Notes sobre Josep Carner (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Literatura Catalana
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 20/05/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

NOTES SOBRE JOSEP CARNER Josep Carner (1884-1970) arriba força al present. Representa un tall important en la poesia catalana del seu temps, ja que sobretot en la primera etapa de la seva poesia és el representant per antonomàsia del Noucentisme.
Des del punt de vista poètic, la poesia noucentista és construïda a cavall de dos moviments poètics d'origen francès: el Parnassianisme i el Simbolisme. A partir dels anys 60 del segle XIX, no es podrien explicar sense un origen comú: Baudelaire i Les flors del mal, que podria ser el llibre més important de la poesia del s. XIX.
La poesia parnassiana és una poesia preocupada sobretot per la perfecció formal. Per exemple, ret un veritable culte al sonet. Per altra banda, és una poesia molt preocupada per superar l'exaltació d'allò que va significar la poesia romàntica i la modernista, més enllà de l'exaltació subjectiva. A vegades sembla distant.
La poesia simbolista intenta interpretar la realitat objectiva com a símbol d'una realitat subjectiva amagada. S'interessa més pel suggeriment, la connotació, la musicalitat.
La poesia més característicament noucentista, i la de Carner a la primera època, està feta sobre aquests dos pilars, sobre els romàntics anglesos també en el cas de Carner. És el primer poeta noucentista i la figura més important. El Noucentisme mira de fer una caracterització pròpia d'aquests moviments per a contrarestar allò romàntic.
Després, Carner anirà cap a la poesia postsimbolista, que se centra en l'home i en l'experiència vital de l'home, la interrelació profunda, prescindint d'altres qüestions. Carner ho fa sobretot a partir de 1925 amb El cor quiet. D'altres poetes aniran cap a allò que es diu poesia pura, però Carner mai.
Des del punt de vista més extern, veiem en Carner un augment de la profunditat. La poesia noucentista de Carner de vegades ens dóna una sensació de superficialitat, ja que escrivia amb molta facilitat, però allunyat de la teoria de la paraula viva de Maragall. Això canvia radicalment amb El cor quiet. Entre d'altres produccions, el 1941, a l'exili, publica Nabí, un 1 llarg poema filosòfic al llarg de l'episodi bíblic de Jonàs, el qual s'engolí una balena. Parla de la voluntat divina sense perdre la llibertat, les ganes de seguir, és un dels grans poemes en la història de la Llengua Catalana.
La trajectòria de Carner és amplíssima, comença publicant en revistes als 12 anys. És un home que revisava i revisava la seva poesia, potser a vegades la feia anar a pitjor de tantes vegades de tornar i tornar. Fou un gran poeta i una font de coneixement humanístic, estètic i de bellesa extraordinària. Segons com pot resultar molt llunyà, però alhora molt pròxim.
Una cosa que pesa molt en l'evolució de Carner són les experiències col·lectives i personals.
A partir de 1920 ja no viu a Catalunya perquè no té cap sou fix i busca una sortida amb estabilitat econòmica. Llicenciat en Dret, fa unes oposicions per al cos diplomàtic, i és cònsol d'Espanya fins al 1939. Després serà un simple exiliat que no pot entrar al país. A la II Guerra Mundial se'n va a Mèxic, i després tornarà a Europa. No torna a Catalunya fins al maig del 70, poc abans de morir. L'anomenat Príncep dels poetes torna vell i amb Alzheimer. Mor l'octubre d'aquell any.
És un cas de precocitat i evolució immensa, molt bon col·laborador periodístic, amb prosa noucentista i potser poc comunicativa, però un model al cap i a la fi. Col·laborava perquè tenia coses a dir, però també perquè cobrava, ja que tenia dificultats econòmiques. També va escriure dues o tres peces de teatre i, sobretot, va ser un excel·lent traductor, especialment gran en anglès. Per exemple, les traduccions de Dickens continuen essent molt bones.
2 ...