Tema 9 (1998)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Fonaments del Dret Privat i de l'Empresa
Año del apunte 1998
Páginas 5
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9: L’EMPRESARI MERCANTIL INDIVIDUAL 1. CONCEPTE D’EMPRESARI INDIVIDUAL Aquella persona física que exerceix en nom propi (de manera directe, per sí mateix o de manera indirecte, mitjançant representant), una activitat constitutiva d’empresa, és a dir, empresarial.
L’empresari individual ve marcat per dues grans característiques. Quan el Codi de Comerç (de manera escassa) es posa a regular-lo, diu que l’empresari individual: 1) Ha de tenir capacitat= L’article 4 del Codi de Comerç ens fixa 2 requisits.
-Tenir més de 18 anys.
-Tenir la lliure disposició dels béns (no haver estat incapacitat judicialment).
*S’exclouen els menors inclús si estan emancipats.
>>Hi ha una excepció, tenint en compte el principi de continuïtat de l’empresa: tinc una empresa i moro. Li deixo la meva empresa al meu hereu (que és el meu fill que ara és menor d’edat). Què fem? En aquests casos, excepcionalment es permet que el menor d’edat o incapacitat adquireixi per herència una empresa en funcionament. (art. 5 CCom.) -El que no podrà fer el menor/incapacitat, serà actuar. Pot ser titular de l’empresa però haurà d’exercir-la mitjançant representants legals (la presa de decisions l’haurà de fer el seu representant legal, és a dir, el seu tutor.) Si els representants legals no poden exercir l’activitat empresarial (per incompatibilitat), llavors s’hauran de nomenar un o més apoderats generals (=factors). Tot i això, encara que el representant legal tingui capacitat, també es pot nomenar de manera voluntària.
-El menor o l’incapaç pot crear, a més, una societat. Per tant, es pot decidir que davant de l’empresari individual, el menor o incapaç (mitjançant els seus representats legals) pot crear una societat.
Llavors no hi ha cap inconvenient en que el menor o incapaç tingui accions dins d’aquesta societat.
2) Ha d’exercir de manera habitual= el codi defineix «habitual» quan es donen les circumstancies de l’article 3.
*Art.3: desde que la persona que se proponga ejercerlo anunciare por circulares, periódicos, carteles, rótulos expuestos al público, o de otro modo cualquiera, un establecimiento que tenga por objeto alguna operación mercantil» -S’ha de contextualitzar a l’època, i avui en dia, es pot donar publicitat d’altres maneres.
Si una persona física s’inscriu en el Registre Mercantil es considera que és empresari individual.
2. PROHIBICIONS Hi ha determinades persones, que son perfectament capaces (d’acord amb els requisits), però que no poden exercir certa activitat empresarial.
Se’ls prohibeix adquirir la facultat d’empresari individual, ja sigui per ells mateixos o per representant.
La base d’això és l’article 14.
El que s’imposa a aquest article ha quedat superat i els seus preceptes han estat substituïts i les prohibicions segueixen existint, però estan «escampades» en diverses lleis o normes administratives on s’estableixen nombroses incompatibilitats per l’exercici d’activitats mercantils per part de persones que diguin a terme càrrecs polítics. (Per exemple: els jutges).
N’hi ha d’altres, que en lloc de sorgir de l’interès públic, són d’interès privat.
1 DIFERÈNCIES: Quan la prohibició és d’interès públic, no es pot autoritzar (l’incompliment). En canvi, el titular de l’interès que es vol protegir, pot donar autorització per eliminar aquesta prohibició.
3 prohibicions més rellevants (i més desconegudes): a) Els factors mercantils o apoderats generals (interès privat i per tant es pot exceptuar) b) L’administrador d’una societat de capital (també d’interès privat i exceptuable). Consisteix en que l’administrador d’una societat no pot obrir un negoci per compte propi que es dediqui exactament al que es dedica la societat. L’administrador pot sol·licitar-ho a la societat, i si la societat l’autoritza, la prohibició desapareix.
c) Concursat inhabilitat= en concurs de creditors, se’l pot inhabilitar i per tant, no podrà concursar.
(interès públic i per tant, no exceptuable).
2.1 Incompliment d’una prohibició Tractament general: quan una persona incompleix una prohibició, per tant, esdevé empresari sense poderho ser, els seus actes són vàlids.
Tot i així, al infractor se l’imposaran sancions administratives (vinculades a les prohibicions absolutes o d’interès públic) o civils (si son d’interès particular. Per exemple, exclusió del soci col·lectiu, cesament del factor, separació dels administradors de les societats de capital) Per exemple, si es tracta d’un jutge que incompleix, se li obre un expedient i que pot comportar la fi de l’exercici judicial. Les conseqüències son a nivell personal.
El que s’haurà de fer en tot cas, serà liquidar l’empresa.
Si el tercer amb qui contractes és de mala fe (em coneix), l’incompliment per part de l’empresari, l’actuació és anul·lable.
3. EXERCICI DEL COMERÇ PER PART DE PERSONA CASADA Quins béns responen de l’exercici de comerç de l’empresari casat? EXEMPLE: Maria (Te una perruqueria) + Jordi casats.
a) Separació de béns, en l’àmbit empresarial te una solució fàcil= «lo teu és teu i lo meu és meu» Els béns que son de la propietat de la Maria, responen dels deutes de la perruqueria de la Maria.
Els béns que son de la propietat del Jordi, responen dels deutes del cònjuge empresari (Maria)? No.
-amb una excepció: que Jordi consenti expressament vincular els seus béns a la responsabilitat per deute d ela perruqueria de la seva dona.
Aquest és el règim que s’aplicaria a Catalunya.
b) Societat de guanys Hi ha tres grups de béns 1) béns privatius d’un cònjuge 2) béns privatius de l’altre cònjuge 3) béns comuns Hipòtesi de treball: allò amb que cadascú entra en el matrimoni, segueix essent privatiu. Els guanys que s’obtenen durant el matrimoni, són comuns o de caràcter de guanys.
-Això és una hipòtesi de treball. No funciona sempre. Hi ha excepcions.
-Si algú obté una herència, aquests guanys son privatius.
-Els guanys que s’obtinguin de l’herència, però, seran comuns.
2 En el nostre cas: 1) Béns propis del cònjuge empresari (Maria)= obligats 2) Béns propis del cònjuge no empresari (Jordi)= no obligats, excepte el consentiment exprès 3) Béns comuns= Art. 6 fa una partició dels béns comuns -Béns comuns que derivin de l’activitat comercial de la Maria, responen. Els guanys que genera l’activitat comercial, que són comuns, responen.
-En cas que no es pugui determinar si procedeixen de l’activitat comercial o no, s’aplica el criteri salomònic i es separa la meitat, considerant-la provinent del comerç, i la meitat que no.
presumpte).
-La resta, quedaran obligats només si es dóna el consentiment (exprés o Presunción del consentimiento: Arts. 7 i 8 -Supòsit en que la estaves exercint el comerç i el continues exercint després de casar-te amb el teu home (aquest ho sap). «Se presumirá otorgado el consentimiento cuando se ejerza el comercio con conocimiento y sin oposición expresa del cónyuge que deba prestarlo” (Art. 7) D’aquesta manera estàs consentint presumptament que els teus béns comuns quedin obligats a l’activitat empresarial -Supòsit en que practiques l’activitat comercial i el cònjuge no s’hi oposa expressament. «También se presumirá prestado el consentimiento cuando al contraer matrimonio se hallare uno de los cónyuges ejerciendo el comercio y lo continuare sin oposición del otro.» >>Si el cònjuge no ha expressat la oposició expressa, s’entén donat el consentiment.
*Exprés: fas declaració expressa de la teva voluntat *Presumpte: mitjançant un acte que per sí expressa la voluntat de manera indirecte, encara que no s’expressi aquesta de manera directa.
La oposició només es pot fer d’una manera per a que tingui efectes Erga omnes: escriptura pública i inscripció en el Registre Mercantil en la fulla de l’empresari individual. La oposició es pot presentar en qualsevol moment del matrimoni, però tenint en compte que només te efectes futurs. Oposició només te efectes erga omnes des del moment en que es publica en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil >>Tots aquells deutes contrets abans de la publicació en el BORNE els béns comuns queden obligats. Els deutes després de la publicació, ja no hi queden.
En la pràctica, en Jordi s’ha d’oposar per escriptura pública i en el RM a la fulla de l’empresari individual.
Si es tracta d’un tercer de mala fe (no s’ha publicat en el Borne, però jo se que t’hi has oposat), òbviament ja es pot oposar.
4. INSCRIPCIÓ REGISTRAL 1) Un empresari individual no s’ha d’inscriure obligatòriament al Registre Mercantil. La seva inscripció és voluntària excepte: -naviu - empresari individual de responsabilitat limitada 2) Per regla general, la inscripció es practica a instància del propi empresari, en virtut de la declaració dirigida al Registrador (document privat), amb firma davant seu o notarialment legitimada.
3 3) Hi ha casos en que la inscripció no la du a terme l’empresari individual. Sinó que l’afectúa una altra persona. Hi ha dos casos: -Cas de menors o incapacitats: inscripció sol·licitada per el seu representant legal.
-Ca d’empresari casat: el cònjuge pot sol·licitar la inscripció. Per presentar la oposició, en Jordi, ha d’anar al registre mercantil. Però que passa si la Maria no hi està inscrita? En Jordi pot instar la inscripció de la Maria a efectes de presentar la oposició a la seva activitat mercantil.
4) Dades que consten a la inscripció de l’empresari individual (diapo 12).
5) Quan tu vols inscriure en el registre quelcom que suposa l'esvent d’un impost, has de presentar l’acreditació de que l’has pagat i que quedes exempt.
6) Algunes de les qüestions que s’han d’inscriure dintre la fulla de l’empresari individual (diapo 13).
- Poders generals conferits -Obertura i tancament de sucursals -Declaració de concurs -Relacionades amb l’empresari casat 5. FIGURA D’EMPRESARI ESPECIAL: EMPRENEDOR RESPONSABILITAT LIMITADA 11 de la Ley 14/2013, de 27 de septiembre: Llei que crea una figura d’empresari anomenada: Emprenedor de responsabilitat limitada Permet que l’empresari limiti la seva responsabilitat pels deutes que tinguin causa de l’exercici de l’activitat empresarial o professional mitjançant l’assumpció de la condició d’empresari emprenedor de responsabilitat limitada.
El que treu fora de la responsabilitat, és “molt poca cosa”. El que permet deixar fora: -Vivenda habitual del deutor per un valor màxim de 300.000. En població de més de 1.000.000 habitants, és de 1,5 milions d’euros mes. «salvo que hubiera actuado con fraude o negligencia grave en el cumplimiento de sus obligaciones con terceros, siempre que así constare acreditado por sentencia firme o en concurso declarado culpable” -S’ha d’indicar el bé immoble en el Registre Mercantil 5.1 Obligacions de caràcter registral a) El fet de ser emprenedor de responsabilitat limitada, t’obliga a inscriure’t en el Registre Mercantil. A més has d’inscriure a la fulla, el bé immoble.
b) Has de deixar constància d’aquesta condició en tota la seva documentació.
c) Previsió d’un portal públic de lliure accés per a divulgar la identitat d’aquests emprenedors.
d) Inscripció en el registre de la Propietat, en la fulla oberta del bé.
Per tant ha d’efectuar, com a cosa característica, 2 inscripcions. La idea és que la gent conegui que tal persona és emprenedor de responsabilitat limitada.
5.2 Està obligat a fer comptes anuals i a més els has d’auditar (si reuneixes les condicions necessàries). A més les has de dipositar en el Registre Mercantil.
4 -Què passa amb aquells empresaris que van per Mòduls? La previsió d’un model estandarditzat on es faci constar certes dades d’aquests empresaris en substitució dels comptes.
Inconvenients superen els avantatges i, per tant, és una figura que ha tingut molt poc èxit. A més per una altra raó: si tu has fet una empresa, i vols limitar la responsabilitat, la millor manera per a fer-ho és creant una societat limitada.
Creo una empresa, aporto 3000 euros que és el mínim que s’exigeix i ja està. Avui en dia, una sola persona pot construir una societat limitada.
5 ...