Ètica moral 2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Ética y comunicación
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 13/03/2015 (Actualizado: 13/03/2015)
Descargas 46
Subido por

Descripción

Ètiques conseqüencialistes, Utilitarisme clàssic

Vista previa del texto

11/02/15 ÉTICA Y COMUNICACIÓN Ètiques conseqüencialistes Les conseqüències de les accions tenen importància moral.
Les ètiques conseqüencialistes consideren que la correcció d’una acció depèn EXCLUSIVAMEN de les seves conseqüències.
Si les conseqüències de fer x són en la seva majoria positives, x és una acció bona/ correcte.
Les conseqüències de fer x són en la seva majoria negatives x és una acció incorrecte.
Una acció no és bona o dolenta per ella mateixa. L’única cosa que fa que una acció sigui bona o dolenta són les conseqüències d’aquesta.
 Ex. 1 malalt terminal. Aplicació de l’eutanàsia. En aquesta postura no importa l’opinió del malalt, nomes s’avalua les conseqüències d’aquesta acció.
 Ex. 2 Bomba hotel.
 Ex. 3 Fill & empresa familiar.
Pel conseqüencialista els fins justifiquen els mitjans.
Diferents tipus de teories conseqüencialistes  1) En virtut de què les conseqüències d’una acció són positives/negatives?  Positives si augmenta el paler, la felicitat, la llibertat o la igualtat. Negatives desigualtat.
si augmenten dolor, infelicitat o  2) En relació a quins individus hem de valorar les conseqüències d’una acció? 11/02/15  Egoisme ètic: conseqüències per un mateix.
 Utilitarisme: Conseqüència per tots el individus afectats per l’acció.
Egoisme moral  Un acte és correcte si produeix més efectes positius que negatius a llarg termini per un mateix (augmenta felicitat/plaer).
 Què hem de fer? Hem de fer allò que promogui el nostre propi plaer/felicitat a llarg germini.
 Totes les accions tenen un component d’egoisme.
 Les organitzacions també actuen egoistament.
L’egoisme ètic insisteix en què cal promoure els nostres interessos (plaer/felicitat) i quan no puguem cal minimitzar pèrdues.
Moltes de les accions que prescriu l’egoisme ètic no són egoistes.
Ex. Ajudar, no mentir.
 Problema 1: Egoisme ètic no sempre fa les prediccions correctes. Ex. Assassinar per herència.
 Problema 2: Determinen els interessos individuals el criteri de moralitat?  Accions morals quan es té en compte les conseqüències de l’acció per tots els individus afectats.
Utilitarisme clàssic  Una acció és correcta/incorrecta en conseqüències que té per tots els afectats.
 Ex. Informació confidencial.
funció de les 11/02/15  Bases utilitarisme es remunten a l’antiguitat, però el desenvolupament modern atribuït a Jeremy Bentham que sistematitza i anomena la teoria.
 John Stuart Mill va articular la versió més influent de la teoria.
Utilitarisme clàssic es fonamenta en el principi d’utilitat:  Una acció és correcte si comporta molt més plaer/felicitat per tots els afectats que l’acció alternativa, és incorrecte en cas contrari.
 Una acció és correcta si maximitza el bé/utilitat.
 L’acció correcta és aquella que comporta el màxim bé/utilitat pel màxim nombre.
 Què hem de fer? Allò que promogui el màxim be pel màxim nombre.
L’utilitarisme clàssic és un tipus d’utilitarisme que es coneix com utilitarisme de l’acte.
El que determina si un acte és correcte o incorrecte són les conseqüències d’aquest acte en unes circumstàncies concretes.
...