MÚSCULS DE LA CAMA I PEU (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   MÚSCULS  DE  LA  CAMA   COMPARTIMENT  ANTERIOR  DE  LA  CAMA   MÚSCUL  TIBIAL  ANTERIOR   S’origina  en  els  dos  terços  superiors  de  la  cara  lateral  de  la  tíbia  i  de  la   porció   pròxima   de   la   membrana   interòssia.   El   ventre   muscular   continua   en   el   terç   inferior   de   la   cama   per   un   tendó   cilíndric   que   va   al   dors   del   peu   passant   per   la   part   més   medial   del   retinacle   extensor.   S’insereix   en   la   superfície   interna   de   la   cunya   medial   i   en   la   base   del   primer  metatarsià.     És   un   flexor   dorsal   del   turmell   i   quan   actua   juntament   amb   el   tibial   posterior  perticipa  en  la  inversió  del  peu.     Està  innervat  pel  nervi  peroneu  profund,  que  li  aprota  fibres  de  L4  i  L5.       MÚSCUL  EXTENSOR  DEL  PRIMER  DIT   S’origina   en   la   part   medial   de   la   cara   anterior   del   peroné   i   de   la   membrana   interòssia   veïna.   El   ventre   muscular   descendeix   cap   el   peu   parcialment  ocult  per  els  músculs  veïns  i  es  continua  per  un  tendó  llarg   que   després   de   travessar   els   retinacles   extensors   en   un   compartiment   propi  es  dirigeix  cap  el  dors  del  primer  dit.  Acaba  en  la  base  de  la  falange   distal  de  la  mateixa  manera,  però  sol  donar  unes  expansions  fibroses  per   les  vores  laterals  de  la  base  de  la  falange  proximal.     És   extensor   del   primer   dit,   especialment   de   l’articulació   metatarsofalàngica.  També  contribueix  en  la  flexió  dorsal  del  peu.     Està   innervat   per   branques   del   nervi   peritoneu   profund,   que   li   aporten   fibres  de  L5  i  S1.         MÚSCUL  EXTENSOR  LLARG  DELS  DITS   S’origina   en   els   dos   terços   superiors   de   la   superfície   anterior  del  peroné  i  arriba  també  a  la  part  més  superior  de   la   membrana   interòssia   i   el   còndil   extern   de   la   tíbia.   El   ventre  muscular  es  dirigeix  cap  al  turmell,  creua  el  retinacle   extensor     es   continua   amb   quatre   tendons   que   es   dirigeixen   al   dors   dels   quatre   últims   dits.   A   nivell   de   les   falanges  proximals  el  tendó  rep  per  dos  costats  expansions   fibroses   procedents   la   medial   del   tendó   lumbrical   i   la   lateral  (falta  en  el  cinquè  dit)  del  tendó  extensor  curt  dels   dits.   Aquestes   expansions   donen   un   aspecte   triangular   al     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   tendó,   i   al   conjunt   de   tendó   i   de   les   expansions   se   li   denomina   caperutxa   extensora.   De   la   caperutxa  extensora  s’originen  tres  llengüetes  fibroses,  una  mitja  que  s’insereix  en  la  base  de  la   falange  mitja  i  dos  laterals  que  arriben  a  la  base  de  la  falange  distal.   És   un   extensor   dels   quatre   dits   laterals,   principalment   a   nivell   de   les   articulacions   metatarsofalanigiques,   però   també   col·∙labora   amb   els   lumbricals   en  la  extensió  de  les  articulacions  interfalàngiques.  Degut  al  seu   trajecte  pel  turmell,  pot  col·∙laborar  en  la  flexió  dorsal  del  peu.     Està  innervat  pel  nervi  peritoneu  profund  que  li  aporten  fibres  de   L5  i  S1.       MÚSCUL  TERCER  PERONEU   S’origina   de   la   part   anterior   del   terç   inferior   de   la   diàfisi   del   peroné.   El   ventre   muscular   es   continuà   amb   un   tendó   que   discorre   pels   retinacles   extensors   juntament   a   l’extensor   llarg   dels   dits.   Acaba   en   la   cara   medial   de   la   base   del   cinquè   metatarsià.     És  un  dèbil  flexor  dorsal  i  eversor  del  peu.   Està  innervat  pel  peroneu  profund  que  li  aporta  fibres  de  L5  i  S1.       COMPARTIMENT  LATERAL  DE  LA  CAMA   MÚSCUL  PERONEU  LLARG   Té  un  origen  en  la  cara  lateral  del  còndil  lateral  del  cap  de  la  tíbia  i  un  altre  més  ampli  en  el  cap  i   en  els  dos  terços  superiors  de  la  superfície  lateral  del  cos  del  peroné.  Entre  les  insercions  del   cap  i  del  cos  del  peroné  hi  ha  un  túnel  osteofibrós  per  on  travessa  el  nervi  peroneu.  El  ventre   muscular   es   continua   a   nivell   del   terç   inferior   de   la   cama   per   un   tendó   potent   que   cobreix   el   peroneu   curt.   Creua   el   turmell   per   darrera   del   mal·∙lèol   lateral,   sota   el   retinacle   peroneal   superior.  Un  cop  en  el  peu,  el  tendó  es  dirigeix  primer  cap  endavant  i  a  baix  aplicat  a  la  cara   lateral  del  calcani  passant  sota  la  tròclea  dels  peroneus,  llavors  arriba  al  cuboides,  rodeja  el  seu   marge  extern  i  s’introdueix  en  el  solc  present  en  la  cara  plantar  de  l’os.  El  solc  del  cuboides  està   transformat  en  un  túnel  osteofibrós  per  la  inserció  del  lligament  plantar  llarg  i  el  tendó  peroneu   llarg,  seguint  el  trajecte  del  túnel  osteofibrós,  es  dirigeix  transversalment  cap  el  marge  medial   de   la   planta   del   peu.   Acaba   inserint-­‐se   en   la   cunya   medial   i   en   la   base   del   primer   metatarsià.   El   tendó   del   peroneu   llarg,   quan   creua   el   marge   extern   del   cuboides,   pot   presentar   un   os   sesamoïdal.     És   un   flexor   plantar   en   l’articulació   del   turmell.   En   el   peu   és   un   motor   primari   del   moviment   d’eversió  i  fa  un  paper  important  juntament  amb  els  músculs  tibials  en  el  manteniment  de  la   bòveda  plantar.   Està  innervat  pel  nervi  peroneu  superficial  que  li  aporta  fibres  L5  i  S1.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA         MÚSCUL  PERONEU  CURT   S’origina  dels  dos  terços  inferiors  de  la  cara  lateral  del  cos  del   peroné.  El  cos  muscular  és  peitti  i  es  continua  aviat  amb  un   tendó   que   discorre   per   darrera   delmalèol   lateral,   profundament   respecte   al   tendó   del   peroneu   llarg.   Quan   sobrepassa   el   mal·∙lèol,   es   dirigeix   cap   a   davant   passant   per   sobre  de  la  tròclea  dels  peroneos  del  calcani,  que  els  separa   del   tendó   peroneu   llarg.   Acaba   inserint-­‐se   en   la   base   del   cinquè  metatarsià.     Intervé   a   nivell   del   turmell   en   la   flexió   plantar   i   a   nivell   del   peu  intervé  en  el  moviment  d’eversió.   Està  innervat  per  branques  del  nervi  peroneu  superficial  que   li  aporten  fibres  de  L5  i  S1.       COMPARTIMENT  POSTERIOR  DE  LA  CAMA   MÚSCUL  TRÍCEPS  SURAL   Està  format  per  tres  caps:   -­‐Múscul  gastrocnemi:  consta  de  dos  caps  (els  anomenats  bessons).  Cada  ventre  arranca  de  la   cara   lateral   del   còndil   femoral   corresponent.   El   lateral   presenta   habitualment   un   os   sesamoidal   en  l’espessor  del  tendó.  A  més  cada  ventre  té  algunes  fibres  originades  de  la  càpsula  fibrosa  de   l’articulació   del   genoll,   a   les   que   s’associen   bosses   sinovials   que   ocasionalment   comuniquen   amb  la  membrana  sinovial  del  genoll.  Els  dos  ventres  convergeixen  en  una  línia  mitja  per  unir-­‐se   a  una  làmina  tendinosa  que  es  fusionarà  amb  el  tendó  del  soli.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   -­‐Múscul   soli:   té   una   línia   arquejada   d’inserció   que   inclou   la   línia   obliqua   de   la   tíbia,   la   cara   posterior   del   terç   superior   del   cos   del   peroné   i   una   arcada   fibrosa,   arc   tendinós   del   soli,   que   uneix  a  les  dues  insercions  òssies  anteriors.  El  ventre  muscular  es  continua  en  la  zona  mitja  de   la   cama   per   una   gruixuda   làmina   tendinosa   que   inicialment   discorre   darrera   de   la   làmina   tendinosa  del  gastrocnemi,  però  llavors  s’uneix  a  ella.     -­‐Múscul   plantar:   s’origina   de   la   cara   externa   del   còndil   extern   del   fèmur   i   forma   un   petit   ventre   muscular  que  es  perllonga  aviat  per  un  fi  tendó  que  llisca  sobre  el  soli  i  el  gastrocnemi  seguin   un  trajecte  oblic  cap  a  baix  i  cap  a  dins.  El  tendó  acaba  fusionant-­‐se  al  marge  medial  del  tendó   del  tríceps  o,  més  sovint,  s’insereix  independentment  en  la  extremitat  posterior  del  calcani.     Inserció  inferior  del  tríceps:  la  inserció  inferior  del  tríceps  es  realitza  mitjançant  el  tendó  calcani   (Tendó  d’Aquiles).  Aquest  tendó  es  forma  per  la  unió  de  les  làmines  tendinoses  del  gastrocnemi   i  el  soli  que  conflueixen  i  es  van  estretant  a  mesura  que  descendeix  per  acabar  inserint-­‐se  en   l’extremitat   posterior   del   calcani.   El   tendó,   en   la   seva   terminació   presenta   una   bossa   sinovial   associada  al  que  separa  de  la  part  superior  de  l’extremitat  posterior  del  calcani.   La   funció   conjunta   del   múscul   tríceps   es   la   flexió   plantar   del   peu   a   nivell   de   l’articulació   del   turmell.  El  gastrocnemi  i  el  plantar  participen  en  la  flexió  del  genoll.  El  soli  intervé  com  a  múscul   postural  evitant  que  en  bipedestació  el  cos  es  caigui  endavant  per  efecte  de  la  gravetat.   Tots   els   caps   del   tríceps   estan   innervats   per   branques   independents   del   nervi   tibial,   que   aporten  fibres  de  S1  i  S2.               SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   MÚSCUL  POPLITI    S’origina  de  la  cara  externa  del  còndil  extern  del  fèmur,  enuna  fossa  que  arriba  en  el  seu  nom   situada  per  sota  i  per  darrera  de  l’epicòndil.  Les  fibres  es  dirigeixen  obliquament  cap  a  baix  i  cap   el   centre,   aplicades   intimament   a   l’articulació   del   genoll   cobertes   en   part   per   les   fibres   del   lligament  polpiti  arquejat.  En  aquest  trajecte  posseeix  una  bossa  serosa  que  sol  comunicar  amb   la   sinovial   del   genoll   formant   el   recés   subpoplíti.   A   més,   algunes   de   les   fibres   del   múscul   s’insereixen   en   la   base   d’implantació   del   menisc   extern.   Quan   sobrepassa   l’articulació,   el   múscul  s’insereix  en  la  cara  posterior  de  la  tíbia  immediatament  per  sobre  de  la  línia  obliqua  del   soli     És  un  rotador  medial  de  la  cama.  Quan  la  cama  està  recolzada  al  terra,  el  popliti  intervé  com   iniciador  de  la  flexió  rotant  lateralment  el  fèmur  per  desfer  la  posició  de  la  tanca  de  l’articulació   del  genoll.  També  fa  un  paper  important  en  la  dinàmica  del  genoll  movent  cap  enrere  el  menisc   extern.     Està  innervat  per  branques  del  nervi  tibial,  que  li  aporten  fibres  de  L5.         MÚSCUL  FLEXOR  LLARG  DELS  DITS   S’origina   en   el   terç   mitjà   de   la   tíbia   i   descendeix,   inicialment,  medial  al  músucl  tibial  posterior,  però  en  el   terç  inferior  de  la  cama  el  creua  per  sota  per  seguir,  i  en   forma   de   tendó,   pel   seu   marge   lateral.   El   tendó   passa   per   darrera   del   mal·∙lèol   medial,   interposat   entre   els   tendons  del  tibial  posterior  i  del  flexor  llarg  del  primer   dit.   Una   vegada   que   sobrepassa   el   mal·∙lèol,   s’encorba   cap  a  davant  i  camina  medial  al  calcani  per  arribar  a  la   regió   plantar   del   peu.   En   el   calcani   discorre   en   un   solc   situat  en  la  vora  lliure  del  sistentaculum  tali.     En   la   regió   plantar   es   dirigeix   obliquament   cap   a   davant   i  a  fora  i  creua  la  cara  inferior  del  tendó  del  flexor  llarg   del  primer  dit  dividint  a  continuació  en  quatre  tendons   per  els  quatre  últims  dits.  Acaba  en  la  base  de  la  falange     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   distal  dels  dits,  després  de  travessar  els  tendons  del  flexor  curt  dels  dits,  de  forma  similar  a  el   que  ocorre  en  la  extremitat  superficial  i  profund  dels  dits.   El   tendó   del   flexor   llarg   dels   dits,   immediatament   abans   de   dividir-­‐se   en   els   quatre   tendons   terminals,   rep   en   la   seva   vora   lateral   la   inserció   del   múscul   flexor   accessori.   A   més,   els   tendons   del  flexor  llarg  dels  dits  tenen  inserció  d’origen  a  els  músculs  lumbricals.   És   un   flexor   dels   quatre   últims   dits   que   actuen   en   les   articulacions   metatarsofalàngiques   i   interfalàngiques.  En  el  turmell  pot  contribuir  a  la  flexió  plantar.   Està  innervat  per  branques  del  nervi  tibial,  que  li  aporten  fibres  de  L5,  S1  i  S2.       MÚSCUL  TIBIAL  POSTERIOR   S’origina  en  la  zona  superior  de  les  cares  posteriors  de  la  tíbia   (per   sota   la   línia   del   soli),   del   peroné   i   de   la   membrana   interòssia   que   els   uneix.   Es   continua   amb   un   tendó   que   contorna  per  darrera  al  mal·∙lèol  medial  per  arribar  a  la  planta   del  peu.  En  la  zona  del  trànsit  entre  ventre  muscular  i  tendó   el   creua   per   darrera   el   flexor   llarg   dels   dits.   En   el   seu   trajecte   per  la  planta  del  peu  el  tendó  del  tibial  posterior  camina  sota   el   cap   de   l’astràgal   i   del   lligament   calcaninavicular   plantar   i   acaba  inserint-­‐se  en  el  tubercle  del  navicular  i  en  la  base  de   la  cunya  medial  i,  a  més  emet  expansions  fibroses  que  van  als   ossos  del  tars  pròxims  i  a  les  bases  dels  metatarsians.     En   el   turmell   participa   dèbilment   en   el   moviment   de   flexió   plantar.  A  nivell  del  peu,  actuant  conjuntament  amb  el  tibial   anterior,  intervé  en  el  moviment  d’inversió.   Està   innervat   per   branques   del   nervi   tibial,   que   li   aporten   fibres  procedents  de  L4  i  L5.       MÚSCUL  FLEXOR  LLARG  DEL  PRIMER  DIT   S’origina  de  la  cara  posterior  del  terç  mitjà  del  peroné  i  de  la   membrana   interòssia   pròxima.   Es   continua   amb   un   tendó   llarg   que   contorneja   per   darrera   del   mal·∙lèol   medial   i   l’extremitat  posterior  del  calcani  sota  el  sustentaculum  tali,   on   està   subjecte   a   l’os   per   una   banda   fibrosa.   El   tendó   es   dirigeix   al   primer   dit   per   la   planta   del   peu   i,   en   aquest   trajecte,   es   creuat   superficialment   per   el   tendó   del   flexor   llarg   dels   dits.   Acaba   amb   la   base   de   la   falange   distal   del   primer  dit.     Flexiona  el  primer  dit  en  totes  les  seves  articulacions.  En  el   turmell,  pot  contribuir  a  la  flexió  plantar  del  peu.     Rep   branques   del   nervi   tibial,   que   li   aporten   fibres   de   S1   i   S2.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   MÚSCULS  DEL  PEU   REGIÓ  DORSAL   MÚSCUL  EXTENSOR  CURT  DELS  DITS   S’origina  en  la  cara  superior  del  calcani  per  davant  del  si  del  tars  i  es  continua  amb  tres  petits   ventres   musculars   que   formen   fins   tendons   que   es   dirigeixen   als   dits   2º,   3º   i   4º,   i   acaben   fusionant-­‐se  al  tendó  de  l’extensor  llarg  dels  dits.     Ajuda  a  l’extensor  llarg  dels  dits  en  el  moviment  d’extensió  dels  dits  a  nivell  de  les  articulacions   metatarsofalàngiques,   i   col·∙labora   amb   els   lumbricals   en   l’extensió   de   l’articulació   interfalàngica.   Està  innervat  per  branques  del  nervi  peroneu  profund,  que  li  aporta  fibres  de  L5  i  S1.       MÚSCUL  EXTENSOR  CURT  DEL  PRIMER  DIT   És  igual  als  fascicles  de  l’extensor  curt  dels  dits,  però  a  diferència  d’ells  acaba  en  la  base  de  la   falange  proximal  del  primer  dit.   És  extensor  del  primer  dit.   Està  innervat  per  branques  del  nervi  peroneu  profund,  que  li  aporta  fibres  de  L5  i  S1.       REGIÓ  PLANTAR   MÚSCULS  INTEROSSIS  DORSALS   S’originen   en   la   diàfisi   dels   dos   metatarsians   que   delimiten   cada   espai   interossi.   Les   fibres   es   continuen  per  un  tendó  que  va  a  inserir-­‐se  en  la  cara  lateral  o  medial  de  la  base  de  la  primera   falange  del  dit  més  pròxim  a  l’eix  del  peu  (2º  dit).  Per  tant,  el  primer  i  el  cinquè  dit  no  tenen   terminació  de  interossi  dorsal,  mentre  que  el  2º  dit  rep  la  terminació  del  1º  i  2º  interossi  dorsal.   A   diferència   de   les   mans,   el   tendó   dels   interossis   dorsals   no   té   expansions   fibroses   per   els   tendons  dels  extensors  dels  dits.   Són  separadors  dels  dits  a  nivell  de  les  articulacions  metatarsofalàngiques  i  actuant  juntament   amb  els  interossis  plantars,  són  flexors  dels  dits  en  la  mateixa  articulació.     S’innerven  per  branques  del  nervi  plantar  lateral,  que  li  aporten  fibres  de  S2  i  S3.       MÚSCULS  INTEROSSIS  PLANTARS   S’originen  de  la  diàfisi  i  de  la  base  del  metatarsià  localitzat  més  allunyat  del  2º  dit  i  es  continuen   per   un   tendó   que   acaba   en   la   cara   medial   de   la   base   de   la   falange   proximal   del   mateix   dit   en   el   que  s’originen.   Són   adductors   dels   dits   en   els   que   s’insereixen.   També   intervenen   com   flexors   de   les   articulacions  metatarsofalàngiques  actuant  juntament  amb  els  dorsals.     Estan  innervats  per  branques  del  nervi  plantar  lateral  que  aporta  fibres  de  S2  i  S3.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA       MÚSCULS  LUMBRICALS   S’insereixen   en   les   vores   dels   tendons   del   flexor   llarg   dels   dits   i   es   dirigeixen   cap   a   la   cara   medaial  de  l’articulació  metatarsofalàngica  dels  quatre  últims  dits  per  inserir-­‐se  en  la  base  de  la   falange  proximal  i  donar  una  expansió  per  el  tendó  dels  extensors  dels  tis.   Per   la   seva   inserció   en   la   base   de   la   falange   proximal   són   flexors   del   dit   en   l’articulació   metatarsofalàngica   i   per   la   seva   expansió   al   tendó   extensor   són   extensors   dels   dits   en   les   articulacions  interfalàngiques.     El  primer  lumbrical  està  innervat  per  el  nervi  plantar  medial,  que  li  aporta  fibres  de  S1  i  S2.  Els   altres  tres  estan  innervats  pel  nervi  plantar  lateral,  que  li  aporta  fibres  de  S2  i  S3.       MÚSCUL  FLEXOR  ACCESSORI  O  QUADRAT  PLANTAR   S’origina  de  la  cara  inferior  del  calcani  i  les  seves  fibres  musculars  es  dirigeixen  cap  a  davant  per   acabar  unint-­‐se  a  la  vora  lateral  del  tendó  del  flexor  llarg  dels  dits.   Al  contraure’s  afavoreix  l’acció  flexora  del  flexor  llarg  dels  dits  i  corretgeix  els  efectes  derivats   del  trajecte  oblic  d’aquest  tendó  en  la  planta  del  peu.     Està  innervat  per  branques  del  nervi  plantar  lateral,  que  li  aporta  fibres  de  S2  i  S3.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   MÚSCUL  FLEXOR  CURT  DELS  DITS   S’origina   en   la   part   posterior   de   la   cara   inferior   del   calcani   i   forma   un   ventre   muscular   rectangular  que  es  divideix  en  quatre  fascicles  els  tendons  dels  quals  van  en  busca  dels  quatre   últims   dits.   Els   tendons   presenten   un   “ojal”   a   nivell   de   les   articulacions   metatarsofalàngiques   per  on  travessa  el  tendó  del  flexor  llarg  dels  dits.  Distalment  a  l’”ojal”  ,  els  tendons  es  bifurquen   per  inserir-­‐se  en  els  costats  de  la  base  de  la  falange  intermitja.     És   un   flexor   dels   dits   que   actua   primer   en   les   articulacions   interfalàngiques   mitges   i   després   en   les  metatarsofalàngiques.     Està  innervat  pel  nervi  plantar  medial,  que  li  aporta  fibres  de  S2  i  S3.       MÚSCUL  FLEXOR  CURT  DEL  PRIMER  DIT   S’origina   en   la   cara   inferior   del   cuboides   i   cuneïformes   intermig   i   lateral   i   es   dirigeix   cap   a   davant  en  busca  del  primer  dit.  Es  divideix  en  dos  fascicles,  entre  els  que  discorre  el  tendó  del   flexor   llarg     del   primer   dit,   que   acaben   als   dos   costats   de   la   base   de   la   falange   proximal.   En   l’espessor  dels  seus  tendons  de  terminació  es  desenvolupen  els  ossos  sesamoidals  presents  en   l’articulació  metatarsofalàngica.   Flexiona  el  primer  dit  en  l’articulació  metatarsofalàngica.   S’innerva  pel  nervi  plantar  medial,  que  li  aporta  fibres  de  S1  i  S2.       MÚSCUL  ADDUCTOR  DEL  PRIMER  DIT   S’origina   del   cuboides   i   de   la   base   dels   metatarsians   3   i   4   i   de   la   càpsula   fibrosa   de   les   articulacions   del   cap   dels   metatarsians   3,   4   i   5.   Des   dels   diferents   orígens,   els   dos   ventres   musculars  es  dirigeixen  a  la  cara  lateral  de  la  base  de  la  falange  proximal  del  primer  dit,  on  es   fusionen  al  tendó  lateral  del  flexor  curt.   Desplaça  el  primer  dit  en  direcció  al  seon  dit  i  flexiona  l’articulació  metatarsofalàngica.   Està  innervat  pel  nervi  plantar  lateral,  que  li  aporta  fibres  de  S2  i  S3.       MÚSCUL  ABDUCTOR  DEL  PRIMER  DIT   S’origina  del  tubercle  intern  de  la  cara  inferior  del  calcani  i  es  dirigeix  cap  a  davant  per  acabar   en  la  cara  medial  de  la  base  de  la  falange  proximal  del  primer  dit  fusionant-­‐se  amb  el  tendó  del   flexor  curt  del  mateix  dit.     És  un  abductor  i  flexor  del  primer  dit  a  nivell  de  l’articulació  metatarsofalàngica.     Està  innervat  per  el  nervi  plantar  medial,  que  li  aporta  fibres  de  S1  i  S2.     MÚSCUL  FLEXOR  DEL  CINQUÈ  DIT   S’origina   a   la   base   del   cinquè   metatarsià   i   acaba   en   la   part   lateral   de   la   base   de   la   falange   proximal  del  cinquè  dit.   És  flexor  del  cinquè`dit  i  contribueix  al  manteniment  de  l’arc  longitudinal  lateral  del  peu.   Està  innervat  pel  nervi  plantar  lateral,  que  li  aporta  fibres  de  S2  i  S3.           SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐MEDICINA   MÚSCUL  SEPARADOR  CURT  DEL  CINQUÈ  DIT   S’origina   en   la   cara   inferior   del   calcani,   es   dirigeix   cap   al   cinquè   dit   i   acaba   en   la   falange   proximal  juntament  amb  el  flexor  curt.   És  un  separador  del  cinquè  dit  i  contribueix  també  a  la  flexió  de  l’articulació  metatarsofalàngica.     Està  innervat  pel  nervi  plantar  lateral,  que  li  aporta  fibres  de  S2  i  S3.               ...