Organització anatómica del sistema nerviós central i perifèric (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 20

Vista previa del texto

Organització anatómica del sistema nerviós central i periferic.
1. Introducció al sistema nerviós.
Aquest es pot explorar mitjançant:      Radiografia Tomografia computeritzada (TC, TAC) Ressonància Nuclear Magnètica Arteriografia PET (Positorn Emission Tomography) 1.1. organització del sistema nerviós.
- - - Sistema nerviós central (SNC): de la vida de relació. Format per l’encèfal i la medul·la espinal. Des del punt de vista clínic es divideix en:  Cervell: format per el telencèfal i el diencèfal.
 Tronc encefàlic: format per el mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi.
 Cerebel.
Sistema nerviós autònom o vegetatiu (SNA): de la via interna o homeòstasi. Format per:  Sistema nerviós simpàtic  Sistema nerviós parasimpàtic Sistema nerviós perifèric: de la vida de relació. Regulat de forma somàtica i autònoma.
Es troba format per:  Nervis o parells cranials: s’originen a nivell de l’encèfal.
 Nervis raquidians, raquidis o espinals: s’originen a nivell de la medul·la espinal.
1.2. Protecció.
  Òssia (2,3): o El encèfal per el crani.
o La medul·la espinal per la columna vertebral.
Membranosa a través de las meninges (4). De exterior a interior: duramàter(a), aracnoides(b) i piamàter(c).
1.3. Sistema ventricular.
Cavitats per les quals passa el líquid cefaloraquidi.
  A nivell de la medul·la s’anomena conducte ependimari A nivell encefàlic reben el nom de ventricles: o Laterals I i II: situats a nivell del telencèfal.
o III ventricle: a nivell del diencèfal.
o IV ventricle: a nivell de la protuberància i bulb.
Es comuniquen entre ells de manera que:    Els laterals comuniquen amb el tercer a partir del forat de Monro o interventricular El III comunica amb el IV a traves del aqüeducte cerebral situat al mesencèfal.
El IV continua amb el conducte ependimari.
2. Components del sistema nerviós.
2.1. Neurones.
 Unitat estructural (cèl·lula) bàsica i funcional del sistema nerviós central ja que es la que transmet informació. Presenten:  Soma: cos.
o Constitueix la substancia grisa situada:  Perifèrica i central (nuclis basals) en l’encèfal.
 De forma perifèrica a nivell medul·lar.
 Axons: ramificacions llargues. Es troben generalment mielinitzats.
 Dendrites: ramificacions curtes.
o Substancia blanca constituïda per axons i dendrites. Situada  Entre les dues substancies grises en l’encèfal.
 En el centre a nivell medul·lar.
Tipus de neurones.
- - - Neurones aferents o sensorials: aquelles que transmeten las aferències.
 Aferències: informació que entra al sistema nerviós central i que prové dels receptors perifèrics. També poden ser relacions d’arribada d’informació entre els propis nuclis del sistema nerviós central.
Neurones eferents o motores: aquelles que transmeten les eferències.
 Eferències: informació que surt del sistema nerviós central i arribarà fins als òrgans efectors o òrgans diana. També poden ser relacions de sortida d’informació entre els propis nuclis del sistema nerviós central.
Interneurones: connecten neurones aferents amb eferents.
 Tractes: són ramificacions (axons) amb connexions i funcions similars.
 Nuclis: grups de cossos cel·lulars amb connexions i funcions similars.
2.2. Neuròglia.
 Cèl·lules més nombroses, però que no serveixen per transmetre la informació. Com per exemple:  Oligodendrocits: formen les beines de mielina.
 Astrocits: barrera hematocefàlica.
 Microglia: tenen funció fagocítica.
...