Dissenys - Bloc II (Part 3) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Dissenys de Recerca
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Apunts de Dissenys - Victòria Carreras, Manuel Viader, Antonio Cosculluela

Vista previa del texto

asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 1. Dissenys quasi-experimental (estudis amb mostres no aleatoritzades) 1.1.
Característiques generals • • • Manipulació de les variables independents Tenen en comú amb el disseny experimental que existeix algun tipus d’intervenció. Treball amb grups “naturals” (ja formats) Com ja s’ha indicat anteriorment, la diferencia bàsica entre un disseny experimental i un disseny quasiexperimental és que, en aquest darrer cas, l’investigador no forma els grups experimentals d’acord amb el seu propi criteri (grups a l’atzar, homogenis, etc.), sinó que ha de treballar amb grups ja formats anteriorment i sobre la composició dels quals no té control. D’aquesta forma l’equivalència inicials dels grups no queda garantida, i s’introdueix un element de possible confusió en els futurs resultats. Substitució del control experimental més potent per altres elements de control més dèbils És molt habitual que els dissenys quasi-experimentals s’utilitzin en situacions de camp o externes al laboratori (entorn laboral, educatiu, social, etc.), cosa que també dificulta la introducció de tècniques de control potents per evitar el possible efecte de variables de confusió. Considerant tots aquests problemes queda clar que el disseny quasi-experimental ofereix un menor nivell de validesa interna que els disseny experimentals. Per compensar en part aquesta situació, els dissenys quasi-experimentals introdueixen alguns mecanismes complementaris de control, com són la realització de registres pretest per valorar el nivell d’equivalència inicial dels grups (element pràcticament indispensable), l’existència d’un grup control, o altres. 1.2.
Classificació dels dissenys quasi-experimentals transversals Els dissenys quasi-experimentals (com també els experimentals) poden ser transversals o longitudinals. En aquest apartat només s’estudiaran els dissenys transversals, mentre que els longitudinals s’abordaran al bloc III. Existeixen 3 grans tipus de dissenys quasi experimentals: 1. Comparació estàtica - Esquema bàsic: Comparació de dos o més grups amb mesures pre-test i postest - Casos especials: Mesures pre-test substitutives, mostres separades, inversió de tractament 2. Variables dependents no equivalents 3. Un sol grup i una variable dependent - Retirada de tractament - Tractament repetit El disseny quasi-experimental més habitual és el de comparació estàtica o grup control no equivalent, el qual, com indica el seu nom, implica la comparació de resultats d’un o més grups que reben tractament amb els d’un grup control. En els altres casos (punts 2 i 3) l’ús de grup control és substituït per altres principis de control, tal i com es veurà seguidament. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 1.2.1.
Dissenys transversals: Comparació estàtica (grup control no equivalent) Esquema general: Els diferents grups poden ser ciutats, classes d’una escola, els pacients d’un hospital, etc. Primer cal realitzar un registre pre-test de la VD que ens interessa. Després s’introdueix la intervenció (x1) en el grup experimental i, per últim, es torna a registrar la VD per veure si s’ha produït algun canvi. Aquest és l’esquema bàsic però poden haver-hi variacions. Per exemple, podem tenir 4 escoles, en lloc de 2, i les dividim en dos grups: 2 escoles serien GE i 2, GC. Característiques bàsiques: • • • Existència d’un grup control que no rep tractament No es pot garantir l’equivalència dels grups Existència de mesures pretests de diversos tipus Com indica el seu nom, el disseny de comparació estàtica o de grup control no equivalent es basa en l’existència d’un o més grups “experimentals” (depenent dels tractaments a aplicar) i d’un (en algun cas poden ser dos o més) grup control que no rep tractament i serveix com a element de comparació. Tant en el grup o grups que reben tractament com en el grup control es realitzen registres pre-test, que serveixen per valorar si els diferents grups són més o menys equivalents i també com a element de comparació entre els resultats pretest i els postest, cosa que ens ajuda a valorar el possible efecte de la intervenció. - Si comparem R1 amb R3, estem comparant si els grups experimental i control són equivalents inicialment entre ells. Si comparem R2 amb R4, estem observant si un tractament és efectiu o no. Hem de fer-ho tenint en compte els resultats del pre-test, perquè pot ser que la diferència ja existís abans, és a dir, pot ser no eren homogenis des del principi. Per tant, és útil comparar R1 amb R2 o R3 amb R4. La denominació de grup control no equivalent es refereix al fet de que no podem garantir l’equivalència inicial entre els grups experimental i control, tot i que els registres pretest ens orienten sobre el possible grau de les diferències entre un i l’altre. Si volem aplicar més d’un tractament cal disposar de tants grups com intervencions previstes. Per altra part, de vegades el mateix tractament s’aplica a diferents grups, de forma que podem obtenir informació suplementària. També es poden trobar casos on s’utilitza més d’un grup control. Tot plegat ens aporta més dades, que podem interpretar amb un major grau de seguretat. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Ex. 1: Grups Pre-test Condicions Postest Exp. 6,7 X1 7,4 Control 6,6 X2 6,7 És eficaç perquè els grups són homogenis. Ex. 2: Grups Pre-test Condicions Postest Exp. 6,7 X1 7,4 Control 6,6 X2 7,3 El tractament no és la causa de la millora. Ex. 3: Grups Pre-test Condicions Postest Exp. 6,7 X1 6,5 Control 6,0 X2 6,2 Si només comparo el postest puc dir que les diferències no són significatives, però si observem el pre-test podem veure que els grups no són homogenis: el GE empitjora i el GC milloraà Hem de tenir en compte el tot global perquè pot canviar totalment la interpretació. Variants del disseny (Casos especials) Variant Característiques Mesures pre-test substitutives Instruments de mesura diferents (relacionats) en pre-test i postest Mostres separades Mesures pre-test i postest preses en grups diferents Al marge del disseny de comparació estàtica “estàndard”, hi ha dues variants d’interès que cal conèixer: • Mesures pretest substitutives En aquest cas no s’utilitza el mateix instrument de registre per obtenir els resultats pretest i postest. Per exemple, si es vol valorar si una determinada intervenció produeix canvis en l’actitud dels subjectes cap a un determinat fenomen social (per exemple, el consum de drogues), es pot utilitzar una escala psicomètrica d’actituds per fer el registre de dades. Ara bé, és aconsellable no utilitzar exactament els mateixos ítems abans i després del tractament, per evitar possibles efectes re-test. Si utilitzo la mateixa escala abans i després puc estar distorsionant els resultats ja que es pot donar el fenomen de record en el re-test. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com En aquest cas, una solució habitual és utilitzar escales diferents (però relacionades), o emprar ítems diferents dins de la mateixa escala, és a dir, dividir el test en dues parts i passar la primera al pre-tests i la segona al postest. Naturalment, és fonamental assegurar que els dos instruments de mesura utilitzats són totalment comparables. • Mostres separades Els subjectes als quals es realitzen els registres pretest no són els mateixos que aquells amb els que s’obtenen els registres postest. Normalment això no és deliberat, sinó el resultat de les característiques de l’estudi. Per exemple: Suposem que volem esbrinar si l’horari de funcionament d’un servei sanitari influeix en el nivell de satisfacció dels usuaris. Obtenim mesures de satisfacció (qüestionari d’opinió) amb l’horari habitual; posteriorment s’introdueix una modificació en l’horari, i s’obtenen registres de satisfacció després del canvi. És evident que no podem garantir que les persones que utilitzen el servei després del canvi són les mateixes que ho feien abans (probablement algunes sí, però altres no). Per tant, no són la mateixa “mostra” de subjectes, és un cas de mostres separades. Dit d’una altra manera, les persones que contesten el pre-test no tenen perquè ser les mateixes que les que contesten el postest (o una part de les persones). Tenim la certesa que les persones del primer grup són equivalents a les del segon? No, és un problema. Anàlisi dels resultats Anàlisi de la variància de puntuacions postest Anàlisi similar al d’un disseny de grups aleatoritzats Anàlisi de la variància de puntuacions de diferència Per a cada subjecte: Anàlisi de convariància Registres pre-tests com a covariant Rpost – Rpre 1. Anàlisi de la variància de puntuacions postest L’anàlisi de les dades d’un disseny quasi-experimental de comparació estàtica es pot fer de manera semblant a la d’un disseny experimental de grups aleatoritzats, utilitzant únicament els registres postest. No és recomanable perquè té un component de risc molt important. Ex. campus (Col·lecció d’exemples numèrics, final del PDF): Grups Pre-test Condicions Postest Exp. 67,4 X1 72,4 Control 70,0 X2 70,6 Es limita a agafar els resultats postest i fer una anàlisi de la variància. És un risc enorme ja que no sabem si els grups són equivalents (R1 – R3) ni què ha passat entre el pre i el post (R1 – R2 i R3 – R4 ). En aquest exemple hem d’anar amb calma, ja que els grups no són homogenis i no augmenten en la mateixa proporció. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com p=0,759 à Resultats no són significatius. La probabilitat que els resultats siguin deguts a l’atzar és molt elevada. Però hem de considerar que aquesta prova només té en compte el post-test. Tenim dues alternatives. 2. Anàlisi de la variància de puntuacions de diferència Ara bé, hi ha algunes alternatives que s’utilitzen amb freqüència i que es basen en utilitzar també els resultats pretest. La més senzilla és l’anàlisi de puntuacions de diferència. En aquest cas, per a cada subjecte es calcula la diferència entre la puntuació postest i la puntuació pretest, i després es fa l’anàlisi de la variància amb les puntuacions obtingudes. D’aquesta manera s’intenten neutralitzar o compensar en part les possibles diferències individuals i entre els grups que puguin existir, i que no s’han pogut controlar de cap altra forma al treballar amb grups naturals. Ex. campus: S1 à 77 – 74 = 3 Té en compte la diferència entre les puntuacions pre i post. S2 à 61 – 58 = 3 Estem analitzant fins a quin punt les persones canvien si introduïm el tractament o no. Ja estic tenint en compte el pre-test. Poden sortir resultats negatius. Fem l’anàlisi de la variància a partir de les diferències. p=0,061 à No arribem al nivell de significació, però podem plantejar-nos un dubte de si el tractament és efectiu o no. Hi ha una gran diferència entre els resultats de la primera i la segona alternativa. En la primera alternativa es perd de vista molta informació. 3. Anàlisi de la covariància Hi ha alguna altra tècnica que es basa en un principi semblant, com és l’anàlisi de covariància (ACOVAR). En el cas concret d’un disseny amb pretest i postest, aquest tipus d’anàlisi permet eliminar la variabilitat dels resultats postest associada a les diferències detectades en el pretest, mitjançant l’ús de models de regressió lineal. Agafa els resultats post i els separa de l’efecte pre-test. El resultat final ve definit per el pre-test i el postest. Com el registre pre-test pot ser diferent entre els grups, el que fa aquesta anàlisi és separar l’efecte que prové del pre-test de les del postest, donant un resultat més “pur”. Ex. campus: p=0,06 à Val la pena duplicar l’estudi o fer algun plantejament similar. 3.2.2.
Cas especial: Disseny de discontinuïtat en la regressió El disseny de discontinuïtat en la regressió és un cas particular, difícil de classificar, tot i que habitualment s’emmarca entre els dissenys quasi-experimentals. Els grups experimentals no són formats a l’atzar, però tampoc són “naturals”, sinó que són formats a partir dels resultats obtinguts en un pre-test, i després són tractats diferencialment. Característiques fonamentals: • Els grups són formats a partir del rendiment obtingut en una prova pre-test • Un dels grups rep tractament i l’altre no • Aplicació especial en recerca ATI (interacció Aptituds x Tractaments) • No són grups aleatoritzats, però tampoc “naturals” Exemples: - Si es vol millorar el rendiment dels estudiant que mostren pitjors resultats dins d’un grup de classe, es poden intentar introduir mesures de reforç del seu aprenentatge. Per fer-ho, es formarien dos sub-grups: Un de baix asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com - rendiment i un d’alt rendiment. Els estudiants del grup de baix nivell reben l’actuació de reforç i els altres no. El resultat hauria de ser una millora del rendiment dels estudiants del grup tractat. Es pot fer una cosa semblant en altres contextos. Per exemple, en el cas d’atletes, distingint entre aquells que tenen marques pitjors i els que mostren resultats millors, i introduint un sistema d’entrenament diferenciat per al grup de menor nivell. És important no confondre aquest disseny amb altres. Per exemple, en el disseny experimental de grups homogenis també es classificava els subjectes en diferents nivells a partir dels resultats d’una prova prèvia. Però en aquell cas els subjectes dels diferents nivells eren repartits equitativament entre els diversos grups experimentals, de forma que cada grup quedava format per persones de nivells diferents i, per tant, eren equivalents. En el cas del disseny de discontinuïtat en la regressió, els grups experimentals són deliberadament molt diferents entre sí, i són tractats també diferencialment precisament a partir d’això. Per valorar el possible impacte del tractament en un disseny de discontinuïtat en la regressió, és especialment útil aquest tipus de gràfic. Per a cada subjecte participant, es representen en el gràfic la seva puntuació abans (abcises) i després (ordenades) del tractament. Els subjectes situats a l’esquerra de la línia vertical són els del grup de baix nivell inicial, i els de la dreta són els de nivell alt. Si no s’aplica cap tractament, els resultats previsibles són els que es mostren en aquest gràfic. Els participants de baix nivell al primer registre continuen mostren pitjors resultats en el segon registre, tot i que naturalment pot haver-hi excepcions. Aquest gràfic és semblant a l’anterior, però suposant que el grup de menor rendiment pretest ha rebut algun tipus d’intervenció, mentre que el grup de major nivell no ha estat tractat. El resultat esperat és que els membres del grup tractat puguin mostrar una millora diferencial del seu rendiment. Aquesta “discontinuïtat” o “trencament” en la línia és un indici que ens ha de fer pensar que el tractament ha estat eficaç, tot i que això, naturalment, s’ha de valorar també a partir de la prova estadística corresponent. 3.2.3.
Dissenys transversals: Variables dependents no equivalents En el disseny quasi-experimental de variables dependents no equivalents l’element principal de definició no és l’existència d’un grup control (normalment en aquest disseny no n’hi ha, tot i que eventualment es podria introduir). Sempre es busca algun element comparatiu per comparar l’efecte dels resultats sense intervenció amb l’efecte dels resultats amb intervenció. L’element principal de control és l’existència d’una “variable dependent no equivalent”. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Característiques bàsiques: • Un sol grup “experimental” • Mesures pre i postest en dues variables dependents diferents o la mateixa VD mesurada en situacions diferents • S’espera que el tractament produeixi canvis en una de les variables dependents i no a l’altra • La variable dependent no equivalent juga un paper semblant al del grup control Tenim una intervenció (VI) que apliquem amb l’objectiu que tingui un cert impacte sobre una VD. Després tenim una variable en no hi ha cap efecte a partir de la VI. Llavors aquesta variable serveis d’element comparador (la variable dependent no equivalent). Aquesta variable no ha de canviar per l’efecte de la VI, per això és equivalent a la funció del grup control. Sempre actua com a element comparador. Exemple: - A un institut de secundària s’introdueix un programa destinat a disminuir el consum de begudes refrescants ensucrades. Es fa un registre del consum d’aquest tipus de producte a la cafeteria del centre abans i després de la introducció del programa. Ara bé, paral·lelament es registra també (abans i després del tractament) el consum d’un conjunt de productes diferents (sucs de fruita, etc.). La idea és que, per aplicació del programa, el consum de begudes ensucrades pugui disminuir, mentre que la resta de consums es pot mantenir sense canvis o fins i tot incrementar-se. Naturalment, si tots els consums baixen (tant els “tractats” com els “no tractats”) la interpretació hauria de ser diferent, i podria associar-se amb una disminució global del consum de begudes, produïda per qualsevol altra causa. Aquesta “variable dependent no equivalent” (el consum d’altres begudes) ens ofereix la possibilitat de contrastar molt millor el possible efecte del tractament i controlar l’efecte de possibles variables de confusió que puguin afectar els resultats. Grups Pre-test Condicions Postest Exp. 125 X1 105 (Begudes amb sucre) C 210 212 (Altres begudes) La VD no equivalent no canvia el seu valor per això actua com a GC. Podem afirmar que el tractament produeix el canvi. Grups Pre-test Condicions Postest Exp. 125 X1 105 (Begudes amb sucre) C 210 170 (Altres begudes) No podem afirmar que és la nostra intervenció la que ha produït el canvi perquè l’altre grup (VD no equivalent) també ha disminuït. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 3.2.4.
Dissenys transversals: Un sol grup i una sola variable dependent Característiques bàsiques: • No inclouen com a element comparatiu ni grup control ni variable dependent no equivalent • Aquests elements són substituïts per la retirada i reintroducció del tractament • Cada reintroducció del tractament es pot considerar com una rèplica • La retirada de tractament permet valorar una possible reversió dels canvis Hi ha alguns dissenys quasi-experimentals que no inclouen ni grup control ni variable dependent no equivalent. En aquest cas, l’element de “reforç” del disseny és la introducció i retirada del tractament, de vegades de forma repetida. El que se sol fer és plantejar una seqüència del tipus: 1. Registre pretest (d’allò que estic estudiant) 2. Introducció del tractament 3. Registre post-test 4. Retirada del tractament 5. Registre després de la retirada. Aquesta seqüència es pot repetir. La lògica és que si cada vegada que s’introdueix el tractament podem observar un canvi en els resultats, podem tenir una evidència raonable sobre la seva eficàcia i la consistència del seu efecte. En altres paraules, si al retirar el tractament es produeix algun canvi (es retorna a les condicions anteriors), podem pensar que el tractament és la causa. Si no tenim prou podem allargar el procés. Si cada vegada observo el mateix tinc més seguretat que el tractament és la causa del canvi. La comparació és entre les rèpliques i és interna. Per la seva banda, la retirada del tractament ens ofereix informació sobre si l’efecte del tractament és permanentirreversible (o de llarga durada) o només transitori, ja que podem veure si persisteix o no després de cada retirada. Variants més freqüents Disseny de retirada de tractament Disseny de tractament repetit Exp R1 X R2 X R3 Exp R1 X R2 X R3 X R4... Comparacions pretest – postest – retirada Comparació dels canvis produïts en cada introducció del tractament En aquesta taula es poden veure les dues variants lògiques del disseny: En el primer cas només hi ha una seqüència Pretest – Tractament – Postest – Retirada, mentre que en el segon el tractament és introduït i retirat dues o més vegades. R1 à pretest X à tractament R2 à postest X à retirada R3 à registre X à reintroducció tractament ...