Tema 2. Mutació gènica (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura mutagenesis
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo MUTACIÓ GÈNICA 1. INTRODUCCIÓ Quan parlem de mutació gènica és una mutació puntual a nivell d’un gen i que a vegades afecta solament a una base. La mutació cromosòmica és un canvi numèric o estructural visible en els cromosomes. Quan es diu que un canvi correspon a una mutació, forçosament aquest canvi és una alteració que es pot traspassar, per tant que es heretable (a nivell germinal o somàtic).
Les mutacions al generar una variabilitat permeten sovint millors adaptacions en un ambient concret i per tant poden tenir un significat en l’evolució. Altres vegades, aquestes mutacions impliquen defectes, són deletèries o inclús letals. Però associar mutació amb canvi negatiu o positiu no té massa sentit a priori, ja que depèn del moment, del gen, d l’organisme, etc.
Si un ambient fos completament estable, al llarg de l’evolució hi ha una tendència de que el genotip i l’ambient estiguin en un equilibri (més beneficiós), i si es dones una mutació seria perjudicial. Però com l’ambient no és constant, sinó que canvia, la mutació pot ser aprofitada.
Imaginem un gen implicat en una malaltia o en una síndrome humana, on s’està segur de les conseqüència d’aquest gen. La pregunta és: sempre que aquell individu sigui portador d’aquest gen, presentarà les conseqüències? No, no les presentarà sempre, ja que dependrà de si s’expressa o no segons l’ambient en el que es trobi.
Tots el experiments mendelians, treballen amb gens amb una penetrància completa o total (si individu té gen = malaltia). Això no passa així sempre, perquè hi ha casos en que la penetrància és diferent; a part d’això, quan ha penetrat (hi ha expressió) pot ser que l’expressivitat sigui lleugera o important.
Caràcter qualitatius: no influeix l’ambient, hi ha penetrància. Ex: color cabell, Caràcters quantitatius: l’ambient té efecte. Ex: no gran (tot i tenir els gens) sense aliment 2. CLASSIFICACIÓ DE LES MUTACIONS Les mutacions es poden classificar de moltes maneres, una d’elles es dividir entre mutacions cromosòmiques (afecten a diferents loci – inclou les estructurals i les numèriques) i mutacions gèniques o puntuals.
Així com, també es poden classificar de forma que distingim entre mutacions cromosòmiques (estructural), genòmiques (numèriques) i d’únic gen.
1 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo 2. CONSEQÜÈNCIES DE LES MUTACIONS 2.1. CANVI DE LA SEQÜÈNCIA DE DNA Mutació puntual: en un determinada posició es canvia la base, de manera que afecta en sol punt – és una substitució:  Transició: es canvien bases del mateix tipus.
 Transversió: en canvien bases de diferent tipus (purimidines-pirimidines).
Amb independència de si els canvis puntuals tenen o no tenen conseqüències, la incidència del nombre de transicions es superior a la de les transversions. Això es perquè a les transicions la distancia entre les bases serà la mateixa i passaran desapercebudes pels sistemes de reparació. En canvi les transversions tenen una distancia entre bases diferent i la distorsió és més important, de manera que poden ser reconegudes per sistemes de reparació i restaura-se. No vol dir que las transicions no siguin reparades, però algunes no són reconegudes.
Hi ha un tipus de mutacions que també afecten a nivell petit, però no en una sola posició, sinó que impliquen la addició–incorporació o deleció–pèrdua d’algunes bases. Alguns autors quan fan referència a les mutacions per inserció o deleció de bases, parlen de mutacions indel.
Si canviem una base, aquest canvi pot tenir o no conseqüències. En funció d’això s’anomenen les mutacions d’una forma o altre (pensant en el gens estructurals):  Mutacions silencioses: com que el codi genètic es degenerat, hi ha diferents triplet que codifiquen el mateix aa. Per tant hi ha canvi a nivell de DNA però no a nivell d’aa.
 Mutacions canvi de sentit: implica que en la producció, el triplet significa un altre aa.
o Mutacions neutre: no té cap conseqüència funcional (l’aa esta en una regió de la proteïna que no afecta a la funcionalitat.
o  Mutació que si té afecta la funcionalitat.
Mutacions sense sentit: obtenim per mutacions triplets STOP, apareixen proteïnes no funcionals. Aquestes mutacions, per tant, acostumen a ser negatives.
 Mutacions que desplaçament de la pauta de lectura (Frameshift): afecten a varies bases (sempre que no sigui 3 o múltiple de 3) i fan canviar la pauta de lectura.
Crick va investigar el codi genètic i va fer servi substàncies intercalant per veure el efecte que tenien a nivell de mutagènic. Les substancies intercalants tenen una estructura molecular més o menys semblant a les bases i s’intercalen amb molta facilitat entre parells de bases adjacent o contigus. Aquest compostos causen mutacions tipus frameshift.
2 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo Tant a nivell de mutacions indel com a nivell de tractament de substància intercalant podem comprovar com un segon tractament recupera la pauta de lectura. És a dir, si es dona una adició a la base +1, la pauta de lectura estarà variada; però si es dona una altra mutació que treu una base a la posició +3, per exemple, la pauta es restauraria. I si la regió no es codificant o no té importància per la proteïna, no hi ha cap efecte a l’organisme.
2.2. EFECTES EN EL GENOTIP O FENOTIP 2.2.1. Tipus de genotip i mutacions Wild-type:en el fons correspon al genotip més abundant en un moment i en una població. No ens hem d’encasillar en que sigui un concepte universal, sinó que en població, segons quins al·lels no són presents; i en el que en un lloc és més freqüent en altre no es comú. Hi ha el pensament que wild-type ha de ser necessariament dominant, i no sempre ha de ser així.
A+ --------> A- Mutació directa (forward) – Taxa mutació µ A+ <-------- A- Mutació reversa – Taxa mutació ʋ (3 ordres magnitud superiors a la µ).
Això no vol dir que les poblacions no puguin arriba a un equilibri mutacional. La µ i la ʋ mai seran iguales, però si aquestes es mantenen en els valors determinats, no es detectaran variacions en la freqüència de A+ o A-. Per tant mantenir les taxes de µ o ʋ, pot implicar una estabilització de la població.
2.2.2. Alteracions del fenotip A vegades hi ha mutacions que afecten de manera visible al fenotip. Hi ha canvis moleculars que poden passar desapercebuts, però els canvis fenotípics són visibles normalment. Alguns autors anomenen a les mutacions que provoquen canvis fenotípics com a variant.
Les diferents variants no presenten la mateixa fitness, capacitat d’adaptació, eficàcia biològica, taxa reproductiva, etc. No és un canvi natural a nivell de fitness, sinó que esta associada a algun avantatge o desavantatge.
Les variants són sovint diferenciades per la capacitat que aporten a la supervivència – el més important no és la capacitat per sobreviure, sinó la capacitat reproductiva que serà responsable de deixar descendència fèrtil.
 Mutacions deletèries (no implica letalitat): negatives, decreixement de supervivència.
o Mutacions letals condicionals. Ex: mutació termosensible (mosques a 42ºC es moririen, però a 30ºC no) – el canvi genètic s’expressa o es podrà expressa en unes condicions determinades (en les restrictives l’individu pot morir).
 Mutacions beneficioses: incrementen la supervivència o la taxa reproductiva.
3 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo També ens trobem amb mutacions que restableixen el fenotip de l’organsime, les anomenades mutacions supressores (suprimeix l’efecte de la primera): o Intragèniques: el segon canvi es dona en el mateix gen on s‘havia produït el primer.
o Intergèniques: el canvi que suprimeix l’efecte es dona en un altre gen.
2.3. EFECTES EN REGIONS NO CODIFICANTS Sabem que tenim gens reguladors que poden activa o inactivar un procés determinat i per tant es lògic imaginar que les mutacions estructurals no són les úniques importants. Hi ha mutacions en regions no codificant, a nivell de promotors que poden incrementar la taxa de mutació (up) o disminuir-la (down).
El promotor és fonamental perquè comenci el procés en el lloc corresponen – mutacions poden implicar deficiència o increment de la transcripció.
Les mutacions també poden afectar a nivell de splicing alternatiu, ja que a nivell d’eucariotes, el mRNA i el tRNA, són sintetitzats en el nucli i passen per un procés de maduració abans de ser efectius per la traducció. Cosa que pot donar lloc a diferents productes, amb molta variabilitat – no per hipermutabilitat, sinó per diferents patrons de talls i maduració.
2.4. MUTACIONS A REPETICIONS DE TRINUCLEÒTIDS Diverses malalties genètiques humanes estan causades per formes inusuals de la mutació anomenada “trinucleotide repeat expansion” (TNRE) – una seqüència de 3 nucleòtids es veu incrementa d’una generació a la següent. Ex: malaltia de Huntigton (HD), síndrome X fràgil.
El síndrome X fràgil es caracteritza perquè el cromosoma X és més fràgil de manera espontània. No s’observa fàcilment, però quan hi ha síntomes com un retard mental, pot haver-se donat mutació.
4 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo Quan parlem de normalitat, es mira una característica de manera mundial i s’observa que totes les persones presenten repeticions de trinucleòtids, però normalment no supera la 50ena. Son valors variables no associats a cap patologia, on les seqüències són transmeses del pares a la descendència sense mutació. Les expansions de la seqüència es poden donar en: - Regions codificants: normalment en produeix l’expansió de CAG (glutamina). De forma que la proteïna contindrà grans regions d’aquest aa, cosa que causa que les proteïnes s’agreguin entre elles (relacionat amb la progressió de la malaltia).
- Regions no codificants: hipotèticament causen canvis anormals en l’estructura del RNA. Cosa que produeix síntomes típics de la malaltia.
Si mirem individus afectats (amb TRNE), s’observa que sempre hi ha una increment en aquestes repeticions (més de 200, per exemple). El gen o el cromosoma en el que es doni no es estricta, pot ser en variï, al igual que els efecte també ho seran.
Actualment sabem que quan una analitza una família que presenta alguna d’aquestes síndromes, ens adonem que l’edat en la que la malaltia es manifesta és més aviat – anticipació en la aparició clínica.
També s’observa increment en el nombre de repeticions. Quin argument justificaria com de pare a fill augmenta aquest nombre de repeticions?  Es pot donar per recombinació si es dona un entrecreuament desigual (o desplaçat) que augmenti les duplicacions entre les generacions.
 Endoreduplicacions: es produeixen diverses replicacions en un mateix cicle de mitosi.
Tot i això, no es sap del cert quina es l’explicació de les repeticions concretes que té una persona, només podem sabem les causes possibles.
A vegades hi ha mutacions que es presenten més freqüentment en ètnies endogàmiques, com Amish o gitanos. Aquests, sempre es casen entre ells i tots són parents. Es diu que la consanguinitat té conseqüències deletèries, però això depèn, ja que si en una població tancada els gens són “bons”, traspassar-los a la descendència no serà dolent. Però si la població té molts gens defectuosos, quan es reprodueixin entre ells dona conseqüències negatives.
3. MUTACIONS A LINES GERMINALS O CÈL·LULES SOMÀTIQUES Les mutacions germinals són les que ocorren en espermatozoides i òvuls o en precursors. Al principi, no es pensava en mutacions somàtiques, però més endavant es va veure que totes les cèl·lules d’un individu tenen DNA, i per tant aquest pot mutar. De forma que la mutació es pot donar a qualsevol cèl·lula, però en principi les somàtiques són alteracions pròpies dels teus òrgans o teixits.
5 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo En principi un espermatozoide o òvuls es fabrica en els testicle o en el ovaris, per tant si el teixit implicat en la gametogènesis contigües cèl·lules amb unes dotacions alterades degut a un canvi somàtic, això podria passar a la cèl·lula germinal? - Canvi letal per la cèl·lula: no arribarà a la gàmeta, es dona en el òrgan però no a la descendència.
- Canvi viable per la cèl·lula: es poden rebre gàmets mutats, no per mutació germinal en el sentit estricte, sinó per una mutació en el òrgan. No és el més normal.
3.1. EL CÀNCER Les mutacions somàtiques estan estretament relacionades amb el càncer. En el processos carcinogènics, necessariament hi ha una sèrie de gens, oncògens o supressors de tumors, que estan mutats. Aquestes mutacions, en principi no es que les heretem dels pares, sinó que la majoria de nosaltres naixem sense cap mutacions en el gens implicats en la carcinogènesis. A mesura que ens fem grans, els gens muten i la probabilitat de que hagi mutants augmenta, de manera que hi ha correlació entre la edat i l’aparició de càncer. A vegades el càncer pot aparèixer amb més probabilitat que comptem amb mutacions adquirides – heretes alguna mutació i quan tens X anys mutes algun gen més, cosa que podrà esdevenir càncer.
El càncer no És una malaltia hereditària, sinó que És una malaltia amb una base genètica. En algun casos hi ha comportament de heretabilitat.
A vegades el càncer no és conseqüència de mutacions causades per factors ambientals, el comportament o la dieta; sinó que apareix perquè els individus han rebut una mutació i pot ser que vegi el seu efecte modificant per agents externs.
6 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo Exemple: El xeroderma pigmentòs, és una deficiència en els gens responsables per la reparació de la exposició de nt. L’efecte característic de la radiació UV és generar dímers de pirimidines; si ara aquests es generen a qualsevol persona, es tallaran i repararan. El nen o nena xeroderma, aquests dímers com a molt són reparats un 50%, i com que no reparen, la radiació UV produeix problemes en la pell i es transformen en càncer (de pell i més endavant en càncer d’ulls – zones més esposades a radiació).
Saber que passa ajuda a prendre les mesures de prevenció per evitar les conseq més negatives.
*Mosca amb meitat part de femelles i meitat masculina. Hi ha part X0 (mascle) i XX (femella), hi ha aguat pèrdua cromosòmica, cosa que implica mascle en Drosophila. Per tant, quan era embrió una de les cèl·lules té pèrdua cromosòmica i aquesta es desenvolupa en mascle i l’altra desenvoluparà normal cap a femella.
Heterocromia: Femelles heterozigotes en unes cèl·lules tenen activat la X del pare i un altre el X de la mare, cosa que donarà lloc a caràcter recessiu o dominant. Com que aquesta inactivació del corpuscle de bar és aleatòria, a la meitat de la cèl·lules expressen un fenotip i a les altres l’altre fenotip (mosaic).
Teòricament, el color dels ulls no és un caràcter estrictament monogènic, sinó que hi ha diversos gens que interactuen. La presencia de melanina tampoc ve determinada exclusivament per les cèl·lules. A part d’això, quan un mira aquests casos, una cosa són les causes congènites (el gat quan nèxia ja la presenta) o causes associades a malalties/síndromes, de manera que animals que han nascuts amb els ulls del mateixos color poden passar a tenir un heterocromia que no presenta una base genètica.
El mosaicisme quan esta relacionat amb la inactivació del cromosoma X és molt important en les femelles del mamífers. Aquesta inactivació es produeix al principi del desenvolupament, però just després de que l’organisme hagi desenvolupat els ovaris (si es fes abans de la diferenciació sexual, no es tindria l’òrgan femení).
Si parlem de inactivació es que observem corpuscles de Bar (1 per cèl·lula), hi ha dones que no en presenten (Sindrome de turner) i homes que en presenten (genotip XXY). En tots el casos s’inactivaran tots menys un.
4. SUCCESSOS I CAUSES DE LA MUTACIÓ Mutacions espontànies: sorgeixen sense una causa determinada, com a resultat de processos inusuals en processos cel·lulars/biològics. Hi ha molta informació invitro, però no sempre corresponen amb el resultats equiparables en quantitat i qualitat en invivo.
Mutacions induïdes: causades per mutàgens o agents ambientals (químics i físics).
7 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo 4.1. ORIGEN DE LES MUTACIONS ESPONTÀNIES Al segle XX es manté la discussió de si les mutacions són adaptatives o espontànies. Salvadore Luria i Max Delbruck van realitzar un estudi (resistance of E.coli to bacteriophage T1 – tonr) per comprovar: - Hipòtesis de mutacions espontànies (Darwin): la resistència es dóna com a resposta adaptativa al agent selectiu. Prediu que el nombre de bactèries tonr fluctuarà en diferents poblacions microbianes – test de fluctuació.
- Hipòtesis d’adaptació fisiològica (Lamark): els agents selectius posen de manifest les cèl·lules que ja portaven integrada la resistència. Prediu que el nombre de bactèries tonr serà constant en diferents poblacions bacterianes.
Com que en realitat les mutacions han aparegut de manera aleatòria, quan tinc moltes plaques, és absurd pensar que aquesta mutació es donarà amb la mateixa freqüència i probabilitat en cada flascó. Tots el que surten del mutant ho seran, però el que no, no. Es va comprovar que, en comptes d’haver similitud entre plaques, hi havia molta fluctuació entre les mitjanes.
Si fos un mecanisme adaptatiu, bacteris del mateix tipus i de la mateixa espècie, sotmès al mateix agent esperaria una freqüència molt semblant. Com no és així trobem que en casos semblants tenim diferent creixement i diferent freqüència.
Si aquesta mutació es produeix en un moment molt avançat o molt tardà del desenvolupament d’aquell teixit o aquell òrgan, quin aspecte es veurà? *Ull de mosca és vermell i compost – format per conjunt de ommatidis (cèl·lules), que hi ha uns 770 per ull. Si tenim una mosca amb els ulls blancs, i sobre aquest es veu una taca de color vermell; una causa pot ser la mutació gènica de white a wt. Si en aquest ull es veu un spot gran, quan es va originar més o menys quan es va originar la mutació? En una fase temprana. Si la mutació es genera només unes porques divisions abans de l’acabament, el spot serà molt petit; però si la mutació que es produeix al inici es manifesten amb un spot molt més gran.
Quina mutació iniciada aviat en el temps que ens podria donar un spot gran no ens el dona? Si la mutació es letals, es moren i s’ha acabat. Que això passi en un organisme pluricel·lular no té importància, perquè es mor un cèl·lula però en tens d’altres.
8 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo 4.2. CAUSES DE LES MUTACIONS ESPONTÀNIES Els tres mecanisme fonamentals que donen lloc a canvis químics són (per ordre de importància):  Despurinacions (APu): pèrdua de purines (A i G). Enllaç covalent entre desoxiribosa i purina és inestable, a vegades es sotmet a reacció espontània amb H2O que allibera la base – queden llocs apurínics. És la pèrdua de base més comuna.
Al llarg del dia perdem moltes purines. Si hi hagués acumulació de llocs apurínics, en la divisió cel·lular tindríem problemes. Es relativament fàcil reparar-los, ja que tenim la cadena sense cap dany al costat i podem col·locar la base correcta que s’ha perdut. Pot haver un error, però, que es podria arriba a reparar per aparellament de bases errònies.
Si no és reparat, queda un lloc sense base on es pot aparellar qualsevol de les 4 per atzar. A la pràctica, al quantificar, viem que es col·loca amb més freqüència una A.
 Desaminació: pèrdua del grup amino de citosines de manera espontània – implica la transformació de la molècula en Uracil. Les cèl·lules tenen uracil–glicosilades, quan veuen que en DNA hi ha uracil l’eliminen, generen un lloc AP que pot ser reparat.
Pot ser que l’uracil no sigui eliminat (desapercebut o perquè hi ha molt), si es manté es produeix un canvi de aparellament de base i hi ha substitució d’aquestes (de C-G a A-T).
També pot ocorre la desaminació de la 5-metil citosina, el qual es transforma a timina. Com la timina es un constituent normal del DNA, presenta un problema alhora de reparar la mutació, aj que el sitema no pot determina amb certesa quina es la base correcta – citosines metilades crear hot spot.
*Agent alquilant: afegir grup alquil a les bases. Ex: metilants i etilants  Desplaçament tautomèric: implica un canvi temporal en l'estructura de la base (implica transicions).
 Forma comuna T i G és keto – poden interconvetir a enol.
Formes rares promouen  Forma comuna A i C és amino – poden interconvertir a imino.
parells de bases AC i GT Perquè un canvi tautomèric causi una mutació ha d'ocórrer immediatament abans de la replicació del DNA.
9 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo Hot spot mutacionals: imaginem un virus amb DNA, on en un gen determinat considerem que la taxa de mutació és més o menys constant entre el nucleòtids. Quan s’analitza en detall, es troben llocs molt mutables on la presencia de la mateixa base és poc freqüent i llocs poc mutables la base mai canvia.
Aquelles posicions on hi havia molta mutabilitat (freqüència de mutació puntual era alta) s’anomenava hot spot; en les posicions on pràcticament no hi havia mutacions es van anomenar 0 sites.
4.3. MUTACIONS EN LA REPLICACIÓ DEL DNA Encara que les DNA-pol són enzims que treballen de manera força fina (copia força fidel), no tenen una fidelitat del 100% i de manera força recurrent s’equivoquen. Encara que puguin anar enrere i corregir, a vegades això no passa – probabilitat d’error en la replicació.
Per tant, qualsevol producte químic o l'hormona que promou la replicació del DNA és un mutagen. Ex: substància mitogènica – mitogènics-mutagènics i carcinogènics estan lligats, però no són el mateix.
Ex: Estrogen - Relació entre la longitud dels anys menstruant i càncers de mama / ovari; així com pot feminitzar les poblacions d'animals.
Ex: factors de creixement - Es pot promoure el càncer en els éssers humans (proves en ratolins).
La replicació, per tant, és un fenomen normal on es poden produir errors, és a dir, on hi ha una taxa de mutació espontània que es dóna recurrentment en el temps.
Pot passar que per infecció vírica o la variació de promotors, s’incrementi la taxa de divisió cel·lular – efecte mitogènic. Com més replicació hi hagi estàs induint que hi hagi errors i si no són reparats hi haurà més mutacions (però si no impliquen oncògens, supressors de tumors, de reparació o interstasics, no serà altament greu).
4.3.1. Relació replicació amb càncer Una població en un ambient sense mutàgens o mitogens, les cèl·lules continuen dividint-se i pot ser que hi hagi errors que afectin a ruta carcinogèniques – La edat i la carcinogènesis estan correlacionades.
Si una persona té edat molt avançada i li diagnostiquen càncer, una vegada fet el diagnòstic la previsió del que li passarà es molt menys perillosi-agressiva que una previsió d’una persona de 40-30anys. Una operació cirúrgica implica una anestesia total, cosa que és un rics (no és el mateix sent jove que vell). A més, en una persona gran el procés de divisió és més lent i la propagació tumoral serà més lenta, per tant són coses que s’han de tenir en compte per fer el tractament.
En principi, hi ha més tendència en que les mutacions sigui heretades via paterna, ja que el procés de producció de gàmetes funcionals és constant (meiosis de per vida). Si mires el que passa a nivell de 10 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo testicle o ovaris, a nivell testicular i ha hagut més divisió mitòtiques, cosa que fa que sigui més probable que es passi algun error a la descendència.
4.4. TIPUS DE MUTACIONS ESPONTÀNIES Situacions molt senzilles lligades a la pròpia seqüència del DNA i com aquesta seqüència pot determina o influir en la aparició de mutacions del tipus, per exemple, deleció o inserció.
a) Observem a sota la cadena 3’-5’ i a dalt la 5’-3’, i veiem que hi ha una seqüència repetida. A vegades passa que un cop s’ha produït la replicació de la cadena nova, es produeix una mena de replegament o formació de loop, de forma que s’amaga una part i es tornen a copiar les bases que han format el loop. Es tindran més bases, implicant una mutació per addició (inserció).
Si el nombre de bases que s’ha replicat no correspon a 3 o X3 tenim una mutació de frameshift.
b) Si les repeticions passen a la cadena motlle (presenta regió de complementarietat interna), pot fer ocasionalment un aparellament, de forma que aquestes bases que estarien a dalt en una situació normal, ara esta amagades i la polimerasa no les copies. Es tracta d’una deleció.
c) Hi ha un X (cosa estranya: qualsevol molècula que la polimerasa no detecta com a normal). Si hi ha un nt que no sabem llegir, si pot posar coses en random. Però moltes vegades, s’observa que en posicions no informativa, el que fa la polimerasa es afegir-li la base corresponen a la del costat. Això no es necessariament sempre així (pot passar coses al atzar o no posar-li res).
4.4.1. Bases moleculars de les supressions directes intergèniques per tRNA mutants Supressor de desfases de lectura de +1 nucleòtid: Són tRNA mutants que tenen un anticodó amb 4 nucleòtids. Ex: hi ha un tRNAPhe que té un anticodó que reconeix la seqüència UUUC.
Per tant, en situació on hi ha una base de més i on es canviaria la pauta de lectura, actuen i llegeixen quartets; saltegen la mutació.
* Falta extra-arm (100-110 bases), entre el braç dret i el d’abaix.
11 Grau de Genètica – Mutagènesi T-2 Gloria Hidalgo Supressors de mutacions que introdueixen codons de parada de lectura: Són tRNA mutats a l’anticodó, de manera que aquest anticodó mutat es pot aparellar amb algun dels tres tipus de codons STOP, insertant aa concrets. Per tant, impedeixen l’acabament prematur de la traducció.
* La mutació supressora disminueix la velocitat de creixement del bacteri, ja que introdueix errors de lectura en els mRNA normals.
Ex: el codó UAG (ambre) pot ser suprimit per versions mutants supressores dels tRNA corresponents a tirosina, glutamina, serina i lisina. El codó UAA (ocre) pot ser suprimit pel tRNA de la glicina.
Cada supressor té una eficàcia característica de supressió, en funció de la seva afinitat per l’aminoacil-tRNA-sintetasa i de l’afinitat de l’aa-tRNA pel ribosoma.
12 ...