9. El simbolisme (II) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Literatura del s. XIX
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 12/12/2014
Descargas 6
Subido por

Descripción

Classe de dilluns 24/11.

Vista previa del texto

9. EL SIMBOLISME (II) S'ha de partir del Baudelaire de les “Correspondències”.
Es comencen a rebre joves poetes conscienciats per al fenomen poètic. Rodenbach era un dels poetes habituals. Només parlava Mallarmé. Ell divagava, va escriure un text anomenat Divagations dedicat a les reflexions que anaven d’una cosa a l’altra. Es va convertir en el focus europeu de la reflexió poètica per excel·lència.
Dossier: concepte de poesia en Mallarmé. “Tenir l'univers a distància: el poeta no pot tractar allò contemporani”. Anava en contra del jo poètic amb què els romàntics inunden el text, però tampoc es tracta de fer textos que porten com a base el real. Era un avís contra les tendències romàntiques i les realistes en poesia.
Hi ha un Mallarmé primer més senzill i un Mallarmé pròpiament simbolista, inintel·ligible, que juga amb el misteri de les lletres. Es tracta de fer un treball sobre la llengua. La lingüística moderna va partir molt de Baudelaire, ja que la seva reflexió sobre el llenguatge i la consciència de la insuficiència de les paraules van fer que guanyés importància. Les paraules normals, de la tribu, son molt sovint insuficients per allò que volem expressar, i per això els hem de donar el sentit més pur.
“Suggerir l'objecte, heus aquí el somni.” “Hi ha d'haver sempre enigma en poesia i aquesta és la finalitat de la literatura”. La literatura ha de ser enigmàtica, no ho hem de poder explicar tot.
Va treballar un poema sobre Salomé. Nou tipus de dona, regust de femme fatale.
Carta  Raó del terror d'escriure: “invento una llengua que ha de brollar necessàriament d’una poètica molt nova que podria definir en dues paraules: pintar no la cosa (realistes), sinó l'efecte que la cosa produeix”. Parla d'una manera força dogmàtica. Hi havia exemplars de Mallarmé que a penes es venien.
una de les coses que es plantejava era la poca acollida general de la seva poesia, encara ara.
El fi de la poesia és que ens admirem de la paraula poètica, la paraula en la prosa es completament diferent. Però aquesta serà “llunyana, vaga”, no serà esplendorosa. Planteja la dicotomia que tenim encara ara: la poesia s’ha d’ensenyar, però al mateix temps que l’ensenyes l’estàs aixafant. El dia que la poesia estigui al nivell de la ciència, la poesia haurà perdut el seu caràcter de cosa inefable.
Calia un alliberament.
La creació poètica, quan s'arriba a transmetre, per als poetes són unes joies precioses. Allà hi ha el símbol. La poesia és la única creació humana possible.
Per a ell, el creador ha de desaparèixer de l'obra, no s'ha de notar que ho ha escrit ell. Mallarmé defensava la grafia poëte en comptes de poète a causa de la pronunciació. El sentit d'una obra s’ha de separar de la realitat referencial. És com si els mots fossin ens vius, tenen una capacitat vital. No s’ha de veure el treball poètic darrere. Importància del misteri, és la idea que la poesia consisteix a crear Volia fer un llibre que fos l’Obra total. Inaugura la importància de la tipografia a la lectura poètica. Va escrivint el seu text tenint en compte els blancs de la pagina, estava convençut que aquests tenien i retenen una importància enorme en la lectura que fem d’un text poètic. Precisament a partir d’aquest text volia fer un llibre en el qual tot l’aspecte tipogràfic havia de contribuir al misteri d'un llibre.
Un coup de des.
Jamais n'abolira le hasard.
“L'Après-midi d'un Faune” Aquest text ha estat treballat per estetes i artistes de la època. El consideraren especial. La connotació de la calor és important, millor dit xafogor. El faune és un animal mitològic. Representa la lubricitat. És meitat home meitat boc.
A continuació, diu "èglogues". Ens recorda a la literatura llatina i grega, recordem sobretot les de Virgili.
És la poesia idíl·lica, relataven amors que tenien lloc en el camp, en ambient bucòlic. Parla el faune.
Aquest text, Mallarmé va fer-lo i refer-lo, era un obsessionat pels seus textos, tenia insatisfacció de la creació. En va fer tres versions.
Determinatiu: “aquestes”. Com si les coneguessin. Vol tenir relacions sexuals amb les nimfes, manifesta la seva luxúria, la libido sempre viva en el personatge mitològic. Destaca el verb “voler”. Descripció de l’acte eròtic en favor de la perpetuació: reproduir-les.
Té un dubte: és un somni o no? De totes maneres, la naturalesa sempre és allà. Llavors, el faune fa una parada i diu que reflexionem. Explica com ha estat el seu somni. Una nimfa, la més casta, tenia ulls blaus i freds. Només hi ha un so al bosc, el de la seva flauta.
Literatura belga simbolista finisecular 1) Lemes Camille Lemmonier (1844-1913): “Siguem nosaltres”, relacionat amb el problema d’identitat d’aquesta literatura. Era un estat que pràcticament no tenia passat literari. Una nació que vulgui ser tal n’ha de tenir.
És important ser un mateix, és allò que justifica entrar en una carrera artística i sobretot quedar-s'hi.
2) Visions externes i internes Baudelaire: “pobra Bèlgica”. No tenia cap passat literari, res per a oferir.
Un belga mateix reconeix, dolgut, que moltes de les seves crítiques son cruelment vertaderes.
Lemonnier va ser un dels que més va fer per recuperar un passat i reflectir-lo. Va dir que era un testimoni que escrivia el passat. La literatura belga era un especialitat d'amateur i, a més que no es produïa, la gent no llegia. Com es pot partir de zero i arribar a tota la producció que van fer? Van ser només 20 anys, però 20 anys esclatants.
Aquesta naixença, com sabem, va ser a causa de les revistes, de molt curta difusió, però tot i així van ser importantíssimes per a arribar a constituir nuclis de poetes de distintes tendències.
En podem trobar diverses: 1) La Jeune Belgique (1881).
a) L’art por l’art b) Symbolisme 2) L'Art moderne (1881). Dedicada a l'obra de Wagner.
3) La Wallonie (1886-1892). Albert Mockel. Criticava La Jeune Belgique perquè miraven massa a França.
Sense aquestes revistes, l’evolució hauria estat diferent.
Quant a autors, coneixem Rodenbach, novel·lista i també gran poeta. Sempre es veu una malenconia en la seva obra. Usa el vers lliure, una de les innovacions més importants que va aportar el simbolisme.
Representava l’alliberació de totes aquelles regles que pesaven sobre la versificació, extremadament feixugues a França, on el vers per antonomàsia era l’alexandrí, de dotze síl·labes. en el s. XVII hi va haver un intent de flexibilitzar la mètrica francesa per La Fontaine, adoptant versos curts per a fer parlar els animals en les seves faules.
També trobem Maeterlinck.
Els va fascinar la oposició entre la ciutat i el camp, on la gent comença a morir de fam, ja que comença la industrialització.
La novel·la Va seguir més les tendències naturalistes fins arribar a Rodenbach.
Un mâle. Gran novel·la decimonònica, amb una manera molt moderna de tractar el tema. Descriu el vocabulari tal com ell parla, el qual no s'assemblava gaire al francès que se sol conèixer. Un bracconies: tipus d'home que viva en el bosc i molts cops caçava furtivament i tractava de sobreviure com podia.
Aquesta novel·la descriu la relació d’aquest home amb una noia d'una granja, més jove que ell. Transmet un ambient de libido quan ells estan junts.
Eekhoud. Retrat d'un camperol. Preocupació de naturalista de reflectir les classes populars, les classes baixes.
Le Nouelle Carthage (1888). Critica el poder de la ciutat.
Rodenbach. apartat del naturalisme. Bruges-la-Morta. Fa de Bruges un mite literari. Se’l va acusar de fer una mala novel·la, hi ha poc tema i resulta estranya. En funció d’això va escriure una segona novel·la, Le Carrilloneur, sobre un arquitecte que guanya un concurs per ser campaner de la seva ciutat, Bruges, i vol fer una reforma d’aquesta ciutat però guardant el seu caràcter medieval. Mentre pensa això, uns volen fer un port que els permeti fer-se rics, per tant, hi ha un enfrontament entre els que volen que es mantingui medieval i aquells que creuen que ni poden viure en el passat.
Maeterlkinck. La princesse Maleine. Pelléas et Melisandre. Drame lyrique en cinq actes. Es va estrenar a París, descriu poquíssim: volia fer teatre simbolista. Era un gran desafiament portar la teoria a la practica. No podia ser un teatre d'acció, sembla gairebé impossible. Representar es basava en el significat de la paraula, tot reposa sobre la no-acció. Es va estrenar a paris en un moment que es consumia el teatre boulevardie, picant, perquè el poble rigui.
Rodenbach també va fer una petita aportació al teatre.
...