Tema 4. Lípids (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Bases moleculars de la vida
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4. Lípids Són molècules biològiques no solubles en aigua i molt solubles en dissolvents orgànics no polars.
La major part de la seva estructura és hidrocarbonada (apolar).
Tenen funcions energètica i estructural (conformen les membranes cel·lulars en animals, plantes...
→ bicapa lipídica).
Classificació - Saponificables: AAGG + hidròxid sòdic → glicerina. La saponificació consisteix en la hidròlisi alcalina de lípids que dóna lloc a AAGG.
- No saponificables Saponificables AAGG: Acilglicèrids Els AAGG són àcids carboxílics que tenen un grup funcional (-COOH) unit a una llarga cadena hidrocarbonada normalment no ramificada.
- Saturats: no dobles enllaços. Són simètrics.
- Insaturats: dobles enllaços.
Cis/Trans: presents en àcids grassos insaturats Les molècules cis tenen forces de tensió que fan que les molècules es dobleguin. En el cas de les trans el fet de tenir un hidrogen a dalt i un abaix fan que estiguin rectes. Ser cis o trans afectarà en el seu plegament i variaran molt les seves propietats com pot ser la temperatura de fusió.
Les formes cis tenen punts de fusió molt baixos (alguns poden arribar a 49ºC), en canvi les formes trans tenen punts de fusió sobre els (50-80). Com menys carbonis menys temperatura de fusió.
Common saturated / unsaturated Àcid palmític Es un component majoritari a l’organisme i l’estem sintetitzant contínuament. L’àcid palmític es produeix de forma natural en el nostre organisme. Té un punt de fusió de 63ºC, no aporta sabor, es molt estable i no es torna ranci ni s’oxida fàcilment. Rendeix més que altres olis i això li agrada a la indústria.
És el component majoritari de l’oli de palma.
Són tòxics els subproductes del seu refinament (3-MPD, glicidol i els seus ésters) no l’àcid palmític en si.
En el nostre organisme ens dóna energia, forma proteïnes necessàries per algunes funcions del sistema nerviós, forma part del surfactant pulmonar i també garanteix la unió cel·lular.
Com que és molt barat l’exploten i l’utilitzen amb sabons, cosmètics, detergents, lubricants i revestiments protectors.
L’oli de palma provoca desforestació a Malàisia i això fa que els monos i tot l’ecosistema es mori.
L’orangutan és una espècie paraigües.
Àcid oleic És el component principal dels olis vegetals.
Cèrids AAGG+ monoalcohol → cera (units per un enllaç éster). Són toves a temperatura ambient i dures en fred.
Són un revestiment natural.
- Actuen com a cobertes protectores en plantes i animals.
- En les plantes es troben en talls i fulles protegint-les de la pèrdua d’humitat i dels atacs dels insectes.
- En els animals també actuen com a cobertes protectores i es troben en la superfície de les plomes, del pèl i de la pell.
Triacilglicèrids Glicerol + 3 AAGG - Triésters formats per tres molècules d’àcids grassos i una molècula de glicerol.
- Els TAG que són sòlids a temperatura ambient reben el nom de greixos (posseeixen un major nombre de grups acils saturats).
- Els TAG que són líquids a aquesta temperatura reben el nom d’olis (posseeixen un major nombre d’acils insaturats).
- Els greixos són altament energètics degut al seu alt contingut en H (estan menys oxidades). A igual pes un greix proporciona 6 vegades més energia que el glicogen.
- El greix de les persones permetria sobreviure en dejuni de dos a tres mesos; el glicogen menys d’un dia.
- En animals s’emmagatzema en els adipòcits.
- La hidròlisi alcalina o saponificació, és el procés base per la fabricació dels sabons.
- Quan s’uneix el sodi tenim un cap polar hidrofílica i una cua hidrofòbica. Això formen els liposomes, les micel·les i la bicapa lipídica.
- Els sabons s’obtenen escalfant els greixos naturals amb una dissolució alcalina.
- Després de la hidròlisi, el sabó (sals sòdiques d’àcids grassos) es separa de la resta mitjançant precipitació a l’afegir sal a la barreja de reacció.
- En els TAGs també es pot donar una hidrogenació catalítica dels grups acil insaturats existents en els olis vegetals.
- Els TAGs amb grups acils insaturats es transformen en TAGs saturats i així augmentem la seva temperatura de fusió.
- En indústria s’utilitza per obtenir margarina a partir d’olis vegetals.
Fosfoglicèrids Tenen la mateixa estructura que els TAG però un dels AAGG es substituït per un grup fosfat.
- Són ésters de glicerol, però només tenen dos grups acil units als àtoms d’oxigen dels carbonis 1 i 2 del glicerol, mentre que el tercer hidroxil està esterificat amb l’àcid fosfòric.
- L’àcid fosfòric es troba unit a una resta X de diferent naturalesa que dóna nom al fosfoglicèrid.
- Els FFG més abundants en les membranes de cèl·lules d’animals i de plantes superiors són la fosfatidil-etanolamina i la fosfatidil-colina.
- En les membranes bacterianes trobem fosfatidil-glicerol i el difosfatidil-glicerol.
- Són compostos amfipàtics, presenten un cap polar (grup PO4) i dos residus polars (cadenes hidrocarbonades). Això els permet agrupar-se per formar les membranes cel·lulars.
Esfingolípids - Són lípids complexos, l’esquelet dels quals està constituït per esfingosina o dihidroesfingosina, enlloc de glicerol.
- Són amfipàtics i components de les membranes cel·lulars.
- Tots els esfingolípids (EFL) contenen un grup acil (procedent d’un àcid gras), una molècula d’esfingosina i un cap polar.
Esfingofosfolípids A l’esfingosina li posem un grup fosfat. Dins dels esfingofosfolípids el més conegut és la esfingomielina.
- Esfingomielines: grup fosfat unit al primer -OH de la ceramida. Un grup hidroxil del fosfòric està esterificat amb colina o etanolamina.
- És el FEL més abundant en les beines membranoses que envolten i aïllen elèctricament els axons de les neurones.
Esfingoglicolípids Li posem un grup monosacàrid enlloc d’un fosfat, no té grup fosfat.
- El primer OH de la ceramida s’uneix a un mono o polisacàrid mitjançant un enllaç glicosídic.
El més conegut és el cerebròsit (cervell) en que la ceramida es troba unida a una D-glucosa o a una D-galactosa.
No saponificables Terpens Insaponificables, formats per dos o més unitats (fins a uns 20) d’isoprè (2-metil-1,3-butadiè).
Poden ser molècules lineals o cícliques, i alguns d’ells contenen estructures d’ambdós tipus.
En els vegetals s’han identificat un gran nombre que posseeixen olors i sabors característics, components principals dels olis essencials.
Beta-carotè És el responsable del color groc-ataronjat associat a determinades membranes cel·lulars (pastanaga, tomata, etc.) i també actua com a precursor de la Vitamina A o retinol.
Esteroides Té un nucli comú format per quatre anells condensats, tres dels quals posseeixen sis àtoms de carboni i el quart únicament cinc. El nom d’aquesta estructura és ciclopentanoperhidrofenantreno.
El més conegut és el colesterol que s’intercala en la bicapa lipídica. El colesterol dóna estabilitat i fluïdesa a les membranes, funció estructural. La cua és hidrofòbica.
Lipid raft Dins dels àcids biliars hi trobem l’àcid còlic.
Icosanoides Són derivats hipotètics de la ciclació d’àcids grassos insaturats de 20 carbonis. Els més comuns són els derivats de l’àcid araquidònic: prostaglandines, tromboxans i leucotriens.
Les funcions hormonals són molt variades: inflamació, control de la tensió sanguínia, control del son, part...
...

Comprar Previsualizar