2. Construcció política Europa (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia europea
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch CONSTRUCCIÓ POLÍTICA D’EUROPA (1): Els orígens: Europa és el nostre entorn immediat. La UE està formada per 503 milions de persones (els EUA són 300 milions d’habitants). En termes comparatius, la UE forma una part petita del món, habitat per 7.000 milions d’habitants. Per això la UE és indispensable per tenir una veu en el món.
Robert Schuman. Francès, ministre d’Afers Exteriors. Arrels alemanyes i luxemburgueses.
- Declaració de Schuman 9 de maig de 1950  Proposava la creació de la CECA, els membres de la qual posarien en comú la producció del carbó i de l’acer CECA va ser la primera d’una sèrie d’institucions supranacionals que es convertirien en el que és avui la UE Dècada a dècada, veurem quins són els moments més importants de transformació: 1945 – 1959: “Europa por la paz – los albores de la cooperación” Final de la 2GM. Es busquen alternatives per evitar que torni a passar una cosa així.
Durant els 50, la Comunitat Europea del Carbó y l’Acer és el primer pas d’una unió econòmica i política dels països europeus per aconseguir una pau duradora.
Sis fundadors són Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg y els Països Baixos.
Aquest període es caracteritza per la guerra greda entre est i oest.
També en l’any 1957 es forma el Tractat de Roma, pel qual es constitueix la Comunicat Econòmica Europea (CEE) o <<mercat comú>>.
1960 – 1969: “los <<vibrantes 60>>- una etapa de crecimiento económico” Bon moment per l’economia: els països de la UE deixen de percebre drets de duana per les transaccions comercials entre si Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch També s’acorda exercir un control conjunt de la producció alimentària.
1970 – 1979 “La Comunidad crece – primera ampliación” Primer alguns estats s’ho miren amb certa distància, com per exemple el Regne Unit, malgrat que Churchill va ser dels primers que va parlar de la necessitat d’una unió d’aquestes característiques.
1973: ingrés de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit = el número d’estats membres augmenta a nou.
Es veuen els primers impactes polítics regionals. La ciutadania comença a percebre per primera vegada que la UE té un impacte.
Es celebren per primera vegada eleccions al Parlament Europeu. El 1979, per primera vegada, voten els seus representants. El Parlament Europeu ja existia abans però gràcies a la UE augmenta la seva influència. En aquestes primeres votacions la participació és molt alta però cada cop està baixant més. Abans cada estat enviava el seu representant. Hi ha gent que diu que, com que la participació és molt baixa, s’hauria de tornar a aquest antic sistema.
1980 – 1989 “Europa cambia de cara – la caída del mur de Berlín” 1981: Grècia passa a ser el desè membre de la UE, i cinc anys més tard s’hi sumen Espanya i Portugal.
La UE cada vegada té més força i tothom s’hi vol sumar. Espanya ja feia anys que trucava a la porta però no encaixava perquè era una dictadura.
El 1986: es firma el Acta Única Europea: constitueix la base d’un ampli programa de sis anys, destinat a eliminar les traves de la circulació de mercaderies entre altres coes Hi ha un fet clau: Caiguda del mur de Berlín o “teló d’acer”.
- Per primera vegada en 28 anys, s’obre la frontera entre les dues Alemanyes - 1990: reunificació Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch La vista de la UE gira per primera vegada i de manera brusca cap a lest.
Es modifiquen els tractats perquè la part oriental d’Alemanya també pugui passar a formar part de la UE.
1990 – 1999 “Europa sin fronteras” 1993: a part de no pagar drets de duana podem circular lliurement; tant les persones, com els diners com els béns. La ciutadania pot exercir i viure d’una manera molt clara el que representa formar part de la UE.
Es tracta d’una segona fase transcendental de la UE.
Tractat de Maastricht (de la UE) de 1992: és el tractat fundacional de la Unió Europea pròpiament dita. Les institucions que d’una manera confusa havien estat articulant una política comunitària per Europa es fusionen en el que passem a anomenar de manera definitiva Unió Europea 1992: Com a conseqüència de la desintegració de la Unió Soviètica, aparició de nous estats que volen ser la seva i que passen a trucar la porta del que fins feia poc temps havia estat l’enemic a abatre1.
Països que apareixen: - Rússia, Letònia, Estònia, Lituània, Ucraïna, Bielorússia, Geòrgia, Moldàvia, Kazajstan, Uzbekistan, Azerbaidjan, Armènia, Turkmenistan, Kirguizistan, Tadjikistan.
Tractat d’Amsterdam de 1999 El 1995 ingressen a la UE tres països més: Àustria, Finlàndia y Suècia. Son països que fins aquell moment s’havien mantingut neutrals.
2000 – 2009: “Nueva ampliación” 1 Ryszard kapuscinkski, El imperio.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Entrada en circulació de l’euro El 2004 deu estats entren a formar part de la UE: Xipre, Malta i altres petits estats que havien format part de Rússia (Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovènia...)  25 estats membres. Això demana uns canvis de les institucions perquè sigui possible que això funcioni. Canvi notable en l’arquitectura de la Unió Europea.
Hi ha un país, Xipre, que no aconsegueix entrar tot sencer.
Van abraçant l’artilleria geoeconòmica i geopolítica progressivament.
El 2007 entren dos més: Romania i Bulgària. Haurien hagut d’entrar el 2004 però les reformes en les seves institucions polítiques i econòmiques van ser més lentes i fins que no es complissin no podien entrar.
2008: crisi financera que sacseja l’economia mundial, fent que s’enforteixi la cooperació econòmica entre els membres de la UE.
El tractat de Lisboa, que aporta a la UE institucions modernes i mètodes de treball més eficients, entra en vigor l’1 desembre del 2009. Calia aquest nou pas després que la UE hagués crescut tant. Així doncs, les ampliacions de la UE han anat acompanyades de reformes importants.
2010 – present “Una década de oportunidades y desafíos” Manera de dir que no sabem cap on anem i que això és un repte difícil.
Croàcia entra el 2013 Ara comença a haver-hi membres que no veuen amb massa bons ulls les accions de la UE.
Pensen que paguen i paguen per culpa d’alguns països que no fan bé les coses. Hi ha països que critiquen les polítiques d’autoritat que s’imposen als llocs on la crisis ha fet més mal.
Creuen que la UE fa mal a la sobirania d’aquests països.
Estem en un moment d’incertesa. Continua havent-hi països que volen entrar però, per primera vegada, hi ha països que en volen sortir. Per exemple, hi haurà un referèndum al Regne Unit en el qual es preguntarà a la ciutadania si el Regne Unit ha de continuar Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch formant part de la UE o no. Si guanya Marie Lepen a França potser també podria canviar la situació.
Hi ha tres països més candidats oficials a entrar a la UE: Turquia, Sèrvia, Montenegro, Islàndia i Macedònia (antiga república federal de Iugoslàvia. Hi ha una disputa sobre aquest nom. No és acceptat per tots. Grècia no l’accepta perquè hi ha un territori que es diu així i és seu.) Albània podria passar a ser un candidat oficial, però hauria de fer moltes reformes.
Hi ha altres debats que creuen que la UE hauria d’estar formada també per Groenlàndia, Suïssa (no està interessada en formar part de la UE), Noruega (però ells mateixos no volen entrar-hi), Bielorússia (necessitaria moltes reformes), Ucraïna, Geòrgia (país de naixement d’Stalin)... entre d’altres.
CONTRUCCIÓ POLÍTICA D’EUROPA (2) Kosovo: no està clar que sigui un estat o no. Va declarar unilateralment la independència.
Alguns estats l’han reconegut com a estat i altres no. Està a la sala d’espera per entrar a la UE, és un candidat potencial. Abans era una regió autònoma dins la República Sèrbia.
Consell Europeu  Reuneix els caps d’estat o de govern dels estats membres de la UE i altres càrrecs de la UE. No té poder legislatiu però si que influeix molt en les decisions que es prenen. Es decideix per consens. Presidència rotativa. S’encarrega de donar veus als ministeris i a les polítiques interiors de cada país i s’encarreguen d’unificar-les.
Consell de la UE  Està format pels ministres dels governs nacionals. Depenent dels temes que es discuteixen (sanitat, educació...) hi van uns ministres o uns altres. Aprovació de legislació, aprova pressupostos, coordinació de polítiques... Funció conjunta amb el Parlament Europeu.
Comissió Europea  És una mena de govern de la UE. Format pels presidents de cada país. Proposa la legislació. Membres escollits cada 5 anys.
Parlament Europeu  És la institució que té la funció legislativa, juntament amb el Consell de la UE, i s’ocupa de debatre i aprovar la legislació i pressupostos, així com de controlar altres institucions dins de la Unió. És elegit per sufragi cada 5 anys i el nombre de Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch diputats (751) és proporcional a la població de cada país membre. L’actual president és Martin Schultz i la seva seu es troba entre Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg.
Com a conclusió, la UE és un cos geopolític complicat de definir.
Europa és diferent segons des de quin punt de vista ens la mirem: - UE (28 membres) - Eurozona (19 membres) - Espai Schengen (26 membres)  L'espai Schengen és un espai creat el 1995 per l'Acord de Schengen per suprimir les fronteres comunes entre els països integrants i establir controls comuns a les fronteres exteriors d'aquests països. En la pràctica, l'espai Schengen funciona en termes migratoris com un sol país.
Romania i Bulgària formen part de la UE però encara no de l’espai Schengen, tot i que reuneixen els requisits.
CONSTRUCCIÓ POLÍTICA D’EUROPA (4) [La tercera sessió era la conferència] Aquesta setmana un tema molt rellevant són les eleccions a Grècia. Victòria de Syriza.
S’ha convertit en un tema que no només afecta Grècia sinó que afecta a tots els membres de l’eurozona.
- Alexis Tsipras: És el nou primer ministre. Partit de Syriza.
- Panemos Xamenos: Ministre de defensa, forma part d’un partit nou.
És política interior grega, però amb un impacte a tota la UE.
Alexis Tsipras anirà al Consell Europeu en substitució al primer ministre i no sabem exactament què comportarà això.
Es podria provocar un “xoc de trens” entre nord i sud.
Punt d’inflexió entre la història política de Grècia i la UE: es fan i posteriorment es descobreixen un seguit de trampes. Entrada de l’euro a Grècia, 2002. Per accedir a l’euro es demanaven un certs requisits que s’havien de complir. Grècia va falsificar els comptes Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch perquè semblés que havia “sanejat” l’economia i que estava en condicions per accedir a l’euro. Goldman Sachs és un autor clau en aquest “maquillatge” de l’economia.
Mario Draghi, president del Banc Central Europeu. Va estar treballant amb Goldman Sachs en aquestes trampes i, irònicament, ha acabat sent el president del Banc Central Europeu.
Mario Monti, primer ministre italià.
Lucas Papademos, primer ministres grec.
Algunes idees principals del que implica la victòria de Syriza a Grècia són les següents: - La UE tem per l’efecte contagi després de la victòria de Syrisa i per l’auge dels nous partits - La UE està d’acord en que si Grècia vol continuar rebent ajudes ha de fer els deures. Aprofiten les felicitacions a Syriza per recordar-ho.
o Tot i així, fins i tot els països més durs acceptarien una reestructuració del deute grec.
- Les institucions europees són conscients que l’actual política econòmica de la UE depèn molt del que passi a Atenes.
ESPAI SCHENGEN És una localitat luxemburgesa que acollí l’assignatura dels acords de l’any 1985.
Paraules centrals per entendre com s’articula territorialment Europa. Són dos processos que funcionen en paral·lel.
Desfronterització: Desaparició dels controls fronterers dins de la UE. Lliure circulació a través de l’espai europeu. Això és possible perquè, al mateix temps que es relaxen els controls fronteres a l’interior de la UE, es reforcen els controls exteriors.
Fronterització: Frontera compartida. Hi ha dues dimensions. La dimensió nacional o estatal de la frontera més la dimensió supranacional. Marroc fa frontera amb Espanya, però com que Espanya Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch no té fronteres amb la resta de països d’Europa, conseqüentment Marroc també fa frontera amb tot Europa.
Ara per entrar a Europa des de fora hi ha moltes més complicacions, perquè aquesta fronterització també produeix una fronterització burocràtica i es fa més difícil creuar la frontera si es ve de determinats països. Es produeix una divisió en dos. Europa decideix quins països de fora necessiten visat per entrar i quins no.
...