Robert A. Dahl: "Democràcia i economia" (2013)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura política
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 24/10/2014
Descargas 3

Vista previa del texto

Jordi Peralta i Mulet Periodisme – Grup 1 Estructura política SEMINARI 2. DEMOCRÀCIA I ECONOMIA Novembre 2013 Als capítols 13 i 14 de La Democracia, Robert A. Dahl explica a bastament la relació dialèctica existent entre l’economia de lliure mercat i la democràcia poliàrquica, afirmant que la primera afavoreix la segona i refusant les economies de planificació central. Tot i això, Dahl hi afegeix certs matisos i reconeix que el capitalisme també pot limitar el potencial democràtic d’una nació i crear desigualtats entre els seus ciutadans.
Davant de tot plegat, el millor que podem fer per comprovar si Dahl va per bon camí és consultar dades que corroborin o refutin els plantejaments que desenvolupa el professor de ciència política de la Universitat de Yale. Per fer-ho analitzarem indicadors polítics i econòmics d’uns quants països. Així doncs, l’indicador polític escollit és la percepció de la corrupció, mentre que els econòmics són l’atur i el PIB. Ens fixarem especialment en Dinamarca, nació europea capdavantera en molts aspectes que compta amb un dels estats del benestar més desenvolupats i eficients del món –en línia amb el model socialdemòcrata escandinau–, i en Mèxic, país democràtic en vies de desenvolupament governat actualment pels tecnòcrates neoliberals del Partido Revolucionario Institucional: Percepció de la corrupció (Transparency International): PIB (Fons Monetari Internacional, dades del 2012): -Dinamarca: 57.572 USD, 8ª posició al rànking mundial -Mèxic: 10.514 USD, 63ª posició al rànking mundial Atur (datosmacro.com, dades del setembre del 2013): Comencem pel primer indicador exposat. Observem que, en el cas danès, en la majoria dels àmbits la percepció de corrupció és molt baixa, sobretot en el sistema judicial.
Curiosament, on menys transparència es percep és en els organismes de caire religiós.
Jordi Peralta i Mulet Periodisme – Grup 1 Estructura política Per contra, al Mèxic en mans neoliberals la percepció de la corrupció és especialment alta, i s’apropa al màxim en els àmbits dels partits polítics i de la policia (4,6 tots dos, essent el 5 entès com a “molt corrupte”). El país nòrdic compta amb una major tradició democràtica que Mèxic, cert, però no oblidem que es regeix estructuralment pels principis keynesians que garanteixen uns serveis públics amplis i de qualitat per al conjunt de la població, quelcom que s’aproximaria més o menys a la idea de socialisme: el capitalisme no pot traspassar determinades línies vermelles. En canvi, a Mèxic els mercats poden fer i desfer com vulguin, però tenint en compte aquestes dades no sembla que la doctrina econòmica de Hayek hagi esdevingut beneficiosa per a la democràcia.
Fixant-nos en els indicadors econòmics, veiem que Dinamarca s’erigeix com aquell paradís on tot treballador precari voldria establir-se per tal de construir-s’hi un futur digne: 7,1% d’atur i 8è PIB més alt del món. Mèxic, tot i que té menys atur, se situa molt més avall al mateix rànking del PIB. Hem de pensar que l’atur és una dada molt relativa: caldria veure també en quines condicions treballa la població activa de cada país i analitzar detalls com ara el sou mínim: a Mèxic, per exemple, és de 63,07 pesos 1 (359,10 euros), mentre que a Dinamarca és d’uns 2000 euros mensuals 2. La diferència és abismal. Així doncs, el lliure mercat no només no ha garantit la qualitat democràtica a Mèxic, sinó que també aboca a la precarietat a una majoria de la seva població. Tot plegat mentre l’economia del país, paradoxalment, segueix creixent. “El creixement econòmic és favorable a la democràcia”, afirma Dahl. No sempre. En tot cas, dependrà de com s’administri aquest creixement i del fet que la riquesa es redistribueixi equitativament en comptes de quedar en mans d’una oligarquia corrupta.
Ara bé, no cal anar tan lluny per constatar que neoliberalisme i democràcia no tenen per què ser compatibles i molt sovint fins i tot s’oposen entre si: a casa nostra, a la Mediterrània, els estats del benestar desapareixen víctimes de la voracitat dels mercats; els respectius governs, en comptes de defensar la sobirania econòmica, obeeixen la troika i es mostren repressius amb la pròpia ciutadania, restringint drets i retallant la llibertat d’expressió; i la classe mitjana, que segons Dahl és perfectament assegurada pel lliure mercat, es precaritza a marxes forçades. També podem posar un exemple històric: el del Xile d’Allende. El govern socialista democràticament escollit pel poble fou enderrocat per un cop d’estat planejat per Milton Friedman, l’Escola de Chicago i la CIA. Quanta democràcia està disposat a tolerar el capitalisme? I una pregunta encara millor: què entenem per “democràcia”? Perquè la definició clàssica que en fem des d’Occident, de caire liberal, és relativa. Si entenem que la democràcia, el significat de la qual és “govern del poble”, es basa en els drets socials, el mot és perfectament aplicable als països que segueixen aquest model, que a nosaltres ens pot semblar “autoritari”. I no parlo pas d’Egipte, en mans d’una dictadura militar que aboca el seu poble a la misèria.
Parlo d’indrets com ara l’Equador, que està recuperant-se del tsunami neoliberal que va arrasar Llatinoamèrica fa un temps i, dirigit per un govern que aplica mesures socialitzants, està eradicant les desigualtats i registrant mínims històrics pel que fa a la taxa d’atur3. Populisme? Dictadura encoberta? La major part dels equatorians no ho perceben així. I un darrer interrogant: per què la forma poliàrquica, tan defensada per Dahl, ha d’ésser l’única fórmula vàlida a l’hora d’organitzar políticament un país? 1 http://www.robnovelo.com/salarios-minimos-profesionales-2013/ http://www.minimum-wage.org/international/en/Denmark 3 http://www.bce.fin.ec/resumen_ticker.php?ticker_value=desempleo 2 ...