T5. PREVENCIÓ DE LES MALALTIES INFECCIOSES (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 3º curso
Asignatura Epidemiologia de les malalties infeccioses
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. PREVENCIÓ DE LES MALALTIES INFECCIOSES Tots els coneixements que s'han adquirit a través dels estudis dels patògens, epidemiologia, etc, tenen com a objectiu principal prevenir l'aparició d'una malaltia infecciosa.
Estratègies de prevenció: – Evitar el contacte amb el patògen a nivell poblacional (a través de la salut públcia) o individual (no tenir estrés, bona salut amb un SI fort, fer esport, menjar bé, etc. Per tant tenir una vida sana per no estar immunodeprimits).
– Immunització activa: l'ús de vacunes. És de llarga durada.
– Immunització passiva: suero amb Ac. Només té acció durant unes setmanes o mesos, quan les Ig estan actuant.
Vacunes: Les vacunes són les grans estrelles de la prevenció de la malaltia pel patogen. Si estem vacunats i aquesta és efectiva, tot i entrar en contacte amb el patogen, no es desenvoluparà la malaltia.
Les vacunes que són efectives han aconseguit disminuir significativament (diftèria, xarampió, etc.) o inclús erradicar certes malalties com la Polio, la qual ha desaparegut d'Amèrica.
En els últims anys ha sorgit una controvèrsia sobre les vacunes. Algunes poden donar reaccions indesitjables i poden donar greus problemes. Poden generar efectes secundaris, com succeeix amb els fàrmacs. En cap moment està justificat deixar de vacunar per cadascun dels efectes secundaris, ja que globalment l'efecte de la vacuna és molt més important.
Desavantatges de les vacunes: Alguns dels principals desavantgatges de les vacunes són els següents: – Manifestacions neurològiques greus com l'encefalitis: vacunes contra la ràbia, la tos ferina cel·lular i la febre groga.
– Panencefalitits esclerosant subaguda associada a la vacuna del xarampió.
En un article publciat el 1998, a la revista The Lancet, es deia que la vacuna triple vírica provoca autisme. Es va donar més consciència social que les vacunes eren perilloses.
Moltes vacunes contenen etil-mercuri, també anomenat tiomersal. És un conversant i s'elimina sol del cos. Hi ha gent que sosté que és tòxic i que és un dels responsables dels efectes indesitjats.
Què conté una vacuna a més de l'antigen? Poden ser presents diferents compostos derivats del medi de cultiu o del sistema biològic, com succeeix amb el virus de la grip, el qual es cultiva en ous embrionats de pollastre. Per tant, la vacuna de la grip conté parts d'aquest ou, el que pot donar reaccions en persones que no tolerants.
També poden contenir conservants i estabilitzants com gelatina, antibiòtics i etil-mercuri. Algunes porten adjuvants, sobretot aquelles formades per proteïnes purificades o polisacàrids purificats.
Aquestes estructures per si mateixes generen una resposta immunològica quantitativament petita, fent que no s'acabi d'immunitzar a la persona.
• Adjuvants: Els adjuvants atrauen a les cèl·lules presentadores d'Ag. Indueixen una resposta immunològica inespecífica amb l'arribada de macròfags i cèl·lules dendrítiques. Augmenta el procés imflamatori.
Es presenten els Ag als limòcits T.
La majoria d'ells porten sals d'alumini i emulsions amb oli o esqualè i aigua, fent que l'Ag s'alliberi més lentament i romangui més temps en el lloc de la innoculació, provocant aquest efecte d'atraure les cèl·lules dendrítiques.
Fins el 1997 només hi havia aprbades les sals d'alumini a Europa i USA. Més tard es va aprobar el MF59 (emulsió d'esqualè i aigua) per vacunes contra la grip (H5N1 i H5N3). Trobem d'altres.
L'efecte adjuvant estimula doncs l'arribada de cèl·lules dendrítiques per estimular els limfòcits T CD4.
• Virosomes: Són liposomes, una membrana lipídica amb fosfolípids que contenen la HA i NA dels virus de la grip més freqüent. Dins del liposoma es pot posar l'Ag. S'injecta el liposoma amb els Ag desitjats, per exemple, de l'hepatitis A, i com el virus de la grip l'hem passat tots, quan entra al cos reconeix aquestes HA i NA, que farà estimular el SI.
• Vesícules de membrana externa de gramnegatius: La vacuna VA-MENGO- BC porta les proteïnes de Neisseria, el polisacàrid dins la vesícula del meningococ B i C. A més, porta conservants com el tiomersal i adjuvants, un gel amb sals d'alumini.
Quines característiques fan que una vacuna sigui eficaç? – L'antigen ha de ser capaç de desencadenar una immunitat amb memòria.
– La dosi.
– Adjuvants.
– La ruta d'administració: intramuscular o subcutània (IgG), nasal o oral (+ IgA que IgG).
Resposta defensiva de les vacunes: La vacuna ha de tenir en compte si es genera una resposta específica contra limfòcits B, T CD4 o T CD8.
Així per exemple, per fer front a M.tuberculosis i altres bacteris de persistència intracel·lular dins els macròfags s'ha d'activar els limfòcits CD4 per tal que activin els macròfags i es generi l'efecte microbicida per eliminar el patogen. Es generen IF-gamma i citocines que activen els macròfags.
La resposta de la vacuna també ha d'estar enfocada a l'activació de limfòcits B i producció d'Ac.
Els CD8 actuen enfront a patogens que es troben dins la cèl·lula, no dins macròfags, com succeeix amb el virus de l'hepatitis.
Tipus de vacunes actuals: – Atenuades: contenen l'organisme sencer viu. No necessiten adjuvants.
– Inactivades: contenen l'organisme sencer mort. No necessiten adjuvants.
– Toxoides: toxines inactivades. Com la vacuna de la diftèria (toxoide diftèric).
– Polisacàrids conjugats amb proteïnes: no hi ha vacunes basades únicament amb polisacàrids. Si els Ag són proteics, són endocitats i presentats a través del complex d'histocompatibilitat de classe II. Estimulen la generació de limfòcits B els quals generen anticossos: IgM, IgG i IgG d'alta afinitat. Si no hi ha una proteïna que es pugui presentar al limfòcit T CD4, el limòfict B reconeix el polisacàrid, es diferencia en una cèl·lula plasmàtica la que generarà IgM durant un temps, però ja està. Ha d'haver-hi una proteïna per tal que es generin IgG i limòficts B de memòria. Així doncs, per si sols els polisacàrids no poden generar una resposta immune.
– Glicoproteïnes – Proteïnes Exemples de vacunes: – Polio: VPI, vacuna inactivada.
– DTaP: toxina diftèrica inactivada, toxina tetànica inactivada i la pertussis acel·lular.
Pertussis acel·lular conté la txoina pertussis inactivada i l'hemaglutinina filamentosa, pot contenir o no, depèn del fabricant, la pertactina i fímbries.
– Tdpa: té menor concentració de toxoide diftèric.
– Haemophilus influenzae b: el polisacàrid capsular està unit a una proteïna (carrier proteins). Pot ser la toxina tetànica o proteïnes de la membrana externa de N.meningitidis.
– Meningitis meningocòcica tipus C: conjugada amb el toxoide diftèric. Sembla que no s'observa substitució per altres serotips.
– Hepatitis B: HBsAg purificat i obtingut de llevats per la tecnologia del DNA recombinant (virus-like particles).
– Papilomavirus: vacuna recombinant que conté la proteïna L1 de la càpside estructurada en partícules similars a l'estructura de la càpside viral (virus-like particles). Les proteïnes s'obtenen de S.cerevisiae. L1 de 16 i 18 Càncer. L1 de 6 i 11 berrugues genitals.
– Xarampió-Rubèola-Parotiditis: la triple vacuna (atenuades). La dosi de record és necessaria pel virus del xarampió perquè entre un 2-5% de les persones vacunades no queden immunitzades i necessiten una segona dosi.
– Varicel·la: vacuna viva (Varivax, Merck). La vacuna no incrementa el risc de patir un Zòster ni tampoc l'elimina encara que sembla que la incidència de zòster en la població vacunada és inferior a l'observada en la població infectada de forma natural.
– Zòster: la mateixa vacuna però 14 vegades més concentrada. 50% d'efectivitat en evitar l'aparició del Zòster i 67% d'efectivitat reduïnt la neuràlgia.
– Pneumococ: vacuna que conté 23 serotips, conjugada amb el toxoide diftèric. És la recomanada per a majors de 65 anys a Catalunya.
– Vacuna de la grip actual: està formada pels virus inactivats i trencats o per les glicoproteïnes pruificades i canvia en funció de les soques circulants. Actualment està formada per A (H3N2), A(H1N1), i el B. Efectivitat del 50-60% en majors de 65 anys.
Trobem altres vacunes disponibles: rotavirus, febre groga, ràbia, hepatitis A, encefalitits japonesa, febre tifoide i verola.
Vacunes que s'hagin de millorar: carboncle, pesta, BCG, còlera.
Vacunes contra la TB: Actualment hi ha 12 vacunes en estudis clínics amb estratègies com: – Booster vaccines: es posen a persones que ja han estat vacunades. Estan formades per virus que expressen proteïnes de MTB o proteïnes de MTB amb adjuvants. Recorden al SI que has vist als Ag. S'intenta que a persones vacunades amb la BCG facin records.
– Priming vaccines: es vol substituir la BCG amb BCGs recombinants o MTB atenuat.
– Vacunes terapèutiques: aquelles que tenen la malaltia o estan infectats i són TB positius.
Vacunes futures: Microencapsulació d'Ag en polímers que poden deixar anar els Ag mica en mica al llarg de llargs períodes de temps. També vacues de DNA, injecció de DNA que codificarà l'Ag.
...