Lliçó 5 y 6: Acció normativa de la OIT - Aplicació i control del compliment de la normativa OIT (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Normes Internacionals
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE - Cada 4 anys controla un dels drets fonamentals  Consell Administratiu o Govern (28) o Empleadors (14) o Treballadors (14) Està format per 56 membres. Dins dels representats del govern 10 són peramenents (grans potències), i els altres es van renovant cada 3 anys. Es reuneix 3 cops al any. Són elegits per CIT. Les seves funcions són: - Elecció lloc de celebració de la CIT Fixa l’ordre del dia de la conferència (és important, perquè es pot manipular) Elegir director general Demanar memòria sobre convenis i recomenacions no rectificats Examinar reclamacions Presentació de queixes sobre els Estats que incompleixen Nombrament de comissió d’enquesta Controlar l’oficina de treball  Oficina internacional del treball És elegida per 5 anys i tot el perosnal. Una part important de l’oficina de treball ha de ser dones. Les seves funcions (sota el control del consell) són: - Difondre informació Preparar la documentació i la ordre del dia Vigilar execució convenis Ajudar Governs a elaborar legislacions basades amb les decisions de les conferències Lliçó 5. Acció normativa de la OIT L’Acció normativa externa de la OIT: - Tractats Convenis OIT (normes internacionals, en principi obligatòries) Recomenacions (soft-law) Resolucions (soft-law) La capacitat per concloure tractas internacionals Els convenis també són tractats internacionals, però s’han de diferenciar, perquè els convenis són tractats internacionals peculiars ja que tenen diferències amb els tractats en general:    No s’han de fer reserves, però si admeten clàusules de flexibilitat.
Aquests són elaborats per un òrgan de la conferència internacional del treball. Estem davant d’un òrgan peculiar que és tripartit i hi ha una participació d’entitats no gubernamentals, com els representants dels empresaris i treballadors.
És debatut dues vegades.
Competències de OIT per adoptar convenis, recomenacions i resolucions Hi ha 8 Convenis fonamentals, i després trobem els 4 convenis prioritaris. I la resta, en total 190.
En principi les competències de les OIT només es referien a fer normes en termes de treball dependent i sectors d’indústria i la mar (quan es crea al 1919). Poc a poc es va anat ampliant les competències de la OIT, i va ser gràcies al Tribunal permanent de Justícia Internacional, en base a una sèrie de dictàmens va anant ampliant la competència de la OIT en materia laboral. Avui en dia té competències per fer convenis de qualsevol matèria. La OIT és la coordinadora de la política social arreu del món, les normes internacionals del treball no només es limiten al dret de treball i seguretat social, sinó també inclouen drets humans, ocupació, condicions de vida, etc. L’acció normativa es concreta en convenis, recomanacions i resolucions.
I.
Convenis OIT Són tractats internacionals però amb característiques especials..
Un Conveni és un acord de voluntats aconseguitn en el sí de la Conferència de la OIT, dirigit a establir normes obligatòries i internacionals, pels Estats (subjecteS) que el ratifiquin, i regulat pel dret internacional. Els convenis són lege lata, és el més important. Implica dues obligacions: NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE - Aplicar disposicions Acceptar mecanismes de control Constitueixen el corpus legislatiu més important. Els convenis no deixen de ser un mínim comú denominador de la voluntat dels Estats, són molt suaus (no es pot comparar un conveni amb una norma internacional). En el procediment hi ha un feedback entre Estats i Oficina Internacional del Treball que és qui fa informes i propostes de Conveni. Estableixen uns mínims, i els Esats no han ratificat es senten vinculants igualment.
Procediment d’elaboració de Convenis: El Consell elabora la ordre del dia i la Oficina prepara un informe sobre la matèria a tractar (en la ordre del dia) i emet una sèrie de preguntes als Estats. Aquest primer treball s’envia als Estats (proposta), per a que facin observacions que seràn enviades a la Oficina i les analitzarà, seguidament farà un projecte amb les conclusions.
Aquest projecte de conclusions és la base de l’objecte a discutir en la Conferència. Un cop acabat, la Oficina elabora un informe amb la síntesi de totes les discusions en la reunió. I finalment la Conferència elabora el projecte d’instrument (conveni). Aquest projecte es torna a enviar als Estats i es retorna. L’Oficina el torna a revisar i fa un projecte de Conveni revisat i es discuteix a la Conferència.
Si estàn d’acord 2/3 dels votants, el Conveni queda adoptat, i comença el procés de ratificació. Els convenis són tractats adoptats per 2/3 (no majoria simple), per la Conferència Internacional del Treball i es sotmeten a ratificació pels diferents Estats memebres de la OIT. ELs convenis, normalment tenen vigor quan al cap de l’any l’han ratificat 2 ESTATS. I també, si 1 ESTAT s’adhereix, ha de depositar el instrument de ratificació i al cap de l’any, entrarà en vigor (és a dir, que encara que ja estigui en vigor, se li aplicarà a aquest Estat nou en 12 mesos). SÓN VINCULANTS Els Estats Membres de la OIT tenen l’obligació de sotmetre qualsevol conveni adoptat per la Confèrencia Internacional del Treball a les autoritats nacionals competents per a que promulguin la legislació pertinent o adoptin altres mesures, inclosa la ratificació. En general, quan s’adopta un conveni, aquest entra en vigor 12 mesos després d’haver estat ratificat per dos Estats Membres. La ratificació és un procediment formal a través del qual els Estats accepten el conveni com un instrument legalment vinculant. Un cop que un conveni ha estat ratificat, el país està subjecte al sistema de control regular de la OIT que s’utiliza per a garantitzar que el conveni s’apliqui.
II.
Recomenacions També són adoptades per 2/3. Les recomenacions són directius no vinculants i poden ser autònomes o poder ser per complementar convenis (poden ser un element per esbrinar l’abast d’un conveni, és adir, per fixar estàndars). A vegades són un pas previ a l’establiment de convenis. Són textos orientatius que poden operar com a criteris orientatius i aclaratoris. En principi no són obligatòries, però s’han de sotmetre a les autoritats estatals per a que adoptin mesures per la seva aplicació (encara que no siguin vinculants). També han de fer informes de desenvolupament de les recomenacions.
III.
Resolucions Instrument en principi no vinculants. Que expressen a opinió o criteri de la OIT sobre determinades matèries.
També a vegades són un pas previ a l’establiment de convenis.
Els efecctes dels convenis internacionals del treball Un cop publicats en el BOE. La publicació de un conveni de la OIT és important perquè tinguin efecte directe, o sigui és una condició que no és tant per l’aplicació sinó per l’efecte directe (per a que sigui invocable). EXEMPLE: en un conveni hi ha una disposició self-executing que es vol aplicar però no es sap si està vigent per a l’Estat Espanyol. Per tant, el ministeri haurà de demostrar que si l’ha rectificat.
Els Convenis internaciona són jeràrquicament superiors al dret intern.
Dins dels Convenis, normalment hi sol haver molt poques disposicions self-executing o d’efecte directa, i normalment el que es fa es deixar en mans dels Estats la implementació per part de les autoritats estatals. A Espanya per exemple, el Estat és el que desenvoluparà la normativa d’un conveni de la OIT i les CCAA només ho executarán, en matèria laboral i seguretat social. L’ùnica diferència és en matèria de la SS.SS, que la execució dels seus serveis podrà ser realitzada pels òrgans centrals o de les CCAA. En matèria d’asistència social, les CCAA també podrán arribar a legislar.
Efectes dels Convenis: - Ratione loci: S’apliquen en tot el territorri estatal excepte que s’afirmi el contrari.
Ratione temporis: En principi no tenen efectes retroactius.
Ratione Materiae: Quan hi ha més d’un conveni de la mateixa matèria, el conveni posterior deroga l’anterior. Conveni específic, deroga el general.
Ratione personae: S’apliquen a tots els estats que formen la OIT i que ho hagin ratificat però, també es pot aplicar a un Estat que no sigui membre de la OIT, per a aixó, ho hauràn de consentir.
NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE La revisió, suspensió i denuncia dels convenis.
- - - La modificació són petites modificacions que s’introdueixen i que afecten a algunes parts.
La revisió afecta a tot, encara que es pot fer parcial o total. I està obert a tots els Estats, a diferència de l’anterior. El Conveni, quan revisa, modifica un altre anterior, ho té que fer constar en ell mateix que s’ha creat per revisar l’anterior. Sinó s’entendrà que és un conveni nou.
El nou conveni revistat, sols obligarà en els Estats que ratifiquin el nou conveni revisat.
No confondre la suspensió amb la terminació. L’última vol dir que desapareix. Però en la suspensió, el conveni segueix vigent però es suspenen els seus efectes. Les causes de suspensió solen ser extrínsiques (que no es preveuen dins, en una disposició del conveni). Es pot suspendre total o parcialment.
La denuncia: Normalment no hi sol haver una clàsusula de denuncia. Aixó vol dir que alguna de les parts (estat) pot retirar-se, hi deixa d’estar vinculat al tractat. Però en el cas dels convenis, si que hi sol haver una clàsusula de denuncia on s’indica les condicions per denunciar un conveni, del qual han passat a formar part. Normalment, la denuncia és efectiva al cap d’un any (ha de transcorrer un any a partir del moment que es registra la denuncia).
Lliçó 6. Aplicació i control del compliment de la normativa OIT La OIT és una organització molt curiosa on estableix uns mecanismes de control complexos. S’ha de tenir en compte sempre els mecanismes de control que hi ha per fer efectiva una norma.
Tot els mecanismes de control de la OIT solen consistir en informes anuals.
El sistema de supervisió ordinària: el paper de la Comissió d’Experts sobre l’aplicaicó de convenis i recomenacions.
Hi ha dos fases de supervisió ordinària: 1. Prestació memòries: quin tipus de memòries han de presentar els Estats:   Sotrmetre instruments adoptats a les autoritats estatals: quan s’adopta qualsevol conveni/recomenacio, els Estats han de fer una memòria en el termini màxim de 18 mesos perquè el conveni tinguin difusió i assegurar-se la OIT si realment s’han plantjat ratificar-ho o no (prèviament a través d’una carta circular on se’ls hi fa una sèrie de preguntes).
Memòries sobre convenis ratificats (els informes més importants): cada 2 anys cada Estat ha d’elaborar una memòria sobre els convenis fonamentals i els prioritaris, i la resta cada 5 anys. Els Estats envien una còpia a les organitzacions de treballadors i d’empresaris, perquè observi si és veritat.
També són examinades per la Comissió d’Experts (comissió formada per 20 juristes amb prestigi, i es van distribuint), cada any es reuneixen estudien les memòries realitzades pels Estats i el que observen és si realment es compleix el que s’expressa en la memòria. Quan realitza aquesta observació la Comissió realitza les conclusions on hi ha dos tipus de comentaris:  Observacions normalment centrades en els incompliments (i el casos més greus com seria la violació per part dels Estats el conveni rectificat).
 Sol·licituts directes, es dóna en aquells casos on es requereix a l’Estat més informació o en matèries de tipus tècnic.
Per últim realitza un informe anual on figurarà la conclusió extreta per la Comissió d’Experts i posteriorment passa a la Comissió d’Aplicació dels Convenis i Recomenacions de la Conferència General (delegats de govern, empresaris i treballadors), on examina l’informa i selecciona les observacions. El que requereix és que els Estats donin explicacions sobre les observacions (violacions) i quan obté la explicació dels Estats realitza un resum de les respostes (figura una llista dels problemes dels països, una llista de incompliments persistent, recomenacions dels governs sobre les mesures específiques que han d’adoptar sobretot en el cas dels estats que tenen problemes per complir amb l’objectiu). Despres és passa a la C.I.T (Conferència Internacional de Treball) on adopta l’informe el discuteix i després el publica en els actes de la conferència.
  Memòries convenis NO ratificats i recomenacions (paculiaritat): el Consell d’Administració s’encarregarà d’establir la període en què s’ha de realitzar aquests convenis. La Comissió d’Experts quan li arriba la memòria realitza un estudi general sobre els informes dels convenis no ratificats. L’estudi genral paassa a tenir tres aspectes: o Com es respecten les obligacions OIT o Observacions o Estudi General Memòries i informe sanuals declaracions 98: aquests informes són memòries anuals que els Estats han de presentar sobre els convenis que no han ratificat. La idea d’aquest mecanisme és força als Estats a què ratifiquin els convenis fonamentals. On passa al Consell d’Administració que aquest examina i publica els NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE  comentaris, després passa al Director General on realitza un informe global i per últim passa per mans del C.I.T on es realitz aun examen informe global.
Informes territori no metroplitan Procediments especials de reclamació i queixes Són minoritaris, s’han donat en pocs casos. Quan entrem en procediments de reclamació i queixes és epr causa de què determinats Estats no compleixen, només, els covnenis ratificats. ÉS com a últim recurs per accedir.
Procediment de reclamació: per iniciar aquest procediment està legitimat les organització de treballadors i empresaris, ja sigui de l’Estat demandat o d’un Estat independent. El motiu de les reclamacions és pel fet de què hi hagi Estats membres que no compleixen de manera satisfactòria un conveni ratificat. El Consell d’Administració analitza la admisibilitatExcepte si és una demanda dels convenis 87 i 98 passen al Comité de llibertat Sindical.
Després del Consell, es analitzada pel Comité tripartit del Consell d’Administració, que està format per tres membres del mateix Consell i també evidentment se li requreix als Estats les observacions, aquest comité fa tot un estudi i conclou formulant unes recomanacions que al final apareixen en un informe que passa al Consell d’Administració.
Un cop rep aquest informe el Consell de part del Comité, si l’Estat en qüestió no ha formulat cap declaració respecte a la reclamació presentada o la seva declaració és insatisfactòria, el Consell pot fer tres coses: Publicar la declaració en el bolleti oficial de la OIT, i en el seu cas, les declaracions del Estat que siguin insatisfactòries. Això és una sanció moral. (ho fa molt poc) Fer observacions i publicar l’informe i remetre-ho a la Comissió d’Experts per a que faci el seguiment pel procediment ordinari. ( és el que més s’utilitza) Crear una Comissió d’Enquesta perquè l’inici del procediment comenci per una queixa.
Procediment de queixa: és el més complert en el sentit de que pot arribat al TIJ. Estan legitimats per activar-lo el Consell d’Administració, qualsevol delegat de la Conferència General (és tripartita) i els Estats membres.
Un cop rebuda la queixa, el que fa el Consell si ho estima oportú (si no ho rebutja) pot constituir una Comissió d’Enquesta, formada per 3 membres independents. I si la queixa no fa referència a la llibertat sindical, el que fa és iniciar el procediment. Aquesta Comissió d’Enquesta fa un procediment contradictori (escoltar ambdues parts) i fins i tot, es pot desplaçar al país que ha fet la reclamació i comprovar com aquell Estat està violant el conveni de la OIT.
Tot i així acaba fent un informe on figura: Els resultats de les investigacions realitzades Les recomenacions sobre les mesures que ha d’adaptar l’Estat Establir el termini en els qual s’han d’adoptar aquestes mesures Aquest inform es comunica i el temrini per complir aquestes recomenacions és de 3 mesos normalment. I es produeix a la seva publicació al bulletí oficial de la OIT. L’Estat en principi té dos possibilitats: - Complir (acceptar l’informe i seguir les recomenacions) O sometre-ho al TIJ (tribunal internacional de justícia) La reacció institucionalitzada en al SI de la OIT En els casos que els Estats segueixin l’incompliment (art 33 de la carta), l’Administració recomenarà a al Conferència les mesures que estimi convenients per fer complir el Conveni. Però la Conferència no té competències per establir mesures, només podrà fer recomenacions als Estats membres, no imposar, per tant podrà seguir o no aquestes recomenacions.
Només s’aplicat 1 cop i no va tenir èxit. Hi va haver un cas d’incompliment del Conveni de treball forçòs que es va iniciar fa 16 anys i finalment el Consell d’Administració ho va introduir en la ordre del dia a l’any 2000 es va actua contra aquest país perquè no complia amb el Conveni. La Conferència va adoptar una resolució en el qual recomenava als Estats memebres que estudiesin les seves relacions amb aquest país, i en funció d’això intentesin pressionar el compliment del Conveni. Encara segueix el treball forçat (és a dir, incomplint el conveni). Es pot veure que hi ha una feblesa del mecanisme internacional.
Lliçó 7. Les institucions i competències de la UE El procés d’integració europea Hi havien inicialment 3 comunitats, la CECA al 1952, la CEE i l’EURATOM (CEEA), que en la Declaració de Schuman van seguir la idea per el procés de creació de la UE. A part de les reformes sectorials, i estan les reformes d’abast, que són les més importants, una d’aquestes va ser l’Acta Uníca Europea (AUE) que va servir per la creació de la CPE i ...