empreses sense sàbrica propia: “Fable entrepises” (Taylorime). Aquesta difusió del taylorisme es produeix de manera fragmentada i que tenen una localització dispersa en el conjunt del planeta. A més, cal saber que es possible un Taylorisme a gran escala.
La logística i els transports permeten que hi hagi una producción en massa en un territorio molt ampli, tot i que pot portar petits retrocesos d’èpoques industrials.
11 En aquest sector els salaris són baixos i les condicions laborals difícils. A més, el nivel d’alfabetització i integració són bastant baixos.
Per tant, l’extensió global del Taylorisme a la producción hauria de significar l’extensió global de: - Protecció de l’ambient, espai, instal·lacions..
- Establiment d’un sistema escolar mínim - Definició de les condicions de treball (diari) - Legislació laboral (horari setmanal, anual, vital..) - Inversió en infraestructures de transport i comunicación que permet que la producció no estigui paralitzada.
Aquest model de producción es basa en l’èxit de l’Organització Mundial del Comerç, que permet la generalització d’aquest tipusde producción sense límits aranzelaris.
- Electrònica: Les característiques són semblants a les de la confecció: - Innovació permanent per la rápida obsolescencia (mercats inestables) - Gran diversitat de demandes (demanda militar, demanda empresarial, semanda mèdica..) - Segmentació técnica i funcional molt amplia.
- Una part del procés productiu material es realitza fora d’Europa (Àsia, Amèrica Llatina, Mediterrànea Sud, Europa de l’est..) - Producció material es converteix en una vanalitat, les grans empreses es dediquen a activitats més abstractes (marketing, vendes, comercial·lització..), és a dir, activitats que ocupen a molta gent qualificada localitzada a Europa.
El rol del Sector Públic és semblant al de la confecció ja que aquest ha de definir els estàndards, els espais penal son es fan, els mínims de condicions de treball (horaris, salaris..) ocupar de la seguretat i salut, de la formació.. Però hi ha dos camps en els que el Sector Públic té un papaer oscil·liant: primer, pel que fa a l’habitatge/vivenda (és un bé i un espai de producción que necesita uns mínims, és un dret) és un tema complex ja que les seves interpretacions són diverses; i segon, els moviments migratoris (frenats, estimulats..). El Sector Públic ha d’incidir de moltes maneres i resultats molt diversos.
- Sector turístic: Fenòmen que en els darrers 20 anys ha experimentat canvis qualitatius. A 1950 el total de turístes era de 20 milions; al1970 eren 166 milions; i al 2003 eren més de 700 milion (10% de la población mundial).
Bona part de la gent que treballa en aquest sector és mà d’obra femenina i joves. És una feina estacional amb elements de precarietat, salaris moderatsi baixos, però tot i això és la primera industria de 49 estats i és molt potent. A més demana una gran satisfació i tradició empresarial.
El turismo i els hotels és la continuación d’una llarga tradició industrial. La novetat és que aquest fenòmen local i estacional. Actualment l’indústria esta més extesa pel món i amb unes condicions de treball díficils, això vol dir que aquesta ha d’actuar, dirigir i invertir en tota la diversitat d’aspectes que intervenen en aquesta industria.
Pel que fa a les infraestructures del Sector Públic: - Creació de xarxes físiques 12 - Definició de zones i àrees on es defineixen quin tipus d’activitats es poden dur a terme i amb quina intensitat.
Els desavantatges d’aquest sector són: - Les caracterísitiques de la gent que treballa són condicions que queden lluny de ser òptimes.
- La necessària i existent planificació territorial ha cedit massa a les pressions densificadores - Implica una doble migració (nord-sud;sud-nord) possible pel nou transports a baix cost que difícilment optarà pel Sector Públic.
En els tres casos, la qüestió de la informática i publicitat té un pes extraordinari. Davant d’això el Sector Públic: - Por convertir-se en agent publicitari - Pot tutelar la publicitat privada perquè no fagi circular informacions falses.
- Pot inventar, innovar rutes i temàtiques o recuperar coses que semblaven velles.
- Pot tenir un aspecto creatiu o innovar que pot salvar instalacions i activitats.
EPIDÈMIES INDUSTRIALS Aquestes es refereixen a noves malalties que apareixen de forma imprevista degut al consum massiu de productes industrials.
Aquestes epidèmies substitueixen a les malalties professionals de la industria moderna. Es triga a descubrir que són malalties i l’actuació és lenta i insuficient: - Consum del tabac: No es descobreix fins als anys 50 i 60 que aquest conectat a un conjunt de malalties físiques és dolent. És l’inici de les mesures de limitació d’aquest consum: aquestes són escases i en alguns casos contradictòries (preu del tabac augmneta però no això no significa una caiguda del consum ni de la producció).
- Consum de l’alchol: La seva prohibició en alguns països i franja de población no ha estat positiva de forma absoluta.
- Excés de velocitat en el transport: Té diversos costos (ambientals, consum energètic, risc de vida..). Els estudis que permet correlacionar l’excés de velocitat amb l’augment de despeses i permet fer la legislació de limitació de velocitat triguen 40 anys.
- Risc de la possesió d’armes: En els països on és possible disposar d’armes, el nombre d’accidents mortal puja. Tot i això, hi ha resistències més o menys fortes a la limitació d’aquest fet.
- Aliments industrials: Els greixos i sucres tenen un pes excesiu, tot i que encara no se sap que succeirà amb el sobrepes.
- Consum de certs fàrmacs: El Sector Públic ha de dirigir les activitats que fagin difícil l’avanç d’aquestes epidèmies.
- Excés de decibelis: Fenòmen urbà que s’accentúa en alguns dies i hores de la semana. La disminució de la capacitat auditiva és conegut a les persones que s’exposen a ells.
- Imatges fixes al mociment de la violència: Connexió entre la visió d’imatges violentes i l’augment de la violencia. Apareix el propòsit dels consells audiovisuals que analitzen l’aparició d’aquesta en el món digital.
13 El Sector Públic pot actuar sobre aquestes epidèmies, però el problema que té són els fabircants de productes que no s’encarreguen de finançar els serveis sanitaris, higiènics, mèdics, etc. necessaris per pagar els costos de les malalties.
Tot i això, hi ha sectors que es beneficien d’aquestes epidèmies: - Seguretat privada - Sector farmacèutic SEGONA GLOBALITZACIÓ En aquesta es globalitza el treball mitjançant grans migracions i sense limitacions de cap tipus.
A partir d’aquest moment, la mobilitat del factor treball és extraordinària.
- Factor terra - Capital: Hi ha una mobilitat extrema per situar-se on cal sense que els límits de la circulació de capital, tot i que apareix el problema de l’especulació per la mobilitat extrema.
Els tres factors es globalitzen d’una manera masiva gràcies a l’existència de les tecnologies digitals.
Els altres factors de producció considerats decisius amb gran dificultat poden ser globalitzats.
14 ...