De tot (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura introduccio a la microeconomia
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 11/03/2015
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

Afegim una unitat addicional de treball Beneficis = ingressos – costos = P*Y (producció) – W*L (treballadors) – R*K (capital) → S’observa com varia la producció, que és el producte marginal del treball.
Δ Beneficis = P*PMaʟ – W*1 = 0 → Punt d’equilibri W = P*PMaʟ; W/P = PMaʟ → Allò que paguem als treballadors han de ser iguals al seu producte marginal, a la seva productivitat. Perquè l’empresa estigui maximitzant els seus beneficis allò que paga ha de ser igual al producte marginal.
W/PMaʟ = P → CMa = P (cost marginal: el que em varia el cost total si jo produeixo una unitat addicional) W: el que em costa el treballador addicional; PMaʟ: el que m’aporta aquest treballador addicional.
Afegim una unitat addicional de capital R/P = PMaк Δ Beneficis = P*PMaк – R*1 = 0 → Punt d’equilibri R = P*PMaк = R/P = PMaк Teories alternatives Mercat de treball primari: mercat de treballs intensius en els quals es necessita una mà d’obra ben qualificada, salaris alts, llocs de treball intensius amb tecnologia i capital.
Flexiseguretat Tipus de flexibilitat: - Externa numèrica: facilitat per contractar i acomiadar.
- Interna numèrica: Capacitat de l’empresari d’ajustar les hores.
- Interna funcional: capacitat per moure els treballadors dins l’empresa.
- Salarial: nous mètodes a l’hora de remunerar els treballadors.
La flexiseguretat és una barreja de flexibilitat i seguretat. Neix a Dinamarca però és Holanda qui estén el concepte a través del sociòleg Wilthagen.
TRIANGLE D’OR (1999): Seguretat d’ocupació → Flexibilitat externa → Polítiques actives d’ocupació ↓ Seguretat d’ingressos mínims → Augment de les despeses públiques Seguretat per sobre la Seguretat per sota la mitjana de la UE mitjana UE Mobilitat per sota la mitjana França (model continental Inflexiseguretat (model sud) UE corporativista) Mobilitat per sobre la Flexiseguretat (model UK (model anglosaxó mitjana UE socialdemocràcia) liberal) Costos laborals unitaris Variable que s’utilitza molt: W (costos laborals) per treballador/productivitat del treball* *Y (producció)/L (treballadors) Per reduir els costos laborals unitaris: 1) reduïm els costos laborals; 2) incrementem la productivitat.
Mini-jobs Tipus de contracte que permet a la gent jove a incorporar-se al mercat de treball.
RRI: relació real intercanvi = Px (preu exportacions)/Pm (preu importacions) La majoria d’economistes es posen d’acord en què l’estat ha d’intervenir en una sèrie de temes per corregir uns problemes determinats: - Cal que millori els nivells d’eficiència, com a encarregat de distribuïdor de recursos. L’Estat ha d’intervenir les errades de mercat per millorar l’eficiència externalista i la del poder de mercat i per millorar l’equitat.
El nivell de vida d’un país depèn de la seva productivitat (béns i serveis produïts per un treballador/treball).
W real (salari real)=w nominal (salari nominal)/p (evolució preus) Inflació = ↓poder adquisitiu i pèrdua competitivitat Pot ser que hi hagi inflació perquè hi ha més demanda (demanda agregada), pugen els preus i les empreses augmenten la quantitat produïda, fet que fa caure el nivell d’atur.
La inflació des del punt de vista de l’oferta: ↑costos de producció = ↑preus -> ↓quantitat produïda empreses = ↑atur → estagflació (inflació + atur//inflació + recessió) Competitivitat = ↓preus ↑qualitat ↓tdc Competència = Deflació = ↑poder adquisitiu, augment competitivitat i ↓quantitat produïda Salari (w → salari nominal) / Preu (p) = Salari real (poder adquisitiu → capacitat de compra) ...