apunts segona meitat semestre (t5-t8) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Personalitat i diferències individuals
Año del apunte 2016
Páginas 26
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

Resum de les classes teòriques, powerpoints i tot el comentat a classe.

Vista previa del texto

PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS APUNTS TEMA 5: PERSPECTIVA DISPOSICIONAL. APROXIMACIÓ LÈXICA. 1. Introducció perspectiva disposicional Fa un avenç de la perspectiva de aprenentatge-social, diu que tenim alguna disposició que no sabem d’on prové, que presentem els individus independentment de l’educació que rebem. Premisses de la perspectiva disposicional: - Els individus presenten una disposició a respondre d’una manera determinada en situacions concretes. La perspectiva biològica afegirà que aquesta disposició ve donada per factors genètics. Podem predir les conductes de la gent davant d’un fet determinant basant-nos amb les característiques principals de la personalitat. Per exemple, davant d’un professor que representa una amenaça pels alumnes, algú amb ansietat tret alta reaccionarà malament, es posarà nerviós, li baixa l’autoestima, es posa en dubte... i una persona amb ansietat tret baixa no reaccionarà malament. - Consistència de les accions, pensaments i emocions en el temps i les situacions. Pot ser que sembli que una persona no actua amb consistència en les seves accions però probablement es perquè es una persona contradictòria, i per tant, la seva conducta contradictòria és consistent en el temps. - Contempla les diferències individuals. No hi ha tractaments únics per a una mateixa malaltia, hem de tenir en compte les característiques de cada individu. 1.1. Antecedents perspectiva disposicional A) HIPÒCRATES (400 A.C.) I GALÈ: TEORIA DELS 4 HUMORS. Se’ls considera als pares de la medicina perquè superen l’enfoc de la perspectiva teocèntrica, que no depèn dels Déus una malaltia, i no han de curar macs ni bruixes a traves de rituals, sinó que venen per les nostres característiques. Les característiques temperamentals dividides en 4 categories: - melangiós: tristesa, pessimisme, depressió, viu les emocions molt intenses. (tenien moltes ulleres de color fosc de la bilis negra) - flegmàtic: calma, apatia, invariabilitat, molt estables no viuen les emocions, introvertit. (les persones que estan pàl·lides) - colèric: irritabilitat, ràbia, ira. (tenen un excés de bilis groga al fetge/ronyó) - sanguini: optimisme, temperament, valentia. Només es pot pertànyer a una de les categories. 1 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS B) WILHELM WUNDT (1832-1920): Introdueix el concepte de dimensió enfront del de categoria: DIMENSIÓ= variable quantitativa (En canvi la categoria és qualitativa, només poden ser d’una categoria) Agrupació en 2 dimensions de les categories de H i p ò c r a t e s i Galé: - Emocional vs. no emocional (força de les emocions à les dones són més emocionals que els homes, estan molt tristes o molt contentes). - Estable vs. inestable (velocitat de canvi). C) CARL JUNG (1932): Perspectiva psicoanalítica, però per voler posar mètode per avaluar els fenòmens psicològics, Freud el va expulsar del seu cercle. Classificació individus en dues categories: 1. Introvertits: - prefereixen estar sols, pocs amics. - preferència activitats poc contacte social. - no expliquen els problemes. 2. Extravertits: - prefereixen companyia, molts amics. - expliquen els problemes. 2. Tipus i trets (perspectiva disposicional) Diferència entre tipus i trets: 1. Tipus (classifiquen les persones en categories, pels seus extrems, no té en compte els matisos de les persones. Actualment hem vist com és molt poc precís i fiable, la categorització és un error, porta a la frustració personal i insatisfacció): - Categories de pertinença diferents i discontínues. - No hi ha terme mig. - Diferències qualitatives. - Ex: Mascle-femella. 2. Tret (té en compte tots els matisos de la persona, ja que una variable és un fenomen susceptible a variar, hem d’agafar tots els seus punts): - Les persones es diferencien en dimensions. - Variables contínues. - Diferències quantitatives no qualitatives. - Ex: Estatura, pes, introversió. 2 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 3. GORDON ALLPORT (1897 – 1967) à Perspectiva Disposicional Fou el primer en definir i acotar el concepte de tret de personalitat (que la unitat mínima d’anàlisi en personalitat és el tret). El tret segons Allport: - Definició: disposició a actuar de la mateixa manera en un ampli ventall de situacions. - No hi ha dues persones iguals (es un eix de classificació que ens permet veure molta varietat interindividual (entre les diferents persones) però igualtat intraindividual (dins de la mateixa persona). - Unitat mínima d’anàlisi més vàlida per a l’estudi de les diferències individuals. (Un conjunt de trets forma una dimensió à extraversió (dimensió) que inclou diferents trets: sociable, alegre, xerraire, ... Aquests trets es poden mesurar de manera quantitativa però no es poden dividir en més qualitats. Per exemple, xerraire à mesurar les hores del dia que parla o amb quanta gent parla. - Entitat psicològica que converteix diferents estímuls i respostes en equivalents: - Diferents E(estímuls: allò que percebem pels sentits) = R - Diferents R = significat funcional à Diferents estímuls (un examen difícil, una persona que ens amenaça l’autoestima) que es converteixen en equivalents provoquen diferents respostes (tenir por, posar-se nerviós, …) però tenen un mateix significat funcional (fugir) à Exemple de tret “Por al comunisme” (1961): Estímuls (o situacions): comunistes, llibres de Marx, intel·lectuals, liberals, organitzacions d’esquerres, sindicats,... Respostes (o conductes): Votar a dretes, afiliar-se al KKklan, criticar la ONU, guerra contra països comunistes, cartes de protesta als diaris... 8 criteris bàsics per definir un tret: 1. Real, no és un constructe teòric. (es pot observar un tret segons les nostres conductes) 2. Més generalitzable que un hàbit. (no només té una conducta durant un temps, no és un estat transitori, actual consistentment durant tota la vida) 3. Dinàmic (busca la situació per manifestar-se). 4. Empíric: es pot trobar de forma empírica. 5. Independent dels altres trets. 6. No implica judici moral. 7. Es pot analitzar com es distribueix en la població. 8. La inconsistència no és prova de la no-existència. (soc xerraire, si un dia no xerro, no és que ja no soc xerraire , sí que ho soc però no ho mostro durant un temps. No podem fer un judici moral, si és bo o dolent, només podem dir si es funcional o disfuncional) La personalitat segons Allport: 1. La personalitat és el conjunt de trets que ens caracteritzen. - No canvia, només canvia la conducta, manifestació oberta, en funció de la situació. (el tret no canvia, el que canvia es la conducta manifesta) - Analogia de l’aigua. (un tret pot estar latent) 2. Els trets i les situacions interaccionen i determinen la conducta que apareixerà. - Diferència amb Skinner: el subjecte no és un simple reactiu a les situacions, sinó que es troba en aquestes perquè ell s’hi ha implicat. 3 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 4. RAYMOND B. CATTELL (1905 – 1998) à Perspectiva Disposicional – aproximació lèxica (anàlisis de les paraules) Va descobrir i definir els trets bàsics de Personalitat. Va proposar un model estructural a partir de l'anàlisi lèxica de l’idioma sobre adjectius relatius a la conducta (comunicatiu-reservat, amable-hostil, generós-avar, etc…) Model que utilitza el llenguatge per buscar els trets bàsics de la personalitat: Preguntant a persones i buscant els adjectius que es repeteixen més. Considera que els trets només es poden inferir a través de la PRECISA MESURA DE LA CONDUCTA OBERTA. El model de Cattell: 1. Registres objectius de la vida real: basats en observacions del comportament quotidià (numero d’amics, ...) 2. Autoavaluacions: opinions dels subjectes sobre si mateixos (no són dades del tot fiables perquè hi ha biaixos cognitius, depenen de l’autoconcepte que té el subjecte d’ell mateix i hi ha gent que té el seu autoconcepte equivocat, per això també registrem la vida real) 3. Aplicació de proves objectives. 5. Teoria de la personalitat de Cattell basada en el tret Una bona teoria ha de tenir en compte: - Els diferents trets. - Els determinants genètics i ambientals. - La interacció entre ells (com interacciona la genètica amb l‘ambient, l’entorn social) - Metodologia empírica: Ø Anàlisi factorial: anàlisi dels factors: quines correlacions hi ha entre els diferents ítem, els que tenen una forta correlació s’agrupen per factors. Com per exemple ansietat (soc tranquil, soc nerviós = correlació inversa) i impulsivitat(soc impulsiu, em posen multes = correlació positiva) Ø Anàlisi multivariant (R que té en compte molts factors). La personalitat és allò que ens permet predir el que una persona farà en una situació determinada. Tot i que la psicologia no és una ciència exacte, els psicòlegs no poden predir el futur, prediuen la probabilitat de les conductes. Es pot predir un tret a partir de l’anàlisi de diferents conductes. 4 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS Fórmula de predicció: Equació d’especificació: R = f (S,P) - R = resposta específica: comportament determinat en una situació determinada - S = situació - P = personalitat de l’individu La resposta serà igual a la funcionalitat que té la interacció entre la situació i la personalitat de la persona. Per tant, depenent de la funcionalitat d’una conducta es donarà una resposta o una altra (tenint en compte la interacció entre la situació i la personalitat). 5.1. Categories dels trets Categories dels trets: estructures mentals hipotètiques inferides (no és un tret empíric com deia Gordon): - Hi ha 16 trets de base (més específics) i aquests s’agrupen en 4 de superfície (les grans dimensions que es veuen més fàcilment). Els trets de base poden ser: En funció del seu origen: - Constitucionals (base genètica) - Ambientals (base educacional) En funció de la modalitat a través de la qual s’expressen: - Aptitudinals - Temperamentals - Dinàmics (més susceptibles al canvi, van canviant al llarg de la vida). Comuns i únics. Cattell sempre treballa amb trets de base i comuns. 5.2. Fonts de recollida de dades - Dades-L: life record data (ex.: observació, expedient dels alumnes) - Dades-Q: questionnaire data (ex.: 16PF) - Dades-T: objective test data (ex.: freqüència cardíaca) A partir d’aquí obté dades de qüestionaris i tests objectius, amb els resultats comença a fer investigacions de la personalitat. 5.3. Derivació empírica dels trets - Estratègia multivariant: Deixar que la realitat es manifesti per si mateixa sense cap manipulació experimental. - Anàlisi factorial: 16 factors de primer ordre (trets de base): Relacionats entre ells, oblics. (Dades L i Q). 4 Factors de segon ordre (trets de superfície): Independents, ortogonals, agrupen els trets de base en 4 grans factors: - Introversió-Extraversió (estan a gust amb la gent) - Ajustament-Ansietat - Poca-molta socialització (integrats en la societat, molt educats, respecten les normes socials) - Dependència- Independència Construcció de l’inventari 16PF. - Configuració personalitat: Ambient: 2/3 parts Genètica: 1/3 part 5 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 5.4. Els 16 factors de Cattell 6. El model dels “Big Five” Combinació de l’aproximació lèxica i estadística. Van agafar el model de Cattell com a antecedent (per Cattell eren 4 grans factors i 16 trets de base). Hi ha 5 dominis bàsics de personalitat, els grans factors de la personalitat: 6.1. Els “Big Five” 6 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 6.2. Els Cinc Grans i altres models 16PF EPQ NEO-PIR 6.3. El model de P.T. Costa i R. McCrae Instrument d’avaluació: - NEO PI-R (Paul T. Costa i Robert McCrae, 1992). - 240 ítems, 5 dimensions. - 6 facetes per dimensió (30 facetes). Molt utilitzat en recerca, validesa transcultural. VALIDESA PREDICTIVA: - Rendiment acadèmic. - Comportaments de risc (sexual, consum de drogues...). - Depressió i nivells de felicitat. - Lideratge i rendiment professional. Conductistes: anteriors a la perspectiva disposicional, deien que la conducta són un conjunt de patrons de resposta i canviant el reforçador canvia la repsosta (com Skinner) Perspectiva disposicional lèxica: agafen adjectius de les persones, fan ítems i es fa un anàlisis factorial d’aquests ítems: estudi de tots els ítems d’un qüestionari però saber quines similituds i diferencies hi ha entre ells, busquem les correlacions entre els diferents trets per agrupar-los en grans factors / dimensions / dominis. Dimensió = Forma de comportament genèrica (agrupa trets). Tret = Unitat mínima de personalitat que no és observable, té diferents comportaments que sí que són observables. 7 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS TEMA 6: PERSPECTIVA DISPOSICIONAL. MODEL TEÒRIC 0. Introducció. Després de Allport, tots busquen quins son els trets bàsics de la salut mental. Els lèxics deien que els trets es trobaven en el llenguatge. En canvi, els teòrics no contemplen aquesta metodologia. 1. H.J. Eysenck: Model tridimensional (EPQ) HANS JÜRGEN EYSENCK (1916-1997) Va marxar d’Alemanya fugint dels Nacis. Va anar a Londres i es va graduar en Psicologia (tradició diferencialista anglesa: anàlisis de les espècies, que inclou el ser humà, continuïtat mental animal-home: similituds i diferencies entre el ser humà i l’animal, autors com Galton) Va observar per què la gent amb una mateixa malaltia post-traumàtics (militars que tornaven de la guerra) uns presentaven símptomes neuròtics i altres símptomes psicòtics En aquell moment no hi havien instruments per avaluar la gravetat de la malaltia, no hi havia protocols ni instruments vàlids i fiables per classificar psiquiàtricament. Per tant, Eysenck va posar en dubte la falta de rigor en les classificacions i el mètode psiquiàtric. I es va doctorar amb una tesis que proposava eixos de classificació per analitzar la personalitat malalta i no malalta, els eixos que determinen com són les persones. Semblances i diferències amb Cattell: Semblances: - Unitat bàsica d’anàlisi: el tret. - Recerca dels trets bàsics de la Personalitat. - Mètode: anàlisi factorial. Diferències: - Ús natural del llenguatgeàCattell vs. antecedents teòricsàEysenck (per la seva investigació es basa en les publicacions que hi havia fins el moment i a partir d’aquests crea els ítems i després comprova empíricament si els ítems que ha proposat es confirmen o no). - Mètode empíric (exploració à Cattell) vs. mètode racional (hipòtesis i escales de mesura prèvies à Eysenck). El MODEL DIMENSIONAL D’EYSENCK i les tipologies del temperament d’Hipòcrates (s. IV a.C.) Es basa en la divisió categòrica de la personalitat de Hipòcrates i Galè: que si formes part d’un categoria no pots formar part de l’altre. Però va veure que era un error aquesta divisió tan taxativa, ja que algunes categories tenen trets en comú, per això va crear dos eixos continus (en els que hi ha diferents graus): - Estable emocionalment – inestable emocionalment - Introvertit - extrovertit 8 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1.1. Pressupòsits de les teories dels trets - Els individus es diferencien respecte la seva localització en els trets. - Identificació mitjançant estudis correlacionals (entre les categories proposades anteriorment). - Determinats per factors hereditaris. - Mesura mitjançant qüestionaris, escales, etc. - La interacció entre trets i situacions produeix estats. Model interaccionista: el conjunt de les situacions (ambient) interaccionen amb la individualitat de la persona (trets) i produeixen uns estats determinats (la resposta de l’individu). - Per això estudiem els trets i estats de la persona (com és? / com està?). 1.2. Pressupòsits de la teoria de H. J. Eysenck - Dimensió à Distribució normal: campana de Gauss (68% de la població) - Extrems de la dimensió à extrems en la campana de Gauss, infreqüència en la població à ens avisa de vulnerabilitats en la persona, de dificultats. - Judici extrems - 3 dimensions independents (pots puntuar alt en tots, són dimensions de conducta normal): - Extraversió: sociabilitat - Neuroticisme: inestabilitat emocional - Psicoticisme: duresa mental (freds, distants, molt racional, gent independent, que pren decisions pensant en el seu bé. Però, és l'escala menys consistent, que tenen correlacions moderades) 9 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS Estructura jeràrquica: 1. Respostes específiques - 2. Hàbits - 3. Trets - 4. Dimensions 1.3 Dimensions del model d’Eysenck (EPQ) 1. EXTRAVERSIÓ – INTROVERSIÓ (E): - Sociable - Assertiu - Vital - Percaçador - Actiu - Despreocupat - Dominant - Surgent - Agosarat 2. NEUROTICISME – ESTABILITAT EMOCIONAL (N): - Ansiós - Baixa autoestima - Tímid - Depressiu - Tens - Làbil - Sentiments culpabilitat - Irracional - Emocional Làbil = sensibilitat a flor de pell, facilitat per plorar.
3. PSICOTICISME (DURESA – BLANESA) (P): - Agressiu - Impersonal - Poc empàtic - Fred - Impulsiu - Creatiu - Egocèntric - Antisocial - Dur mental (En aquest model el tret de la impulsivitat està dins de la dimensió psicoticisme i en canvi en el model de Cattell estava dins de la dimensió neuroticisme) 10 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1.4. Relació entre les dimensions, l’edat i el gènere 1.5. Fenòmens de laboratori 1. INTROVERSIÓ: - es condicionen fàcilment, extinció més lenta. - llindars sensorials més baixos. - pautes de descans involuntàries més curtes, són més regulars. - els estimulants empitjoren l’execució. - llindar de sedació més alt. 2. NEUROTICISME: - major sensibilitat als E negatius, major R. - latència de R menor front E aversius. - recuperació emocional més lenta als E aversius. - oscil·lacions fortes de l’humor. 3. PSICOTICISME: - baixa vigilància i atenció. - temps de reacció alt. - gran variabilitat en el temps de reacció. - moltes anormalitats perceptives. - pensament màgic augmentat. - destresa manual baixa. 11 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 2. M. Zuckerman: el Model dels 5 Factors Alternatius 2.1. Justificació teòrica Les dimensions bàsiques de la personalitat són genètiques, tenen una funció d’adaptació a l’entorn i són observables en altres espècies animals. 2.2. Desenvolupament del model Aquest model va emergir d’una sèrie d’anàlisis factorials d’escales que mesuren les dimensions bàsiques de personalitat o temperament, concretament aquelles utilitzades en recerca psicobiològica. Aquest model teòric alternatiu, influenciat per les investigacions prèvies d’Eysenck i Gray, es focalitza principalment en les característiques temperamentals (accentuant els aspectes psicobiològics) de les dimensions de la personalitat. Segons Zuckerman, confiar només en la codificació dels trets de la personalitat en el llenguatge (aproximació lèxica) pot ser enganyós, ja que aquesta codificació probablement reflecteix els trets observables en les interaccions socials, però no necessàriament la rellevància biològica proporcional dels trets. Per tant, en contrast amb l’aproximació lèxica de la personalitat, l’ús de variables psicobiològiques permet als investigadors explorar millor els orígens causals de la personalitat . Anàlisi Factorial de 46 escales de 8 qüestionaris utilitzats en recerca psicobiològica. Desenvolupament del qüestionari de personalitat de Zuckerman – Kuhlman (ZKPQ): - 99 ítems dicotòmics - Mesura dels 5 factors alternatius - Inclou una escala addicional d’infreqüència, que permet la detecció i eliminació de subjectes amb desitjabilitat social i/o poca cura al respondre 2.3. Els 5 Factors Alternatius 1. Neuroticisme-Ansietat. Funció evolutiva: cautela, alerta, atenció als perills... Mesura la tendència a estar sovint preocupat, tens, disgustat, ser poruc i indecís, tenir manca d’auto-confiança i ser molt sensible a les crítiques. 2. Activitat Funció evolutiva: supervivència bàsica, mobilitat, recerca de menjar... 1. Activitat General, descriu la necessitat de tenir una activitat diària continua i certa incapacitat per a descansar quan no hi ha res a fer. 2. Esforç pel Treball, mesura la preferència pels treballs desafiadors i difícils, així com un alt grau d’energia per a treballar i fer varies tasques alhora. 3. Sociabilitat Funció evolutiva: llaços afectius i confiança, treball cooperatiu.. 1. Festes i Amics, mesura els amics que es tenen, el temps que es passa amb ells i el gust per anar a les festes i reunions socials. 2. Intolerància a l’Aïllament, indica la preferència per la companyia dels altres en contrast a la soledat i a la realització d’activitats solitàries. 4. Impulsivitat -Percaça de Sensacions Funció evolutiva: resposta ràpida davant d’urgències, exposició a perills necessaris... 12 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1. Impulsivitat, es refereix a la manca de planificació i a la tendència a actuar sense pensar. 2. Percaça de Sensacions mesura la necessitat general d’aventura i excitació, la preferència per situacions i amics impredictibles, i la voluntat d’assumir riscos pel sol fet de viure’ls. 5. Agressivitat-Hostilitat Funció evolutiva: marcar límits, defensar territori... Reflecteix la disposició a expressar agressivitat verbal (p. ex. Dir paraulotes), un comportament groller i descuidat, conducta antisocial, disposat a la venjança i a la impaciència amb els altres. És l'escala menys consistent en mostres espanyoles i catalanes (alfa de Cronbach = 0.67) Infreqüència: Aquesta escala no mesura personalitat. S'utilitza per a detectar manca d’atenció o poca cura en respondre i es considera com una mesura de validesa del qüestionari. TEMA 7: PERSPECTIVA BIOLÒGICA 1. Introducció. Perspectiva formada per Eysenck, Gray i Zuckerman. - Relació entre el cos i la personalitat - Antecedents: Hipòcrates i Galè (un determinat temperament està relacionat amb un determinat líquid corporal) 2. Físic i temperament: E. Kretschmer i W. Sheldon. Relació entre la complexió corporal i el temperament: A) E. Kretschmer (1888-1964): 3 categories: atlètic, leptosomàtic i picnic. (amb població malalta). Divisió categorial (si formes part d’una categoria no pots formar part d’una altra). B) W. H. Sheldon (1898-1977): 3 dimensions: endomorfia, mesomorfia i ectomorfia. (amb població sana). S’han de dividir es persones de forma dimensional (podem tenir part d’una categoria i part d’una altra). 13 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS B) William Herbert Sheldon. La complexió corporal de cada persona es pot identificar mitjançant 3 dimensions: - endomorfia - mesomorfia - ectomorfia El somatotipus es representa amb 3 xifres del 1 al 7 (cada una representa cada eix/dimensió: endomorfia, mesomorfia, ectomorfia). Per exemple, un somatotipus 117 representaria un ectomòrfic pur, persona alta i molt prima (i no té ni de l’eix endomòrfic ni del eix mesomòrfic). A cada somatotipus li va associar un temperament: - Endoformia: Endotonia (relaxat, amable, tolerant, sociable i amant del confort) - Mesomorfia: Mesotonia (desig d’aventura i risc, físicament actiu, competitiu) - Ectomorfia: Ectotonia (gran activitat mental, evitació interacció social, privacitat) 3. Herència i personalitat - Genètica conductual: És un dels grans referents de la perspectiva biològica. Hi ha alguns marcadors genètics, conjunt de gens que interaccionen entre ells i amb l’ambient, i determinen la nostra conducta. La genètica conductual és trobar grups criteri i analitzar que tenen en comú aquests grups de persones i diferent d’altres persones. - Heretabilitat de la personalitat: - En funció del tret: 60%-40% (herència - genètica) i 60-40% (ambient - educació) Ni tot és educació ni tot és genètica, és una interacció entre els dos. - Estratègies psicogenètiques: - La tècnica dels bessons: Bessons poden ser: univitel·lins (un òvul fecundat que es divideix en dos, informació genètica idèntica) i bivitel·lins (dos òvuls fecundats, informació genètica diferent). S’han de comparar les discrepàncies i les similituds de comportament entre els bivitel·lins, que seran molts diferents entre ells. Però dels univitel·lins, esperarem que a nivell conductual siguin molt semblants. EL grau de similitud entre els grans trets de personalitat és més gran en els univitel·lins. - La tècnica de l’adopció: es fan tests de personalitat als pares biològics, als pares adoptius i al nen. Comparen amb que s’assemblen més els nens adoptats, amb els pares biològics o els adoptius, i han vist que les correlacions entre els trets de la personalitat són més grans amb els pares biològics. - Heretabilitat i temperament: Arnold Buss i Robert Plomin (1984): - Temperament: trets de personalitat heretats que es manifesten en la infància i continuen en edat adulta - Estudis longitudinals. - Trets temperamentals bàsics: • Emotivitat à intensitat de les reaccions de les emocions bàsiques • Activitat à nivell d’energia general de l’individu i necessitat de fer coses • Sociabilitat à necessitat d’interactuar amb altres i de tenir sentit de grup Tenim trets temperamentals bàsics que hem heretat dels pares, avis, ... però aquests es poden modelar partir de l’educació i l’aprenentatge. Hi ha molts tipus de intel·ligència (QI, coeficient d’intel·ligència): matemàtica, emocional, esportiva... La gent més intel·ligent necessita estímuls més intensos, si no són estimulats correctament perden l’interès, s’avorreixen. La intel·ligència emocional i social, capacitat de resoldre problemes emocionals, gestionar 14 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS les teves emocions i entendre les dels altres, és facilitadora pel rendiment en la vida, perquè les emocions estan a tot arreu. La gent ha de ser capaç de superar els obstacles que es va trobant durant la seva vida. Per això, els coachs i els psicòlegs tenen molta importància i cada cop més. Criteris psicobiològics i diferència entre personalitat i temperament Per tal que l’anàlisi de les dimensions bàsiques de la personalitat sigui un estudi científic cal identificar uns criteris concrets, entre ells: - Estabilitat de les dimensions (mesura en individus al llarg del temps) - Identificació fiable i similar d’estructures dimensionals a través d’edats, mètodes, gèneres i cultures Però des d’un punt de vista psicobiològic calen quatre criteris addicionals: - Identificació de trets de comportament similars en altres espècies animals (mamífers sobretot) - Heretabilitat genètica - Marcadors biològics específics (gens) - Identificació de sistemes subjacents que integren el substrat neural de la dimensió (SNC, SNP...) La perspectiva biològica, sota aquests quatre criteris, diferencia dos conceptes en l’estudi del comportament humà: TEMPERAMENT PERSONALITAT Base biològica Condicionants socials Desenvolupament en la primera infància Requereix de la socialització (edat adulta) Observable en altres espècies Específic dels humans Característiques energètiques, temporals i Contingut / direcció intencional del estil de comportament comportament Menys modulable i influenciable que la Funció reguladora sobre el temperament personalitat 4. Teoria de H.J. Eysenck i funcions cerebrals. 15 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 4.1. Bases biològiques de l’extraversió. Els substrat biològic de l’ Extraversió-Introversió rau en el Sistema Reticular Activador Ascendent (SARA): (SARA= És un conjunt de neurones sensorials que porten la informació al còrtex cerebral i l’activen de manera genèrica, veiem tot el cervell estimulat) - Activa el còrtex cerebral de manera inespecífica. - Participa en el manteniment de l’estat d’alerta i de la concentració. - Participa en el control del cicle son-vigília. L’extraversió depèn de: - Excitació de l’escorça cerebral produïda per un sistema neurofuncional anomenat SARA. - L’AROUSAL (activació/desvetllament) és el resultat de l’excitació del SNC en resposta als estímuls externs (inputs). En situació de nivells moderats d’estimulació (és impossible viure en absència de estimulació, sempre tenim estímuls al voltant): - Introvertits: Major activació cortical. SARA més activat, més alerta. - Extraversió: Menor activació cortical. SARA menys activat, menys alerta i busquen més estimulació per poder trobar el seu nivell òptim d’activació o desvetllament (arousal). Una gran quantitat d’evidències suggereix que la diferència entre els Introvertits i els Extravertits es troba en la seva EXCITABILITAT o RESPOSTA D’EXCITACIÓ, no en el seu nivell d’excitació en la línia base. 4.2. Bases biològiques de l’emotivitat. Cervell visceral (Sistema Nerviós Autònom= controla les funcions involuntàries que ens permeten sobreviure: digestió, sudoració, respiració, ... , que activa al sistema límbic): - Gestiona les respostes fisiològiques davant d’estímuls emocionals. - Connectat al SARA: s’activa el cos primer (pel SNA) i després tot el cervell pel SARA, l’activació emocional produeix un increment en l’activació cortical. L’ansietat està controlada pel SNA (involuntari), ja que és una resposta a l’amenaça de l’autoestima o perill físic, per això ens preparem per atacar o fugir, és un procés automàtic, no el podem controlar. S’activa el sistema nerviós simpàtic (tensiona el cos, activa adrenalina), en ves del parasimpàtic (que ens relaxa). Les emocions com l’ansietat o la por, ens ajuden a la supervivència. Persones que puntuen alt en Neuroticisme: - Més inestabilitat emocional: activació més ràpida i més freqüent. - Més activació: condicionament més ràpid. Per tant, un nen ansiós si el castigues un cop ja li serveix per aprendre, ja que li afecta més que a una persona no ansiosa. 16 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 5. Teoria de J.A. Gray i sistemes cerebrals. La conducta es regula per dos +1 mecanismes cerebrals (tres mecanismes de base neurològica i biològica que ens preparen per la supervivència): - Sistema d’Activació Conductual (SAC): aproximar-nos als estímuls apetitius à impulsivitat (dopamina). - Sistema d’Inhibició Conductual (SIC): evitar , frenar-nos davant dels estímuls aversius àansietat (serotonina). - Sistema de lluita-fugida: davant del perill. 5.1. Sistema d’Activació Conductual (SAC) - Sensible a senyals de recompensa de l’entorn (no vol dir la recompensa immediata, si hi ha una possible recompensa s’activa). La conducta s’activa cap a on hi ha la recompensa. Per exemple: estudiar (perquè la senyal de recompensa final és llicenciar-me ) - Avalua la possible aparició d'estímuls apetitius en l’ambient. - Les reaccions emocionals que produeix són de valència positiva (curiositat, desig i/o eufòria). - Resultat final és l’activació conductual: conducta d’aproximació i exploració- IMPULSIVITAT. Les persones impulsives són molt sensibles a la senyal de recompensa, tenen moltes conductes d’aproximació. Per reforçar l’educació d’aquestes persones utilitzarem recompenses immediates, a més són poc sensibles al càstig. Hem de saber molt be que li agrada a la persona impulsiva per poder recompensar-la correctament. S’allunyen de les senyals de càstig, per tant, si a casa sempre estan discutint i amb mal ambient, la persona quan abans pugui marxaran de casa. - Localització anatòmica: complex circuit neuronal amb un paper central a l’àrea tegmental central i les seves projeccions dopaminèrgiques al nucli accumbens. Les projeccions dopaminèrgiques provoquen una activació de la conducta i per tant impulsivitat, no pensen amb les conseqüències. 5.2. Sistema d’Inhibició Conductual (SIC) - Sensible a estímuls que prediuen un possible càstig o omissió de recompensa (si pegues a algú pot ser que et peguin o quedar-te sense sou, aquest sistema s’activa i et frena). - Facilita l’experimentació d’emocions negatives (la por i la frustració)- ANSIETAT. Reaccionen davant del càstig però no podem castigar més d’un cop perquè sinó els podem inhibir massa, tindran por al excessiu càstig i potser els hi generem un trastorn d’ansietat. Gent masoquista, que els agrada patir, tenen alts nivells d’ansietat. 17 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS - El resultat final és la inhibició conductual: facilita els aprenentatges de condicionament aversiu i l’evitació. - Localització anatòmica: associació d’estructures serotoninèrgiques i GABAèrgiques com l’amígdala, el nucli basal de l’estriat terminal i l’hipocamp. Aquestes estructures serotoninèrgiques provoquen inhibició de la conducta, per tant, ansietat. Si tenim una barreja, un impulsiu i ansiós se’ls ha de donar una mica de cada, gent que són una bomba. 5.3. Sistema de lluita i fugida - Organitza la conducta en resposta al dolor o càstig presents (més que els anticipats). - S’activa en situacions d’emergència i esdeveniments aversius incondicionats, resposta que generem davant d’estímuls aversius que provoquen dolor. - Respostes: - Fugida (escapar del càstig o dolor). - Lluita (agressió defensiva, afrontar el problema). - Detenció (paràlisi, “em vaig quedar bloquejat”). - Possible localització en el sistema límbic, en l’hipocamp i l’amígdala. - Correlats neurofisiològics: MAO (baix nivell provoca aproximació a l’aventura) i els nivells de Testosterona (alta nivells provoquen agressivitat). 5.4 Sistemes cerebrals i personalitat: relació amb teories de Gray (SIC i SAC) i Eysenck (EPQ). A partir del neuroticisme i l’extraversió (no contem el psicotisime). Baix impulsivitat i baix ansietat à baix neuroticisme Baix impulsivitat i alt ansietat à introvertit Alt impulsivitat i baix ansietat à extravertit Alt impulsivitat i alt ansietat à alt neuroticisme 6. Teoria de Marvin Zuckerman. 6.1. La percaça de sensacions Percaça de sensacions- TRET de personalitat caracteritzat per la recerca d’experiències noves, variades i excitants. Disposició a assumir riscos pel sol fet de viure’ls. - Percaçadors: busquen estimulació (esports de risc, drogues, conducció, sexe...) - Relacionada amb la dimensió d’ extraversió Eysenck i amb el SAC de Gray. Evidències: - R defensiva i R d’orientació - Potencials evocats - Endorfines: nivells més baixos d’endorfines en repòs, per aconseguir el seu nivell òptim de benestar i segregar endorfines (fent esport o sexe) han de buscar 18 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS - estímuls majors, conductes de risc cada cop més elevades. MAO Tipus B Testosterona: més testosterona al cervell (tan noies com nois) més percaça de sensacions, si no s’estimulen adequadament es tornen agressius i irritables. Si que pensen en les conseqüències dels seus actes però els agraden les conductes arriscades, els encanten les aventures però es preparen adequadament. SUBESCALES: - TAS-Thrill and Adventure Seeking (Cerca de perill i aventura) - ES- Experience Seeking (Cerca d’experiències socials, viatjar, conèixer gent, art...) - DIS- Disinhibition (Desinhibició: els agrada provocar a la gent) - BS- Boredom Susceptibility (Susceptibilitat a l’avorriment 6.2 Justificació teòrica del model Els principals factors de la personalitat són genètics, tenen una funció d’adaptació a l’ambient i són observables en altres espècies animals. - Els factors bàsics o principals són aquells més arrelats genèticament i que han facilitat la supervivència de l’espècie: els 5 trets importants son aquells que ens permeten l’adaptació en l’espècie, perspectiva evolucionista. - La personalitat no pot explicar-se per efectes de gens aïllats, sinó per conjunts de gens, per les interaccions entre ells i l’ambient. - Interacció genotip-ambient Tipus de correlació genotip-ambient (Plomin, DeFries & Lohelin, 1977): - Correlació genotip-ambient passiva: la persona rep un genotip i un ambient que estimula el tret de personalitat sense fer res de forma activa. - Correlació genotip-ambient reactiva: l’ambient varia en funció de la reacció del nen (genotip diferent als pares). Els inputs ambientals o educatius canvien en funció de la conducta de la persona. - Correlació genotip-ambient activa: la persona rep un genotip concret i crea o busca l’ambient per a desenvolupar-lo. - Positiva o negativa: Ø Positiva (+): l’ambient anima i estimula l’expressió del tret. Ambient facilita l’expressió del genotip. Ø Negativa (-): l’ambient s’oposa i no estimula l’expressió del tret. Ambient minimitza l’expressió del genotip. 6.3. Desenvolupament del Model. - Tret Percaça de Sensacions, SSS (1979) Descobriment gen receptor D4DR i el D2DR Anàlisi Factorial de 46 escales de 8 qüestionaris utilitzats en recerca psicobiològica i psicogenètica. Desenvolupament del ZKPQ (Zuckerman-Kuhlman Personality Questionnaire, 1993) 19 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 6.4 Bases biològiques i funcions evolutives del 5 Factors Alternatius 1. Neuroticisme-Ansietat - CONDUCTA: Tendència a estar preocupat, tens, hiperalerta, disgustat, ser poruc i indecís, tenir manca d’auto-confiança i ser molt sensible a les crítiques. - SISTEMES BIOLÒGICS: Sistema arousal adrenèrgic, activació del SNA, sistema serotoninèrgic, etc.. - FUNCIÓ EVOLUTIVA: Por, prudència, cautela, alerta, atenció als perills. 2. Activitat - CONDUCTA: Necessitat de tenir una activitat diària continua i certa incapacitat per a descansar quan no hi ha res a fer, preferència pels treballs desafiadors i difícils, així com un alt grau d’energia per a treballar i fer varies tasques alhora. - SISTEMES BIOLÒGICS: Eix hipotalàmic-adrenal, sistema dopaminèrgic, nivells cortisol, etc. - FUNCIÓ EVOLUTIVA: Activitat orientada a la supervivència bàsica, buscar menjar, mobilitat, actuar per obtenir recursos, etc.. 3. Sociabilitat - CONDUCTA: Amics que es tenen, el temps que es passa amb ells i el gust per anar a les festes i reunions socials, preferència per la companyia dels altres en contrast a la soledat i fer coses sol. - SISTEMES BIOLÒGICS: sistema dopaminèrgic, nivells oxitocina, etc. - FUNCIÓ EVOLUTIVA: llaços afectius i de confiança, treball cooperatiu, defensa i protecció de l’espècie. 4. Impulsivitat i Percaça de Sensacions - CONDUCTA: Impulsivitat, es refereix a la manca de planificació i a la tendència a actuar sense pensar. Percaça de Sensacions indica la necessitat general d’aventura i excitació, preferència per situacions i amics impredictibles, i la voluntat d’assumir riscos. - SISTEMES BIOLÒGICS: nivells de MAO, sistema adrenèrgic, i dopaminèrgic, serotonina, hormones gonadals. - FUNCIÓ EVOLUTIVA: resposta ràpida davant de situacions incertes i urgents, recerca de nous territoris desconeguts per a obtenir recursos, etc.. 5. Agressivitat-Hostilitat - CONDUCTA: Agressivitat verbal, dir paraulotes, un comportament groller i descuidat amb els altres, antisocial, disposat a la venjança i a la impaciència amb els altres. - SISTEMES BIOLÒGICS: Hormones gonadals- testosterona, sistema de lluita i fugida, sistema adrenèrgic, etc. - FUNCIÓ EVOLUTIVA: marcar límits, defensar territori, aconseguir més recursos... 7. Hormones i personalitat. Hormones sexuals: - Homes: andrògens i testosterona. - Dones: estrògens, progesterona i oxitocina. Estudis: - Relació hormones gonadals, impulsivitat, percaça de sensacions i agressivitat. - Relació testosterona i conducta antisocial. - Relació oxitocina i conducta pro-social. 20 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS TEMA 8: CAMPS D'APLICACIÓ DE LA PSICOLOGIA DE LES DIFERENCIES INDIVIDUALS 1. Conducta de salut La personalitat pot promoure una conducta poc saludable que augmenti la probabilitat d’emmalaltir (efecte indirecte de la personalitat sobre la malaltia), a més a més, la personalitat també pot jugar un paper en la progressió de la malaltia o en el seu resultat perquè influeix sobre com un individu enfronta els símptomes i la malaltia. No és una relació causal entre dimensió i salut, sinó que són els comportaments i hàbits associats a un tret els que augmenten la possibilitat d’emmalaltir, és una relació indirecta, és a dir, hi ha una correlació entre algunes malalties i trets de la personalitat. Somatisme: traumes psicològics que es reflecteixen amb patologies al cos, físiques, les emocions amagades/mal gestionades són com un camp de mines, exploten quan menys t’ho esperes on menys t’ho esperes. Com s’activa el cervell i quins correlats fisiològics s’activen amb les emocions. Estrès = ansietat = hiperactivat à apareix el diestrès (l’estrès negatiu) à si dura molt temps aquesta situació acaba petant à apareixen malalties físiques à somatisme En aquest àmbit hi ha tres línies d’investigació: 1. Relació directe entre variables de personalitat i malaltia (Ex: nivells d’hostilitat i ira com a predictors de les malalties cardiovasculars.) 2. Relació indirecte entre personalitat i salut (Ex: les persones extravertides tendeixen a demanar més suport social que les persones introvertides, i sabem que ha menys suport pitjor pronòstic) 3. Relació entre les estratègies d’afrontament quan la persona ja té la malaltia en funció de les característiques de personalitat. 1.1 Exercici i Big 5 Les facetes d’activitat (Extraversió) i autodisciplina (responsabilitat) estan correlacionades positivament i prediuen la conducta d’exercici. Què ens indica això? Facetes de l’extraversió com ara l’activitat, l’optimisme, la sociabilitat i la cerca d’emocions serveixen per a motivar els individus a fer exercici. Un extravertit té un nivell cortical molt baix, busquen estímuls. Per tant, aniran a fer esport per augmentar el seu arousal (nivells d’activitat cerebral). A més a més, preferiran esports d’equip, en contacte amb els altres. Les persones responsables faran exercici perquè són més auto-disciplinades i dirigides a fites. I per tant, la gent amb baixa responsabilitat practicarà poc exercici. Les persones extravertides tendeixen a fer exercici, doncs busquen un major nivell d’activitat perquè són percaçadores de sensacions i busquen emocions noves i per relacionar-se amb els altres. En alguns estudis la pràctica d’exercici es troba inversament relacionada amb el Neuroticisme: més neuroticisme, menys pràctica d’exercici físic. Ja que no toleren les critiques que reben per part de l’entrenador, la pressió de practicar un esport correctament, suposa una amenaça a l’autoestima. Ja que la gent amb una N alta són molt susceptibles a les critiques, no aguanten aquesta pressió i són indecisos/insegurs. Persones amb un locus de control intern realitzen més exercici: les persones que creuen que poden canviar la seva vida sí que practicaran esport. 21 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS Pilars de la salut: menjar bé, dormir bé i fer esport. L’esport és la millor teràpia que existeix, és beneficiós per la salut física i mental, provoca canvis endògens que si no es practiques s’haurien d’aplicar a partir de substàncies exògenes, fàrmacs. Per exemple, per la gent ansiosa que sempre està tensa, al acabar de fer esport es produeix una activació del sistema parasimpàtic (desactivació del simpàtic), es relaxen. “No es tracta de pensar en les decisions futures, sinó que en el futur de les decisions presents.” 1.2 Consum de tòxic: tabac, alcohol i altres drogues - Responsabilitat i – cordialitat = + consum de tabac - Responsabilitat i + extraversió = + consum alcohol Consum d’alcohol més sever associat a trets de desinhibició (SSS, subescala DIS) i afectivitat negativa (dimensió que inclou la vivència freqüent d’estats emocionals aversius que inclouen disgust, culpa, ira, por i nerviosisme i que generen diestrés subjectiu) + Ira i + hostilitat = + consum d’alcohol i tabac La dependència del tabac es relaciona en major grau amb l’afecte negatiu i l’estrès. + desinhibició i + agressivitat (trets dins del psicotisme d’Eysenck) són factors de risc per una major freqüència en el consum d’alcohol, en majors quantitats i amb pitjors conseqüències per a l’individu. L’extraversió sembla jugar un paper rellevant en l’aparició de consum en adolescents, però no permet predir la severitat del consum (si serà greu i continuïtat en el temps). + Impulsivitat = + Consum de tòxics Dins de la impulsivitat hi ha dos tipus d’urgències: Ø Urgència positiva: tendència a actuar de forma impulsiva quan s’experimenta un estat emocional intensament positiu. Ø Urgència negativa: tendència a actuar de forma impulsiva quan s’experimenta un estat emocional intensament negatiu. Ambdós tipus d’urgència prediuen consum il·legal de drogues i gravetat del consum d’alcohol. Tant un impulsiu com un percaçador de sensacions (cerca de novetat), que tenen més dependència a la recompensa, també es relacionen amb el consum de drogues. La percaça de sensacions prediu un consum esporàdic de drogues, per la novetat, però no un consum habitual. La impulsivitat sí que prediu un consum més habitual. Segons el model de Zuckerman, la ira i la hostilitat es relacionen amb majors nivells de consum d’alcohol i tabac. Majors nivells de ira també es relacionen amb més consum de tòxics com la cocaïna. 1.3 Revisions mèdiques El Neuroticisme (més sensibles al càstig) es relaciona amb majors nivells d’utilització dels sistemes sanitaris. Presten més atenció a les seves sensacions corporals i tendeixen en major mesura a etiquetar-les com a símptomes de malaltia. Tenen un llindar sensorial més baix, amb qualsevol petit canvi ja es preocupen (en un extrem són els hipocondríacs). 22 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS És probable que facin una interpretació negativa dels símptomes i això els fa buscar l’atenció sanitària. 1.4 Conducta sexual: malalties de transmissió sexual Optimisme “irreal”: pensar que a mi mai em passarà, és a dir, es disminueix la probabilitat de risc personal valorant l’elevat risc dels altres. Per exemple en el risc de contraure sida: “pot ser que en ocasions m’oblidi de posar el preservatiu però al menys me’l poso més que els meus amics”. La urgència positiva, la percaça de sensacions i la baixa responsabilitat prediuen una conducta sexual de risc. Optimisme basat en la realitat: és al tendència a creure que les situacions o els problemes es poden resoldre, sempre tenint en conte les dades objectives, és a dir, tenen una orientació positiva cap als problemes. 1.5 Son La relació més clara entre problemes de son i personalitat recau en el Neuroticisme. Hi ha una relació directa entre Neuroticisme i problemes de son. La percaça de sensacions es relaciona amb un patró de son més inestable (dormen poques hores, dormen en diferents llocs, etc). Els problemes de son-vigília estan altament relacionats amb les diferencies individuals en els ritmes circadiaris i en el seu funcionament. 2. Longevitat i estrès L’estrés activa sistema simpàtic, estres sostingut en el temps provoca una hiperactivació del sistema immunològic i endocrí pot provocar problemes com malalties cardiovasculars o càncer. - Alta longevitat: - Extraversió: optimisme à valoració del fet com a modificable. Ús d’estratègies d’afrontament centrat en els problemes. - Responsabilitat: factor protector per la salut. La personalitat permet, en alguns casos, predir l’aparició de malalties que poden escurçar l’esperança de vida. La personalitat té un paper important en el desenvolupament del càncer i de les malalties cardiovasculars (pot ser un factor de risc per certes conductes que es relacionen amb les malalties). - Baixa longevitat: - - Cordialitat: + hostilitat relacionada amb els problemes cardiovasculars. - - Responsabilitat: relacionada amb conductes de risc per a la salut (consum de tòxics, conductes sexuals de risc, ...) Aparició més avançada de malalties cardiovasculars en homes. Patrons de personalitat i malaltia: - Tipus 1: personalitat procliu al càncer: supressió de les emocions i incapacitat per resoldre l’estrès interpersonal. Per això la persona sent desesperança, indefensió i depressió (semblant al PCTC). Les característiques principals d’aquest patró són persones molt inhibides emocionalment. - Tipus 2: personalitat procliu a les malalties cardiovasculars: fortes reaccions de frustració, ora, hostilitat i activació emocional (semblant al PCTA). Persones molt 23 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS - competitives, amb conductes d’urgència, persones impacients i orientades a la consecució d’objectius i amb un patró de parla compulsiva. Personalitat Tipus D: inhibició social i afectivitat negativa. Problemes cardiovasculars. PCTA (Patró de conducta Tipus A) o tipus 2: combina acció i emoció i es presenta en persones que mostren: - Competitivitat - Conducta d’urgència (fer massa en poc temps) - Facilitat per enfadar-se / mostrar hostilitat i ira. - Impaciència - Conducta orientada a la consecució - Patró de parla compulsiva Tenen menor probabilitat de percebre símptomes (dirigeixen l’atenció al que fan a cada moment i/o eviten atendre les senyals de debilitat personal que els puguin afectar l’autoeficàcia). Un cop son conscients de l’amenaça greu per a la salut busquen l’atenció immediata. El PCTA està relacionat amb les malalties cardiovasculars i els seus resultats (atacs de cor, angina de pit, parada cardíaca) El PCTA respon de manera més ràpida i emocional davant l’estrès. Fet que augmenta la probabilitat que la persona pateixi estrès. Optimisme: els optimistes (optimisme basat en la realitat) tendeixen a creure que els resultats desitjats són possibles. Per tant, tendeixen a utilitzar estratègies d’afrontament actives, persistents i centrades en el problema. Això fa que disminueixi el risc de que pateixi resultats negatius i n’augmenta la probabilitat d’èxit o autoeficàcia (en front d’estratègies com evitar el problema o “catastrofitzar”). Els optimistes presenten menys símptomes, més respostes d’afrontament actiu i millor estat d’ànim en situacions d’estrès amb població sana. En situacions clíniques s’ha pogut comprovar, per exemple, que en homes VIH positius l’optimisme prediu millor funcionament físic i psicològic. 2.1 Malalties cardiovasculars Hostilitat: component cognitiu (com pensem) que inclou una visió cínica del mon, una actitud general negativa i una desconfiança respecte les motivacions d’altres. La hostilitat (baixa cordialitat) prediu una pitjor salut física, per exemple, una malaltia cardiovascular i per tant, una mortalitat primerenca. És un possible factor de risc per a malalties cardiovasculars. Major hostilitat à major reactivitat a l’estrès à risc cardiovascular. Les persones hostils solen ser més reactives a l’estrès. Hipòtesi de la vulnerabilitat psicosocial: a major hostilitat, menor capacitat de beneficiarse dels recursos psicosocials del recolzament interpersonal à son menys capaços d’amortir els efectes negatius dels esdeveniments difícils d’afrontar. Els homes hostils tenen una major prevalença de problemes de salut. Ira: component emocional que experimenta l’individu i manifesta en forma d’accions o expressions agressives o antagòniques. (verbals o físiques) Expressió d’ira relacionada amb malalties cardiovasculars. Inhibició o supressió de la ira està relacionada amb el risc de patir hipertensió. 24 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 3.Personalitat i Dolor Les persones que puntuen alt en Neuroticisme està relacionat amb una major intensitat del dolar i tendeixen a respondre pitjor als fàrmacs perquè la situació com a més limitant Els nivells d’intensitat percebuda de dolor es relacionen amb el catastrofisme (Neuroticisme). El Neuroticisme és un factor de vulnerabilitat que disminueix el llindar de dolor amb el qual el dolor és percebut com a amenaçant i en el qual els pensaments catastrofistes sobre el dolor apareixen. + Neuroticisme i -Extraversió relacionats tant en la percepció de la intensitat de dolor com amb l’afectivitat respecte el dolor. + E correlaciona amb una menor intensitat i interferència del dolor i una major percepció de benestar emocional. El contrari apareix en puntuacions elevades de Neuroticisme. 4. Càncer Patró de conducta tipus C (PCTC) o tipus 1: - Cooperatiu i amb tendència a evitar conflictes - Complidor i passiu - Poc assertiu i procliu a fer sacrificis - Tendència a inhibir emocions negatives, sobretot l’ira Major probabilitat de patir càncer per la seva tendència a inhibir l’expressivitat emocional: efectes en el sistema immunitari. Pessimisme: El pessimisme es relaciona amb una major mortalitat en pacients joves amb càncer. L’estil d’afrontament passiu i d’indefensió es relaciona amb un pitjor pronòstic de la malaltia (donar-se per vençut davant la malaltia és un factor predictor de pitjor evolució), utilitzen menys estratègies centrades en el problema i més estratègies passives (no fer res, a veure que passa) i això està relacionat amb un pitjor pronòstic. 5. Benestar emocional i satisfacció amb la vida La percepció global que tenen les persones sobre si la seva salut és bona o dolenta està relacionada amb la seva personalitat. Les característiques de personalitat que influeixen en la percepció, la interpretació i l’expressió de símptomes i la conducta de malaltia. Neuroticisme: Persones amb puntuacions elevades en Neuroticisme refereixen una simptomatologia més greu i freqüent, tot i que aquesta percepció no s’associa a una major experiència objectiva de la malaltia. Es suggereix que presenten més atenció als símptomes, es queixen més i usen més estratègies centrades en les emocions, això fa que s’agregui la simptomatologia. Relacionat amb una major atenció als estats interns i més molèsties somàtiques (major probabilitat d’interpretar les senyals corporals de forma amenaçant, tot i que no hi hagi indicadors objectius de malaltia) à sobre-percepció de símptomes. Els homes valoren la seva salut com a millor que les dones (tot i que tenen majors problemes cardiovasculars), realitzen menys visites mèdiques i tenen menys malalties agudes que les dones (relacionat amb el Neuroticisme). Les dones tenen més símptomes físics i malalties de llarga durada que els homes. Locus de control intern: un mateix té control sobre la seva pròpia salut, tenen la creença que les conseqüències depenen de la seva conducta. Relacionat amb: 25 PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS - Menor incapacitat física Major benefici del tractament Millor recuperació davant d’una incapacitat física Locus de control extern: les persones faran menys conductes preventives i faran menys conductes que afavoreixin la recuperació perquè creuen que els resultats depenen de factors externs a ells (ex: fàrmacs, l’eficàcia de l’operació, el metge, es curarà sol, etc). Útil en casos en els quals la persona no té control sobre l’esdeveniment, com en una situació de malaltia terminal. L’estat emocional empitjora amb el temps. 26 ...