Escriptura Audiovisual- Teoria I (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Escritura Audiovisual
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 20
Subido por

Descripción

Primera clase teórica de la asignatura escritura audiovisual

Vista previa del texto

Marc López Chavarria Escriptura audiovisual 1. Criteris del periodista audiovisual El periodista fa una notícia elaborada amb criteris El periodista audiovisual (ràdio i TV) s’ha de preocupar de com transmet la informació a la gent (periodisme + comunicació). Una informació mal interpretada és una informació fallida. Per tant, s’ha de tenir en compte el procés de percepció en què treballa l’oient.
El públic receptor en l’audiovisual té uns mecanismes de percepció diferents, que estableixen una gramàtica.
La percepció d’anàlisi à Descomposició en parts à Composta per obtenir significat TV: percepció de síntesi: l’ull integra les parts en un missatge únic Ex: poder entendre un spot en 20 segons.
En canvi, en ràdio el so necessita duració. Descompondre el tot en parts: 1. Timbre (masculí-femení) 2. Content/ trist...
5. Integració 3. To agut-greu 4. Continuïtat seqüencial de paraules La integració de les parts en un tot fa complexa la comprensió sonora.
La duració: hem de parlar lentament en ràdio (estil conversacional). És a dir, per ràdio es parla més lent que per la TV, ja que la veu és l’únic element informatiu (140-180 paraules per minut). La repetició de paraules en premsa és inútil, però en ràdio el sentit fugaç fa que si hi ha una paraula que no s’entén no es capta el missatge. Mitjançant la redundància, és a dir, la idea de repetir de manera diferent.
Redundància----repetició idea 1 Marc López Chavarria ----repetició paraules Ex: Si hi ha un nou president, està bé repetir el nom Tipus de repeticions de paraules: a) Repetició de noms- Ex: el jefe de la policia local...
el jefe de la policia local...
b) Repetició de verb- Ex: ha sido...
ha sido...
c) Repetició d’adverbi- Ex: com practicaven com van dir Estèticament, la repetició fa canviar el to i allunya la monotonia. És molt important la variació de to.
Un altre cas és el fet que si es donen totes les notícies que han passat a la ràdio no es memoritzen totes. La densitat de la informació (quantitat d’informació x unitat de temps). Molta informació per unitat de temps no és recomanable a ràdio. S’ha de filtrar la informació, buscant alternatives.
Ex: Si hem de donar 5 xifres i 5 noms en una notícia es pot augmentar el temps o reduir la velocitat.
2. Problemes de la comunicació audiovisual El primer problema de la comunicació audiovisual és la brevetat. Les notícies han de quedar en la memòria de l’oient. Donar poques notícies en poc temps i que l’oient consideri que una informació és important. El fet de considerar un fet notícia és el relat d’un fet original, nou. Si no és nou hi ha altres elements que el poden fer notícia. Ex: el pronòstic del temps que és el menor fet noticiable. La notícia és el relat d’un fet nou que ha de ser exacte. Les dades han de donar-se amb exactitud. Tots aquests factors s’han de combinar amb la brevetat, és a dir, el temps que tindràs per preparar una notícia.
El segon problema és la immediatesa. Les notícies es transmeten en un context d’immediatesa. La reducció del temps a zero entre que es 2 Marc López Chavarria produeix i es transmet un fet. Per tant, entre que es transmet un fet i es desenvolupa, complica la tasca del producte audiovisual. Conciliar la immediatesa amb l’exactitud és molt complicat. Per fer-ho ens hem de documentar, és a dir, recórrer a les fonts. Com a mínim han de ser dues.
Com més es consultin les fonts, major exactitud dels fets.
El tercer problema és la intel·ligibilitat de les notícies. Serem més intel·ligibles si les frases són breus. No s’han de fer frases de més de 30 paraules. Per un altre costat, l’estructura sintàctica ha de ser senzilla, és a dir, seguir l’estructura de subjecte + verb + predicat, sense incloure complements. Amb això, es relaciona la reducció de densitat de la informació.
El símil és buscar una cosa per comparació. Ajudar a entendre una informació i apropar-la als oients.
Ex: es podien omplir 18 camps de futbol en un dia en comtes de dir 4.000 litres d’X cosa.
3. La locució Quant a la locució, hem de ser clars, comprensibles.
No sempre parlant com parlem el nostre oient ens entendrà, ja que hi ha un procés de deformació del senyal. Quan la veu passa pel micròfon, es transforma en ones elèctriques que es difonen per l’aire.
El senyal elèctric es converteix en electromagnètic per propagar-se a través de l’aire.
Un cop arriba a l’aparell, s’inverteix el procés. Per tant, la veu mai s’escolta tal com surt.
Amb els avenços s’ha intentat reduir la variació. Com que l’oient no ens veu, hem de gesticular més del corrent per guanyar en qualitat. De manera que hem d’exagerar la forma de parlar. Pressionar bé el paladar i pronunciar bé totes les consonants.
3 Marc López Chavarria El primer problema de la locució és la claredat, que bé condicionat per la flexibilitat.
El segon problema són les cacofonies. Una paraula que sona clarament com l’anterior. El nostre cervell rep una informació errònia i són un risc per l’interlocutor. Una possible solució és subratllar les paraules cacofòniques, que hem practicat a l’assaig. Fer servir una lletra gran (14) i un ample de línia suficient (no més de 65 espais). L’interlineat com a mínim de 1’5.
4. Periodisme de declaració o de fets El periodisme de declaració és el que diu cadascú El periodisme de fets parla de notícies com “ha arribar un nou vaixell...” El periodisme de fets és el que hem de seguir fent.
5. La notícia És el relat d’un fet nou (del present), que ha d’incorporar novetat. Els telenotícies ens parlen de fets futurs, però no les podríem considerar com a notícies, sinó que formarien part de l’agenda de serveis on anunciem coses que passaran per tal de preveure determinades rutines. Ex: aquest cap de setmana no sortirem perquè nevarà.
Moltes vegades, les notícies donen a conèixer fets que després no han passat perquè han canviat els plans.
Ø Per documentar-nos: -Observació directa: veus els fets.
Té més avantatges, ja que podem veure el que passa de primera mà. De manera que apreciem fets que altres persones no destacarien.
-Entrevistar testimonis d’actualitat, que han estat present en els fets.
Culturalment, la societat ha fixat una mena d’etiquetes pel seu càrrec, experiència que ens indiquen quan una persona és o no testimoni d’actualitat. Ex: organitzadors (staff), professors, directors.
4 Marc López Chavarria De manera que no podem entrevistar a qualsevol, ja que no tothom ens proporcionarà una informació de qualitat.
• Les rutines de producció: hàbits que té el periodista per fer el treball que fa. Aquests dos sistemes anteriors, es veuen enfocats per les rutines de producció (com el poc temps per produir la notícia). S’ha d’entrevistar al testimoni més fiable, ja que és qui ens proporcionarà més informació.
-Encertar amb el testimoni també requereix un treball de recerca. Has de saber quins són els testimonis a entrevistar, preguntant a un i altre.
6. L’entrevista L’entrevista és un mètode d’obtenció d’informació que té el periodista per informar-se sobre coses que han passat.
-Pressions de poder: el periodista es veu sota pressió de partits polítics, institucions, empresaris, comitès, que tenen la necessitat de legitimar-se davant del seu grup social de referència. Aquests grups tenen la necessitat de què surtin notícies seves als mitjans, i moltes vegades pressionen els periodistes per què facin fets noticiables de coses que encara no han tingut lloc.
El bon periodista ha de subordinar les declaracions als fets que han passat. Les rutines periodístiques gestionen els fets que han passat.
7. Formes de donar la informació 5 Marc López Chavarria Anteriorment, entre que un fet té lloc i el periodista publica la notícia en el mitjà podien arribar a passar dos dies. En aquest cas, la pressió dels mitjans de comunicació es van veure pressionades i les rutines d’informació van alterar-se.
Ara es publiquen notícies abans que comenci un acte/esdeveniment/fet.
Una estona més tard, es passa la informació per telèfon a una persona del diari. És a dir, s’ha millorat el temps, però s’ha perdut exactitud dels fets. +Rapidesa => -Immediatesa 8. Classificació de fonts § Font directa: el periodista ha tingut contacte personal i directe amb la font. (‘Observació directa dels fets’). Hi ha diversos subtipus (+Exactitudàfont directa).
§ Font indirecta: ens informem dels fets a partir d’una font indirecta, que ha vegades ha tingut una relació indirecta amb la font. La fiabilitat de la font serà major si la relació amb els fets és més directa. El cas dels documentals serien una font indirecta.
(-Exactitudàfont indirecta).
9. La institucionalització dels fets digitals Consisteix a observar els fets des de la ‘pantalla’/redacció. Això és una pèrdua important, ja que el periodista ha de sortir al carrer per conèixer els fets de primera mà. De manera que aquest fet augmenta la informació. Per tant, les fonts digitals ens han obert molt l’espai, però estan perjudicant les rutines periodístiques de ‘sortir i veure el que ha passat’.
Com per exemple, els corresponsals que ens informen dels fets. A vegades es recorre a agencies en comptes de corresponsals, ja que proporcionen més informació. La peculiaritat dels corresponsals és el seu treball especialitzat amb les fonts, que ens proporcionen una visió diferent de la de les agències.
6 Marc López Chavarria Un bon periodista ha de saber acumular una agenda de fonts pròpies.
Per això, un periodista ha d’estar informat de qui publica les notícies de premsa, fent xarxa de contactes i tenir informació que altres periodistes no tindran al seu abast.
10. Valores noticiables (news values) Els fets que ens permeten saber si un fet és notícia o no són els fets noticiables. Els periodistes han de decidir, a partir de ‘l’allau de comunicats’ quins fets transformar en notícia i quins no.
— Conflicte/violència: un fet és notícia si té a veure amb el conflicte.
Pot ser violència implícita o explicita. Els fets que tenen elements de conflicte tenen prioritat per damunt d’altres fets que no tenen aquest ingredient.
— Quantitat de persones afectades: a més afectats, major interès periodístic. També han d’entendre les persones alienes a aquest accident.
— Notorietat del subjecte protagonista dels fets: entre els afectats per la notícia, hem de distingir quins són els subjectes afectats.
*Un problema freqüent és donar més importància a les declaracions que als fets. Declaracions, rèpliques i contrarèpliques farceixen els MCM. El grau de notorietat està relacionat amb els mitjans de comunicació. Aquest criteri ens evidencia ‘per se’ què és notícia.
— Immediatesa: un fet és notícia perquè la distància temporal entre que s’ha produït un fet i el moment en què transmeto aquest fer com a notícia a una audiència és molt curt. (+Antic=> - noticiable).
El periodista pot combatre amb estratègies d’actualització.
Esperar el moment exacte pot justificar que un fet es doni posteriorment.
— Proximitat territorial: ‘a Catalunya afecta més el que passa a Catalunya’. Els vincles amb determinat país afecten en aquest criteri.
7 Marc López Chavarria — Interessos polítics/econòmics: són els interessos particulars del mitjà, que sol coincidir amb la línia editorial del mitjà.
11. Notícia interactiva Diferents mitjans que tenen el seu codi propi han consensuat el seu codi per adaptar-lo al mitjà. La notícia interactiva integra no solament text, sinó gràfics, vídeos i àudios. Per tal que el receptor de la notícia interactiva no és un oient, sinó un espectador. La jerarquia del que es llegeix l’escull el lector.
La notícia interactiva té diferents significats que pertanyen a diversos mitjans de referència, que alhora pertanyen a Internet.
o L’entrada és la part més important, constituïda pel titular, el subtítol i el primer paràgraf, que, conjuntament, constitueixen l’entrada.
Funció: subratllar el més important.
o Els hipervincles amplien la informació i serveixen per remetre a fets anteriors, en què puc trobar recursos multimèdia.
o Negreta: subratlla els noms que són clau o L’extensió la fixarem entre quaranta i setanta cinc paraules.
Segons uns estudis, l’orientació de la lectura de la vista segueix la lletra F.
1. Titular 2. Cos 3. (res més) Aquest fet implica que les notícies interactives han de ser breus i incloure els fets més importants, independentment de la informació que trobem al cos de la notícia.
8 ...