TEMA 3. REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 19
Subido por

Descripción

Professora: Concepción Delinares

Vista previa del texto

TEMA 3. REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS REPRODUCCIÓ ASEXUAL EN UNICEL·LULARS En la reproducció asexual no hi ha repartiment genètic.
- - Bipartició: una cèl·lula, per mitosi, dóna lloc a dues cèl·lules iguals. La bipartició pot ser longitudinal o transversal.
Pluripartició: en agregats de cèl·lules, una cèl·lula mare es divideix fins a donar lloc a tantes cèl·lules com tenia l’agregat original. Llavors es separa d’aquest agregat original.
Per exemple, si un agregat té 16 cèl·lules, una de les cèl·lules es va dividint fins a 16 cèl·lules, i llavors el nou agregat es separa.
Gemmació: una cèl·lula s’allarga, es parteix i dóna lloc a una altra cèl·lula.
- Propàguls.
Clonació.
Espores (mitòspores, si són meiòspores sí que hi ha repartiment genètic).
- REPRODUCCIÓ ASEXUAL EN PLURICEL·LULARS En pluricel·lulars, la reproducció asexual es pot donar per espores (mitòspores, no poden ser meiòspores ja que llavors la reproducció és sexual). El lloc on es formen les espores s’anomena esporangi.
Les espores es poden classificar segons dos criteris.
Si tenen flagels o no tenim: - Zoòspores: espores amb flagel. Es poden moure.
Aplanòspores: espores sense flagel. No tenen moviment.
Segons si l’esporangi en el que es formen està protegit o no.: - Endòspores: l’esporangi té com una bossa que el protegeix. Aquesta bossa són una coberta de cèl·lules estèrils.
Exòspores: les espores estan formades en un esporangi sense coberta de cèl·lules estèrils.
La formació d’espores no implica la participació de cap cèl·lula especialitzada.
Una altra forma de reproducció asexual en éssers pluricel·lulars són les diferents formes de multiplicació vegetativa.
- Fragmentació: per alguna raó, l’ésser es fragmenta i de cada part se’n desenvolupa un individu sencer nou.
Propàguls: clons diminuts d’un organisme que se separen del cos i es desenvolupen com un nou organisme.
Esqueixos: es dóna en plantes superiors. Un tros de la planta pot donar lloc a tota la planta sencera.
REPRODUCCIÓ SEXUAL En la reproducció sexual és imprescindible que hi hagi meiosi, que permet el repartiment genètic.
Els gàmetes tenen un origen meiòtic, i es formen en els gametangis. La unió de dos gàmetes genera un nou individu. Segons les diferències entre els gàmetes i els gametangis dels quals procedeixen, tenim diferents tipus de reproduccions sexuals.
- - - Isogàmia: els gametangis implicats són iguals pels dos gàmetes, i els gàmetes també són iguals. Per tant es diferència un de l’altre (perquè no es pot unir un amb ell mateix) dient + i -. És a dir, tenim gametangi + i gametangi -, i gàmeta + i gàmeta -.
La unió sempre s’ha de donar entre un gàmeta positiu i un de negatiu.
Anisogàmia: els gametangis que produeixen els dos gàmetes són iguals (diferenciem per +/-). Els gàmetes tenen els dos la mateixa forma (són flagel·lats) però diferent mida.
Diferenciem entre macrogàmetes i microgàmetes.
Oogàmia: tant els gametangis com els gàmetes que participen en la unió són diferents.
Els gametangis masculins s’anomenen anteridis, i produeixen espermatozous. Els femenins s’anomenen oogoni, i produeix oosferes o ovocèl·lules.
Ens aquests casos, hi havia gàmetes en la reproducció sexual, però hi ha altres formes en les que aquests no són necessaris.
- - - Gametangiogàmia: hi ha una unió directament dels dos gametangis. Es dóna en fongs filamentosos. Una part del filament d'un s'uneix amb una d’un altre filament i es produeix un zigot.
Cistogàmia: dues cèl·lules s’uneixen. Es crea un túnel, com un tub, i el citoplasma d’una passa dins l’altra, on es forma el zigot. També es dóna entre dos filaments.
També pot ser que les dues cèl·lules expulsin el citoplasma i el zigot es formi al túnel.
Somatogàmia: fusió de dues cèl·lules. Es crea un zigot amb dos nuclis.
CICLES BIOLÒGICS Un cicle biològic comprèn des de la formació del zigot fins que es produeixen els gàmetes. És important saber en quin moment del cicle es produeix la meiosi.
En els diploides (1), la meiosi (R!) es dóna per formar els gàmetes. En els haploides(2), després del zigot.
També hi ha cicles amb alternança de generacions (3), on la meiosi es dóna per formar meiòspores, que es desenvoluparan i donaran cada una un organisme haploide. Una generació és el període del cicle biològic que correspon al desenvolupament d’un organisme vegetatiu fins la formació dels gàmetes.
En el cas dels cicles amb alternança de generacions, els individus de la generació diploide són l’esporòfit, i són els que formen meiòspores a partir de la meiosi. Els individus haploides que surten d’aquestes meiòspores són una altra generació, el gametòfit, que per mitosi, formarà gàmetes haploides.
CICLE DIPLOIDE AMB MEIOSI GAMÈTICA Els individus són diploides. Per meiosi gamètica, creen els seus gàmetes. Dos gàmetes provinents de dos individus diferents es fusionen i formen un zigot, que per mitosi anirà creixent i formarà un nou individu diploide.
CICLE HAPLOIDE AMB MEIOSI ZIGÒTICA D’un individu adult haploide, per mitosi es creen els gàmetes. Els gàmetes s’uneixen i creen el zigot, que per meiosi zigòtica crearà meiòspores. Les meiòspores germinen i fent mitosi aniran creixent i donant lloc a un individu haploide jove.
CICLE DIPLO-HAPLOIDE AMB MEIOSI ESPÒRICA És el cicle on es donen alternances de generacions. Tant del gametòfit i de l’esporòfit, a més de gàmetes i meiòspores, també en poden sortir mitòspores que formin nous individus, i això anar reproduint-se asexualment per espores.
El cicles diplo-haploides poden ser isomorfs, si el gametòfit i l’esporòfit tenen exactament la mateixa morfologia, o heteromorfs, si el gametòfit es troba reduït a una forma simple amb la única funció de produir gàmetes.
...