T3: EL SECTOR TELEVISIU (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructures del Sistema Comunicatiu II: Sectors
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 13/03/2016
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

Estructures del Sistema Comunicatiu II: Sectors Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda TEMA 3: EL SECTOR TELEVISIU ANTECEDENTS HISTÒRICS 2 models fundadors de la TV:  Model privat  Model públic Model privat de TV        Vinculada en els orígens de la TV als Estats Units. Fomentat pel liberalisme econòmic.
Poder públic: paper d’àrbitre (passiu) – només en cas de conflicte.
Protagonisme del mercat: instancia reguladora de l’activitat televisiva – COMPETÈNCIA entre les cadenes, com a motor per a millorar la qualitat de l’oferta.
Primacia dels aspectes econòmics: caràcter mercantil. Finalitat: obtenir negocis, ja que, la TV s’entén com un negoci on s’ha de maximitzar beneficis.
Finalitat: obtenció de beneficis econòmics: TV com a negoci.
Publicitat principal via de finançament de TV – Necessitat de captació del públic i generació d’alts índexs d’audiència – Espectador configurat com a consumidor. Cal donar-li un producte que sigui el màxim atractiu possible per al seu consum, per aquest motiu, queda fora la promoció de productes de benefici social.
Predomini de l’entreteniment i l’infoentreteniment. Contingut més predominant perquè l’entreteniment capta grans audiències.
TV privada als Estats Units -Predomini de la TV privada – Mercat més desenvolupat.
-Escàs pes de la intervenció pública: escassa regulació. En gairebé 80 anys, només s’han creat 2 lleis que afecti a la televisió.
  1934: Communications Act (configuració règim TV) 1996: Telecommunications Act (major liberalització) -Paper marginal de la TV pública (PBS). Capacitat molt baixa de competir amb les grans cadenes de TV.
-Orígens: anys 20    Networks + Creixement ràpid nº d’emissores – Sense regulació. Xarxa o cadena de televisió.
1926: RCA + Westinghouse + General Electric = NBC. La NBC és obligada a vendre una RCS Empresa de ràdio, elèctrica de consum, i elèctrica.
1927: Columbia Broadcasting System (CBS) -1943: NBC obligada a vendre una de les seves networks: ABC -1986: FOX Broadcasting -Cadenes hispanes: Univisión i Telemundo. Amb l’arribada dels immigrants, com mexicans i llatinoamericans.
-A partir dels 70: la TV de cable assumeix el protagonisme. Moltes llars abonades. S’ha incrementat la producció de sèries al llarg dels anys.
1 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda Model públic de TV       Vinculat als orígens de la TV a Europa.
Estat: paper essencial – Gestador i prestador del servei – Situació de MONOPOLI de la TV pública. Elimina la possibilitat de la competència i deixa en mans de l’Estat la regulació i la prestació del servei.
Fonaments de la intervenció estatal en el sector TV – Idea de “servei públic”. És a dir, que la TV generi un benefici social als ciutadans. Només l’Estat pot garantir que la TV presti un servei públic als ciutadans.
Primacia d’aspectes socials: recerca de rendibilitat social com a finalitat principal. Servei que millori la participació política, la cultura, que faci divulgació científica... Si un producte no genera beneficis econòmics però sí socials, es mantindrà.
Tres funcions bàsiques de la TV: o Informar. Per garantir que els ciutadans coneixin el què passa al seu voltant i siguin capaços de generar opinió.
o Formar. Que difonguin aspectes de la societat i n’aprenguin.
o Entretenir. Perquè passin una bona estona.
Finançament públic (cànon i subvencions) – Exclusió de la publicitat. En el model original de TV pública, no s’emetia publicitat. Els impostos ciutadans estaven destinats a finançar aquest model.
Motius de la intervenció pública en el mitjà TV Quatre grans fonaments: 1. Accés universal a la ràdio. Abasta tots els territoris, fins i tot, els de difícil accés.
2. Resposta a les necessitats socials d’informació, formació i entreteniment. Prioritza les tres funcions bàsiques i així, s’assegura que se’n fa un bon ús.
3. Garantia del pluralisme i enfortiment democràtic. Es va pensar que la TV podria ser una eina per difondre i contribuir a la democràcia, després d’haver passat pels feixismes.
4. Llibertat d’expressió i dret a la informació. Tothom podrà accedir-hi, també a les notícies. Facilitarà la participació dels ciutadans en la política.
Altres motius després de la intervenció pública o o o Defensa de la identitat cultural i nacional.
Control d’un mitjà editat d’un gran potencial.
Ordenació tècnica – Manca d’espai radioelèctric.
TV pública a Europa     Regne Unit: BBC (1936) – Independència del Govern: Royal Charter (llicència d’emissió dependent de la Corona) + Canon (absència de publicitat) Itàlia: RAI (1944): 3 canals – RAI 1, RAI 2 i RAI 3 (cultural) – Finançament mixt (subvencions + publicitat + canon) Alemanya: ARD (1950) – ZDF (1963) – Estructura federal (16 canals) + Finançament mixt (canon + publicitat: 20 min diaris) França: RTF (1949) – France 2, France 3 (1973, regional i La Cinquième-ARTE (canal cultural) – Canon + Publicitat 2 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda Crisi de la televisió pública Mitjans dels 70 i principis dels 80:      Els avenços tècnics han permès espai per a més canals. Optimització de la senyal sense interferències.
Crisis de la concepció de l’audiència com a “massa”. Entendre el públic de manera indiferenciada.
Augment del nivell educatiu de la ciutadania. Deixa de ser necessari que la TV eduqui, queda en 2n pla.
Consolidació de democràcies europees. Ja no cal fomentar la democràcia, perquè ha estat instaurada.
1r. Descentralització – 2n Desregulació --- FI del MONOPOLI públic en el mitjà televisiu.
descentralització: possibilitat de que les regions també tinguin el seu propi mitjà televisiu. Apareixen canals regionals i autonòmics.
desregulació: fi d’aquest límit (monopoli) que no deixava aparèixer televisions privades, sorgeix TV3 entre d’altres. Trenca l’exclusivitat del model de TV pública a Europa.
Triple crisi de la TV pública: o o o Legitimitat: és qüestionada.
Identitat: anteriorment, formava, informava i entretenia; però ara ja no és necessari i comença a competir amb la TV privada.
Finançament: entren nous competidors i existeix menys finançament.
DESREGULACIÓ TELEVISIVA Dècada dels 80 – Transformació radical.
Aparició de 2 dinàmiques interelacionades:   Introducció dels esquemes de la competència – Inici de la mercantilització TV.
Debilitament del paper dels Estats: liberalització, ruptura de monopolis i flexibilització de la regulació.
L’Estat té molt difícil poder tornar a tenir el control.
Conseqüències: irrupció de la TV econòmica – comercialització. El seu màxim objectiu és aconseguir beneficis. Tot val per obtenir-ne.
  Europa: 2a generació de l’audiovisual: TV privada EUA: 3a generació de l’audiovisual: TV de pagament (cable) Conseqüències Múltiples i de gran transcendència.
1. Impulsació de la circulació internacional de programes:    Augment de les hores d’emissió.
Eliminació de part dels obstacles legals perquè el programa flueixi mundialment.
Escàs dinamisme d’indústria productora europea.
2. Alteració de les lògiques de programació    Competència per índex d’audiència Abandonament de funcions de “servei públic” Degradació dels continguts. Informar, formar i entretenir va anar perdent mica en mica per ser més competent.
3 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda 3. Creació de canals supranacionals. L’aparició per primera vegada de canals que abasten tota una regió – Euronews, CNN, BBC...
FINANÇAMENT DE LA TV Fórmules més esteses: 1) Subvencions de les Administracions públiques (via indirecta).
Està basada en els impostos que paguen els ciutadans de manera general. El Govern cada any, dins dels pressupostos que elabora dedica una quantitat de diners a la TV pública. D’aquesta manera, sembla que no s’estigui pagant per la televisió pública. Són ingressos variables.
2) Canon (impost directe).
El ciutadà paga diners directament a la TV i no passen per les mans del Govern. Permet una major independència cap al Govern. El problema és que els ciutadans han de pagar una quantitat fixada, però com a avantatge fa al ciutadà més responsable. Fórmula que s’aplica amb mecanismes diferents: nº televisions a casa, taxa en funció nº persones que viuen a cada llar... Tenen en particularitat una quantitat de diners, que seran destinats a la TV pública. No s’aplica a Espanya. Es va implantar originàriament a la BBC.
3) Ingressos publicitaris.
Es basa en els índex d’audiència. La publicitat és la font principal de finançament i representa un 40%.
4) Venda de programes i drets d’emissió.
Si una cadena elabora un programa i té èxit, és possible que una altra cadena li compri els drets d’emissió per a poder-lo retransmetre.
5) Quotes d’abonats.
Només les utilitza la televisió de pagament: Canal +, Movistar TV... A Espanya no té gaire protagonisme.
6) Ingressos derivats de la participació del públic (SMS,...).
No són gaire voluminosos.
El finançament de la TV a Espanya (en milions d’euros) 2009 2010 2011 2012 2013 PUBLICITAT 2165,4 2159,3 1904,2 1537,8 1461,8 SUBVENCIONS 1227,5 1988,1 2074 1748,7 1627 ALTRES 190,7 175,7 125,5 128 119 Ingressos publicitaris d’operadors de TV en obert (en milions d’euros) Mediaset Antena 3/Atresmedia Televisió Catalunya Vocento Unidad Editorial Canal Sur Altres 2011 817 817 77 48 31 31 118 2012 685 666 59 39 23 18 85 2013 637 654 53 36 20 16 - 4 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda LA ESTRUCTURA DE LA TV A ESPANYA       Radiotelevisió Española (RTVE): TVE-1 (programació general) i La2 (programació cultural).
Orígens: arma propagandística del règim franquista Escàs suport econòmic de l’Estat – Recurs al mercat publicitari – Doble finançament. L’ha portat a actuar com una televisió privada per lluitar per l’audiència. Crítica TVE: rebia diners de l’Estat i lluitava per la publicitat. Actualment, el finançament de la televisió pública és amb subvencions on diferents actors paguen unes quantitats (Estat i un % de les cadenes privades).
Alt nivell de politització – Diferents governs de la democràcia. Històricament molt alt a TVE.
Gestió poc professionalitzada. S’ha exigit sovint que la TVE es posés a càrrec del Govern (no professionals). Pot assumir el risc d’endeutar-se.
Forta crisi financera – Endeutament. Sobretot en el Govern d’Aznar.
TV TV Pública Estatal TV Privada TV Pagament TV Proximitat Sector mediàtic més potent i sector estrella en els mitjans de comunicació.
TV Pública Estatal Problemes financers de la TV Pública   Context de competència – Context de mercantilització: o Augment de costos de producció. Sobretot en sèries.
o Escàs suport d’Administració pública.
o Dependència de la publicitat.
Els diners procedents de la subvenció de l’Estat només cobrien un 5%. El 95% restant, l’havia de finançar la publicitat.
Endeutament. Progressiu al llarg dels anys.
La reforma que es fa a l’any 2006 (presidència de Zapatero) de la RTVE és deguda a l’endeutament, a partir d’allà ja no seria permès i podria ser motiu de penalització.
L’audiència televisiva es mesura de dues maneres diferents, amb l’EGM i l’audimetria.
La segona, en un nombre concret de llars es col·loquen audímetres que mesuren quantes vegades es canvia de canal, quanta estona mirem un canal, etc. És una empresa internacional, anomenada actualment Kantar Media.
En el context espanyol, hi ha situats aproximadament 3.500 audímetres a diferents llars (mostra petita).
Share Indicador que ens diu del percentatge total de persones estan mirant la TV, quin percentatge concret de persones està mirant cada canal. És utilitzat per veure la rendibilitat d’un programa, haurà d’assolir uns límits de share. Segons la franja del dia, el nombre d’espectadors és molt variat (per exemple, Prime Time).
5 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda TVE % Share 43 27,6 1991 1995 24,5 2000 19,6 2005 16 2010 10,2 2015 Audiència RTVE (2015) CRTVE La1 La2 CLAN 24h Teledeporte 16,8 10,2 2,6 2,5 0,9 0,6 TV Privada   Distincions clau: o Cadenes generalistes: ofereixen diversitat de continguts. Trobem totes les primeres marques i pren importància l’estratègia clau. És on les cadenes inverteixen més diners i aposten més fort, ja que, són les que més audiències generen.
o Cadenes temàtiques o especialitzades: responen a una diversificació de la programació televisiva i es centren en aspectes o continguts concrets, no ofereixen un ventall de continguts tan ampli com les anteriors. La seva aparició massiva es deu a la implantació de la TDT.
Com l’espectador pot accedir als continguts: o Obert o De pagament TV Privada a Espanya Finals dècada 80 – principis 90:     Llei 10/1998 de la TV privada: desregulació – retard. Espanya és dels últims països que posa en marxa el procés de desregulació, dins del context europeu.
Condicions restrictives: TV com a servei públic (concessions administratives) – Control governamental. El Govern decidia quines empreses podien entrar en aquest mercat i quines no.
Privilegi als grups de comunicació: altes exigències econòmiques. Per a poder participar en el mercat es demanava que l’empresa disposés d’un capital molt elevat. A més a més, només es podia acceptar un 25% de capital estranger.
3 llicències: Antena 3, Tele 5 i Canal + . No permetia altres, dues primeres eren llicències en obert i la última, de pagament.
6 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda Any 2005:   Alteració de la naturalesa de la llicència de Sogecable – Pas de Canal + a Cuatro. Per llei, Canal + no podia emetre més de 3 hores diàries en obert. No obstant, Canal + insistia en emetre en obert i el Govern de Zapatero accepta finalment amb l’aparició del nou canal (Cuatro). No és una llicència nova, és la mateixa que es va concebre als anys 90.
Nova llicència: La Sexta. Primera llicència que es va donar després de quasi 15 anys.
Any 2009:     Govern autoritza les fusions de cadenes de TV privada a Espanya.
A finals de 2009 s’anuncien dues fusions/aliances: o Telecinco – Cuatro. Mediaset fa una oferta a Prisa i compra les seves cadenes. Telecinco passa a tenir 8 cadenes.
o Fusió entre Antena 3 – La Sexta.
Configuració de dues grans plataformes televisives: 8 canals a la TDT.
Duopoli: configuració d’un mercat oligopòlic.
ATRESMEDIA: 27,7% MEDIASET 29,9% Mediaset+AtresMedia Altres 42,4 57,6 Share cadenes privades (2015) 13,4 14,4 6,8 7,8 A3 Tele 5 Cuatro La Sexta TV Temàtica Apareguda amb l’arribada de la TDT. Dos tipus de canals:   Continguts específics: esports (Teledeporte), infantil (Clan, Disney Channel, Boing), notícies (24h), sèries (A3Series).
Canals de redifusió: (reaprofitament, amb pocs continguts exclusius): FDF, Nova, Energy, Divinity, etc.
7 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda o o Quota d’audiència: en termes globals 7% del total en 2015 – Líders: FDF (3,3%), Clan (2,5%), Neox (2,4%).
Nous actors (vells coneguts): Vocento (3,3%) (Disney Channel, Paramount Channel) i UNEDISA (4,4%) (13 TV, Discovery Max).
DESCENTRALITZACIÓ: la televisió de proximitat   La descentralització televisiva: o Precursora de la desregulació.
o Vinculada a factors culturals i lingüístics.
El concepte de “televisió de proximitat”. Engloba diversos canals de televisió per estar properes al context vital dels espectadors i per ser inferiors a nivell estatal.
Modalitats de TV de proximitat o o o Desconnexions (RTVE).
Televisions autonòmiques. Televisions “mirall”, que reflecteixen la realitat local amb una programació completa i independent.
Televisions locals. Molt maltractades dins del context espanyol.
La TV autonòmica dins de l’estat espanyol Dues generacions de TV autonòmica a Espanya: 1a generació     Pioners: ETB (1982), TV3 (1983), TVG (1985). Les cadenes autonòmiques de Catalunya i el País Basc llencen la seva TV autonòmica en contra de la llei.
Canal Sur (1989), TeleMadrid (1989), Canal 9 (1989) Normalització jurídica: Llei del Tercer Canal (1983) Segons canals. Canal 33, Catalunya Informació...
2a generació   TV Canaria (1999), Castilla-La Mancha TV (2001) 2005: Expansió de la TV autonòmica = IB3 de las Islas Baleares, RTV Asturias, Aragón Televisión, Canal Sur Extremadura i 7 Región de Murcia. Molts d’aquests canals són públics però disposen de gestió pública i privada a la vegada.
La organització de les TV autonòmiques: la FORTA Organització que agrupa, de forma voluntària, a les diferents televisions autonòmiques que operen dins de l’Estat espanyol.
Funcions     Constituir un grup de compres per accedir al mercat nacional i internacional de drets audiovisuals amb una capacitat competitiva.
Crear un marc estable per a potenciar acords de coproducció. Elaborar nous continguts: concursos, sèries, etc.
Intercanvis d’imatges (programes informatius).
Defensa comú dels seus interessos + Interlocució internacional (davant la UER). Defensa els interessos de les privades 8 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda Audiències TV autonòmiques 17,5 17 15,5 15,4 11,3 7,2 1991 1995 2000 2005 2010 2015 Evolució de les audiències de TV3 19,1 18,2 12 1996 TV3 ARAGÓN TV GALICIA CANAL SUR 2006 2015 12% 9,6 9,1 7,8 TV privada a autonòmica     Apareix amb la reordenació de la TDT.
No en totes les comunitats autònomes s’ha consolidat (Castella-Lleó, Galícia, Madrid, C. Valenciana,...) Cas especialment significatiu de Catalunya: 8 TV (Grup Godó).
Pes reduït en termes d’audiència: un 0,9% en conjunt a nivell estatal en 2015 – 8TV (3,8%), CyL 7 (1,2%), La 8 (0,6%), 8 Madrid TV (0,6%), Mediterránea (0,5%), i V TV (0,3%).
9 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda TV local a Espanya Polítiques públiques de comunicació – TV local a Espanya – 4 grans etapes.
1. Absència de regulació 2. Aparició de la Llei 41/1995 3. Forta desregulació originada a partir de la desactivació de l’activitat sancionadora de l’administració en matèria d’ocupació de l’espectre (expansió caòtica) 4. Recordació amb la TDT: reducció de la oferta + tendència a la marginalitat TV de pagament Presència reduïda a comparació de la resta de modalitats.
   Explotació a partir de diferents suports: o Satèl·lit (Digital +) o Cable (Vodafone-Ono) o IPTV (Movistar TV) o TDT (Gol TV, AXN...) Articulació de la oferta a partir de: o Paquet bàsic o Canals premium + PPV Finançament: quotes abonats + venda de programes 10 ...