Presidència Kennedy i conseqüències en la Guerra Freda (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Geografía - 1º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Kennedy i Cuba El jove Kennedy (procedent d’una poderosa família), del Partit Demòcrata guanya les eleccions d’EUA de 1960.
Les claus principals de la seva victòria són el seu atractiu, la seva carisma i la compra de vots.
El nucli de la seva política interior va ser la seva ambició de transformar els EUA en un país més modern i just: una Nova Frontera. Les actuacions de Kennedy van comprendre: millores en els drets sindicals, mesures per a l’educació, pla d’habitatges, ampliacions dels drets socials, accions en defensa del medi ambient i millora dels serveis sanitaris.
Tot i així, sovint les ambicions de Kennedy es van veure frenades per les necessitats polítiques, com en el cas de la legislació sobre els drets civils dels negres.
Política exterior L’actuació diplomàtica de Kennedy va ser dominada per la necessitat d’enfrontar-se al comunisme. Kennedy aposta per una política exterior més agressiva que Eisenhower, augmenta les despeses militars i adopta el principi de Resposta Flexible: EUA no només ha de limitar-se a armes nuclears.
L’agressivitat de Kennedy genera incomprensions amb Khrusxov. Kennedy es va guiar per la Teoria del Dòmino: si un país queia en el comunisme, als veïns els podria passar igual i així consecutivament. Aquesta teoria s’ha d’aplicar sobretot al Vietnam.
Kennedy, preocupat per la victòria comunista al sud del Vietnam, envia assessors militars americans preparant així el camí per la guerra.
El mur de Berlín Durant la presidència Kennedy, Alemanya torna a ser un centre de tensions. Les diferències entre est i oest es feien cada cop més visibles, sobretot en les condicions de vida.
Hi ha un èxode d’alemanys orientals cap a Occident durant els 50. La RDA s’enfronta a una crisi de supervivència i considera la possibilitat d’una separació física entre Berlin oest i Alemanya Oriental. Tot i els dubtes de Khrusxov, les autoritats d’Alemanya Oriental decideixen construir un Mur (agost 1961), aïllant la zona occidental. El Mur és la demostració d’un fracàs.
Les reaccions occidentals es limiten a protestes. Tot i això, Kennedy, en un famós discurs denuncia el comunisme davant de berlinesos occidentals.
Amèrica Llatina a la postguerra Amèrica Llatina va experimentar importants canvis socials i econòmics a partir de 1945.
Creixen demogràficament, sobrepassant l’Amèrica anglosaxona. Això comporta una creixent urbanització de la societat, i a la gran expansió de la metròpoli. Important pes de l’emigració, especialment dels joves, que es dirigeixen a zones més riques (EUA). Augment de l’esperança de vida i millora lenta però constant de les condicions sanitàries.
Economia i desigualtat a Amèrica Llatina Després de 1945 hi ha un augment de la industrialització. El creixement, però, és desigual i desequilibrat. Pobres cada cop més pobres i rics cada cop més rics. Poca competitivitat internacional.
Ingerència nord-americana a Amèrica Llatina Un problema d’Amèrica Llatina és la contínua intervenció dels EUA a la política i economia. Els EUA van imposar el seu control a tots els països abans de la 2a GM.
L’any 1948 es crea la OEA, instrument visible de la influència nord-americana. La OEA, en la Guerra Freda, per evitar l’avanç comunista imposa dictadures brutals als països llatins.
Política a Amèrica Llatina Les dictadures més brutals són a Amèrica Central: un exemple és Trujillo, dictador de República Dominicana.
Hi ha 3 excepcions: - Xile, on es manté la democràcia.
- Mèxic, on l’exèrcit no intervé en la política. El PRI manté el control del país.
- Argentina, on el model és el “justicialismo”, de Juan Domingo Perón, on es combinaven elements progressistes, nacionalisme i elements feixistes.
Cuba i la dictadura de Batista Cuba és el país més controlat que té els EUA. Domini dins el camp econòmic: les multinacionals nord-americanes controlaven els recursos i indústries de Cuba. Això afavoria les inversions i també les desigualtats socials, especialment entre camp i ciutat.
L’home de Washington era Batista, suportat per la CIA, la seva brutal política i corrupció.
Castro, Che Guevara i Revolució Cubana A finals de 1956 comença la lluita armada dels rebels, liderats per Fidel Castro i Che Guevara.
Els revolucionaris no aconsegueixen provocar l’aixecament contra Batista i es refugien a la selva. El programa dels guerrillers era patriòtic i reformista més que socialista, i aconsegueix el suport dels pagesos gràcies a la propaganda (Radio Rebelde).
A principis de 1958, els EUA retiren els ajuts a Batista ja que és indefensable. Els revolucionaris reben un creixent suport internacional. L’1 de gener de 1959 guanyen els revolucionaris.
Cuba i la ruptura amb els EUA Durant els primers mesos, Castro governa en coalició amb altres països. És un govern progressiu i no comunista. Les mesures desperten simpatia al principi als EUA.
Amb la llei de reforma agrària, comencen els problemes entre Castro i EUA. EUA vol desferse’n. La nacionalització d’empreses nord-americanes profunditza les desconfiances. L’any 1960, EUA deixa de subministrar petroli a Cuba i Castro reacciona dirigint-se a la URSS per ajuts. El règim socialista es va transformant amb el temps amb comunista. La CIA comença a organitzar complots per a matar a Castro. A principis de 1961, Kennedy imposa l’embargament a Cuba i trenca totes les relacions diplomàtiques.
Amèrica Llatina i l’Aliança pel Progrés Kennedy es preocupa per millorar les condicions de vida a Amèrica Llatina per evitar ànsies de revolucions com a Cuba. L’Aliança pel Progrés, en efectes pràctics, no és gaire útil, només és soroll. La iniciativa proporciona a Kennedy molta popularitat a Amèrica Llatina.
Tot i això, l’Aliança va ser un fracàs, els ajuts van ser poc consistents.
La Bahía de Cochinos L’enfrontament Cuba-EUA havia anat augmentant durant 1960. Eisenhower posa en marxa un projecte d’invasió d’exiliats cubans, armats per la CIA i finançat per la màfia i Kennedy ho aprova. A mitjans de 1961, els exiliats desembarquen a Bahia de Cochinos i són fàcilment derrotats per l’exèrcit cubà. Conseqüències: - Fracàs rotund de Kennedy, que augmenta la pressió sobre Cuba.
- Greu cop al prestigi dels EUA.
- Inicien projectes per assassinar Castro.
- Castro s’apropa cada vegada més a la URSS en busca de protecció.
La crisi dels míssils a Cuba Va ser la crisi més perillosa de la Guerra Freda. Castro i la URSS, a l’estiu de 1962 pacten desplegar míssils ofensius soviètics a Cuba contra les amenaces nord-americanes. El 14-101962 un avió nord-americà descobreix les instal·lacions. El dilema de Kennedy: atacar com recomanaven els militars o no reaccionar (després de la greu derrota de Bahia de Cochinos).
Kennedy reacciona imposant un bloqueig total a Cuba. Durant 13 dies hi ha una amenaça de guerra nuclear. Al final, Khrusxov retira els míssils tot i les protestes de Castro. Kennedy, en canvi, promet no tornar a atacar Cuba i retira secretament els míssils nord-americans a Turquia. Es veu com una victòria estratègica dels EUA i un fracàs de Khrusxov.
...