13.1 Introducció i conflicte Patrici-Plebeu [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 13- REPÚBLICA ROMANA (509 aC – 27 aC Òrgans de Govern de la República Romana A) SENAT - Un cop s’expulsa a Tarquini el Superb, el poder passa en mans de l’antic consell reial (senat) gràcies a la influencia dels seus membres. El poder estarà en mans de l’aristocràcia i marginarà als plebeus.
- El que abans era un òrgan consultiu passa a ser legislatiu i executiu erigint-se en un únic representant legal de la ciutat de Roma.
- Per entrar al Senat havies d’haver nascut en una família aristocràtica.
- Format per 100 membres en època de Ròmul, s’amplia a 300. El càrrec es vitalici (a menys que l’exclogui el censor) - El Senat administra el tresor públic, controla l’exèrcit i imparteix justícia basant-se en el dret consuetudinari oral.
- La incapacitat del Senat en exercir eficaçment totes les seves funcions determina la creació de les magistratures (persones que desenvolupen un càrrec amb una funció molt específic). Les magistratures romanes es basen en la temporalitat (s’estén el càrrec en 1 any) i col·legialitat (de cada magistratura no hi ha 1 magistrat, sinó 2) així s’evita l’acumulació de poder per part d’una sola persona.
B) MAGISTRATURES - Cònsols:  Anomenats praetores fins el 366 aC on canvien el nom per anomenar-se cònsols.
 Escollits pel Senat  Ostenten el seu càrrec durant un any.
 Agrupaven el poder executiu que tenien abans els reis i també algunes de les seves funcions religioses.
 Eren la cara visible de la ciutat.
 Cada any rebia el nom d’aquell consol i així controlaven el pas del temps. “els consols servien per datar la historia”  Hi ha 2 cònsols per no caure en una monarquia - Pretors: a partir del 366 aC, s’encarreguen de l’administració de justícia i tindran diferents atribucions:  Praetor urbanus: jutja els casos entre ciutadans romans  Praetor peregrinus: jutja els casos entre estrangers - Edils: creats el 444 aC, són els responsables de l’ordre públic a la ciutat i als mercats, així com de la celebració de jocs.
- Qüestors: creats el 420 aC , en principi impartien justícia (com els pretors) però després s’ocuparan de les finances: cobrar els impostos. Quan Roma comença a conquerir províncies, trobarem molts qüestors i seran de gran importància - Censors: creats el 416 aC, s’encarreguen d’efectuar el cens (econòmic i també polític). El censor estableix a quina classe social pertanyia un individu. També revisen la mortalitat.
- Dictador: càrrec personal (una sola persona). Recurs d’urgència de la República.
Quan Roma es trobava en una situació on perillava la seva existència s’escollia una persona i ostentava tots els poders (com en la monarquia) durant 6 mesos. El càrrec era auxiliat pel magister equitum (mestre dels cavallers) que ajudava al dictador.
C) ASSAMBLEES POPULARS - Comitia curiata (assemblea del poble): reunió de les 30 cúries (famílies) en que es dividia el poble romà. Aquests tenien competències polítiques i jurídiques.
- Comitia tributa (reunió política): reunió de les tribus en que es dividia el poble romà. La comitia tributa escollia els edils, els questors, els tribuns militars i el pontifex maximus.
Servi Tul·li divideix roma en 4 tribus urbanes però necessariament s’hi ha d’afegir un contingent de nouvinguts atrets pel sinecisme romà que no es poden ubicar dins de la ciutat i per això es creen les tribus rurals. En un principi trobarem 16 tribus rurals però al pas del temps, al s. I aC, n’hi haurà 31. Per tant, la suma de les 4 tribus urbanes i les 31 tribus rurals formaran un total de 35. Quan un individu naixia se l’adscrivia a una tribu, un dels paràmetres d’identificació romà.
- Comitia centuriata (reunió militar): reunió del poble en armes. En aquesta assemblea s’escollien els cònsols, els pretors, els censors, etc. La votació es duia a terme per centúries, d’aquesta manera votaven inicialment els de les primeres classes (eren els que tenien més centúries) i sempre guanyaven abans de que les classes baixes poguessin tenir l’opció de votar.
Malgrat el seu caire popular, aquestes assemblees eren controlades pels patricis, els quals monopolitzaven el poder en una democràcia oligàrquica.
CONFLICTE PATRICI PLEBEU En la composició política de la Roma republicana, els aristòcrates acaparaven tot el poder de decisió mentre els plebeus tan sols eren col·laboradors necessaris i forçosos. La lluita plebea per obtenir drets i millorar la seva condició s’allargà durant dos segles en diferents etapes (no va ser una stásis continua). La classe plebea eren tots aquells que es trobaven fora de la classe patrícia independentment de la seva riquesa.
a) Primera fase: Retirada a l’Aventí (494 aC) Els plebeus van fugir a l’Aventí (turó de roma) on hi havia el Mont Sacre (muntanya sagrada on hi havia un santuari dedicat als déus romans dedicats plenament al poble). S’hi van quedar durant varis dies i es van negar a participar en el servei militar de Roma i exigeixen la seva quota de participació en el poder polític. Els plebeus arriben a constituir una república paral·lela (“estat dins de l’estat” ) la qual la dotaran d’una assemblea i escolliran uns representants.
El cònsol Agripa Menini va negociar amb els plebeus el seu retorn i com a contrapartida del seu reintegrament a la ciutat, els plebeus van aconseguir: - - Assemblees plebees  Concilium Plebis: Creat el 471 aC, té competència sobre les lleis que afecten específicament als interessos del poble. A més, emetrà decisions del poble (plebiscita) als patricis i escolliran els tribuns que defensaran els seus drets al Senat.
Magistratures plebees  Tribuns de la plebs: en un inici, són 2 (a imitació de 2 cònsols) per passar després a 5 i 10. L’objectiu era protegir els interessos de la pleb: feien política antiaristocràtica.
Eren odiats pels patricis i en un principi alguns d’ells van ser assassinats però es va convertir a la seva persona en inviolable i si s’atemptava contra ells hi havia el càstig de pena de mort.
Dues funcions principals:  Aeixilium: protecció del plebeu (una mena de sindicat)  Intercessio: dret de vetar. Els tribuns podien intervenir al Senat que només estava format per patricis i en moltes ocasions anul·laven lleis i decrets que anessin en contra dels interessos de la plebe.
Era habitual que els patricis compressin el vot d’alguns tribuns per poder dur a terme les seves polítiques.
 Edils plebeus: la màxima missió era protegir el Mont Sacre que tenia una triada de déus: Ceres, Líber, Libera on es guardaven els arxius i els tresors dels plebeus.
b) Segona fase: Llei de les dotze taules (450 aC) Un altre problema era l’oralitat de la legislació. La llei de les dotze taules representa la primera codificació del dret.
- - A causa del conflicte patrício-plebeu, una comissió de 10 patricis (decemuiri) aboleixen les magistratures i assumiran tots els poders de la República amb l’objectiu de redactar un ordenament jurídic Les lleis tracten de temàtiques molt variades (poder del paterfamilias, propietat de la terra, liquidació de deutes) però aquestes segueixen afavorint l’aristocràcia.
c) Tercera fase: Lleis Licínies- Sèxties (367 aC) Proposades pels tribuns de la plebs i aprovades amb oposició del Senat pel dictador Marc Furi Camil. Atorgaven als plebeus uns drets que els patricis no veien amb bons ulls. El conflicte va ser tant perillós que van haver d’anomenar un dictador perquè soluciones el tema - 1 llei: aconsegueix la paritat en el consolat. Un dels consols pot ser plebeu si acumulava la suficient riquesa econòmica. Es trenca el sistema gentilici per implantar un de censatari.
- - 2 llei: limita l’assignació de terres de l’Estat Romà (l’ager Romanus) en un màxim de 125 ha per persona (així s’evita que els patricis controlin totes les terres). El repartiment segueix sent molt lent i els grans propietaris s’inventen excuses per salvar les seves terres de la llei i finalment acaba en un no res.
3 llei: reducció dels interessos. Quan els plebeus van a la guerra es desentenen dels seus negocis, perden diners i els aristòcrates s’aprofiten de la situació. Els plebeus s’acaben endeutant i fins i tot si no podien pagar la suma de diners total que devien al patrici, podien acabar sent esclaus de l’aristòcrata. Tot això es va abolir.
d) Quarta fase: Llei Hortènsia (287 aC) En un moment d’stásis a la ciutat, uns quants plebeus van estar a punt d’abandonar Roma perquè no es va fer un repartiment de terres equitatiu després de la Tercera Guerra Samnita (298-290 aC). El problema va ser tan greu que es van abolir les magistratures i es va donar el poder al dictador Quint Hortensi. Aquest va crear la Llei Hortensia: - Estableix que les lleis que s’aprovaven al senat i les lleis que s’aprovaven a les assemblees dels plebeus tinguessin la mateixa categoria.
- Defineix el populus com al global dels ciutadans romans sense distinció: es passa de la república oligàrquica i gentilícia a la timocràtica i censatària. Tot i haver aconseguit la paritat en el consolat, els plebeus també volien accedir a les magistratures i a partir d’ara el criteri d’elecció dels funcionaris magistrats ja no es ser el millor sinó que es fa en funció del capital. Això permetrà a grans comerciants a accedir al Senat.
Es dona per finalitzada la unió entre els patricis i els plebeus.
Societat A partir de la llei hortènsia, hi ha una nova societat. Tots els canvis experimentals durant el conflicte social de la Roma republicana cristal·litzen en una estructura que havia de perdurar: Dues classes dirigents, tot i que els patricis manen mes que els plebeus.
- Ordo senatorius (senadors): 300 membres formats pels antics oligarques (patrici) i pels plebeus de gran fortuna Ordo equester (cavallers): 1.800 membres, el constitueixen els plebeus prou rics per posseir terres i comerciar Plebs (proletaris) els ciutadans lliures però desfavorits econòmicament Peregrini: estrangers Drets i ciutadania Una vegada resolt el conflicte intern, Roma comença a conquerir territoris a Itàlia. Moltes de les terres que s’acaben conquerint passen a ser ager publicus Romanus però no totes ja que depèn del grau d’oposició dels territoris conquerits. Es calcula que Roma, en aquesta època, posseïa un 1/5 de tota la península.
Territori romà - Dret romà: ciutadania plena Dret llatí: ciutadania disminuïda Territori aliat - Dret llatí Dret propi: ciutadania estrangera Categories jurídiques dels diferents ciutadans - - Ciues romanus (ciutadà romà): gaudeix del ius romanum  Ius conubii: dret a un matrimoni legal  Ius comercii: dret a comerciar  Ius suffragii: dret a votar  Ius honorum: dret a ostentar càrrecs públics  Ius migrationis: dret a mantenir la ciutadania fora del territori romà Ciues latinus (ciutadà llatí): gaudeix del ius latinum, igual al romà exceptuant el ius suffragii i el ius honorum.
Socius o peregrinus (ciutadà estranger): es regeixen per lleis llatines o per les seves pròpies lleis i no tenen dret romà. Conserven les seves tradicions amb la condició d’ajudar a les guerres a Roma. Arribarà un moment en que els aliats es revoltaran ja que ajudaven a Roma sense obtenir cap benefici a canvi. Tot i perdre la revolta al s. I aC (Guerra dels Aliats), l’any 80 aC tots els itàlics van obtenir el dret a la ciutadania romana.
Religió Característiques: - - Politeista: tenien déus i cultes itàlics, etruscs i hel·lènics. La religió romana es pròpia d’una societat agrària on les divinitats ctòniques i les forces de la natura originen un món prenyat d’entitats espirituals omnipresents Inclusiva: tolera altres cultes mentre no representin una amenaça política i assimila sense gaires dificultats les divinitats alienes Formalista: impregnada de l’herència etrusca, segueix estrictament els rituals i els vaticinis (endevinar el futur), resultant en conseqüència supersticiosa Pragmàtica: només pensa en el món terrenal i estableix una relació amb els déus que cerca el seu favor (la pau dels déus) que es fonamenta en una relació de reciprocitat “et dono perquè em donis”. Els romans no creien en el mon d’ultratomba i per tant buscaven una bona relació amb els déus. “Votum” (promesa als déus). Els romans realitzaven vots a favor d’un déu com sacrificar un brau a canvi d’aconseguir els objectius.
Déus - - Divinitats indoeuropees: Júpiter, Mart, Quirí (Ròmul), Ceres Divinitats romanes (divinitats ctòniques): Liber, Libera, Pomona, Flora, Consus, Janus, Terminus, Portummus. Evidencien la màxima preocupació: la producció agrària Divinitats etrusques: Minerva, Plutó Divinitats gregues: Apol·lo, Àrtemis, Hèracles, Hermes, Hefest, Vesta Conceptes divinitzats: Fides (complir la paraula), Virtus (valor en combat), Pietas (complir normes religioses) Altres divinitats Segons la concepció romana, a banda dels déus,hi havia multitud d’ents espirituals als quals es retia bàsicament culte privat. Els més rellevants son: - Lares: protectors de les cases Manes: esperits dels familiars difunts Penates: protector dels rebosts “Cap lloc sense el seu geni” Sacerdocis a) Dirigents religiosos - Rex sacrorum: càrrec molt important en època etrusca però amb la república per poder i li cedirà poder a pontifex maximus.
- Pontifex maximus: un sacerdot que formava part del col·legi dels pontífexs. Màxima autoritat religiosa d’àmplies funcions b) Collegia Maiores Els romans tenien certa preocupació en la corrupció i no volien que manes una sola persona. Aquest fet es va veure reflectit amb els cònsols (ja que sempre eren 2) i també en la religió.
- Pontifices: ajuden al pontifex maximus i s’encarreguen d’aspectes bàsics: calendari.
- Flamines: Sacerdot principal específic al culte d’un deu concret. Per tant, 15 sacerdots dels cultes més ancestrals de Roma. En època imperial, s’afegeixen els flamines augustales (es divinitzen els emperadors i també volen rebre culte) - Vestales: sacerdotesses de Vesta, deessa de la llar.
c) Collegia Minores - Augures: 2 magistrats que endevinen el vol de les aus i analitzaven si tindrien el favor dels déus. Podem veure com aquesta feina no era incompatible amb els càrrecs polítics i d’aquesta manera es podia manipular a la població.
- Haruspices: sacerdots que interpreten les marques de les entranyes dels animals - Viri sacris faciundis: 15 magistrats que vigilen que els cultes no transgredeixin les normes romanes.
- Epulones: 10 magistrats que s’ocupen dels banquets rituals d) Sodalitates: (una mena de confraria actual on es vol enfortir el vincle entre els participants). Són festes públiques amb processons dedicades als Déus.
- Luperci: consagrats a Luperc - Fratres aruales: consagrats a Dea Dia - Salii: consagrats a Mart i Quirí - Fetiales: consagrats a Júpiter. Feien sacrificis i rituals al iniciar una guerra.
Exèrcit 500 aC: La legió en uns orígens era l’exèrcit total que contava amb 3.000 homes. L’exèrcit romà era una milícia ciutadana que s’havia de costejar el seu propi armament.
437 aC Guerra de Veies: Les legions es doblen, l’exèrcit està format per 6.000 homes. A més, podem veure que la república comença a pagar als seus soldats ja que aquests quan anaven a la Guerra havien d’abandonar les seves terres i tenien importants pèrdues econòmiques 300-200 aC: L’esquema de la guerra va canviar i es creu que es va imitar als samnites ja que aquests tenien unes tàctiques de guerra molt efectives i van aconseguir guanyar als romans en moltes ocasions durant les guerres samnites.
- Dividits en centúries (60 homes) i manípuls (120 homes) comandats per centurions.
La legió la comandaven 6 tribuns militars o be un pretor o consol.
Una legió: 4.500 homes. (ja no era TOT l’exèrcit, sinó una part) La meitat son romans i l’altre meitat itàlics. Els itàlics aportaven cavalleria.
Roma tenia 2 cònsols: a cada consol li pertanyia 1 exèrcit (1 defensava roma i 1 s’estenia).
Element bàsic d’expansió i de romanització del territori.
Infanteria: Portaven el pilum (arma d’atac a distància) una espasa anomenada gladius i un casc molt característic.
   1 línia: Velites: 1.200 infants lleugers (els més pobres) 2 línia: Hastati: 1.200 infants de línia (fins a 25 anys) 3 línia: Principes: 1.200 infants de línia (de 25 a 35 anys) Portaven l’hasta (llança) i es defensaven de manera hoplítica  4 línia: Triarii: 600 infants pesants (més de 35 anys): Cavalleria: - Equites: 300 genets lleugers ...

Comprar Previsualizar