Tema 7. Temperament i models biològico - factorials de la personalitat (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Diferències individuals
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 7. TEMPERMENT I MODELS BIOLÒGICO – FACTORIALS DE LA PERSONALITAT  Què és el temperament? El terme temperament té dues accepcions: 1. Allport o Kagan  fa referència a la naturalesa emocional d’un individu, és a dir, és el nucli emocional de la personalitat.
2. Buss i Plomin  l’entenen com aquells trets de personalitat que s’hereten i per tant, ja es troben presents a la infància. El que diferenciaria la personalitat del temperament seria la càrrega genètica d’aquest últim. D’aquesta manera, el temperament que es troba present en la infància també formaria part de la personalitat en l’adult, hauria de tenir continuïtat.
A l’hora de parlar de temperament infantil, un dels models més utilitzats és el de Thomas i Chess. Segons els autors trobem 2 tipus de temperaments, tot i que hom podria considerar un tercer (el inhibit).
  Temperament difícil: Els nens amb aquest temperament tendeixen a ser actius, irritables i amb hàbits irregulars (com el son o el menjar). Els costa adaptar-se a noves situacions i reaccionen intensament davant de canvis en la seva rutina.
Temperament fàcil: Es troben els nens bastant oberts i adaptables a noves experiències, amb un humor generalment positiu i uns hàbits força regulars.
 Una llarga història: el temperament grec Fa 400 a.C., a l’antiga Grècia, es tenia la idea que les persones podem ser classificades d’acord a certes categories. Hipòcrates va proposar que les persones es podien agrupar en 4 tipus d’individus; cada tipus de personalitat era reflex d’un excés d’un d’aquests 4 fluids corporals.
- Colèrics (irritables) Melangiosos (depressius) - Sanguinis (optimistes) - Flemàtics (tranquils)  Més història: topologia física i personalitat Kretschmer va proposat que la personalitat es podria relacionar amb l’estructura corporal. A través d ela observació clínica va establir que existien 3 tipus bàsics de físic: - Pícnics (obesos)  tendència al trastorn maniacodepressiu Musculats Astènic  propens a l’esquizofrènia Sheldon, va associar els tres tipus de Kretschmer al nivell de desenvolupament de cadascuna de les tres capes embrionàries, que ell va anomenar somatotipus.
Té tres números que fan referència al nivell de desenvolupament de cadascuna de les tres capes embrionàries i que va de l’1 al 7. Els tres números del somatotipus fan referència a: Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 1. Endomorfisme: Tendència a ser gras. És el reflex d’un desenvolupament excessiu del sistema digestiu. Tenen un temperament viscerotònic: relaxats en moviments, tolerants i complaents, sociables i càlids, equilibrats emocionalment i amb una disposició per la comoditat física.
2. Mesomorfisme: Tendència a la musculatura. Tenen un temperament somatotònic: postura i moviments assertius, agressius i competitius, vigorosos, resistents al dolor i la fatiga i amb una gran necessitat d’aventura i exercici físic.
3. Ectomorfisme: Tendència a ser prim. Tenen un temperament cerebrotònic: rígids en la postura i el moviment, inhibits i recelosos socialment, amb tendència d’aïllament i la privacitat, una emocionalitat baixa i una excessiva activitat mental.
Sheldon va trobar correlacions de .8 entre tipus físic i personalitat quan era la mateixa persona qui avaluava ambdós aspectes. Quan dues persones diferents valoraven tipus físic i personalitat, les correlacions disminuïen en .2.
Tot i això, si realment existeixen correlacions entre personalitat i físic caldrà preguntar-se perquè es donen  Podria ser degut a hormones implicades.
 Estudi científic del temperament: Eysenck i Gray ...