El camí cap a la guerra 1919-1939 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Contemporánea Universal
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Un balanç de la II Guerra Mundial El camí cap a la guerra El periode d’entreguerres és el periode entre la 1r guerra mundial i la 2n. Un dels moments Claus és el crack del 29. Als anys 20 els coneixem com els Feliços anys 20, ho podem identificar com l’era del Jazz. Apareix Josaphine backer, primera celebrity negre.
Els anys 30 són aquells de la gran recessió provocades pel crack del 29. El 1918 es poblica la Decadéncia d’Occident, al qual ens explica moltes coses de la mentalitat de la postguerra, està escrita per Oswald Espenglerd, fa un estudi de l’evolució de les civilitzacions, diu que la Occidental està en decadencia. Al llarg dels anys 20 i 30 es veu la preocupació davant la situación de la raça blanca, la qual està en crisi. Molts paisos començaran a fer polítiques euganésiques. Aquesta ciencia intenta millorar la raça blanca. Es feràn legislació problancs. El 1939 Eduard Halled Carr escriu la Crisi dels 20 anys, en aquesta obra ens fa un analisi de la crisi d’entre 1919 i 1939. Ens diu que duranqt aquests anys europa s’ha caracteritzat per una crisi permanent, provocada pel Tractat de Versalles.
Durant el periode d’entreguerres hi ha una sensació constant, per part de la población, de crisi. Es el primer cop que la población és consient de la crisi.
El Tractat de Versalles inicia un nou ordre internacional. Podem dividir aquests 20 any en 3 fases:  1919-1924. Tensions i crispació internacional. Ningu ha quedat content amb el tractat de Versalles.
 1924-1929. Periode de conciliacio. Es fan tractats i pactes a favor de l’entaniment. El més important són els Acords de Locarno (1925), en ells es vol incloure alemanya a la societat de nacions. El 1928 es fa el Pacte Kellockvian, entre 26 paisos, on es diu que l’exèrcit només s’utilitzarà per a defensar-se.
 1929-1939. Produida per la crisi del Crack del 29 i la crisi que portarà. S’inicien tansions entre tansions, que portaràn a crisis internacionals. Es produieix la ocupació japonesa de Manxuria i la guerra civil española.
Política internacional El 21 de Gener de 1919 s’inicien le sConferencies de Pau, en elles hi participen delagacions de nombrosos paisos, questes fan les seves reivindicacions propies. Peró només 4 paisos decidirán. Itàlia, UK, frança i USA, el primer el que tindrà menys pes.
Woodrow Wilson, president dels Estats units, és el líder dels tractats de pau, s’absentarà dels Estats Units durant quasi tot el seu mandat, intentarà ser el mediedor entre França i UK. França voldrà castigar els Alemanys.
Es firmarà un tractat de pau per a cada país perdedor. La consequència imediata ès que apareixaran de manera inmediata nous estats. Cauràn els 3 principals imperis: III Reich, Imperi Otomà i Imperi Austro-hongarès.
El principal Tractat serà el de VErsalles. En ell molt paisos pateixen perdues territorials, sobretot Alemanya. També perd totes les colónies i es produeix una confisació de la flota mercant. L’exèrcit queda reduit a 100.000 homes. Marginació internacional, ja que queda fora de la societat de nacions fins el 1926. Finalment ha de pagar reparacions de guerra, els alemanys començen a pagar sense tenir auditories. L’any 1923 Alemanya es veu incapaç de pagar més, davant d’aixó els Françesos invadeixen el Rur. A partir de 1932, temporalment, deixa de pagar reparacions de guerra.
A l’article 230 s’estipula que la guerra va ser provocada pels Alemanys, aixó crea un sentiment d’humiliació de l’opinió publica alemana.
A través dels Acords de Locarno es revisa el Tractat de Versalles.
Hongria, en el tractat de Trianon, perdrà el 70% del seu territorio i haurà de pagar reparacions de guerra.
Àustria, amb el trectat de st. Germain-en-Laye, queda reduit en un petit Estat, en benefici d’Itàlia i Txecoslovàquia, aquest últim es creara.
Apareixen grups terroristes d’extrema dreta, els Ustaxi (Croacia) i Orin (Macedonia).
Entre 1919 i 1922 es produeixen enfrontaments fronterers. Malgrat que la guerra acaba, Europa continua essent un polvorí.
Els grans veneficiaris dels tractats són Uk I França, els quals es queden amb les colonies i alguns territoris perduts pels perdedors.
Revoltes i guerra social A partir el 1919 es produeixen revoltes socials a tots els paisos que havien participat a la guerra, tant perdadors com guanyadors, ja que la guerra havia suposat un gran cost per la población i reivindicaven els drets laborals que havien perdut. En alguns casos es vol fer una gran revolució al estil Soviétic.
A Alemanya les principals revoltes són a Munich i Berlin. Es produeixen a la transició entre Imperi i República, accedeixen el poder aquells partits que volen una república democrática. Esclaten revoltes que busquen un sistema Soviétic. El 1918 a Munich es produeix uan revolta, liderada pels socialdemòcretes, a favor de al república independent de Baviera. A l’abril de 1919 es proclama la República Soviètica de Babiera, que durara sols unes setmanes.
A Berlin es produeix la Rebolució Espartaquista, liderada per la LLiga Espartequista (Rosa Luxemburg i Karl Liebhnecht), es volia intstaurar un sistema soviétic. Va fracasar.
Com a conseguència d’aquestes revoltes l’Assamblea Constituent es trasllada a Weimar, a partir d’aquí neix la república de Weimar.
Apareix l’idea de “la puñalada per l’esquena”, on un segment de la societat alemanya creu que la guerra no l’ha perdut alemanya militarment, sinó per culpa dels revolucionaris i dels oscialdemócretes que han distret dels objectius de guanyar al guerra, aquesta idea l’adopten els nazis. És una idea equivocada.
A Glasgow, Anglaterra, esclata uan revolta que porta a una batalla campal, the Battle of George Square, els principals dirigens són David Kirkwood i William Gallacher, aquest ultim acaba sent diputat comunista.
A Hongria, el 21 de març de 1919 es proclama la república soviética d’Hongria, liderada per Béia Kun, uns mesos després és esclatada i s’instaura uan dictadura.
A Itàlia es viu el biénnio Rosso. Es produeixen revoltes a la Vall del Po, la zona més industiral del momento. El 1919 apareixen els primers grups d’esquerres, que ocupen fabriques i terres, amb l’objectiu de fer una revolució sobietica i finalment una república soviética. En aquest periode apareixen els fasci di Combattimento, funats el març del 1919 a Milà per Benito Mussolini, és l’origen del feixisme, els grans propietaris els subencionen per acabar amb els rojos. El noviembre de 1921 es converteixen en el PArtit Nacional Feixista, el 1922 es presenten a les eleccions i es produeix la marxa sobre Roma, on el rei Victor Manuel I cedix el poder a Mussolini. El 1924 Mussolini assoleix la majoria absoluta a les eleccions. EL 1925 s’inicia la dictadura de la Itàlai feixista.
A Barcelona es produiran uns anys de convulció social amb el Pistolerisme. Iniciats amb la Vaga de la Canadenca. Amb el moviemnt del Pistolarisme es produeixen assassinats per part dels empresaris a revolucionaris.
Totes aquestes revoltes sindicalistes i obreres provoquen una por de la opinió publica europea envers el comunismo, i per tant neix l’anticomunisme europeu. Els partits oscialistes es distancien de la rebolució i donen soport a la via de les democràcies parlamentaries. Les extremes esquerres (comunistes) i extrema dretes (faixismes) están en contra de la democracia parlementaria. Qui atura totes aquestes revoltes, normalment, és l’extrema dereta. Arriben a apareixer cosos paramilitars que convaten el comunisme i les seves revoltes.
Economia John Maynard Keynes és economista anglès, està en contre de les reparacions de guerra, teoritza les consequencies economiques del sistema de la pau de Versalles, diu que Alemanya no podrá pagar perqué és inviable, el 1923 es produeix. També pronostica que aquests pegaments d’alemanya tindira consequencies negatives per a la resta de paisos, sobretot els del seu voltant. Aquests paisos el 1923 cauran en crisi, segunt ALemanya. The economic consequences of the peace. També diu que aquesta humiliació cap a alemanya provocarà recentiment de l’opició publica.
La majoria dels paisos d’europa tindràn problemas economics, ja que s’hauràn endautat d’una manera extraordinaria. Fins el 1914 l’Estat no intervenia en l’economia, peró a partir de la guerra els Estats començen a fer la planicicació económica de guerra. Hi haurà el greu problema del deute de guerra, ja que crearà desajustos que fera que a partir de 1918 es produeixin convulsions económiques a tots els paisos. Es trenca el sistema del patró d’or. El 1923 és el climax de la inflación económica. El canvi de divises és la principal preocupació económica.
A alemanya el caos financer es relaciona amb el pagament de reparaicions de guerra.
El dijous negre del 24 d’octubre de 1929 es coneix com el crack del 29, ja que cau Wall Street. Estats Units, durant els anys 20, és l’unic país que no viu en crisi i entra en un sistema espaculatiu molt gran. A Europa arriba l’any 1931, perquè al llarg dels anys 20, el creditor d’europa va ser Estats Units. L’any 1930 a Estats Units es promulga una llei on es diu que no deixaran diner a aquells paisos que no hagin pagat les reparacions de guerra.
La resposta del Crack del 29 va ser rebeixar la despesa pública, imposar aranzels (protaccionisme). Molts paisos practiquen l’auterquia económicam i el protaccionisme.
Els sectors que més pateixen la crisi és l’agricultura i la industria del textil i l’acer. En canvi la industria química, els fabricants de ràdio i la industria automobilistica creixaràn durant aquest periode.
Auge i caigua de la democracia a Europa Als anys 30 la major part d’europa viu sota un sistema dictatorial. Amb les conferènceis de pau es viu el trionf del sistema de democràcies liberals, tots els paisos van començar a tenir Constitucions democràtiques, peró a mesura que avancen els anys 20, aquestes democràcies són inestables, ja que és imposible crear un govern estable. Trobem parlaments formats per més de 10 partits polítics, situación que impossibilita formar gover. Els governs no doraven més d’un any, a Alemanya la mitjana era de 8 mesos, a Itàlia de 5 mesos, a França de 4-8 mesos, Davant d’aquesta problemática per gobernar, es planteja reformar el sistema i fer que el poder legislatiu traspassi poder a l’exacutiu. A finals dels anys 20 molts paisos givernen per Decret. El resultat d’aquesta situación és l augment de les dictadures. Els partits antidmocràtics agafen força, amb el soport de la població. Moltes dictadures apareixen a trevés de l’us de la legalitat.
A l’europa dels anys 30 es viu un ascens de l’extrema dreta i dels moviments feixistes.
Hem de tenir en compte que no tots els dictadors provenen de moviments faixistes, peró si que la majoria tenen el seu suport. Hi ha partits feixistes a tots els paisos.
En pocs casos s’autoproclamen com a feixistes ni com a pertit. Refusen el marxisme i el capitalisme financer, peró no questiona la propietat privada. Molts d’aquests grups d’extrema dreta colaboren amb el feixisme durant la guerra. La Palastina àrab i el Magreb dóna suport al nazisme.
Mapa partits feixistes Mapa dictadures Durant els anys 30 van tornarnt a apareixer les tensions internacionals. A partir el 1935 la Societat de Nacions comença a caure. Els principals paisos eren UK i França. Aquests fan una política internacional de mantener al pau a qualsevol preu, ja que la opinió publica es nega a entrar en guerra. Per aconseguir-ho es fa una política d’apaigabment, és a dir, pau a canvi de terrioris. Aquesta política porta a 4 crisis internacionals, que porten a la Caiguda d’Europa.
 Ocupació d’Etipoia per part d’Itàlia (1935). Es proclama l’imperi Italià. En aquest momento França està disposat a fer un apropametn amb l’Itàlia feixista, fent que aqeusta crisi passi desapercebuda.
 La guerra d’Espanya. França i Gran Bretanya fan un pacte de no intervenció, tot hi saber que Itàlia i Alemanya donen suport directa a Franco.
 Març del 1938 els Alemanys ocupen Àustria i sud de Lituania. Francesos i Britànics no reccionen.
 Hitler reivindica la zona dels Sudets. Es fan els Acords de Munich, al setembre de 1938, i els Sudets queden anexionats a Alemanya. El març del 1939 Hitler entra a Txecosolvàquia, la qual quedarà dividida i serán protectorats alemanys (Bohemia i moràvia). En aquest moement Itàlia ocupa Albania.
El 1939 Alemanya i la URSS firmen el Pacte Molatov Ribbentrop, que implicta un pacte de no agresió i del repartiment de Polónia. Aquest pacte es trencara el 1940.
A les 4.30 de la matinada de l’1 de setembre de 1939 Alemanya invaeix Polónia. S’inicia la II Guerra Mundial. Fins a l’abril de 1940 Alemanya i Aliats quasi no s’enfronten, només es fan proves. El maig-juny de 1940 Alemanya invaeix el BENELUX (Bélgica, Holanda i Luxemburg).
...