Tema 6. Sistema osteorticular (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clínica del vell
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6. SISTEMA OSTEOARTICULAR INTRODUCCIÓ - El procés d’envelliment normal afecta especialment al sistema múscul esquelètic.
La pèrdua d’autonomia degut als problemes de mobilitat són dels aspectes més freqüents en gent gran.
Diferències entre l’envelliment normal i les situacions patològiques.
La prevalença d’alteracions articulars és molt alta entre la població anciana.
Les repercussions en les AVD de les persones són importants.
ALTERACIONS OSTEOARTICULARS EN GENT GRAN Les més freqüents són: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Osteoporosis Fractures Artrosi Artritis reumàtica/polimiàlgia Artropaties microcristal·lines Malaltia de paget Malaltia neoplàsica de l’os 1. OSTEOPOROSIS Consisteix en la pèrdua progressiva de massa òssia per unitat de volum, el que condiciona una major fragilitat i possibilitat de produir fractures òssies. És la malaltia òssia més freqüent al món i les més afectades són les dones.
La prevalença s’incrementa de forma progressiva per sobre dels 50 anys. És el trastorn metabòlic de l’os més freqüent i és responsable de la majoria de fractures en gent gran.
ETIOLOGIA La massa òssia creix fins als 30 anys aproximadament. A partir dels 40 anys comença a disminuir progressivament. En les dones s’accelera el procés de pèrdua a partir de l’aparició de la menopausa.
Els factors que influeixen en la quantitat de massa òssia són: - Factors genètics o endògens Factors exògens o adquirits Hi ha dos tipus d’osteoporosis: - Osteoporosis primària:  Tipus I: Aquelles que afecten fonamentalment a dones que es troben al voltant de la menopausa entre els 50 i els 70 anys.
 Tipus II: Solen produir-se després dels 70 anys, i es creu que és degut a la manca de vitamina D.
1 - Osteoporosis secundària:  Alteracions de salut com trastorns endocrins, neoplàsies i fàrmacs  Hàbits de vida: tabac, alcohol, alimentació, manca d’exercici i immobilitat Els factors de risc més freqüents són: - Menopausa precoç Edat Herència genètica IMC baix Consum de tabac i alcohol Vida sedentària Raça blanca i asiàtica Baixa ingesta de calci SIMPTOMATOLOGIA En un principi pot ser asimptomàtic. Les manifestacions clíniques solen aparèixer amb fractures.
Les fractures més freqüents en casos d’osteoporosi són: - Vèrtebres Cap de fèmur Canells Tíbia Es pot manifestar també amb cifosi i dolor.
DIAGNÒSTIC - - Densiometria òssia: Mesura la densitat del mineral ossi. Segons la OMS si l’Índex TScore està per sota de -2’5 hi ha una desviació estàndard és diagnòstic d’osteoporosis si està entre -2’5 i -1 desviació estàndard indica osteopènia.
Estudi hormonal i analítica: Valorar els hàbits dietètics.
Radiografia: Es pot apreciar la desmineralització i la transparència de l’os. Apareix la deformació i disminució de l’altura de les vèrtebres.
TRACTAMENT - - Aspectes preventius:  Nutrició: Consum de calci durant tot el cicle vital. Amb menopausa assegurar un consum de 1200 mg/dia. Evitar dietes vegetarianes, hiperproteiques o amb un excés de fibra ja que aquesta no permet que el calci sigui absorbit.
 Exercici físic: Des de joves i durant tota la vida. El sedentarisme i la immobilitat acceleren el procés de degeneració òssia.
 Supressió d’hàbits nocius: Tabac i alcohol.
Tractament no farmacològic: Prevenció de la fractura: 2     - Evitar caigudes Assegurar l’aport de calci de 1200-1500 mg/dia No excedir-se amb les proteïnes/fibra/sodi Exposició diària al sol per activar la vitamina D o prendre suplements per via oral  Activitat física moderada, caminar una hora al dia  Higiene postural: seients durs i consistents, no aixecar pes més amunt del pit, tenir una fusta sota el llit en comptes de somier, etc.
 Evitar el consum d’alcohol, tabac i disminuir el consum de cafeïna  Evitar l’abús de filats, presents en el salvat dels cereals.
Teràpia farmacològica:  Calci i vitamina D: ús combinat durant 2 anys  Bifosfonats: Per inhibir la reabsorció òssia. Durant 3-5 anys.
 Ralenat d’estronci: Augmenta la formació òssia i disminució la reabsorció  Raloxifè: Modula els receptors d’estrògens, sense efectes perjudicials en mama i endometri. Pot produir trombosis venosa.
 Calcitonina: Augment del risc de càncer en tractaments perllongats.
 Teriparatida: És un fragment de la PHT que estimula l’absorció intestinal del calci, produint elevació del calci en sang. Indicada en dones amb osteoporosis greu, efectes adversos: Hipercalcèmia, cefalees i rampes.
 Teràpia hormonal substitutiva (THS): Es basen en el tractament amb estrògens i progestàgens (en casos de conservació de l’úter). Està contraindicada en carcinoma mamari, hipertensió arterial, insuficiència renal, Hepatopatia aguda o crònica. Els millors resultats es troben en inici del tractament de 2 a 5 anys després de al menopausa.
2. FRACTURES Consisteix en la ruptura sobtada de massa òssia produïda per un traumatisme de certa violència, però en gent gran també pot produir-se per traumatismes insignificants.
Es considera un problema molt important en geriatria per la repercussió en la vida dels ancians, en la seva mobilitat, en l’autocura i per les necessitats que es generaran per poder desenvolupar les AVD.
ETIOLOGIA Les causes de les fractures són: - Predisposició a caigudes Problemes visuals Alteracions del sistema vestibular Alteracions osteomusculars Osteopènia 3 - Sedentarisme Accidents domèstics EVOLUCIÓ - Disminució de la massa òssia Canvi en el sistema muscular La fractura de maluc és la que té més incidència en gent gran, amb unes 80 fractures per 100.000 habitants i any.
Produeixen complicacions importants:  Osteoporosis: Per la mobilitat perllongada. Es comença a perdre massa òssia a partir del tercer dia d’immobilitat.
 Síndrome confusional  Síndrome post-caiguda o de Kennedy en el cas que el pacient hagi caigut. És un síndrome que pateix el pacient o la família un cop ha caigut i tenen por de tornar a caure o que caigui (si són familiars).
SÍMPTOMES I DIAGNÒSTIC El diagnòstic es confirma amb una radiografia, i els símptomes més freqüents són: - Dolor Impotència funcional Pèrdua de força Hematoma i deformació En fractura de maluc extracapsular es sol donar escurçament de l’extremitat i rotació externa PREVENCIÓ La prevenció ha d’anar dirigida principalment a la prevenció primària d’aquesta. Per una banda, prevenir i tractar la osteoporosis i per l’altre, prevenir i tractar les caigudes. Fomentar hàbits de vida saludables.
El diagnòstic de pacient amb risc de presentar fractures: - Criteris majors:  Més de 65 anys  IMC menor a 20  Antecedents personals de fractura/es  Antecedent familiar de primer grau de fractura de maluc  Tractament amb glucocorticoides de més de 5 mg de prednisona/dia en un període de més de 3 mesos  Més de 2 caigudes en l’últim any  Hiperparatiroïdisme  Trastorn de conducta alimentaria (anorèxia o bulímia)  Malnutrició crònica 4 -  Malabsorció Criteris menors:  Evidència radiològica d’osteopènia o deformitat vertebral  Tabaquisme  Consum d’alcohol  Menopausa precoç  Hipertiroïdisme  Sexe femení  Artritis reumatoide  Diabetis tipus 1 Quan hi ha 2 criteris majors o un major i 2 menors es pot establir que el pacient presenta risc de fractures per fragilitat, per la qual cosa, s’ha d’actuar.
TRACTAMENT Cal un abordatge interdisciplinar i multifactorial per prevenir totes les complicacions que poden esdevenir a partir d’una fractura.
- Només el 50-60% recuperen la capacitat funcional prèvia per caminar El 40-50% recuperen el seu nivell d’autonomia per les AVDB Un 25-30% recuperen el nivell previ en les AVDI Hi ha un índex de 20% de mortalitat en el primer any.
Cal diferenciar entre: - AVDB: Activitats de la vida diària bàsiques, com són rentar-se, vestir-se, comunicarse, etc.
AVDI: Activitats de la vida diària instrumentals, com són agafar el telèfon, anar a comprar, etc.
Les persones que han tingut una fractura de fèmur per fragilitat tenen un alt risc de tenir noves fractures (2 a 4 vegades més de risc de fractura de fèmur).
3. ARTROSI És una malaltia provocada per la degeneració del cartílag articular i la formació de noves parts òssies en les superfícies de les articulacions. Afecta a gairebé totes les articulacions. És la principal causa de discapacitat a Espanya.
ETIOLOGIA Hi ha molts factors etiològics, però els més importants són: - L’edat Sexe femení Traumatismes previs Ús excessiu d’algunes articulacions 5 - Trastorns metabòlics Empitjorament del sobrepès EVOLUCIÓ El deteriorament articular s’inicia per l’aprimament i la deshidratació del cartílag. A mesura que es desgasta el cartílag apareixen proliferacions òssies i osteòcits als costats de les superfícies articulars. Comença a aparèixer dolor, crepitació, limitació del moviment i inflamació.
El resultat final és la degeneració articular. La impotència funcional secundària a la disminució d’activitats i a l’atrofia muscular.
SIMPTOMATOLOGIA I DIAGNÒSTIC Té un procés lent i progressiu. El símptoma més habitual és el dolor, en un primer estadi associat a l’esforç i moviment i en estadis més avançats el dolor apareix després del respòs i exercici perllongat.
Produeix una rigidesa matutina, és a dir, que sembla que estiguin encarcarats al matí. També tenen artràlgies amb canvis climàtics.
Les articulacions més afectades són: - Coxartrosis: Dolor a la zona del trocànter i disminució de la rotació interna.
Gonartrosis: El dolor apareix al pujar i baixar escales.
Espondiloartrosi: La clínica varia segons l’àrea afectada.
Artrosi de les mans: Afecta a les articulacions interfalàngiques proximals i distals, apareixent els nòduls de Heberden (distals) i els nòduls de Bouchard (proximals).
El diagnòstic es realitzarà mitjançant una radiografia, clínic del pacient i proes de laboratori.
TRACTAMENT - TRACTAMENT NO FARMACOLÒGIC:  Evitar realitzar moviments que forcin l’arc articular  Disminuir l’ús de l’articulació  Aprimar-se 6 - -  Utilitzar un bastó contra lateral per disminuir la càrrega que suporta l’articulació TRACTAMENT FARMACOLÒGIC:  AINES i un protector gàstric  Si no millora un opioide dèbil associat al AINE  Infiltracions articulars  SYSADOA (Symptomatic Slow Acting Drugs for Osteoarthritis): fàrmacs modificadors de símptomes d’acció que disminueixen l’artrosi (sulfat de glucosamida i condrotin sulfat).
TRACTAMENT QUIRÚRGIC: Només si dolor persistent i deformitat important:  Artròdesis: Fusió de superfícies articulars, poc utilitzada  Osteotomia: Per corregir alteracions de l’eix  Artroplàstia: Substitució per una pròtesis. La tècnica evoluciona constantment buscant la menor fricció articular i una bona fixació 4. ARTRITIS REUMÀTICA És una malaltia crònica de naturalesa autoimmune amb símptomes articulars importants. Es caracteritza per produir inflamació crònica principalment de les articulacions amb diferents graus de deformitat i incapacitat funcional. També pot afectar a altres òrgans com ulls, pulmons, pleura, cor i vasos sanguinis.
És una de les principals causes de discapacitat i amb importants problemes socials, sanitaris i econòmics.
ETIOLOGIA Té una causa desconeguda i hi ha diverses raons que justifiquen que sigui autoimmune: - Alteració dels limfòcits i la seva funcionalitat Producció espontània de factors reumàtics Els factors reumàtics s’uneixen a les IgG activant la resposta inflamatòria El sistema autoimmune treballa de forma anormal EVOLUCIÓ - Inflamació sinovial i proliferació de teixit connectiu amb engruiximent articular Limitació de l’amplitud en el moviment La falta de moviment produeix atròfia muscular i osteoporosi Hi ha un curs variable de la malaltia amb períodes d’excitació i amb remissions Només un 10% de la població necessita mesures agressives per controlar la simptomatologia 7 SIMPTOMATOLOGIA Amb anterioritat a la presentació de la malaltia pot aparèixer febrícula, fatiga i anorèxia. Els símptomes més típics són: - Dolor articular amb articulacions tumefactes i sensibles Afectació articular que sol ser simètrica (falanges i canells) Rigidesa matutina perllongada Nòduls subcutanis a colzes i avantbraços asimptomàtics DIAGNÒSTIC - Analítica de sang: Anèmia, velocitat de sedimentació elevada i factor reumàtic positiu.
Artrocentesis: Drenat líquid sinovial i analitzar-lo.
Radiografia:  S’aprecia desplaçament de l’os  Disminució de l’espai articular  Osteopènia  Erosions òssies TRACTAMENT 1.TRACTAMENT NO FARMACOLÒGIC: - - Dieta: Prendre grasses poliinsaturades per disminuir l’activitat inflamatòria i disminuir el sobrepès.
Fisioteràpia: Repòs articular mitjançant suports, fèrules, etc.
Exercici: Realitzar exercici per disminuir la hipertròfia dels teixits, evitar que s’anquilosin les articulacions i mantenir la funció articular:  Exercicis isomètrics per mantenir el to muscular  Exercicis isotònics per mantenir l’arc articular  Evitar exercicis que augmentin la inflamació Mesures físiques com el fred local, pel dolor 2.TRACTAMENT FARMACOLÒGIC: El tractament farmacològic és escalonat, anirà progressant a mesura que el tractament anterior deixi de ser efectiu: - Administrar calci, vitamina D i bifosfonats per prevenir l’osteoporosi per l’administració de corticosteroides.
Antiinflamatoris no esteroides i analgèsics Corticosteroides a dosis baixes per controlar els símptomes que no cedeixen amb els antiinflamatoris no esteroides Fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia (FAMM, FAME amb castellà): Controlen la progressió de la malaltia a llarg termini, disminuint la capacitat destructora i el procés inflamatori.
8 5. ARTROPATIES MICROCRISTAL·LINES Es tracta de les alteracions articulars que es produeixen per l’acumulació de cristalls d’àcid úric.
Sol produir-se amb un pic als 50 anys en homes i al voltant dels 60 en les dones (en aquestes és secundari a processos metabòlics o a mesures terapèutiques).
Es considera una malaltia de les persones grans i que afecta del 10 al 15% als 65-75 anys i del 30-60% als majors de 85 anys.
Es caracteritzen per: - Episodis recurrents d’artritis gotosa aguda Dolor: agut, brusc i nocturn Pot acompanyar-se de febre Sol afectar: genoll, articulació metatarsofalàngica i turmells TRACTAMENT - Control de dieta: Disminució del consum de vísceres, embotit i marisc Repòs de l’articulació afectada Fàrmacs antiinflamatoris i hipouricemiants 6. MALALTIA DE PAGET Apareix sobretot en població anciana i afecta a 1’6 homes per cada dona. Consisteix en la destrucció i regeneració anormal de l’os, produint deformitats importants.
És més comuna en determinades zones d’Europa i especialment a Lancashire (Gran Bretanya) amb un 8’1% de majors de 55 anys afectats.
A Espanya afecta al 1’3% dels majors de 55 anys. L’etiologia és completament desconeguda.
SIMPTOMATOLOGIA - Dolor acompanyat de deformacions en les extremitat i el crani 9 - Por produir: cefalees i dolors facials El pacient pot percebre calor en la zona de la pell que cobreix l’os hipervascularitzat COMPLICACIONS - Fractures patològiques Ceguera Sordesa Lesió dels parells cranials Lesió medul·lar Demència TRACTAMENT S’utilitzen fàrmacs com la calcitonina, bifosfonats i analgèsics. En alguns casos el tractament serà quirúrgic quan existeixen fractures patològiques.
7. MALALTIA NEOPLÀSICA DE L’OS El tumor ossi més important durant l’ancianitat és el mieloma múltiple. Entre la població anciana els tumors ossis primaris són poc freqüents. L’aparició d’osteosarcomes com a complicació de la malaltia de Paget oscil·la entre el 0’95 i el 12’5%. En els ancians són molt més comuns els tumors ossis secundaris de caràcter metastàsic.
INTERVENCIÓ INFERMERA - - RESPIRACIÓ:   Afectació pels canvis múscul-esquelètics Cifosi dorsal, pèrdua eficàcia músculs intercostals:  Ensenyar tècniques eficaces de respiració  Assegurar aportació hídrica  Aconsellar activitat amb descansos freqüents  Humidificar estances ancians ALIMENTACIÓ:  Mantenir l’estat nutricional i adaptar a les necessitats específiques  Aportar ajudes tècniques 10 - - ELIMINACIÓ:  Pèrdues per l’alteració psicomotriu i per les repercussions músculesquelètiques:  Vestimenta adequada  Calçat adequat  Exercitació muscular  Adaptació dels banys  Dispositius (cunyes, ampolles, etc.) MOURE’S:       Instruir en l’alineació corporal Ensenyar la importància de les postures adequades Iniciar processos de rehabilitació per fisioteràpia  Exercicis passius: Conservar la màxima amplitud articular i mantenir la circulació  Exercicis actius: Els realitza el pacient per augmentar la força muscular  Exercicis isomètrics o de força: Contracció muscular, sense moviment  Exercicis isotònics o d’amplitud: Canvi de longitud, hi ha moviment Prevenir contractures, anquilosi i escares Afavorir l’autocura de l’ancià Afavorir l’autonomia, ajudes tècniques:  Crosses:  Exercicis de preparació per enfortir la musculatura de les extremitats superiors  Longitud adequada de la crossa: flexió del colze de 20-30º, la mà en dorsiflexió i el canell amb extensió  La posició de la crosa ha de mirar en davant:  3-5 cm sota el plec axil·lar  En el terra, 10 cm davant del pacient  15 cm, a un costat dels dits del peu  Seguretat: Les crosses amb taps de goma i el pacient amb calçat adequat  Bastons: Recurs més utilitzat pels ancians. Permet caminar amb major velocitat i amb menys fatiga. Col·locació correcte:  Colze flexionat 30º, sostenint la manera a l’altura del trocànter major i l’extrem distal del bastó a uns 15 cm del costat extern del peu  Col·locar-se a la mà oposada de l’extremitat afectada, caminant de la mateixa manera que es faria sense l’ajuda del mateix, braç i cama oposada avancen al mateix temps Bastó multipodal: 3 o 4 punts de recolzament, dona més estabilitat i equilibri. Requereixen passos més curts, són més pesats i vigilar els terrenys irregulars.
11  Caminadors: Molt útil en casos de debilitat generalitzada o llargs períodes d’immobilitat i amb persones amb manca d’equilibri i que es cansen amb facilitat. Els braços de la persona han d’estar flexionats pels colzes en 20-30º.
 Proporciona 4 punts de recolzament, 2 tipus:  Fixes (4 punts recolzament fixes), s’arrossega: caminar cap al caminador recolzant el pes sobre ell, tornar a avançar el caminador i llavors caminar cap a ell  Rodes (2 punts de recolzament fixes i 2 mòbils): avançar al igual que el caminador, amb passos curts i poc a poc  Afavoreix l’estabilitat i propociona seguretat  Ús del caminador: no recolzar-se en ell per aixecar-se, subjectar-los per les zones específiques i mirar endavant mentrestant es camina  Dificultat: no es pot utilitzar escales i risc en els terrenys irregulars. A vegades afavoreix una tipus de marxa anòmala que resulta difícil corregir Hi ha diferents tipus de marxa en crosses: - - - - - - Marxa sobre 2 punts de recolzament: Suport parcial a extremitats inferiors amb cert grau de debilitat, no substitueixen. Es mou un membre i la crossa contra lateral al mateix temps i després l’altre membre amb la seva crossa contrària. Permet marxar força ràpida.
Marxa sobre 3 punts de recolzament: Quan un dels membres no pot suportar pes. Cal un bon equilibri i força. La marxa es realitza avançant primer les dues crosses i després el membre sa.
Marxa sobre 4 punts de recolzament: Grau de debilitat molt gran a les extremitats inferiors. Primer avança una crossa, després el peu contrari, a continuació l’altre crossa, seguit de l’altre peu.
Marxa oscil·lant: Paràlisis dels membres inferiors. Primer avancen les crosses i a continuació el pacient balanceja el cos per darrera d’aquetes. En els ancians no s’utilitza per alt risc de caigudes i manca de força.
Marxa amb bastó o una crossa:  Per substituir el membre: Portar en el costat de la cama afectada. El colze completament amb extensió quan realitzi el recolzament en el bastó.
 Per mantenir l’equilibri o disminució de la càrrega: Portar en el costat contrari a l’extremitat afectada. Es permet certa flexió del colze.
DORMIR I DESCANSAR: 12    Evitar el dolor i la incomoditat Realitzar postures antiàlgiques, amb llits i matalassos confortables Ensenyar tècniques de relaxació - VESTIR-SE I DESVESTIR-SE:  Roba adequada a la situació de la persona anciana  Mantenir una temperatura adequada a l’entorn (22 a 23ºC) - SEGURETAT:  Ensenyar mesures preventives per evitar caigudes  Adaptar entorn físic  Instruir sobre la utilització d’ajudes en funció de les limitacions - COMUNICAR-SE:  Aportar seguretat a la persona i entorn  Procurar un clima adequat  Aconsellar utilització de medis alternatius en la comunicació - ACTUAR SEGONS CREENCES I REALITZACIÓ I OCI:  Afavorir en el manteniment de les activitats habituals  Posar en contacte amb organitzacions  Proposar activitats adequades  Proposar participació en teràpia ocupacional - APRENDRE:  Valorar les necessitats d’educació per la salut en la prevenció de riscos durant la realització de les AVD PRINCIPALS DIAGNOSTICS DINFERMERIA - Risc de lesió Risc de deteriorament de la integritat cutània Aïllament social Maneig inefectiu del règim terapèutic personal Deteriorament de la mobilitat física Intolerància a l’activitat Fatiga Alteració del patró del son Dolor Trastorn de la imatge corporal 13 ...