Resum (Estructures Socioeconòmiques) (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructures Socioeconòmiques
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 05/06/2014
Descargas 4

Descripción

Resumen de la asignatura Estructures Socioeconòmiques, para estudiar para el examen.

Vista previa del texto

SOCIÒLEG = ha de distanciar-se d'allò que estudia, qüestionar el per què de les coses, comprendre meca nismes que mouen la societat, allunyar-se de prejudicis, conèixer diferents realitats socials.
SOCIOLOGIA = ciència que estudia els grups humans de la societat i les interrelacions entre ells.
GRUP SOCIAL = conjunt de persones vinculades a llarg termini, conscients de pertànyer al grup i exteriorment reconegudes com a grup.
SOCIETAT = creació humana inconscient.
1) Conjunt de forces en conflicte i tensió en el context de les quals s'alça l'home com una criatura conscient i intencional.
2) Conjunt de persones que interactuen en un espai determinat i comparteixen una mateixa cultura.
3) Entitat canviant on hi existeixen normes creades pels seus integrants.
OBJECTES D'ESTUDI SOCIOLÒGIC = grups socials, estructures socials, dinàmiques socials, comunitats, comportaments, sistemes, conflictes...
CIÈNCIA = assolir un saber objectiu i racional de la realitat amb empirisme, anàlisi, teoria, discussió, capacitat d'acumulació, neutralitat ètica, capacitat crítica...
CREADOR = Auguste Comte, 1839.
SUÏCIDI = Durkheim, 1897.
PARADIGMA = realització científica universalment reconeguda que durant cert temps proporciona models de problemes i solucions a una comunitat científica. (Thomas Kuhn) FUNCIONALISME O PARADIGMA FUNCIONAL PARADIGMA DEL CONFLICTE PARADIGMA DE L'ACCIÓ O INTERACCIÓ UNIÓ DE LA SOCIETAT Cohesió Conflicte Idees SOCIETAT TRADICIONAL Solidaritat mecànica (consciència col·lectiva) Conflicte antic Valors tradicionals SOCIETAT MODERNA Solidaritat orgànica (divisió del treball) Conflicte de classes Organització burocràtica (Estat modern) SOCIETAT Estable, integrada Tensió entre grups Interacció diària CONCEPTES FONAMENTALS - Funcions latents (visibles) - Funcions manifestes (no es veuen a simple vista) - Disfuncions - Desigualtat - Injustícia - Capitalisme - Estratificació - Símbols - Comunicació - Interacció INDIVIDUS Integrats en l'ordre complint Coaccionats pel poder i la seva funció l'autoritat ORDRE SOCIAL Consens Poder d'uns sobre altres Significats compartits CARACTERÍSTIQUES DE L'ORDRE SOCIAL - Predictible - Autoretorçat Continu Visible en les interaccions AUTORS Durkheim (FR) Parsons, Merton...
Marx (EN) Goldthorpe...
Weber (GER) Mead, Cooley, Goffman...
Creadors de significats PERSPECTIVES D'INVESTIGACIÓ SOCIOLÒGICA = 1) HUMANISME = subjectivitat de l'experiència humana en la realitat social.
2) REALISME = postulats teòrics desenvolupats per entendre un problema determinat.
3) POSITIVISME = observació de fets amb proposicions lògicament interrelacionades.
MÈTODES D'INVESTIGACIÓ = hipòtesis, definicions, conceptualització, evidència empírica, paradigmes, models explicatius, dades empíriques quantitatives i qualitatives...
GRUP SOCIAL = conjunt d'individus en situació d'interacció, conscient per part dels que hi participen i re cognoscible pels de fora, el manteniment de la identitat i les fronteres dels grups necessita conflicte.
GRUP PRIMARI = relacions no interessades, llarg termini, tracten totes les activitats socials.
GRUP SECUNDARI = relacions més o menys interessades, menys duradores, monotemàtiques.
ACCIÓ SOCIAL = comportament respecte una situació amb significat subjectiu.
POSICIÓ SOCIAL = 1) STATUS = drets i honors reconeguts per la societat, adscrits o adquirits.
2) ROL = activitats normativament realitzades per un subjecte.
NORMES SOCIALS = marcades per institucions socials, permeten control social, conformitat + coherció.
SOCIALITZACIÓ = procés que absorbeix l'individu dins la cultura de la societat, l'incorpora com a membre i garanteix la reproducció social.
APRENENTATGE = procés d'interiorització normativa, imaginativa i valorativa.
ETAPES SOCIALS = infància, adolescència, joventut, adultesa, vellesa.
AGENTS SOCIALS = família, escola, grups socials, mitjans de comunicació...
CULTURA = 1) Conjunt de creences, actituds i objectes materials que constitueixen el mode de vida d'una societat, orienten comportaments i consciències dels seus integrants.
2) Valors compartits per membres d'un grup, normes i béns materials.
3) Costums, coneixements, objectes i comportaments transmesos socialment.
ELEMENTS CULTURALS = símbols, llenguatge, valors, creences, normes, tecnologia...
DIMENSIÓ CULTURAL = comunitària, jeràrquica, dinàmica.
CONTROL SOCIAL = pressió social informal per evitar conductes desviades, exercit per institucions socials.
DESVIACIÓ SOCIAL = transgressió de normes socials.
DELICTE = transgressió d'una llei.
ESTIGMA = marca social amb connotacions negatives.
TEORIA DE LA DESVIACIÓ DE MERTON = 1) CONFORMITAT = accepta objectius culturals i mecanismes institucionals.
2) INNOVACIÓ = accepta objectius culturals però no mecanismes institucionals.
3) RITUALISME = no accepta objectius culturals però sí mecanismes institucionals.
4) RETRAÏMENT = rebutja objectius culturals i mecanismes institucionals.
5) REBEL·LIÓ = nous objectius culturals, nous mecanismes institucionals.
TEORIA DEL CONTROL DE HIRSCHI = 1) Relacions socials fortes i estructura d'oportunitats favorable fomenten conformitat.
2) Implicació intensa en activitats socials i creences i valors afins a la cultura establerta redueixen conductes desviades.
DIFERENCIACIÓ SOCIAL = existència d'individus amb qualitats i papers socials diferents.
DESIGUALTAT SOCIAL = producte de l'accés desigual a recursos, serveis i posicions que la societat valora.
ESTRATIFICACIÓ SOCIAL = institucionalització de la desigualtat.
1) ESCLAVISME = basat en el dret de propietat d'uns sobre els altres.
2) SISTEMA DE CASTES = basat en característiques físiques.
3) SISTEMA DE CLASSES = basat en capacitats i assoliments personals.
CLASSES SOCIALS = agrupacions d'individus en posicions similars amb interessos polítics i econòmics si milars dins el sistema d'estratificació d'una societat, legalment obertes però semitancades, antagòniques entre sí, solidaritat entre membres, semi-conscients de la seva existència, pròpies de societats occidentals modernes.
MARX, PARADIGMA CRÍTIC DEL CONFLICTE = classes socials derivades de la propietat dels mitjans de producció (burgesia i proletariat), lluita de classes determina evolució històrica. Infraestructura: base material i econòmica. Supraestructura: sistema ideològic, cultural i polític.
WEBER, TEORIA NO CRÍTICA DEL CONFLICTE = classes socials derivades de la propietat i les oportuni tats d'ingressos, qualificació, estatus i poder; burocràcia necessària per exercir autoritat; estudi usos, abusos, conseqüències socials, adjudicació d'estatus i poder.
TEORIA DE PARSONS = classes socials derivades per l'avaluació que fan els altres basada en un sistema comú de valors regulat institucionalment, riquesa i poder són secundaris.
TEORIA DE WRIGHT = classes socials derivades de l'activitat econòmica i el control i l'autonomia de cada individu en el procés producció.
TEORIA DE GOLDTHORPE = classes socials derivades de diferències en recursos o oportunitats de vida destinats a educació i béns de consum, qualificacions i experiència al mercat laboral.
Classe de servei, classe mitjana, classe treballadora.
LIMITACIONS DEFINICIONS CLASSES SOCIALS = 1) Definició basada en relació amb activitat econòmica: persones inactives? 2) Definició individual: unitat familiar? parelles on només treballa un dels dos membres? 3) Definició familiar: assignació de la classe d'un dels membres (home) a la resta amb el supòsit que les condicions de vida són semblants i les decisions es prenen en comú.
DERIVADES DE CLASSES SOCIALS = diferents estils de vida entre classes; capital econòmic, cultural, so cial i simbòlic; diferències/desigualtat en salut; consciència de classe; endogàmia; subcultures.
MOBILITAT SOCIAL = canvi de classe social, moviment individual des d'una classe social d'origen fins a una classe social de destí, efectuat a partir de certa edat, quan ja s'ha consolidat una posició laboral. Pot ser ascendent o descendent.
1) MOBILITAT INTERGENERACIONAL = diferència entre la classe social dels fills i els pares.
2) MOBILITAT INTRAGENERACIONAL = diferència de classe al llarg de la trajectòria vital.
3) MOBILITAT ABSOLUTA O ESTRUCTURAL = provoca canvis en l'estructura global de classes.
4) MOBILITAT RELATIVA = mobilitat social que no altera l'estructura general de classes.
DESIGUALTAT = producte de l'accés desigual a recursos, serveis i posicions que la societat valora.
POBRESA = situació de privació de recursos, pot ser relativa o absoluta quan està en risc la supervivència.
EXCLUSIÓ SOCIAL = falta de participació d'un individu en la vida social, econòmica, política i cultural d'una societat degut a la falta de drets, recursos i capacitats bàsiques.
ÍNDEX DE GINI = indicador de desigualtat social, nombre entre 0 (perfecta igualtat) i 1 (desigualtat).
TAXA DE RISC DE POBRESA = indicador de pobresa, % de persones per sota el llindar de pobresa (60% de la mitjana d'ingressos per unitat de consum).
TAXA D'EXCLUSIÓ SOCIAL = indicador d'exclusió social; combinació de risc de pobresa, privació material severa i baixa intensitat de treball.
PRIVACIÓ MATERIAL SEVERA = (1) pagar sense endarreriments rebuts d'habitatge o de compres, (2) anar de vacances 1 setmana a l'any, (3) realitzar un àpat amb tall cada 2 dies, (4) afrontar despeses imprevistes, (5) permetre's un telèfon, rentadora, cotxe, etc., (6) mantenir l'habitatge calent.
ECONOMIES POSTINDUSTRIALS = terciarització, desindustrialització, introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, estructura ocupacional complexa, població activa segmentada, temporalitat, noves formes de contractació i treball, atur, subocupació, infraocupació, precarització.
POBLACIÓ ACTIVA = ocupats + desocupats.
TAXA D'ATUR = aturats / actius *100.
TAXA D'ACTIVITAT = actius / població total *100.
DEPENDÈNCIA ECONÒMICA = ( aturats + inactius ) / ocupats *100.
CANVIS DEMOGRÀFICS = longevitat creixent, fecunditat decreixent, evolució de l'esperança de vida i la fecunditat, canvis en l'estructura demogràfica conseqüència de la dinàmica demogràfica.
POBLACIÓ FINAL = població inicial + creixement natural + creixement migratori.
INDICADORS DE MORTALITAT I SUPERVIVÈNCIA = taxa bruta de mortalitat, esperança de vida, longevitat, envelliment.
INDICADORS DE NATALITAT I FECUNDITAT = taxa bruta de natalitat, indicador sintètic de fecunditat, edat mitjana a la maternitat.
SUPERVIVÈNCIA = allargament de l'esperança de vida, rectangularització de la corba de supervivència, evolució de la taxa bruta de mortalitat, transformació del cicle de vida i de la significació de les edats, envelliment demogràfic, transformació dels rols de gènere.
FECUNDITAT = endarreriment de la maternitat a edats més adultes, restriccions estructurals i institucionals, canvis en els valors de la família i els nivells de fecunditat desitjada.
ESTAT DEL BENESTAR = propi dels règims democràtics capitalistes, estat compromès a proporcionar als seus ciutadans una seguretat econòmica bàsica, protegint-los de riscos com vellesa, desocupació o malaltia a partir de transferències socials (atur, jubilació, rendes d'inserció, pensió de viudetat), serveis públics (educació, salut) i regulació (protecció de treballadors, igualtat de gènere).
Gösta Esping-Andersen, 1990.
RÈGIM DE BENESTAR LLIBERAL = països anglosaxons, fomenta el mercat (capitalisme de benestar), res trictiu en l'elecció de beneficiaris: només aquells ciutadans que no tenen mitjans, assistència social basada en necessitats i no en drets socials, garanties socials limitades, individus autosuficients vs.
individus dependents de l'assistència social.
RÈGIM DE BENESTAR CONSERVADOR = Europa continental, sistemes de Seguretat Social, assistència social basada en necessitats i no en drets socials, mercat privat marginal com a proveïdor de benestar social, familiarisme (SS a favor del cap de família; principi de subsidiarietat; família responsable del benestar dels seus membres), desincentivació del treball femení (baixa maternal llarga).
RÈGIM DE BENESTAR SOCIALDEMÒCRATA = països nòrdics, drets socials universals no basats en la ne cessitat social, cobertura global de riscos, principi d'igualtat social de classe i de gènere, emancipa ció envers el mercat (serveis i prestacions socials de qualitat públiques), desfamiliarisme (independència de l'individu vers la seva família), socialització dels costos de la reproducció humana, estat responsable directe de la cura de nens, gent gran, discapacitats, etc. i foment del treball femení.
RÈGIM DE BENESTAR MEDITERRANI = Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal. Ferrera, 1996. Sistema de con servació de rendes molt fragmentat i corporatiu, polarització (extrems de generositat vs. buits enormes en altres àrees de protecció social), universalisme en sanitat i educació, baixa penetració esta tal en l'esfera del benestar, barreja entre institucions i actors públics i privats, clientelisme.
...