Tema 19-Malaltia de Parkinson (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 20
Subido por

Descripción

Malaltia del parkinson explicada amb fotos

Vista previa del texto

TEMA 18: TRANSTORNS PSIQUIÀTRICS: 1. INTRODUCCIÓ: Freud va ser un gran pare de la psiquiatria, una patologia que amb el temps ha anat evolucionant.
L'estudi objectiu i rigorós dels problemes mentals és relativament nou. Encara al segle XX els malalts mentals eren reclosos en asils on rebien "tractaments morals" per tal de disminuir la seva "confusió mental" i "restituir la raó". Al segle IX va sorgir per primera vegada el concepte de "Malaltia mental" i la psiquiatria faria el seu ingrés definitiu a la medicina.
En els anys 1930 es van introduir diverses pràctiques mèdiques controvertides, incloent la inducció artifi cial de convulsions (per mitjà d'electroshock, insulina i altres drogues) o mitjançant retallar porcions del cervell (lobotomia o leucotomia). Tots dos procediments es van usar àmpliament en psiquiatria, però hi va haver molta oposició basades en qüestionaments morals, efectes nocius o mal ús.
En els anys cinquanta noves drogues, especialment el antipsicòtic clorpromazina, van ser dissenyades en laboratoris i gradualment van suplantar als tractaments més controvertits. Encara que inicialment es va n acceptar com un avanç, aviat va haver també oposicions, a causa dels efectes adversos observats.
1.1 PSIQUATRIA I PSICOLOGIA: És difícil de diferenciar una malaltia psiquiàtrica d'una malaltia neurològica.
La psiquiatria i la psicologia van molt lligades tot i que a vegades poden ser bastant contradictòries.
La psiquiatria, al ser una disciplina mèdica, te como element fonamental la realització d’un diagnostico, el que implica la capacitat de distingir trastorns mentals i alteracions de la conducta degudes a altres. Só n els únics que poden receptar fàrmacs.
La psicologia, per la seva banda, a més d'ocupar de l'àmbit clínic pot fer-ho en altres àrees no lligades a l' alleujament del sofriment però sí relatius a la salut (esportiva, organitzacional, jurídica, social, educativa, infantil). Una de cada tres persones als EUA segueixen un tractament psicològic.
Les diferències entre psiquiatres i psicòlegs són diverses: d'una banda, els primers són metges especialit zats en salut mental, mentre que els psicòlegs tenen formació i experimentació directament en el tracta ment de la salut mental; per altra banda, el tractament que poden oferir tots dos és similar, però els psi quiatres estan autoritzats legalment a receptar medicaments, mentre que els psicòlegs no poden expedi r receptes.
1.2 TRANSTONRS PSIQUIÀTR ICS: Pot ser primari o conscient.
Un 30% de les persones dels EEUU tenen trastorns mental o toxicomania, però nomes 1/3 reben tracta ment. Una toxicomania es pot relacionar amb qualsevol altre transorn mental. Avui en dia la psiquiatria moderna pot englobar les dos coses, tractament psiquiàtric toxicòman i el tractament psicològic.
PSICOPATOLOGIA: Estudi científic de les altracións mentals emocionals i de la conducta.
NORMALITAT: Per a considerar una persona normal hi ha que tenir en compte 3 factors: ALTERACIÓ SUBJECTIVA: Sensaicó de incomoditat, infelicitat o inquietud interior.
ANORMALITAT ESTADÍSTICA: puntuacions extremes en alguna dimensió com inteligència, ansie tat o depressió.
INCONFORMITAT SOCIAL: desobediència dels estàndars socials de conducta normal que porten a un comportament destructiu.
Tot el que surti dels límits que nosaltres establim serà anormal.
Es pot ser anormal i no tenir una patologia.
Al voltant del 25% la prevalença es de qualsevol desordre. Ansietat i adiccións son les mes frequents.
1 2. TRANSTONS PER ANSIETAT: L’ansietat és la patologia més prevalent de les malalties Psiqològiques i té diferentes presentacions clíniques.
2.1 TRANSTORN DEL PANIC: - crisis paroxístiques de pànic palpitacions, sudoració, tremolor, dispnea, asfixia, dolor toràcic… recurrents Dx diferencial tract: antidepressius + psicoteràpia 2.2 TRANSTORNS D’ANSIETA T GENERALITZADA: El nivell d’ansietat serà elevat i persistents (més d’un més de duració). NO focalitza a una certa causa.
Símptomes: el pacient no només tindrà sensació d’ansietat, també tindrà símptomes motors (tensió mu sculars, tremolor, impossibilitat de relaxar-se,…), autonòmics (sudoració, augment de la freqüència cardí aca, mans fredes, calor, marejos, episodis de fred súbit,…), preocupacions constants i estat de vigilància i cerca (estaran irritables, impacients, es poden distreure amb facilitat, estat d’hiperatenció a la por,…).
 Ansietat persistent i crònica associada a :  Tensió muscular, alts concentració, inquietud, insomni  De vegades depressió secundària, fòbia social…  Compte amb els fàrmacs (dependència BZD)  Nivel elevado de ansiedad persistente (más de un mes de duración) 2.3 TRANSTORN OBSESSIOU -COMPULSIU: S’observa una marcada conducta ritual i persistents pensaments intrusius.
L’objectiu dels pacients serà neutralitzar la seva pròpia ansietat. Acabarà interferint amb les activitats de la vida diària.
Obsessiu recurrent: tanca la porta i ha de comprovar moltes vegades que ho ha de fer.
planificació repetida. Assegurar-se mil vegades de que ha fet algo (tancar el gas, la porta etc...).
 Conductes iteratives, conducta ritual  Por a bacteris: rentat de mans  Verificació repetida  Numerar passes al caminar 2.4 TRANSTONRS ESTRÉS POST TRAUMÀTIC:      Es presenta en individus sotmesos a un traumatisme greu que posa en perill la seva vida Pèrdua reactivitat emocional Despersonalització Somni, reviviscència episodi Trastorn sever que precisa tract PSQ 2 2.5 FÒBIES: Por irracional davant una cosa específica, que pot ser objecte, activitat o situació.
Interfereix en el funcionament funcional i laboral ja que aixó et paralitza i no pots fer res, provocant uns patrons extranys que t'impedeixen realitzar la teva ida normal.
Afecta al 10% de la població.
Hi ha tractaments per tractar les fòbies que solen ser mes de caire psicològic.
TIPUS: Agorafòbia, claustrofòbia, fòbies específiques (sang, escarbats).
La diferència entre por i fòbia és que la fòbia ens provocarà una alteració conductual.
2.6 TRANSTORNS SOMATOMORFS: Pèrdua d’habilitat física que pot arribar com si fos un ictus. Realment ells no poden fer-ho però no tenen cap problema fisiològic. Somatització: noten un símptoma que no tenen.
HIPOCONDRIASIS: Preocupació amb el cos i les malalties. Insatisfacció si se’ls hi dona un diagnò stic de salut (els hi dius que estan bé però no es queden conformes i buscaran nous diagnòstics per altres metges). Volen estar malalts, i si no ho estan s'enfaden i creuen que ha de tenir algun a cosa si o si. Es fan moltes proves complementàries i mai s'arriba a res.
Malalties ficticies: simulació conscient i voluntària (busquen guany extern –narcòtics, discapacit at…) TRANSTORN O HISTÈRIA DE CONVERSIÓ: Símptomes físics greus sense causa orgànica: paràlisi de les extremitats, anestèsia a parts del cos, analgèsia, nauseas, dolor lumbar, marejos, ceguera , sordera,….
      Parálisi d’extremitats Anestèssia en parts del cos Analgèsia Nausees, dolor lumbar, mareig, ceguesa, sordesa, cefalees Desapareix durant el son o hipnosi Símptomes sense correlació neurològica 3. TRANSTORNS DISSOCIATIUS: - - - AMNÈSIA DISOCIATIVA: Memòria abolida per certs moments en concret d’una hora a tres mes os. El pacient no es mostra preocupat. Sense alteracions cognitives ni d’inteligència. Pot record ar però és com si ho bloquejés. Repressió d’un momento traumàtic. Esborren de la memoria el fet traumàtic que els hi ha provocat dolor.
FUGA DISOCIATIVA: Amnèsia d’identitat. Inici d’una nova vida a un altre lloc. La causa pot ser l’ stress extrem, necessitat de fugida. Pot durar dies, setmanes o anys. Extremadament poc freqü ent. Durant un temps és una altra persona. Pot ser reversible però normalment no tornen.
TRANSTORN D’IDENTITAT DISOCIATIU: Dominància de dos o més personalitats. Generalment a mnèsic per l’existència de l’altre, és a dir les dues personalitats no poden ser simultànies. Diagn òstic controvertit. Doctor Jekil i Mr Hyde, psicosis.
4. TRANSTORNS AFECTIUS: DEPRESSIÓ MAJOR: No és només està trist. També tindrem alteracions a nivell cognitiu. Humor depressi u per un mínim de 2 setmanes i mínim 4 de les següents característiques: son, activitat psicomotora, poc a capacitat de concentració, ideació suicida, transtorns alimentaris, sentiments de depreciació, autocríti ca inadequada,… Afecta 15% població en algún moment de la vida.
Es pot desencadenar per aconteix negatius, però hi han factors genètics que influeixen en la sensibilit at a aquests aconteixements Es pot presentar a qualsevol edat Entre un 4-5% de pacients deprimits es suicidaran Medicaments: poden agreujar depressió. Malalties concomitants (ictus, neo, IAM) 3 Alteració de les emocions pero també de cognició (pensaments alterats) o Humor depressiu per un mínim de 2 setmanesmés 4 dels seguents: o Canvi en la gana o Canvi en el son o Canvi en la activitat psicomotora o Sentiments de depreciació, autocrítica inadequada o Pobre capacitat de concentració o Ideació suicida Té predisposició genètica. Es pot diagnosticar a qualsevol edat, hi ha nens amb depressió. El risc de suicidi és molt alt, entre el 4-6 % de gent que pateix depressió acaba suïcidant-se.
CODI SUICIDI: S'identifiquen els pacients que poden haver-se intentat suïcidaris se’ls protegeix. També s’intenta evitar-los.
HI ha malalties o fàrmacs que poden provocar aquesta degeneració. Es normal fer depressió després d'un icuts, ja que demostra que ets conscient cognitivament i que te n'adones del panorama.
No sentir-se útils pels altres o per la societat en general (món laboral) és el que més li costa.
4.1 TRANSTONRS BIPOLARS: Cicles d'estat d'ànim diferents. Hi ha un important component genètic. Fases de mania, de depressió etc ... El transtorn bipolar no és massa freqüent, és més freqüent la depressió, però el bipolar és més fàcil d e transmetre. La causa és desconeguda: no es vírica, no és traumàtica. Normalment apareix amb adults.
Elevat estat d’ànimi mania alternant amb periodes de depressió major, i té un important component ge nètic – MANIA: 4 • Elevada autoestima, excessos de confiança • Ira, impulsivitat • Verborrea, fuga de idees • Augment de activitat, sociabilidad • Disminució de necessitat de son, distractibilitat • Falta de judici de les accions pròpies • Despeses incoherents elevades 5. TRANSTONRS PSIÒTICS: 5.1 ESQUIZOFRÈNIA: En veritat es un conjunt de malalties que es presenta en un percentatge baix de la població (0,85%) . Sol aparèixer al final de l'adolescència i té un percentatge de suïcida alt. Té símptomes positius (deliri, al·luci nacións) i negatius (no emocions, anhedòina no participació social...) . En brots aguts s'ha d'hospitalitzar perquè pot ser molt perillós. No són conscients del que han fet, li diuen, però ell no ho sabria. Recorden el brot agut però en aquell moment no sabien el que feien.
Manifestacións: alteracions del pensament, percepció i emoció (efectivitat social, afecte i voluntat).
Asperher: falta d'empatia i d'emocionar-se per que li passa als demés. No senten plaer, simplement són impassius.
6. TRANSTONRS DE LA PERSONALIAT: Tots en podem tenir una mica, però per considerar-lo patològic hem de complir les condicions que hem dit al principi: no sentir-nos be, que la societat no ho vegi bé i estar fora de les dades estadístiques.
Paranoide: desconfiança en els demés.
Esquizoide: dificultat per les relacions socials. Visceral per les reaccions emotives.
Esquizotípiques: a més de la dificultat en les relacions socials es sentirà malament amb elles.
Alterades les percecions, pensaments,..
Dependent: volen que algú els cuidi encara que no ho necessitin. No prenen decidions per ells mateixos.
Obsessius compulsius: preocupació per la perfecció.
Avoitativo: vulnerable pel que fa a la imatge exterior que donen.
Histèric: emocionalitat excessiva, vol que tothom el miri, tot és dramàtic.
Narcicista: idea exagerada d’un mateix.
Borderline: el més complicat. Pacients que no tenen estabilitat en les relacions, no deifinda la autoimatge. Molt impulsius. Agressius. Por a l’abandonament.
GRUP A: raros, excèntrics, distancia emocional amb els demés. Desconfiats, freds, indiferents… GRUP B: impulsius, manipuladors, imprevisibles, inestables, reac d’ira. Antisocials (utilitza als demés).
GRUP C: ansietat i temor. Dependents dels demésAntisocial: indiferència alhora de violar els drets dels altres.
7. ALTERACIÓNS DE LA SE XUALITAT: • • • • • • Fetichisme Zoofilia Sadisme Masoquisme Exhibicionisme Pedofilia 8. PSICOFARMACOLOGIA: 5 • Contra la ansietat: ex. Lorazepam • Antidepressius: ex. Fluoxetina • Antipsicótics: ex. Haloperidol 6 ...



Comentario de cpuig72 en 2016-08-04 23:27:13
El El título de Parkinson no coincide con los apuntes. ( Son de psiquiatria.)